L'època de l'Imperialisme - PDF

L’època de l’Imperialisme TEMA 4 Europa el 1914 Regne Unit: - Venia d’una època esplendorosa amb la reina Victòria - Hegemonia comercial i financera però competència amb EUA i Alemanya - Conflictes amb Alemanya (economia, comerç… fins a la Primera GM) - Sistema bipartidista parlamen...

L’època de l’Imperialisme TEMA 4 Europa el 1914 Regne Unit: - Venia d’una època esplendorosa amb la reina Victòria - Hegemonia comercial i financera però competència amb EUA i Alemanya - Conflictes amb Alemanya (economia, comerç… fins a la Primera GM) - Sistema bipartidista parlamentari sense sufragi universal i conflictes socials amb la classe obrera - Conflicte a Irlanda que va acabar amb enfrontaments amb els nacionalistes França: Dues etapes: - Segon Imperi: govern autoritari de Napoleó III, creixement econòmic i colonial - Tercera República: Arran de la derrota amb Prússia i revolucions socials hi ha un procés de democratització i alfabetització de la societat Alemanya: - Segon Imperi (II Reich) amb un emperador, Guillem II, amb molt poder i un exèrcit influent - Moviment obrer molt poderós - Gran potència industrial (siderúrgic, químic i metal·lúrgic) - Rivalitats amb França i el Regne Unit a nivell territorial Àustria-Hongria: - Imperi dual que marginava la resta de nacionalitats - Expansió cap als Balcans que provoca tensions amb l’Imperi Rus - Aliats amb Alemanya (causa directa de la Primera Guerra Mundial) EUA, Japó i Rússia el 1914 Estats Units: - Divisió entre els estats del nord (industrials i urbans) i del sud (cotó i tabac amb treball d’esclaus) - Entre els anys 1861-1865 es produeix la Guerra de Secessió iniciada per la voluntat del president, Abraham Lincoln, d’acabar amb l’esclavitud de la població negra. El nord guanya la guerra - Creixement de la població cap a l’oest que anirà expulsant la població índia - Immigració i riqueses naturals (petroli, ferro i carbó) converteixen els EUA en una gran potència mundial - Expansió cap al Carib i el Pacífic (Cuba, Filipines, Hawaii…) Japó: - Encara regeix un sistema feudal fins a la revolució Meiji (1868) quan es produeix una obertura i occidentalització - Falta de recursos energètics provoca una política expansionista amb una guerra amb Rússia. Japó la derrota i ocupa Manxúria i Corea Rússia: - País immens governat per la dinastia Romanov - Economia i societat medieval, tot el poder per la noblesa - Entre el 1870 i 1914 inici de les inversions estrangeres que afavoreixen una modernització - Aparició del moviment obrer industrial i de partits polítics clandestins que demanen canvis  Tres partits a destacar: Partit Socialrevolucionari: seguit per pagesos pobres que volen col·lectivitzacions Partit Liberal: classes mitjanes que volen un sistema parlamentari com el britànic Partit Socialdemòcrata: marxista dividit entre menxevics i bolxevics - Derrota contra el Japó i la pobresa de la classe obrera porten a la revolta coneguda com el “Diumenge Sagnant” el 1905 L’exèrcit reprimeix i assassina centenars de treballadors que protestaven per les males condicions de vida - El tsar Nicolau II publica el Manifest d’Octubre que concedeix llibertats polítiques, tot i que ell continua tenint el poder absolut - El 1917 la situació serà insostenible i es produirà la revolució bolxevic Causes de l’imperialisme: - Econòmiques: - nous mercats per vendre-hi excedents de les metròpolis. S’implanta el proteccionisme - controlar matèries primeres i fonts energètiques - Invertir capitals (diners) - Demogràfiques: - Europa necessita nous territoris per situar-hi l’excedent de població - Polítiques: - més territoris vol dir més prestigi internacional i poder polític - les fronteres d’Europa ja estaven estabilitzades, no podien ampliar territoris - Ideològiques: - creença de superioritat de la raça blanca: racisme - dret a imposar-se sobre els altres pobles: civilitzats vs no civilitzats - cristianisme vol estendre la seva religió pel món - Científiques i geogràfiques: - desig de conèixer i cartografiar nous territoris - descobrir nous recursos naturals Darwinisme social: Aquesta era una