Català: Expressió Oral i Escrita PDF

Català: Expressió Oral i Escrita 1. La Relació entre Fonètica i Ortografia Naturalesa de l'ortografia: Representa el llenguatge de manera funcional, encara que no sempre reflecteix com es parla. Abans del 1913, el català no tenia una ortografia unificada, utilitzant sistemes ba...

Català: Expressió Oral i Escrita 1. La Relació entre Fonètica i Ortografia Naturalesa de l'ortografia: Representa el llenguatge de manera funcional, encara que no sempre reflecteix com es parla. Abans del 1913, el català no tenia una ortografia unificada, utilitzant sistemes basats en el català antic o adaptacions de l'espanyol. Reforça la identitat cultural i cohesió lingüística. Les reformes ortogràfiques, com la del 2016, han generat debats intensos. Consonantisme i representació gràfica: Algunes lletres tenen diversos sons (exemple: "c" i "ç" per al so /s/, segons la vocal següent). Dígrafs com "ll" (/ʎ/) i "ny" (/ɲ/) cobreixen sons no previstos per l'alfabet llatí. La H: Simplificada per Fabra, majoritàriament etimològica o diacrítica (exemple: "ho" vs. "o"). Vocalisme, accentuació i diacrítics: Paraules agudes: S'accentuen si acaben en vocal, vocal + -s, -en o -in (exemple: "camí"). Paraules planes: S'accentuen si no acaben en -s, -en o -in (exemple: "prìncep"). Paraules esdrúiïi\xefxoles: Sempre s'accentuen (exemple: "mèdium"). Accent diacrític: Reduït a 15 casos després de la reforma del 2016 (exemple: "sí" vs. "si"). Guions, dièresis i apòstrofs: Guions: Eviten confusions o uneixen elements compostos (exemple: "blanc-i-blau"). Dièresis: Indiquen que la "u" sona en "güe" i "güi" (exemple: "pingüí") o que la "i" no forma diftong (exemple: "Raül"). Apòstrofs: S'apliquen abans de vocals o "h" muda (exemple: "l'animal"), però no davant de "i" o "u" àtones (exemple: "la una"). Usos de majúscules: Per a institucions, festivitats, títols formals (exemple: "Generalitat de Catalunya"). No per a dies de la setmana, mesos ni noms de llengües. 2. Morfologia Nominal Flexió de gènere: Gènere inherent: Substantius sense flexió (exemple: "taula", "lluna"). Gènere animat: Diferenciat per sufixos o canvis (exemple: "gat/gata", "amic/amiga"). Altres casos: Canvi de consonant (exemple: "rei/reina"), canvi vocàlic (exemple: "alumne/alumna"), afegir sufixos (exemple: "duc/duquessa"). Flexió de nombre: Regla general: Afegir "-s" (exemple: "moble/mobles"). Canvi especial: "-a" àtona passa a "-es" (exemple: "amiga/amigues"). Afegir "-ns" a paraules agudes acabades en vocal tònica (exemple: "cosí/cosins"). Afegir "-os" a masculins acabats en -s, -x o -tx (exemple: "peix/peixos"). 3. Morfologia de l'Adjectiu Flexió de gènere: Masculí sense marca; femí es forma afegint "-a" (exemple: "alt/alta"). Casos especials: Canvi de consonant (exemple: "cec/cega"), canvi vocàlic (exemple: "boig/boja"). Flexió de nombre: Mateixes regles que els substantius (exemple: "precís/precises"). Excepcions: Doble "s" (exemple: "gros/grossa"). 4. Pronoms Febles Posició dels pronoms: Davant del verb: Temps normals (exemple: "em dóna"). Darrere del verb: Infinitiu, gerundi o imperatiu (exemple: "porta'm", "vénen-me"). Funcions principals: Complement directe: Per a elements determinats (exemple: "Els porto") o indeterminats (exemple: "En vull"). Complement indirecte: Singular (exemple: "Li dóna el llibre"). Altres: Circumstancials amb "en" o "hi" (exemple: "En parla", "Hi pensa"). 5. Signes de Puntuació La coma: Separa elements d'una llista (exemple: "He comprat pomes, peres, taronges"). Afegeix incisos (exemple: "El llibre, que és molt interessant, parla d'història"). Abans de connectors (exemple: "Va fer tard, tanmateix va arribar a temps"). El punt: Punt i seguit: Per oracions de la mateixa idea (exemple: "Estudia molt. Sempre aprova."). Punt i a part: Per introduir una nova idea. Els dos punts: Per enumeracions (exemple: "He comprat moltes coses: pa, llet i ous"). Per introduir citacions (exemple: "Com digué l'autor: 'El saber no ocupa lloc'"). Els punts suspensius: Per frases inacabades (exemple: "No ho sé... Ja ho veurem"). Parèntesis i guions: Per informació addicional (exemple: "L'obra (estrenada l'any passat) tingué èxit"). Guions llargs (per diàlegs): Exemple: "—Què vols? —Res.". 