Examen Raül 4t ESO - Colonialisme - 20XX

DE L:IMPERIAIJSMEALA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EL COLONIALISME La colonització europea. que es remunta al segle XVI, va experimen- tar una extraordinaria acceleració a partir de mitjan segle XIX. Un poble que colonitza és un poble que posa les bases de la...

DE L:IMPERIAIJSMEALA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EL COLONIALISME La colonització europea. que es remunta al segle XVI, va experimen- tar una extraordinaria acceleració a partir de mitjan segle XIX. Un poble que colonitza és un poble que posa les bases de la seua grandesa futura. Des del punt de vista material. el nombre Els Estats europeus van iniciar una etapa d'expansió territorial. en d'individus que formen la ra~a augmenta en una proporció sen- que es van combinar dos processos: se límits la quantitat de recursos nous. de nous productes. - El colonialisme, és a dir. la dominació política, economica o d'equivalents de canvi fins ara desconeguts que demanen la in- cultural que els estats van exercir sobre els nous territoris. tervenció de la indústria metropolitana [...). El camp que s'obri als capitals de les metropolis i el domini explotable que s'oferix - L'imperialisme, aixo és. la política aplicada per estes poten- a l'activitat deis seus ciutadans són infinits [...).Siga com siga el cies. que els va permetre estendre el seu domini sobre la majar punt de vista en que ens situem. sempre ens trobarem amb una part del món. veritat incontestable: el poble que colonitza més és el primer poble; i si no ho és hui. ja ho sera dema. Les causes del colonialisme P. Leroy-Beaulieu. La colonización en los tiempos modernos. 1874. Les principals causes de l'expansió colonial van ser: - Económiques. A la ti del segle x1x la indústria necessitava nous mercats. així com fonts de materies primeres pera proveir les seues indústries. - Polítiques. Els Estats van mostrar diferents interessos: predo- minaven les exigencies estrategiques de potencies com el Regne Unit (pel domini de les rutes comercials) o Rússia (per una eixida a un mar no gelat). pero també hi hagué altres motiva- A la fi del segle X11C, Atrica era un axtens espai verge del qual es cions. com el desig d'aconseguir prestigi internacional desconeixia pdlcticament tot. No obstant aixb. era un co1tinent (Franca) o la consolidació del sentiment nacional (Alemanya i de gran valor esbat6gic i amb inportants ra:ursos naturals sen- Italia). se explotar. - Demografiques i socials. L'augment de la població va plante- Per aixb, es van realitzar nornbroses exploracions. com les del Nfger o la zooa nonl. Pero sobretot van destacar les expedicions jar seriosos problemes als governs europeus. com la falta de de !'escocés o.ñl U1i11 111.. gran exponent de l'exploració treball. que va generar nombroses protestes. L'emigració a les africana, ja que va ser el priner a crauar el coltinent d'est a oest colonies va ser la resposta a la pressió demografica. en un viatge que va durar quatre anys. - ldeológiques. Els europeus estaven convencuts de la superiori- Els europeus també van explorar Asia. Oceania. América i les tat de I'«home blanc» i del seu destí civilitzador deis pobles regions polars. «salvatges» mitjancant la transmissió de sabers. valors i religió. Les etapes del colonialisme El desenvolupament industrial va potenciar !'interés per territoris desconeguts. ja que oferien abundants recursos naturals. humans i ' ' mercantils a la metropoli. Africa. Asia i Oceanía prompte van ser continents ocupats per les grans potencies europees per a la seua dominació política i explotació económica. En la seua evolució. la colonització va passar per dos etapes: - rinici de l'expansió: 1850-1880. A mitjan segle XIX, només el Regne Unit tenia possessions colonials de rellevancia. En esta epoca. les grans potencies europees van estendre les seues arees d'influencia a enclavaments comercials costaners. - El repartiment del món: 1885-1914. En esta etapa es va acce- lerar i es va sistematitzar I'expansionisme de les potencies euro- pees. en una mena de carrera entre elles. La sobirania sobre els territoris es basava en el reconeixement internacional per part de les altres potencies europees. 