Gramàtica catalana: preguntes i regles d'ortografia

Recursos Retòrics en poesia

• Rima:

• Consonant (vocals i consonants coincideixen).

• Asonant (únicament les vocals coincideixen).

• Versos blancs (només tenen mètrica).

• Versos lliures (no tenen mètrica ni rima).

• Mètrica:

• Versos acabats en aguda = masculí; plana o esdrúixola = femení.

• Podien ser d'art menor (8 síl·labes) o d'art major (>8 síl·labes).

• Versos (enneasil·labs, alexandrins).

• Estronfes (aparitats, sonet, romanç).

Llenguatge Poètic

• Metàfora: Un tipus de comparació.
• Metonímia: Utilitzar una cosa per a designar una altra cosa amb la qual es relaciona.
• Personificació: Atribuir característiques humanes a elements no humans.
• Comparació: Comparar dues coses utilitzant paraules com "com", "semblant a", etc.
• Hipèrbaton: Canviar l'ordre habitual de les paraules.
• Hiperbole: Exageració.
• Anàfora: Repetir paraules al principi de frases successives.
• Paral·lelisme: Repetir estructures sintàctiques.
• Pol·lisindeton: Repetició excessiva de conjuncions.
• Al·literació: Repetició de sons al principi de les paraules.
• Interrogació retòrica: Preguntes que no esperen resposta.
• Encavalcament: La final d'un vers comença al següent.
• Sinestèsia: Descriure una sensació per mitjà d'una altra.
• Antítesi: Contraposició d'idees.

Oclusives

• Escriptura: p, t, c al final d'una paraula, després de vocal o diftong tònic.
• Excepcions: mots acabats en -etud, -itud; mots acabats en -leg, -fag, -fug; primera persona del present acabat en -nc.
• Exemples: ànec, aràbic, càrrec, etc.

Palatals

• Fricativa sorda (X):
• Inici de paraula.
• Entre vocals.
• Després de i o u, a mig o final de paraula.
• Entre vocal i consonant (so /ks/).
• Exemple: /ks/.
• Darrere de ex-, seguit de vocal o h (so /gz/).
• Exemple: /gz/.
• Africats sordes (x, tx, ig):
• Inici de paraula.
• Entre consonant i vocal.
• A final de paraula.
• Darrere de vocal, quan el derivat té tx.
• Final de paraula si els derivats tenen j/g, tj/ tg.

Africats sonores (j, g, tj, tg)

• J: Davant a, o, u.
• -Tj: Entre vocals davant a, o, u.
• G: Davant e, i.
• -Tg: Entre vocals e, i.
• Excepcions: mots d'origen hebreu (majestat, jersei, jeroglífic), conjugació dels verbs jaure/jeure.

Nasals

• N, M, Ny: Davant b, m, p; davant de f en els prefixos con-, in-, en-. Els altres casos s'escriu m.
• R (vibrant): Darrere de consonant; en paraules compostes amb guionet; començament de mot; mots compostos amb prefixos.

Laterals

• Escriptura de l: en mots començats per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l; i en mots acabats en -el·la, -il·la, -il·lar.

Creació Lèxica

• Derivació: Canviar la categoria gramatical d'una paraula preexistent.
• Composició: Unió de dues o més paraules.
• Conversión: Canviar la categoria gramatical.
• Manlleus: Paraules d'altres idiomes.
• Sintagmació: Unió de dues o més paraules.
• Siglació: Crear paraules amb lletres de paraules originals.
• Truncació: Crear mots mitjançant la eliminació de lletres.

Precisió Lèxica

• Exemples de paraules: setciencies, robafuves, bocamoll, lloramiques, Ilepafils, estirajaquetes, malfaener, caragirats, etc.
• Exemples de paraules: milòmes, tasilletes, panxacontent, tocacampanes, mànega ampla, saltamàrgens, etc.

La Cohesió

• Mecanismes de cohesió: sinònims, hipònims, hiperònims, camps semàntics, anàfora/catàfora, elipsis.
• Connectors discursius: elements que connecten idees en un text.
• Modalització: Utilitzar expressoinns que inidcar el grau de certesa.
• Dixi personal, espacial, temporal.

Les Avantguardes

• Conjunt de corrents artístics i literaris que busquen renovar l'art durant l'entreguerres.
• Es rebutja la tradició estètica i cultural oficials.
• Exemples: Cubisme, Surrealisme, Futurisme, Dadaisme.

La Poesia de Postguerra fins als 70

• Debat sobre com concebre la literatura:
• Postsimbolisme: Poesia pura amb símbols (1940-1950).
• Realisme social o històric: Compromís, denúncia de la realitat i context.

La Poesia després dels 70

• Frontera entre la postguerra i la transició democràtica.
• Novetat: entrada de veus femenines en la poesia.
• Alguns exemples: Salvador Espriu, Pere Quart, Carmelina Sànchez Cutillas i Maria Mercè Marçal.

Miquel Martí i Pol

• Escrivia poesía social durant el seu treball a la fàbrica.
• El seu diagnòstic d'esclerosi múltiple i la seva malaltia van afectar el seu estil de poesia.

Creació d'una infraestructura cultural

• Consolidació d'estructures literàries, col·leccions dedicades a la poesia, nous premis i un major públic lector a la dècada de 1970s.
• Normalització de la llengua valenciana.

Llibre de les meravelles

• Temàtiques:
• Quotidiana (moments de felicitat, plaers de la vida).
• Amorosa (conjugal i eròtica, mort).
• Civil (cròniques de la mort, misèria, repressió).
• Veu poètica:
• Poemes cívics: "Tu autorelexiu".
• Poemes amorosos: dona estimada.
• Altres poemes: reflexió personal, record i l'amor

Un entre Tants

• Poesía social on el poeta es considera una persona més del poble.
• Poemes que evocan el començament de la Guerra Civil a l'Horta.

No escric eglogues

• Poesía quotidiana que reivindica la idea de poesía basada en la vida quotidiana.
• Ambientat a la ciutat de València.
• Referencies a temàtiques com la guerra i la repressió.

Demà Será una Cançó.

• Poesia quotidiana sobre el record, l'amor i els moments de felicitat.

Els amants

• Poesia amorosa que contraposa l'amor oficial amb l'amor carnal.
• Ambientada a València.
• També parla de la repressió de la postguerra.

Cant de Vicent

• Poesia quotidiana sobre la relació amb la ciutat, l'amor i la pena.
• Fa un cant personal a València.
• Esmenta llocs com el port, els carrers i l'horta.

Per exemple

• Poesia social on l'amor és la salvació en un context de tristesa i repressió degut a la Guerra Civil.
• Parla de les esperances i els patiments del poble.
• Context dictatorial franquista.

Aquesta prova posa a prova els teus coneixements sobre gramàtica catalana, incloent recursos retòrics, ortografia i fonètica. Des de la repetició de paraules fins a les regles de l'ús de lletres com 'c', 'x' i 'g', posa a prova el teu domini de la llengua catalana.