Esquema T5.- L'Estatut d'Autonomia de Catalunya PDF

TEMA 5.- L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Definició: Norma institucional bàsica de la CA catalana (art 147 CE) Via d’accés a l’autonomia: DT 2ª de la CE, via ràpida, variant de l’art. 151.1 CE Antecedents històrics: Estatut de Núria, Estatut del 1932 (IIª República espanyola); Estatut de Sau LO...

TEMA 5.- L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Definició: Norma institucional bàsica de la CA catalana (art 147 CE) Via d’accés a l’autonomia: DT 2ª de la CE, via ràpida, variant de l’art. 151.1 CE Antecedents històrics: Estatut de Núria, Estatut del 1932 (IIª República espanyola); Estatut de Sau LO4/1979 Itinerari polític històric: 30/IX/2005, Aprovació de la proposta de reforma per part del Parlament de Catalunya. Tramitació a les CG: Ple del Congrés aprova la reforma (retallada) el 30/III/2006. El Senat aprova el 10/V/2006. Referèndum a Cat: 18/VI/2006. Sancionat i promulgat 19/VII/2006. Publicat el 20/VII/2006. En vigor 09/VIII/2006. Estatut de Miravet vs. Estatut de la Moncloa. Redactat definitiu després de la STC31/2010, de 28 de juny (publicada al BOE del 9 de juliol), que n’anul·la, totalment o parcial, 21 articles i n’interpreta més d’un centenar. Característiques: S’aprova com a LO6/2006, de 19 de juliol. Llei de caràcter orgànic (art. 81 CE), paccionada-pactada, referendada, integrada en l’OJ espanyol. Estructura: Preàmbul (únicament valor formal), Títol Preliminar (1 a 14) i TI Dret i deures (15 a 54) (part dogmàtica), TII Institucions (55 a 94), TIII Poder Judicial a Cat (95 a 109), TIV Competències (110 a 173), TV Relacions Institucionals (174 a 200), TVI Finançament de la Generalitat (201 a 221) i TVII Reforma (222 i 223) (Part orgànica), per a un total de 223 articles, més 15 DA, 2DT, 1 D Derog. 4DF. TÍTOL PRELIMINAR: Característiques essencials i principis més rellevants del contingut de l’Estatut. Art. 1 Catalunya. Nacionalitat Art. 2 La Generalitat. Sistema Institucional Art. 3 Marc polític Art. 4 Drets i principis rectors Art. 5 Els drets històrics Art. 6 Llengües 1) Llengua pròpia: català 2) Llengües oficials: català i castellà 3) Català i la UE 4) Domini lingüístic del català 5) Aranès: oficial a Catalunya en els termes que estableix el propi EAC Art. 7 Condició política de catalans: nacionalitat espanyola i veïnatge administratiu Art. 8 Símbols (nacionals) de Catalunya: bandera, festa i himne Art. 9 El territori Art. 10 La capital: la ciutat de Barcelona Art. 11 L’Aran: realitat occitana/entitat territori singular Art. 12 Els territoris amb vincles culturals amb Catalunya Art. 13 Les comunitats catalanes a l’exterior Art. 14 Eficàcia territorial de les normes Títol I DE L’ESTATUT DE CATALUNYA. DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS (15-54) Cap I ÀMBIT CIVIL I SOCIAL (15-28) Configuració legal. Destaca l’art. 20, dret a viure amb dignitat el procés de la mort. Cap II ÀMBIT POLÍTIC I DE L’ADMINISTRACIÓ (29-31) (29) Dret de participació en els afers públics (30) Dret d’accés als serveis públics i a una bona administració L26/2010 (31) Dret a la protecció de dades personals Cap III ÀMBIT LINGÜÍSTIC (32-36) (32) Coneixement i ús de les llengües: no discriminació (33) Davant les administracions públiques (TOTES) i les institucions estatals: dret d’opció lingüística dels ciutadans. (34) Consumidors i usuaris: ser atès oralment i per escrit en la llengua oficial triada: deure de disponibilitat lingüística. Principi de Disponibilitat (35) Àmbit de l’ensenyament (36) Aranès: oficialitat asimètrica (a L’Aran/fora de L’Aran) Cap IV GARANTIES (37-38) a) Vinculen els poders públics i, d’acord amb la seva naturalesa, també als particulars b) El Parlament haurà d’aprovar, per llei, la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya c) La regulació d’aquests drets estatutaris s’ha de fer per llei del Parlament d) No alteren ni les competències ni la regulació dels drets constitucionals e) Tutelats pels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries d’acord amb les seves competències Cap V PRINCIPIS RECTORS (39-54) La mateixa transcendència que els constitucionals. Algunes singularitats: accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, memòria històrica Títol II DE LES INSTITUCIONS (art. 55 a 94) La Generalitat és un sistema institucional format per 1.- El Parlament de Catalunya (art. 55-66 i 73 a 75) 2.- La Presidència de la Generalitat (art. 67 i L13/2008) 3.