Poesia - Gènere Literari - PDF

POESIA EL LLENGUATGE POÈTIC ELS RECURSOS RETÒRICS ·metàfora RIMA: ·mentonímia ·rima consonántica (vocals i consonants) ·personificació ·rima asonàntica (vocals) ·comparació ·versos blanc (sols tenen mètrica)...

POESIA EL LLENGUATGE POÈTIC ELS RECURSOS RETÒRICS ·metàfora RIMA: ·mentonímia ·rima consonántica (vocals i consonants) ·personificació ·rima asonàntica (vocals) ·comparació ·versos blanc (sols tenen mètrica) ·hipèrbaton ·versos lliures (ni mètrica ni rima) ·hipèrbole ·anàfora (paraules) MÈTRICA: ·paral·lelisme (estuctura) ·veros acabats en aguda = masculí; plana o esdrúixola = femení ·polisindeton (conjuncions) ·poden separarse en hemistiquis per una censura ·al·literació (sons) ·poden ser d'art menor (8 sil·labes) o d'art major (+8 sil·labes) · interrogació retórica ·versos (enneasil·labs, alexandrins) · encavalçamet ·estrofes [apariats, sonet (2 quartet + 2 tercet), romanç (8-a-a-)] · sintestesia · antítesi OCLUSIVES S'escriu p, t, c, a final de mot, després de vocal o diftong tónic. EXPCEPCIONS: ·femenines acabades en -etud, -itud ·mots acabats en -leg, -fag, -fug ·1º persona del present acabat en -nc ·ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, mànec, rònec, llòbrec, feréstec, présstec ·adob, Carib, club, cub, esnob, Jacob, Job, tub, Belgrad, Madrid, Alfred, Conrad, David, fluid, fred, sud, estrateg, mag, reg, taureg, Hug. PALATALS AFRICADA SORDA (X,TX,IG) s'escriu x: FRICATIVA SORDA (X) ·principi de paraula ·entre consonant i vocal ·a final de mot ·inici de mot ·després de i o u, enmig o a final de paraula S'escriu tx: ·principi de mot Quan el so es /ks/: ·ente vocals ·entre vocals ·a final de paraula, darrere de vocal, quan ·entre vocal i consonant el derivat té també tx Quan el so es /gz/: S'escriu -ig: ·darrere de ex- seguit de vocal o h ·final de mot si els derivats tenen j/g, tj/ tg AFRICADA SONORA (J, G, TJ, TG) S'escriu j: S'escriu g: ·davant a, o, u ·davant e, i S'escriu -tj-: EXPCEPCIONS: ·entre vocals davant a, o, u ·mots propis d'origen hebreu ·majestat, jersei, jeroglífic ·conjugació dels verbs jaure/jeure S'escriu -tg-: · entre vocals e, i NASALS S'escriu n, m, ny: ·m davant b, m, p ·n davant de f en els prefixos con-, in-, en-. Els restos de casos s'escriu m LA “ERRA” S'escriu r (vibrant): ·darrere de consonant ·en paraules compostes amb guionet ·començament de mot ·mots compostos amb prefixos LATERALS S'escriu l·l en: ·mots començats per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l ·mots acabats en -el·la, -il·la, -il·lar LA CREACIÓ LÉXICA Derivació Composició Hablilitació (canvi de categoría gramatical d'una paraula ja existent) Conversió (es dona una categoría léxica diferent a una paraula mitjançant morfemes) Manlleus (paraules d'altre idioma) Sintagmació (unió de 2 o més paraules) Siglació Truncació (formació de mots mitjançant l'eliminació de lletres) PRECISIÓ LÉXICA setciencies - saberut milhòmes - presumptós robafuves - lladre de poc tastailletes - incostant bocamoll - bocafluixa panxacontent - satisfet ploramiques - queixós tocacampanes - apardalat llepafils - escrupulós mànega ampla - generós estirajaquetes - trepa saltamàrgens - lladregor malfaener - mandrós torracollons - empipador caragirat - traïidor perdonavides - fanfarró arrapaalatars - llepciris escurabutxaques - carterista pocatraça - sense habilitat bufanúvols - vanitós LA COHESIÓ Unió de les idees al llarg del text per a que tinga sentit complet i es presente al receptor com un tot MECANISMES DE COHESIÓ CONNECTORS DISCURSIUS MODALITZACIÓ sinonims hipónims hiperónims camps semàntics i léxics DIXI PERSONAL (dixi social) anàfora / catàfora DIXI ESPACIAL DIXI TEMPORAL el·lipsi LES AVANTGUARDES Les avanguardes són un conjunt de corrents artístics i literaris que es proposen de renovar l'art durant el periode d'enntreguerres (moment d'esfervescència ideológica i artística en tota Europa). Totes rebuigen a la tradició estètica i a la cultura oficial. En la nostra literatura, les avantguardes van tenir una orientació antinoucentista però sense trencar del tot amb la tradició (acabada de recuperar i sense normalitzar). A València arriben aigualides i amb escassa incidència social. CUBISME SURREALISME FUTURISME DADAISME JOAN SALVAT-PAPASSEIT BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL Futurisme Surrealisme El poema de la rosa als llavis Imitació del foc Ossa menor J.V.FOIX Surrealisme Sol, i de dol (poemari) LA POESÍA DE POSGUERRA FINS ALS 70 Hi ha un debat entrre dues formes distintes de concebre la literatura: Postsimbolisme: Poesía pura amb símbols (1940-1950). Representa