Història de Catalunya (part II)

Període de la història de Catalunya que va des del segle XI fins al segle XIII, marcat per la consolidació de Catalunya com a unitat política i la seva expansió territorial.

Un moviment cultural dels segles XIX i XX que buscava recuperar la cultura i la identitat catalanes, amb un especial interès per la llengua catalana.

La proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931 per Francesc Macià, que buscava l'autogovern català dins de la República Espanyola.

La formació d'una entitat política unitària que agrupava tots els partits catalanistes, des dels carlins fins als republicans, amb l'objectiu d'obtenir més autonomia per a Catalunya.

Un període de convulsió social i política a Barcelona i Catalunya, amb un aixecament popular en contra de la crida de reservistes per anar a lluitar al Marroc.

La victòria del Front d'Esquerres a les eleccions de febrer de 1936, que va permetre el restabliment de la Generalitat de Catalunya i del seu Estatut d'autonomia.

La Guerra Civil Espanyola que va començar el 17-18 de juliol de 1936 amb un aixecament militar contra el govern republicà.

La batalla més important de la Guerra Civil Espanyola, que va tenir lloc a Catalunya en la frontera entre Catalunya i Aragó.

El període històric de Catalunya que va des de la mort de Franco el 1975 fins a l’entrada en vigor de l’actual Estatut d'Autonomia el 2006.

La guerra contra la França napoleònica que va tenir lloc entre 1808 i 1814, caracteritzada per l'aixecament popular antifrancès i l'actuació de guerrilles.

La primera constitució espanyola, de 1812, que va suposar el primer text legal de caire liberal.

Un grup de policies creat el 1717 per controlar la població catalana i reforçar el control borbònic després de la Guerra de Successió.

El procés d'expansió territorial dels comtats catalans durant el segle XII, que va ampliar les fronteres de Catalunya cap al sud.

Un conjunt de normes i tradicions que regulaven les relacions feudals entre senyors i vassalls a la Catalunya medieval.

Una crisi bèl·lica entre el papa Inocenci III i el rei de França contra els catalans a finals del segle XII, que va suposar la fi del domini catalanoaragonès sobre Occitània

Un personatge important de la història de Catalunya, conegut com a «el Conqueridor», va ser el principal impulsor de l'expansió territorial de la corona catalanoaragonesa pels segles XIII i XIV.

Una estructura política permanent creada al segle XIV que representava les Corts Catalanes, tenia funcions executives i era responsable de la recaptació d’impostos.

Un grup de ciutadans de Barcelona amb funcions consultives en la gestió de la ciutat durant el període medieval.

Un període de crisi a Catalunya, marcat per la pesta negra, la recessió econòmica i la Guerra dels Remences.

Un conflicte social entre pagesos catalans i els seus senyors feudal, que va tenir lloc al segle XV.

La unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella, que va tenir lloc el 1469 amb el casament d'Isabel de Castella amb Ferran II d'Aragó

Un període de la història de Catalunya que va des del segle XVI fins al segle XVIII, marcat per la dominació castellana i la pèrdua de la independència.

Un fenomen social que es va estendre a Catalunya al llarg del segle XVII, fruit de la crisi econòmica i l'inseguretat.

Una revolta de segadors catalans contra els abusos dels exèrcits castellans el 1640, que va desencadenar un conflicte armat contra la Corona.

Un conflicte internacional i una guerra civil a la península Ibèrica que va començar el 1701, amb la mort de Carles II sense descendència.

Un decret real del 1716 que va abolir les institucions d'autogovern catalanes i va introduir el sistema jurídic, administratiu i fiscal castellà a Catalunya.

Un període de recuperació demogràfica, econòmica i cultural a Catalunya durant el segle XVIII, després de la pèrdua de la independència.

Un procés econòmic de gran importància a Catalunya durant el segle XIX, que va transformar l'estructura productiva del país.

El moviment obrer que va sorgir al segle XIX a Catalunya, en resposta a les noves condicions laborals a les fàbriques.

La instal·lació de colònies industrials al costat de les fàbriques, amb habitatges per als treballadors, que va sorgir a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX.

Un sistema polític instaurat a Espanya a partir de 1875, basat en l'alternança de dos partits polítics dinàstics (conservador i liberal) que controlaven el sistema electoral amb el caciquisme.