- El Govern (art. 68 i 69 i L13/2008) 4.- “i les altres institucions del Capítol V del Títol II”: a) Consell de Garanties Estatutàries (art. 76 i 77 i Llei 2/2009) b) Síndic de Greuges (art. 78 i 79 i L24/2009) c) Sindicatura de Comptes (art. 80 i 81 i L18/2010) d) Consell de l’Audiovisual de Catalunya (art. 82) El Govern Local (no inclou el Règim Especial de l’Aran, que no és una entitat local) es desenvolupa al final d’aquest esquema Títol III DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA (art. 95 a 109) a) No augment de les competències del TSJC b) Inconstitucionalitat del Consell de Justícia de Catalunya c) Competències de la Generalitat en matèria de personal al servei de l’administració de justícia (no judicial), mitjans personals i materials Títol IV DE LES COMPETÈNCIES (110-173) A) Tipologia de les competències Article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. Article 111. Competències compartides En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut1. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques. Article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública. B) Ordre d’exposició de les diferents matèries i el tipus de competències sobre cadascuna d’elles per ordre alfabètic (arts. 116 a 173, des d’agricultura [...] a videovigilància) 1 Íncis declarat inconstitucional STC 31/2010 Títol V. RELACIONS INSTITUCIONALS (art. 174-200) a) Relacions Generalitat-Estat i altres CCAA: convenis i altres instruments de col·laboració, compareixença de senadors, designació de càrrecs. Comissió bilateral E-Gencat. b) Relacions de la Generalitat amb la UE: participació en la fase ascendent i en la fase descendent del dret de la UE. Principi de subsidiarietat. Gestió de fons europeus. Delegació de la Generalitat davant de la UE c) Acció exterior: Oficines a l’exterior, acord i tractats, cooperació transfronterera, participació en organismes i organitzacions internacionals Títol VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT (art. 201 a 221) a) Cap I Les finances de la Generalitat (art. 201 a 2010) b) Cap II El pressupost de la Generalitat (art. 211 a 216) c) Cap. III Les finances dels Governs Locals Títol VII. LA REFORMA (ART. 222 I 223). a) Procediment de l’art. 222: matèries que no afecten a les relacions amb l’estat (TI i TII) b) Procediment de l’art. 223: matèria que afecta a les relacions amb l’estat: Resta del text estatutari PROCEDIMENTS DE REFORMA (TRÀMITS) 1.- LA INICIATIVA DE LA REFORMA CORRESPON APROVAR-LA ÚNICAMENT AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER 2/3 DEL SEU PLE (90 diputats mínim). La proposta de la iniciativa pot provenir del següents actors a) un mínim d’una cinquena part dels diputats del Parlament, mitjançant una proposició de reforma b) pel Govern de la Generalitat c) un mínim d’un 20% dels ajuntament de Catalunya sempre que representin un mínim d’un 20% de la població poden proposar la reforma al Parlament d) un mínim de 300.000 signatures acreditades de ciutadans de Catalunya poden proposar la reforma al Parlament e) NOMÉS si la reforma afecta als títols Preliminar o als Títols III a VII, també pot presentar la iniciativa de reforma les Cortes Generales. 2.- TRÀMIT DE LES CORTS GENERALS: la iniciativa de reforma aprovada ha de ser enviada a les Corts Generals. Si el canvi afecta a les matèries de l’art. 222, les CG poden ratificar-la per mitjà d’una mera consulta, ratificada per la llei orgànica o poden declarar que en realitat és una reforma que afecta a d’altres matèries de l’estatut. En aquest darrer cas o bé si ja la reforma versava sobre matèries diferents del TI o el TII, aleshores la iniciativa de reforma es defensa al Congrés i al Senat per una delegació del Parlament. Les Corts Generals poden ratificar la reforma, per mitjà d’una llei orgànica. Però si no la ratifiquen es constitueix una comissió mixta paritària Congres-Parlament per consensuar, procediment que es repeteix al Senat. Si les comissions paritàries ni se0n surten la reforma es tramitarà com un procediment de reforma de llei orgànica de manera ordinària. 3.- TRÀMIT del REFERÈNDUM del cos electoral català 4.- TRÀMIT INTEGRACIÓ: Sanció, promulgació, publicació i entrada en vigor Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, s’ha d’esperar un any abans el Parlament no aprovi una nova iniciativa de reforma. Durant la tramitació a les Corts Generals, si no hi ha hagut una mera ratificació, el Parlament pot retirar la proposta de reforma.