Fonètica i Ortografia en Català

Relació entre Fonètica i Ortografia

• L'ortografia representa el llenguatge funcionalment, però no sempre reflecteix la parla.
• Abans del 1913, no hi havia una ortografia catalana unificada, utilitzant sistemes derivats del català antic o de l'espanyol.
• L'ortografia reforça la identitat cultural i la cohesió lingüística.
• Les reformes ortogràfiques, com la del 2016, són motiu de debat.

Consonantisme i Representació Gràfica

• Algunes lletres tenen diversos sons, com la "c" i la "ç" que tenen el so /s/ depenent de la vocal següent.
• Hi ha dígrafs com "II" (/^/) i "ny" (/n/) que representen sons no coberts per l'alfabet llatí.
• La lletra "h" es va simplificar majoritàriament per Fabra, tenint una funció etimològica o diacrítica, com en "ho" vs. "o".

Vocalisme, Accentuació i Diacrítics

• Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en vocal, vocal + -s, -en o -in (exemple: "camí").
• Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en -s, -en o -in (exemple: "príncep").
• Les paraules esdrújules sempre s'accentuen (exemple: "mèdium").
• La reforma del 2016 va reduir els accents diacrítics a 15 casos (exemple: "sí" vs. "si").

Guions, Dièresis i Apòstrofs

• Els guions uneixen elements compostos (exemple: "blanc-i-blau").
• La dièresi indica que la "u" té so en "güe" i "güi" (exemple: "pingüí"), o que la "i" no forma diftong (exemple: "Raül").
• Els apòstrofs s'apliquen abans de vocals o "h" muda (exemple: "l'animal"), però no davant de "i" o "u" àtones (exemple: "la una").

Usos de Majúscules

• Les majúscules s'utilitzen per a institucions, festivitats i títols formals (exemple: "Generalitat de Catalunya").
• No s'utilitzen per a dies de la setmana, mesos ni noms de llengües.

Morfologia Nominal

• La flexió de gènere pot ser inherent, diferenciat per sufixos o canvis, o per canvis de consonants o vocals (exemple: "gat/gata", "amic/amiga").
• La flexió de nombre segueix la regla general d'afegir "-s", o canvis especials com "-a" a "-es" o afegint "-ns/-os" (exemple: "amiga/amigues").

Morfologia de l'Adjectiu

• El gènere masculí no té marca, i el femení s'afegeix "-a" (exemple: "alt/alta").
• Hi ha casos especials on canvia la consonant o la vocal (exemple: "cec/cega").
• La flexió de nombre segueix les mateixes regles que els substantius.

Pronoms Febles

• Els pronoms febles poden anar davant o darrere del verb en funció del temps verbal.
• Serveixen com a complements directes o indirectes, i poden ser indeterminats (exemple: "Els porto" o "En vull").

Signes de Puntuació

• La coma separa elements en una llista, afegeix incisos, o precedeix connectors.
• El punt i seguit uneix oracions de la mateixa idea; el punt i apart separa idees.
• Els dos punts introdueixen una enumeració o una cita.
• Els punts suspensius indiquen frases inacabades.
• Els parèntesis i guions afegeixen informació addicional o delimiten diàlegs.

Morfosintaxi

• Les perífrasis d'obligació tenen formes correctes i incorrectes (exemple: "He de fer els deures" vs "Tinc estudiar").
• Les frases "per què", "perquè" i "per a què" tenen funcions diferents (causa, finalitat, etc.).
• Els connectors serveixen per a indicar relacions entre les oracions.

Cohesió i Coherència Textual

• La cohesió garanteix la connexió lingüística entre les oracions d'un text per facilitar una comprensió clara.
• La coherència garanteix la continuïtat dels significats i la unitat organitzada del text. Hi ha normes de coherència.

Tipologia Textual

• Texts narratius: Tenen connectors temporals, verbs d'acció i ordre cronològic (ex: novel·la, conte).
• Texts descriptius: Utilitzen adjectius i verbs copulatius, majoritàriament en present o imperfet (ex: guia turística).
• Textos expositius: Són impersonals amb sintaxi complexa i terminologia específica. (ex: articles científics)
• Textos argumentatius: S'utilitzen connectors com "per tant" i exemples per a argumentar (ex: editors).
• Texts directius: Predominen els verbs en imperatiu per donar instruccions o normes. (ex: receptes)

Gèneres Textuals

• Gèneres narratius (ex: novel·la, conte)
• Gèneres expositius (ex: articles científics, llibres de text)
• Gèneres argumentatius (ex: editorials, crítiques)
• Gèneres directius (ex: normatives, instruccions)