El sistema de control electoral basat en l'influència de personatges poderosos en els municipis, amb l' objectiu de garantir la elecció dels candidats polítics.

Un partit polític catalanista fundat el 1901, amb l'objectiu de promoure l'autogovern de Catalunya i la reivindicació de la identitat catalana.

El líder catalanista que va proclamar la República Catalana el 1931.

El partit polític republicà català fundat el 1931, amb líders com Lluís Companys i Josep Tarradellas.

El líder republicà català que va ser president de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions: el 1931 - 1933 i 1936 - 1939.

La llei fonamental que regula l'autogovern de Catalunya i estableix l'organització política i institucional de la Generalitat.

La Catalunya exerceix el seu autogovern com a comunitat autònoma d'acord amb la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia.

És el conjunt d'institucions polítiques que gestionen l'autogovern de Catalunya.

El Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i altres institucions com el Consell de Garanties Estatutàries o el Síndic de Greuges.

Són els municipis, les vegueries, les comarques i altres entitats locals que gestionen els seus propis afers, però depenen de la Generalitat.

És el principis de lleialtat mútua entre la Generalitat i l'Estat espanyol, on es reconeix el paper de Catalunya com a part de la nació espanyola.

Són els drets i les llibertats fonamentals que tenen les persones a Catalunya, que s'han de protegir a través del sistema d'autogovern.

És la llengua oficial de Catalunya i és la llengua d'ús normal i preferent en l'administració pública, els mitjans de comunicació i l'ensenyament.

Els poders públics de Catalunya han de garantir la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits, com la feina, la formació, la promoció professional i la participació en els afers públics.

Els poders públics de Catalunya han de promoure la protecció dels infants i garantir una educació de qualitat per a tots els nens i nenes.

El Parlament, l'òrgan legislatiu català, té la funció de legislar, controlar l'acció del Govern i representar la voluntat del poble de Catalunya.

El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament i té la funció de representar Catalunya i dirigir l'acció política de la Generalitat.

És l'òrgan executiu de la Generalitat amb la funció de governar Catalunya i aplicar les lleis.

Són les entitats locals que s'organitzen en municipis, vegueries, comarques i altres ens locals supramunicipals, que gestionen els seus propis afers.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan judicial superior de Catalunya i té la funció de garantir l'aplicació del dret.

Catalunya té la funció de promoure la protecció del medi ambient a través de polítiques que garanteixen la sostenibilitat i la conservació dels recursos naturals, com la promoció de les energies renovables.

La Generalitat té la funció de gestionar els serveis públics de Catalunya, com l'educació, la sanitat, la seguretat social i els serveis socials, amb l'objectiu de garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciutadans.

La Generalitat té la funció de promoure la participació ciutadana en els afers públics per mitjà de diferents mecanismes, com les consultes populars i la participació en la elaboració de les lleis.

La Generalitat té la funció de promoure la cultura i la llengua catalanes i de tenir un paper actiu en la conservació i la difusió del patrimoni cultural català, com ara la conservació de museus i monuments històrics.

La Generalitat té la funció de promoure el desenvolupament econòmic i el progrés social a través de polítiques que fomentin la creació d'empreses, l'ocupació, la investigació i la innovació.

La Generalitat té la funció de gestionar el finançament de la seva pròpia administració i de garantir la suficiència de recursos per a les polítiques públiques.

És un mecanisme que permet la Generalitat i l'Estat treballar junts per a coordinar polítiques i resoldre conflictes.

L'Aran és un territori amb un règim jurídic especial a causa de la seva cultura, història i llengua occitanes (aranès).

La Generalitat té la funció d'impulsar la creació d'un espai català de relacions laborals que estigui adaptat a les particularitats del sistema productiu i empresarial català.

El Consell de Garanties Estatutàries té la funció de vetllar pel compliment dels drets i els deures que recull l'Estatut d'Autonomia.

El Síndic de Greuges té la funció de defensar els drets dels ciutadans davant la Generalitat i les seves institucions.

La Generalitat ha de promoure la comunicació i l'intercanvi cultural amb els territoris que comparteixen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.

La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes a l'exterior i prestar-los assistència.