6. Morfosintaxi Perífrasis d'obligació: Correctes: "He de fer els deures", "Cal complir les normes". Incorrectes: "Tinc que estudiar", "Hi ha que fer-ho". Per què / Perquè / Per a què: "Per què": Pregunta causa (exemple: "Per què no em truques?"). "Per a què": Pregunta finalitat (exemple: "Per a què serveix aquest llibre?"). "Perquè": Indica causa o finalitat (exemple: "No hi vaig anar perquè estava cansat"). Connectors: Additius: "i", "també", "a més", "així mateix" (exemple: "M'agrada la pintura i també l'escultura"). Adversatius: "però", "tanmateix", "en canvi" (exemple: "És intel·ligent, però poc treballador").  Causals: "perquè", "ja que", "atès que" (exemple: "No hi va anar perquè estava malalt"). Consecutius: "per tant", "per això", "així doncs" (exemple: "Ha treballat molt; per tant, s'ho mereix"). Temporals: "abans", "després", "mentre" (exemple: "Va sopar abans de marxar"). Finals: "a fi de", "per tal de" (exemple: "Estudia per tal d'aprovar"). Condicionals: "si", "sempre que", "a condició que" (exemple: "Vindrà si el convides"). 7. Cohesió i Coherència Textual. Cohesió Textual Definició: La cohesió és la propietat que assegura la connexió lingüística entre les paraules i oracions d’un text, facilitant la comprensió i la comunicació clara. Relacions Cohesives 1. Referència: Remissió d’un element del text a un altre. ○ Exofòrica (fora del text): Denotació (noms propis) o actualització (elements genèrics contextualitzats). ○ Endofòrica (dins del text): Anàfora (referència a un element anterior), catàfora (referència a un element posterior), el·lipsi (omissió d’un element redundant). 2. Connexió: Relació semàntica mitjançant connectors. Tipus de Connectors Additius: I, també, a més. Causals: Perquè, ja que. Consecutius: Per tant, així. Adversatius: Però, tanmateix. Espaciotemporals: Abans, després, aquí. Ordenadors Discursius Per començar: En primer lloc. Per aclarir: És a dir. Per exemplificar: Per exemple. Per resumir: En definitiva. Coherència Textual Definició: La coherència és la propietat que garanteix la continuïtat de significats, facilitant la interpretació del text com una unitat organitzada. Normes de Coherència (M. Charolles)  1. Repetició: Elements clau reiterats. Ex.: "Volem parlar de llibres, llibres en català." 2. Progressió: Aportació d’informació nova a partir de l’anterior. 3. No contradicció: Evitar inconsistències. 4. Relació: Els fets han de mantenir una connexió lògica. Progressió Temàtica 1. Lineal: El rema d’una frase esdevé el tema de la següent. 2. Tema constant: Un mateix tema es manté al llarg de diverses frases. 3. Tema derivat: Els temes provenen d’un hipertema. Estructura Textual Macroestructura: Contingut global resumit. Superestructura: Estructura predefinida (ex.: introducció, desenvolupament, conclusió). Màximes Conversacionals (P. Grice) 1. Quantitat: Informació justa. 2. Qualitat: Informació verídica. 3. Rellevància: Informació pertinent. 4. Mode: Claredat i ordre. 8. Tipologia Textual Definició: Classificació dels textos segons les seves funcions comunicatives. Tipus Principals 1. Textos Narratius ○ Característiques: Connectors temporals, verbs d’acció, ordre cronològic. ○ Estructura: Plantejament, nus, desenllaç. 2. Textos Descriptius ○ Característiques: Adjectius, verbs copulatius, temps en present i imperfet. ○ Exemple: Retrat literari, guia turística. 3. Textos Expositius ○ Característiques: Impersonalitat, sintaxi complexa, terminologia especialitzada. ○ Estructura: Introducció, exposició, conclusió. 4. Textos Argumentatius ○ Característiques: Connectors com "per tant", modalització, exemples. ○ Estructura: Introducció, argumentació, conclusió. 5. Textos Directius ○ Característiques: Verbs en imperatiu, frases clares i ordenades. ○ Exemples: Manuals, receptes. Gèneres Textuals Narratius: Novel·la, conte. Expositius: Articles científics, llibres de text. Argumentatius: Editorials, crítiques. Directius: Normatives, instruccions.