Figures de la parla i sintaxi

Acumulació de signes de puntuació, generalment comes, alguns dels quals s'utilitzen en substitució de conjuncions de coordinació i amb la finalitat d'accelerar i intensificar l'expressió.

Alteració de l'ordre sintàctic habitual de les oracions, per raons mètriques o per conferir dinamisme al text.

Acumulació de conjuncions de coordinació entre diferents sintagmes, oracions o versos, amb la finalitat d'alentir i intensificar l'expressió.

Repetició, en oracions o versos successius, d'una mateixa estructura sintàctica i, sovint, d'una part de les paraules que la formen.

Disposició simètrica de quatre elements, de manera que el tercer reprengui el segon, i el quart, el primer.

Contraposició de dos mots, sintagmes o oracions de sentit oposat.

Relació de semblança entre dos termes que s'estableix mitjançant el nexe com, per exemple, o el verb semblar, per exemple.

Repetició d'un mot o sintagma en un discurs.

Ús d’un adjectiu qualificatiu per remarcar una qualitat inherent d’un nom.

Paraula o expressió de doble sentit evident o que es pot deduir del sentit general del text.

Associació de dos termes, un de real i un d’imaginari, als quals s’atribueix una analogia o semblança.

En les metàfores pures o in absentia només apareix l’element imaginari, i el real s’ha de deduir, mentre que en les metàfores impures o in praesentia apareixen tots dos elements relacionats per una aposició, per una preposició o pel verb ser.

Un conjunt de metàfores relacionades en el marc d’un text o composició poètica.

Un adjectiu que destaca una qualitat inherent d’un nom.

Un adjectiu que destaca una qualitat inherent d’un nom.

Una paraula o expressió que pot tenir més d'un significat, i el context ajuda a determinar el sentit correcte.

Repetició d'un mateix so o de diversos sons semblants en un mateix fragment, com ara una oració o bé un o més versos.

Reordenació dels sons (amb les adaptacions gràfiques corresponents) d'una paraula per formar-ne una altra que s'hi refereix d'una manera més subjectiva.

Combinació de sons de la llengua per tal d'imitar o suggerir sons de la realitat.

Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun so, o també en què un mateix mot és usat en dos sentits diferents.

Repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més oracions o, sobretot, versos per tal de reforçar-ne el sentit.

Una figura retòrica que suposa un canvi brusc en el curs del discurs, passant d'un tema a un altre completament diferent, sense una transició lògica.

Una figura retòrica que consisteix en una exageració deliberada, amb la intenció de reforçar la idea o el sentiment que s'expressa.

Representació d’un concepte abstracte mitjançant una imatge associada a la tradició cultural.

Designació d’una part d’un element amb l’expressió que normalment designa el tot (sinècdoque generalitzant) o del tot per l’expressió que designa una part (sinècdoque particularitzant).

Associació de dos elements relacionats amb camps sensorials diferents.

Invocació a una entitat real o imaginària, com ara una divinitat, un element natural, el mateix lector, etc.

Consisteix a expressar un significat contrari al que es vol comunicar realment. És a dir, es diu una cosa per a significar-ne una altra, sovint per a criticar, burlar-se o fer reflexionar. Per exemple, si algú diu "Quina sort que la meva feina és molt entretinguda i mai no m'avorreixo", podria estar utilitzant la ironia per a expressar el contrari, es a dir, que en realitat odia la seva feina i se sent avorrit.

Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, plantes o objectes inanimats. El poeta humanitza aquests elements per a fer-los més propers al lector i per a transmetre millor les seves idees i sentiments. Per exemple, descriure un arbre que "plora" quan se l'ha tallat.

És una figura literària que consisteix a atribuir la capacitat de parlar a un animal o a un objecte inanimat. Per exemple, en una fábula, un animal pot tenir un diàleg amb un altre animal.

És una figura retòrica que consisteix en la substitució d’un terme per un  altre al qual està unit per una relació de contigüitat o proximitat física o lògica. Per exemple, s'utilitza el terme "marbre" per referir-se al "temple" del qual està fet.

És una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos mots o expressions que tenen significats contraris o que s'exclouen mútuament. Per exemple, "llàgrimes dolces".

És un enunciat que expressa una idea que sembla contradictòria o absurda, però que, en realitat, té un sentit profund. Per exemple, "És quan dormo que hi veig clar".

És una figura retòrica que consisteix en una comparació implícita entre dos termes o conceptes. Per exemple, "contemplant la pintura ab imatges ab son net cor, no lo’n poden gens partre" (Jordi de Sant Jordi) El poeta compara el seu amor per la dama amb  el plaer que sent quan admira un quadre.

És una figura retòrica que consisteix en la substitució d'un terme concret per un altre de més general. Per exemple, "el teu marbre absolut" (Carles Riba). El terme "marbre" s'utilitza en sentit general per referir-se al temple.

És una figura retòrica que consisteix en l'ús deliberat de termes o expressions que s'aparten de la llengua habitual, amb la finalitat de crear un efecte artístic o poètic. Per exemple, "atressí em pren davant l’amorós cercle de vostre cors, que de tants béns s’enrama" (Jordi de Sant Jordi). L'ús del terme "atressí" crea un efecte de solemnitat i profunditat.