Figures Retòriques PDF

Les figures retòriques LES FIGURES RETÒRIQUES FIGURES RELACIONADES AMB LA FORMA EXTERNA DELS MOTS Vinyes verdes vora el mar,...

Les figures retòriques LES FIGURES RETÒRIQUES FIGURES RELACIONADES AMB LA FORMA EXTERNA DELS MOTS Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, Al·literació Repetició d’un mateix so o de diversos sons us feu més verdes i encar semblants en un mateix fragment, com ara una oració o bé teniu la fulla poruga, un o més versos. vinyes verdes vora el mar. Josep Maria de Sagarra Quan et deturis on el meu nom et crida, Anagrama Reordenació dels sons (amb les adaptacions vulgues que dormi gràfiques corresponents) d’una paraula per formar-ne una somniant mars en calma, altra que s’hi refereix d’una manera més subjectiva. la claror de Sinera. Salvador Espriu Com feix de canyes cruixen Onomatopeia Combinació de sons de la llengua per tal trinxades ses arrels. d’imitar o suggerir sons de la realitat. Jacint Verdaguer Oh vigorosa estirp! Esclava indigna Paronomàsia Joc de paraules en què s’oposen dos mots Que cobeges viltats: Sagna, i signa que només es diferencien en algun so, o també en què un El teu rescat, i el retorn a la Idea! mateix mot és usat en dos sentits diferents. J. V. Foix BAT Llengua catalana i literatura 1  Les figures retòriques FIGURES RELACIONADES AMB LA SINTAXI —Seràs roure, seràs penya, seràs mar esvalotat, Anàfora Repetició d’un mateix mot o grup de mots al co- seràs aire que s’inflama, mençament de dues o més oracions o, sobretot, versos per seràs astre rutilant, tal de reforçar-ne el sentit. seràs home sobre home, perquè en tens la voluntat. Joan Maragall Asíndeton Acumulació de signes de puntuació, general- aquesta meva pobra, ment comes, alguns dels quals s’utilitzen en substitució de bruta, trista, dissortada pàtria. conjuncions de coordinació i amb la finalitat d’accelerar i Salvador Espriu intensificar l’expressió. Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, Hipèrbaton Alteració de l’ordre sintàctic habitual de les ora- A qui los d’or més fi tenen enveja, cions, per raons mètriques o per conferir dinamisme al text. En un terrat, la bella Flora, un dia. Francesc Vicenç Garcia El poble és tu i tu i tu Polisíndeton Acumulació de conjuncions de coordinació i tot d’altra gent que no coneixes, entre diferents sintagmes, oracions o versos, amb la finalitat i els teus secrets d’alentir i intensificar l’expressió. i els secrets dels altres. Miquel Martí i Pol Seràs brau Paral·lelisme Repetició, en oracions o versos successius, o de pau? d’una mateixa estructura sintàctica i, sovint, d’una part de Seràs carn d’escorxador les paraules que la formen. o màrtir nacional? Pere Quart Salabrugues per coixí, Quiasme Disposició simètrica de quatre elements, de ma- per llençol les gavarreres. nera que el tercer reprengui el segon, i el quart, el primer. Josep Maria de Sagarra BAT Llengua catalana i literatura 1  Les figures retòriques FIGURES RELACIONADES AMB EL SIGNIFICAT Antítesi Contraposició de dos mots, sintagmes o oracions M’exalta el nou i m’enamora el vell. de sentit oposat. J. V. Foix Comparació Relació de semblança entre dos termes que Lo comte Tallaferro va com lo vent s’estableix mitjançant el nexe com, per exemple, o el verb volant per les altures del Pirineu. semblar, per exemple. Jacint Verdaguer En el vaixell de la nit sigues fanal i senyera, Epítet Ús d’un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat lluna trista de la mar, inherent d’un nom. lluna blanca de les pedres. Tomàs Garcés [...] Que lentes [calentes] les fulles roges de les veus, que incertes Equívoc Paraula o expressió de doble sentit evident o que quan vénen a colgar-nos. Adormides, es pot deduir del sentit general del text. les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos. Gabriel Ferrater Metàfora Associació de dos termes, un de real i un d’imagi- Metàfora pura: nari, als quals s’atribueix una analogia o semblança. En les Vares venir fins on jo dormia metàfores pures o in absentia només apareix l’element ima- i em vas despertar, ginari, i el real s’ha de deduir, mentre que en les metàfores i em vas convidar a tenir set, impures o in praesentia apareixen tots dos elements rela- una gran set per a la qual cionats per una aposició, per una preposició