160 la rivalitat entre potencies les fases de la dominació El repartiment del continent africa va ser el principal focus de tensions En la forma ció d'una colonia es distingixen tres fases: entre les potencies europees. ja que es van enfrontar els interessos ex- - La conquista militar. La segona Revolució Industrial va pansionistes del Regne Unit. Alemanya, Fran~a i Portugal. possibilitar el desenvolupament de la indústria siderúrgi- La rivalitat deis imperis colonials va propiciar la celebració de la Con- ca i el progrés en la navegació i la tecnologia militar. les ferencia de Berlin el 1885. en que es va acordar el repartiment d'Africa innovacions van facilitar el descobriment. la conquesta i entre les principals potencies. r ocupació deis territoris inexplorats. El 1898 va tindre lloc l'anomenat inciden! de Fashoda (Sudan). que va - rorganització administrativa. l'ordenament de la co- evidenciar la col·lisió deis eixos d'expansió britanic (entre Sud-africa i lonia va plantejar diversos problemes administratius. En Egipte) i francés (entre el Senegal i Somalia). conseqüencia. la metropoli va confiar en la col·laboració deis caps tribals pera controlar i explotar els territoris. - rexplotació economica. Els nous territoris van propor- cionar importants recursos als Estats europeus gracies a l'extracció de metalls preciosos de les mines. la conces- sió de grans hisendes a empreses privades i les explota- cions agrari es. -;::;: ~- ~:;;-'-.. - v ; it i i'; ~ · Draner. Divisi6 d'Africa en la Conferencia de Ber/ín(1885). Colonia Territori dominat i administra! per una potencia estrangera. Metropoli Estat que govema. administra o explota les seues posses- ' sions colonials. Dficials alemanys a I' Africa. 1. Llig atentament el text de P. l eroy-Beaulieu i respon: 3. Busca informació sobre David Livingstone i respon: Com es justifica la colonització des d'un punt de vista mate- A més de metge i explorador. quina altra ocupació exercia rial? Livingstone? Quines van ser les principals causes de l'expansió colonial Qui va ser Henry Stanley? On es va produir la trabada entre durant la segona mita t del segle xJX? Stanley i Livingstone? 2. Definix colonialisme i imperialisme i respon: 4. Reflexiona sobre les causes ideologiques del colonialis- Quina és la principal diferencia entre les dos etapes de me. Qué et suggerixen? Creus que és lícit que una cultura l'expansió colonial? es declare moralment superior a una altra? Compartix les teues respostes amb les deis teus companys. Per que es considera la política colonial com a filia de la industrialització? 5. Busca més informació sobre la Conferencia de Berlín, Que va canviar amb I'exploració del món per part deis euro- l'incident de Fashoda i la política colonial a !'África. peus? Justifica la teua resposta. Redacta una síntesi en que apareguen les principals carac- terístiques d'estos tres temes. Esbrina les causes del coloniafisme 161  DE L:IMPERIAIJSMEALA PRIMERA GUERRA MUNDIAL , LEXPLOTACIO COLONIAL La dominació colonial es va dura terme considerant únicament les conveniencies de les potencies i sense tindre en compte els in- REFLEXIONA teressos i les necessitats de la població autóctona. que en ocasions va patir un procés d'aculturació. Explotació i racisme La situació geografica d'un territori o els recursos economics que Un deis pilars de l'explotació de les colonies va ser la mentali- posse"ia eren factors que deterrninaven la seua gestió i administra- tat racista de la metrópoli. que es creía superior i amb drets.' sobre la colonia. Així. es van justificar mesures com la confis- CIO. cació de terres de la població nativa. que van passar a les mans deis colons, o la prohibició deis matrimonis interracials. La colonia Fins i tot es van promoure polítiques d'extermini de la població autóctona, coma Australia i Nova Zelanda. Segons la manera d'explotar els territoris. els governs van establir diferents formes de domini. La més important va ser la colonia. " Creus que el racisme va ser un factor important per a Una colonia era un territori dominat administrativament, militarment l'imperialisme? Coneixes alguna situació actual sem- i economicament per una nació estrangera. blant a la de I'explotació colonial? La colonia va ser la modalitat de domini més utilitzada i va tindre les següents variants: - Colonies d'explotació. Són aquelles en que es van instal·lar grans empreses. funcionaris o militars per a explotar els recur- sos naturals. Per exemple. les colonies britaniques de Nigeria, ' Rhodesia o l'lndia. - Colonies de poblament. Són aquelles en que es van instal·lar grans contingents