Figures Retòriques PDF

INTRODUCCIÓ A LES FIGURES RETÒRIQUES Els textos poètics solen utilitzar el llenguatge d’una manera especial, diferent del que utilitzem en la comunicació quotidiana. Els procediments més habituals són les figures retòriques. ALGUNES FIGURES RETÒRIQUES AL·LEGORIA. Imatges o perso...

INTRODUCCIÓ A LES FIGURES RETÒRIQUES Els textos poètics solen utilitzar el llenguatge d’una manera especial, diferent del que utilitzem en la comunicació quotidiana. Els procediments més habituals són les figures retòriques. ALGUNES FIGURES RETÒRIQUES AL·LEGORIA. Imatges o personatges relacionats amb conceptes abstractes o idees. Per exemple, que Fortuna i Prudència siguin dos personatges femenins que personifiquin aquests dos conceptes, o que s’aparegui en somnis un personatge anomenat Filosofia que expliqui què és la filosofia. AL·LITERACIÓ. Repetició d’un mateix so vocàlic o consonàntic. Per exemple: Quins cabells més sedosos, Adelaisa! ANÀFORA. Repetició d’una o més paraules a començament de vers: i aquesta olor llampant de les criades, i aquesta olor de cine i cacauets. ANTÍTESI. Oposició de dos conceptes que són o semblen contradictoris: És quan dormo que hi veig clar. ASÍNDETON. Supressió de conjuncions de coordinació: aquesta meva, pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. SÍMIL O COMPARACIÓ. Relació d’analogia entre un terme real i un d’imaginari. Es distingeix de la metàfora perquè no hi ha substitució d’un terme per l’altre, sinó que es presenta amb nexes (com, sembla, etc.): Si com aquell qui en lo somni es delita. EPÍTET. Adjectiu que expressa una qualitat que ja és pròpia del substantiu que acompanya: mar blava, neu blanca... HIPÈRBATON. Alteració de l’ordre lògic de la frase: Ab una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d’or més fi tenen enveja, en un terrat la bella Flora un dia. =[La bella Flora polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d’or més fi tenen enveja ab una pinta de marfil un dia en un terrat] HIPÈRBOLE. Exageració que deforma la realitat: tres mars de llàgrimes vessà HOMOFONIA. Identitat fonètica entre dues paraules que tenen sentit diferent: Per què tems el temps? Les figures retòriques 1 INTERROGACIÓ RETÒRICA. Pregunta emfàtica que no espera resposta, sinó que només expressa els dubtes de l’autor: Com encabir una vida en un full? METÀFORA. Relació entre un terme real i un d’imaginari sense enllaços comparatius (com, sembla, etc.): L’odi és un insecte. METONÍMIA. Substitució d’un element pel nom d’un altre amb el qual manté alguna relació (la part pel tot o a l’inrevés, la causa per l’efecte, l’autor per l’obra, un element per un altre que sol ser-hi en contacte, etc.): prendre una copa, comprar un Picasso, etc. PARAL·LELISME. Repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides: Com la proa amb l’onada, com la llum amb el vidre, com l’amant amb l’amada. PARONOMÀSIA. Presència en una mateixa frase de dos mots que només es distingeixen per algun fonema: sagna i signa. PERSONIFICACIÓ O PROSOPOPEIA. Atribució de qualitats humanes a objectes o éssers no racionals: vinyes que dieu adéu. POLISÍNDETON. Repetició de les conjuncions de coordinació: Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l’onada del mar sempre riu. SINESTÈSIA. Associació d’elements de camps semàntics diferents: color d’olor de poma Les figures retòriques 2