o pel verb ser. et vas fer copa on jo la pogués beure. Joan Vinyoli Metàfora impura: Els meus pits són dos ocells engabiats quan els teus dits els cerquen per entre les fulles i les flors del vestit. Maria Mercè Marçal L’al·legoria és un conjunt de metàfores relacionades en el Sí com l’infants quan mira lo retaule marc d’un text o composició poètica. e, contemplant la pintura ab imatges ab son net cor, no lo’n poden gens partre —tant ha plaser de l’aur qui l’environa—, atressí em pren davant l’amorós cercle de vostre cors, que de tants béns s’enrama, que mentre el vei màs que Déu lo contemple: tant hai de joi per amor qui em penetra. Jordi de Sant Jordi [poeta = infant; dama = retaule; plaer estètic = plaer amorós] BAT Llengua catalana i literatura 1  Les figures retòriques FIGURES RELACIONADES AMB EL SIGNIFICAT Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, Metonímia Associació de dos termes, un de real, general- tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: ment absent, i un d’imaginari, que mantenen una relació de pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, contigüitat o proximitat física o lògica (causaefecte, conti- amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. nent-contingut, origen-producte, autor-obra, matèriaobjecte, Carles Riba etc.). [marbre = temple] Oh, quan serà que regaré les galtes Oxímoron Juxtaposició o proximitat de dos mots contradic- d’aigua de plor amb les llàgrimes dolces! toris o de significats que s’exclouen entre si. Ausiàs Marc Paradoxa Unió de dues idees aparentment irreconciliables És quan dormo que hi veig clar. en el marc d’una oració o d’un vers. J. V. Foix A mig aire de la serra veig un ametller florit: Símbol Representació d’un concepte, generalment abstrac- Déu te guard, bandera blanca, te, a partir d’una imatge que li és associada en la tradició dies ha que t’he delit. cultural. Ets la pau que s’anuncia entre el sol, núvols i vents... Joan Maragall Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes Sinècdoque Designació de la part d’un element amb que en el fons del teu salt, sota l’onada rient, l’expressió que normalment designa el tot (sinècdoque dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura. generalitzant) o del tot per l’expressió que designa una part Carles Riba (sinècdoque particularitzant). [onada = mar] Se’ns va morint la llum, que era color Sinestèsia Associació de dos elements relacionats amb de mel, i ara és color d’olor de poma. camps sensorials diferents. Gabriel Ferrater BAT Llengua catalana i literatura 1  Les figures retòriques FIGURES RELACIONADES AMB LA LÒGICA Oh sol, oh màgic poderós qui sense filtres ni col·liris Apòstrofe Invocació a una entitat real o imaginària, com ara verses la gamma de ton iris, la divinitat, un element natural, el mateix lector, etc. tornes l’espai de tos colors! Guerau de Liost Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l’estat natural [...]. Hipèrbole Expressió d’un significat determinat de manera Grans e pocs [petits] peixs a recors correran exagerada, per tal que el lector intensifiqui la seva atenció e cercaran amagatalls secrets: sobre aquell aspecte en concret. fugint al [del] mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Ausiàs Marc Qui veïna pot tenir, quina sort divina! Ai veïna, serafí que alça una cortina, o que mira el seu tapí Ironia Expressió d’un significat contrari del que en el fons —no se sap què esbrina—, vol transmetre l’autor. o que rega el bell esclat d’una clavellina! No hi ha res tan delicat com una veïna! Josep Carner Les barques llunyanes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, Personificació Atribució de qualitats humanes a animals o no ens miraran; éssers inanimats. miraran noves rutes amb l’esguard lent del copsador distret. Joan Salvat-Papasseit En una bella plana, per on passava una bella aigua, estaven moltes bèsties que volien elegir rei. Acord fo emprès per la major part que lo Lleó fos rei, mas lo Bou contrastava molt fortment a aquella elecció, e Prosopopeia Atribució de la qualitat humana de la parla a dix estes paraules: un animal o ésser inanimat. —Senyors, a noblesa de rei se cové bellesa de per- sona, que sia gran, humil, e que no dó damnatge a ses gents... Ramon LlulL BAT Llengua catalana i literatura 1