ideologia que acceptava una interpretació de la teoria de l’evolució de Darwin aplicada a la dinàmica de les societats. Segons aquesta teoria, les societats més desenvolupades tenien l’obligació d’imposar-se a les menys desenvolupades per afavorir d’aquesta manera la millora general de l’ésser humà. Polítics, escriptors i suposats científics van defensar aquesta idea i van influir en àmplies capes de la població. Exploració i conquesta: - Mitjans del segle XIX comencen una sèrie de viatges científics i exploracions geogràfiques - Britànics i francesos són els primers en recórrer i cartografiar l’Àfrica central - Conquestes ràpides i fàcils per la superioritat militar i tècnica - Utilitzen rivalitats internes entre tribus i ètnies Trobarem quatre tipus de colònia: - Explotació: explotació econòmica per part de la metròpoli, tot i ser una minoria respecte de la població indígena. Política d’ocupació sense govern propi. Índia (GB) o Indonèsia (FR) - Poblament: població blanca s’estableix permanentment als països ocupats i desplacen els indígenes. Acaben sent dominis amb una gran autonomia. Austràlia (GB) i Algèria (FR) - Protectorats: després de ser ocupats, mantenien l’organització estatal, govern indígena i administració pròpia, tot i ser tutelades per la metròpoli. Egipte (GB) - Enclavaments estratègics: importants per les rutes comercials amb control directe de la metròpoli. Hong Kong (GB), Macau (Portugal) Les potències europees per posar ordre a la cursa colonial i evitar conflictes entre elles van trobar-se a la Conferència de Berlín (1885). En ella acordaven les condicions per repartir-se Àfrica i es donava el Congo al rei Leopold II de Bèlgica. Tot i això, van haver-hi enfrontaments: - Fashoda (1898): França i Anglaterra topen a l’alt Nil (Sudan), un territori conegut com Fashoda. Va estar a punt d’iniciar-se un conflicte, però els francesos van cedir i retirar-se - Guerra angloboèr: Enfrontament entre els britànics que volien controlar tota la zona del sud d’Àfrica i comunitat de grangers holandesos (bòers) emigrats dos segles abans a aquests territoris. La guerra va durar tres anys i va acabar amb victòria britànica tot i que se’ls va respectar formes de govern pròpies - Guerres de l’opi a la Xina (1839-1842): Aquest enfrontament entre la Gran Bretanya i la Xina ve donat per la voluntat dels britànics de traficar droga dins la Xina. Amb aquest comerç equilibraven les compres que feien de te i seda. A través dels acords de pau amb els xinesos, la GB es va quedar amb Hong Kong durant 150 anys. La Xina va sofrir humiliacions de les potències colonials fins el 1911, en què proclamen la república. Els grans imperis Els principals imperis colonials van ser: - La Gran Bretanya: posseïa l’imperi més gran i l’Índia era el territori més important - Altres potències: Rússia, Alemanya, Holanda, Estats Units i Japó - França: establerta al sud-est asiàtic i al nord i centre d’Àfrica Conseqüències: Alguns aspectes “positius” a les colònies: - Infraestructures: carreteres, ports i ferrocarrils - Noves empreses, tot i que només per benefici de la metròpoli Demogràfiques: - Mesures higièniques, menys mortalitat i augment de la població, després d’una alta mortalitat en la conquesta dels territoris - Subalimentació, pocs recursos pels autòctons - Esclavitud=morts Econòmiques: - Condicions de vida van empitjorar pel treball - Grans plantacions que beneficiaven a la colònia: cacau, cafè… - Economia monetària i de mercat, supervivència dels indígenes - Ruina de l’artesania local Socials i culturals: - Canvi estructura social que va acabar amb el sistema de vida d’aquelles tribus (paper dels ancians, tipus de família) - Imposició religió i cultura - Aculturació, forma de vida occidental que suposava una pèrdua d’identitat i de les llengües autòctones - Segregació entre els colons i els indígenes Activitats pràctiques: https://create.kahoot.it/details/la-segunda-revolucion-industrial-y-el-imperialismo-c olonial/3ab3ee53-02cb-45d5-8a01-a37df3d991d0 https://create.kahoot.it/share/imperialismo-y-colonialismo-alameda-4-eso/58bbf952 -567a-42b7-80c4-6bc04d8d8002