d'immigrants per a explotar la terra. desallo- tjant els indígenes. Per exemple. els territoris britanics a Aus- tralia i el Canada. que van acabar per convertir-se en dominis. - Colonias de posició. Són territoris que la metrópoli considera- va estrategics. Per exemple. les colonies britaniques de Gibral- tar. Malta o Ciutat del Cap. i la francesa de Djibouti. L Oalrymple. lnici de f'escola (1899). Altres formes de dominació També van existir altres formes de domini colonial: l'...., 1 1 1 de les po1éncies europeas va IJlMICéll' la reaa:i6 violenla deis pobladors deis territoris que volian dominar. És el cas de - Concessions. Territoris que els governs de pa·isos indepen- l'oposici6 co1111a els britanics, que es va manifeslllr en la...11116 dents cedien a les potencies colonitzadores. durant un període.is 1ip1il (hiia, 1857). la 111na......-. (Sud-africa. 1879) de temps determinat. Va ser el cas de Hong Kong, cedit per la o la re l·l611* lll6xers (Xina. 1899-19>1 ). Xina al Regne Unit durant 155 anys. - Protectorats. Territoris on la política interior estava en mans del Govern indígena. mentre que l'activitat exterior i la seva ri- quesa eren gestionades per la metrópoli. Van ser utilitzats pel Regne Unit. Franca i Espanya. - Territoris metropolitans. Territoris considerats una prolonga- ció del país colonitzador. Els seus habitants , estaven represen- tats en les institucions de la metropoli. Es l'exemple d'Algeria respecte a Franca. - Dominis. Territoris els habitants deis quals van obtindre un cert grau d'autogovern a pesar de la dependencia de la metrópoli. que controlava ambits com la política exterior. En són exemple els dominis britanics d' Australia i del Canada. Trepes nord-americanes enfrontant-se als rebels boxers a Pequín. 1900. 162 Les conseqüencies del colonialisme L' ocupació per part de les potencies europees va tindre múltiples conse- qüencies per als territoris colonitzats: - Economiques. Les colónies van mantindre una relació de depen- dencia económica amb la metrópoli. ja que es van convertir en pro- ve'idores de materies primeres i compradores deis productes manufac- turats. Esta situació de dependencia va impedir el desenvolupament economic i social deis pa'isos colonitzats. - Polítíques. La metrópoli va exercir el domíní polítíc í admínístratiu de la colonia. Des d'Europa. els mandataris van dibuixar noves fronte- res que van dividir pobles i van barrejar cultures. Estes divisions van ' desestabilitzar regions com en el cas de l'Africa, on encara hui se succe'ixen enfrontaments armats. - Demografiques i socials. La colonització va comportar la desapari- ció de l'organització social indígena i va imposar una nova classe diri- gent formada per ciutadans blancs. La població nativa va proporcionar N. Pieneman. La rendició del príncep Diponegoro davant del general ma d' obra barata i en múltiples ocasions va ser maltractada i sotmesa De Kock{1830). a situacions d'esclavitud. - Culturals. El domini europeu va portar a una perdua d'identitat deis pobles colonitzats. ja que la cultura occidental va imposar la seua llengua. costums. creences i valors. Aculturació Procés pel qual un grup de persones ad- quirixen una nova cultura alhora que perden trets o ele- ments de la propia. 55 díes aPequín de Nicholas Ray, 1956: Explotació de cautxú a l'Africa Equatorial Francesa. Els pobladors europeus van sotmetre https://Iinks.edebe.com/b23 a treballs forcats la població autoctona. 1. Elabora un esquema ambles formes de dominació territorial 3. Busca informació sobre els principals productes que es que van establir els pa'isos europeus. Recorda assenyalar les van exportar de les colónies. característiques principals de cada una, així com alguns - Quins aliments i matéries primeres es van exportar? exemples. - Perqué Europa es veia en la necessitat d'importar aliments? 2. Observa les imatges sobre la presencia europea als terri- 4. Consideres que la colonització va tindre el suport incondi- toris colonitzats i descriu-les. cional de la totalitat de la població europea? - Quins van ser els principals interessos deis europeus? Quin - Busca infonnació sobre els moviments d'oposició a la colo- efecte va tindre sobre la població local la presencia deis nització per part d'intel·lectuals. sindicats i partits polítics i colons? redacta'n un infonne. - Quina visió tenien els colons deis autoctons? 