l'herencia del noucentisme Realisme social o históric: Compromís, denúncia de la realitat i context. El llibre era un arme de denuncia i el poema esdevé programa. S'utilitzen símbols. (1960) JOSSEP PALAU JOAN BROSSA V.A.ESTELLÈS CLEMENTINA ARDERIU LA POESIA DESPRÉS DELS 70 Aquesta dècada serà la frontera entre el període de la postguerra, marcat per la dictadura i la transició democràtica, abanda del context internacional. Als anys 60, Vicent Andrés Estellés publica la seua obra “llibre de meravelles” i es converteix en un poeta de referencia per a tots els valencians. Al igual que en altres autors, el moviment de Nova Canço popularitza els seus poemes. En questa època, conviveixen paral·lelament una poesía social (Salvador Espriu - La pell de Brau- o Pere Quart) i una altra més transgressora i experimentalista. Ademés entren veus femenines amb força Carmelina Sànchez-Cutillas o Maria Mercè Marçal. MIQUEL MARTÍ I POL Treballava al despatx d'una fàbrica quan escrivía poesía social del poble i dels treballadors (La fàbrica), quan li diagnostiquen esclerosi múltiple, que li deixa poc a poc invàlid, la seua poesía pasa a ser de la seua condició vital. CREACIÓ D'UNA INFRAESTRUCTURA CULTURAL Tenim una pregressiva consolidació d'estructures literaries, apareixen col·leccions dedicades a la poesia en editorials, hi a nous premis literaris, es consolida un públic lector i s'inteten reduir les fronteres que separen els nostres escriptors de la mateixa llengua i es normalitza la llengua durant els 80. LA FORNADA VALENCIANA Durant la dècada dels 70 s'incorpora ala literatura una nòmina brillant de poetes valencians que exploren els recursos espressius de l'idioma i les temàtiques van des de l'amorosa fins a l'existencial passant per l'expriencia. Alguns autors són Marc Guarnell, Josep Piera o Carmelina Sànchez-Cutillas. LLIBRE DE LES MERAVELLES TEMÀTIQUES DE LA POESÍA: POESÍA QUOTIDIANA: retrata els moments de feliçitat, els plaers de la vida i els moments tràgics. POESIA AMOROSA:retrata dos tipus d'amor, un conjugal a l'esposa i l'altre erótic i salvatge. Ademés parla de la mort. POESÍA CIVIL: segueix el corrent de la poesía social. En molts poemes els temes són cróniques de la mort, la misèria i la repressió de la postguerra. LLIBRE DE LES MERAVELLES VEU POÉTICA: POEMES CÍVICS: fa servir la 2º persona del “tu autorelexiu” per a situar al mateix nivell la població i ell. Exemple en Asumirás la veu d'un poble. POEMES AMOROSOS: La segona persona és una al·lusió a la dona estimada, com s li estiguera parlant. Exemple en No hi havia a València dos amants com nosaltres ALTRES POEMES: La segona persona és un “tú autoreflexiu” o el poeta reflexiona amb si mateix ds del record i l'amor com a refugi “ jo del passat”. Exemple en Animalde record. UN ENTRE TANTS Poesía social on el poeta es considera una perona més del poble que pateix i viu com els altres. TEMPS Poema que evoca el començament de la Guerra Civil en un poble de l'Horta, de gent senzilla. Estellés viu la Guerra i marca la seua poesía. S'esmenten topónims de l'Horta, es descriu una casa pobra amb elements quotidians, el vers en castellà evoca el rpincipi d'una carta enviada des del front. NO ESCRIC ÈGLOGUES Poema de la quotidianitat que reivindica la seua idea de la poesía i defensa una poesia arrelada a la vida i el seu poble. Ambientat en València, nombra l'Albereda, el passeig del Turia... Hi ha una al·lusió a la guerra i a la repressió. DEMÀ SERÀ UNA CANÇÒ Poesia quotidiana que parla del record i l'amor. Ambientat a València (falles, l'Albereda, el cinema...), recorda la joventut, elsmoments festius i de felicitat quequeden en records. ELS AMANTS Poesía amorosa que contraposa l'amor oficial (Lòpez-Picó...) i l'amor carnal (Ausiàs March), Ambientat a València. L'ESTAMPETA Poesia testimonial i quotidiana ambientada a València. Representa el dolor de tota la societat, parla de la represió de la postguerra, la fam i de referencies al segle d'Or. CANT DE VICENT Poesia quotidiana on parla de la seua relació amb la ciutat, amb l'amor i pena que ha viscut. Fa un cant personal a València n nombra el port, els carrers, l'horta, el paisatge...Són escenaris del record. AÇÍ Poema dedicat al record, als llocs on va viure Estellés, i d'homenatge a Ausiàs March. Nombra la plaça de l'Almoina, Benijarói Gandia. PER EXEMPLE Poesia social on l'amor es la salvació en un ambient de tristesa i repressió degut a la guerra i la Guerra Civil. PROPIETATS DE LA PENA Poesia social, parla de les esperances i els patiments del seu poble per a despertar la conciència del poble en un context de dictadura Franquista.