163  DE l'.IMPERIAUSMEA lA PRIMERA GtBRA MUNDIAL ELS IMPERIS COLONIALS Els continents més afectats per l'imperialisme de les potencies europees van ser África, Asia i Oceania. El Regne Unit i Fran~a van formar els imperis colonials més extensos i, encara que molt menor. l'lmperi alemany va exercir un important paper en les rela- cions internacionals. Els Estats Units i el Japó tarnbé van entrar en la dinamica colonialista. Els imperis europeus El Regne Unit va constituir el major imperi de !'epoca contem- porania. amb possessions repartides per tots els continents. Va dominar diverses zones estrategiques per al control de les rutes M_.._.;J:;:,.....~~. · -.~ marítimes. com Gibraltar. Malta, Suez, Singapur i Hong Kong. Al- tres importants zones baix la seua influencia van ser el Canada, El virrei britanic de r fndia, George Curzon, acompanyat del monarca Asaf Jah VI. el Carib. Australia i Nova Zelanda. La seua principal colonia nizam d'Hyderabad, cap al 1900. d'explotació era l'Índia, coneguda com la «joia de la Corona». N'obtenia productes basics com cotó, blat. oli i te. A !'África prac- ticament va aconseguir connectar les seues possessions de nord a sud (des d'Egipte fins a Ciutat del Cap). TRES GRANS POTtNCIES COLONIALS (1913) Franga, segon imperi en importancia i dimensions, va est~ndre POBlACIO SUPERÁaE els seus dominis per amplis territoris del nord-oest de I'Africa (milions d'hah.) (km2) ' (Algeria. Tunísia. el Marroc), riques arees d'Asia (la lndoxina) i zones estrategiques del Pacífic. metro poli colonies metri>poli colOnies Alemanya es va incorporar tard a la cursa colonial, el 1880, i ho va fer amb una política agressiva, ja que la major part deis terri- lmperi 42 450 313000 29M toris ja estaven ocupats. Oesprés de la Conferencia de Berlín, va brit3nic obtindre les terres de !'África sud-occidental i el golf de Guinea. També va aconseguir alguns arxipelags en el Pacífic. lmperi 39,6 55 550000 12 M francés Belgica es va apoderar del control del Congo, ric en recursos naturals. Italia es va estendre només pel continent africa. Els lmperi 67 12 540000 2.8 M Pa'isos Baixos controlaven la Companyia de les lndies ' Orientals alemany Holandeses. i Rússia va completar l'expansió cap al sud. fins a ' !'India i per Siberia. fins a arribar a l'ocea Pacífic. Espanya i Portugal van veure redu'its els seus dominis durant el segle x1x. Espanya va perdre les seves últimes colonies a Amé- La doctrina Monroe rica (Cuba i Puerto Rico) i Filipines, que van quedar baix domini La nostra maxima primera i fonamenta l ha de ser no embolicar-nos nord-america; i Portugal va vore cancel·lada la seua expansió a mai en les lluites d'Europa. La nostra segona, no tolerar mai que ' l'Africa al no poder unir mitjancant ferrocarril les seues dos colo- Europa s'involucre en els assumptes d'este costat de l'Atlantic. nies (Angola i Mocambic). América, del Nord i del Sud, té un conjunt d'interessos diferent del d'Europa, i peculiarment seus. Ha de tindre, per tant, un sistema propi, separa! i a part del d'Europa. Mentre que esta treballa pera Els imperis no europeus convertir-se en la llar del despotisme. el nostre esfor~ ha de ser A finals del segle x1x. el continent america estava baix la influen- certament fer del nostre hemisferi el de la llibertat. (...] Pero primer cia política i económica deis Estats Units, que també van passar hem de fer-nos una pregunta. Oesitgem adquirir per a la nostra a controlar Filipines. Puerto Rico i Cuba, encara que el seu impe- propia confederació una o més de les províncies d'Espanya? Con- rialisme no es basava en l'annexió de territoris. fesse candidament que sempre he mirat Cuba com l'addició més interessant que poguera fer-se mai al nostre sistema d'Estats. Després de la primera guerra sinojaponesa (1894-1895), el Japó va aconseguir l'illa de Formosa, enclavament important. Així rna- Carta de I'expresident deis Estats Units l Jefferson al president J. Monroe 24 d'octubre de 1823. teix. després de derrotar l'lmperi rus en la guerra russojaponesa (1905). es va fer amb algunes illes del Pacífic i Corea. 164.-iteractua ambelmapa 1 1 '11111111.. IMPERI RUS..... ~· jEU~ OCEA OCEA PACÍFIC fl. UJ OCEA PACÍFIC CEILAN 0& - (R. UJ ~ 'j/¡A°"""'"" f'm ~ ¡,;~ CJ T rf¡le Entesa i aliat:s ! ii. CJ i l,,.,eris cen1rals aiats 1 IMPERI RU S CJ EatalS neu1rals -+- OfensNesdelsinperiscen-..... OlensNes de f Entesa Av~ mS:idmdel frontdels lmperis centrats el 1914 A~ miximdet front rus el 191