Relacions Internacionals PDF

Helena Grau Garcia Relacions Internacionals - 2 seminaris lectures obligatories tenen un asterisc, si no en tenen son voluntàries les obligatòries entren a exàmen TEMA 1| LES RELACIONS INTERNACIONALS COM A DISCIPLINA ACADÈMICA Què son les relacions internacionals? Proposta de definició: Conjunt de relacions humanes amb dimensió política que trascendeix les fronteres dels Estats. Relacions Polítiques: art de governar, administrar amb poder i autoritat. Entra en joc la distribució del poder i riquesa d’una nació. Sempre hi ha una intencionalitat que afecta la distribució de la riquesa i poder. Són relacions amb accions que afecten a altres persones (amb poder) - Les relacions internacionals avui en dia s’ocupen de moltes més coses de les que s’ocupaven inicialment, quan va sorgir la disciplina. - Les RRII no només són conflictes, no només són qüestions relacionades amb la guerra. Diferenciar la disciplina de l’objecte d’estudi Relacions Internacionals → disciplina relacions internacionals → objecte d’estudi (el què estudia) - Existeix una pluralitat d’enfocaments i aproximacions teòriques → s’ha de ser el més objectiu possible, però en ccss la objectivitat pura no existeix ja que venim amb idees preconcebudes. A més, la realitat és una construcció social (què és una guerra? → ja s’ha establert una definició amb uns paràmetres) Qüestions terminològiques (sinònims) - Relacions Internacionals = Afers Internacionals = Estudis Internacionals → (disciplia que s’ocupa d’estudiar les relacions internacionals) - Política internacionals = política global = política mundial L’origen de la disciplina Les relacions internacionals han existit des de sempre, però no es van considerar com a disciplina acadèmica fins després de la IGM. ↪ Origen: després de la IGM Abans s’havia estudiat la guerra des de la perspectiva de - les causes de la guerra (més de caràcter moral → per què hi han guerres?) Helena Grau Garcia - la diplomacia (maneres de cooperar) - la tàctica militar (estudiar com guanyar la guerra) - el dret internacional → com contenir les guerres Desde 1945 la guerra és un recurs il·legal en política. Abans l’Estat podia utilitzar la guerra com un instrument de la política. Després de la IGM, la internacionalitat serà l’objecte d’estudi com a nucli. Serà l’estudi de la dimensió internacional a les CCSS i jurídiques. A partir de llavors es busca la pau, com evitar la guerra per a tenir la seguretat internacional. Es busca la seguretat interestatal i la recerca de la pau com a leit motiv d’una nova disciplina. Context Històric: - Impacte IGM: la triple crisi: de caràcter polític (ni guanyadors ni perdedors), econòmica i de caràcter ètico-moral. - Voluntat política, necessitat econòmica i responsabilitat moral d’acabar amb la guerra - Heterogeneïtat i inestabilitat sistemàtiques (1919-1939) → quan el camp de batalla passa a ser a les ciutats, comencen a morir molts més civils. Actualment moren més civils que soldats. Al morir tants civils ara la guerra té una dimensió diferent, especialment per als països occidentals Context academico-institucional: Qui són els primers en estudiar les relacions internacionals? - Origen anglosaxó de la disciplina i influència sobre Requereix recursos (poder adquisitiu) Estats Units: què seguir fent per continuar així? Regne Unit: per què estàn en declivi com a potència mundial? Per això ho estudien… ↪ És allà on es decideix què s’estudia, no són les mateixes preguntes les què es plantegen el nord que el sud, l’est de les de l’oest… les preocupacions són diferents segons on estiguis. És a dir, hi ha una vocació pràctica als orígens de la disciplina per part d’aquestes dues potències. La disciplina es va institucionalitzant: → Aberystwyth University → es crea la 1a càtedra de RRII, a Gales → Council on Foreign Relations → Chatham House → Foreign Affairs i Foreign Policy (revistes de NY/Anglaterra de política exterior) Agenda d’estudi de la disciplina fins la seva consolidació → s’ha de saber política, dret, economia, sociologia, etc. Helena Grau Garcia Connexió amb disciplines afins i transdisciplinarietat (pluralitat d’enfocaments i aprox. tècniques) La teoría no és una única, hi han moltes. La teoria internacional Expressió coherent i sistemàtica del coneixement sobre les relacions internacionals. Els teòrics s’inventen conceptes i així se’n guanya identitat. Quan fas teoría és una abstracció de la realitat. ex. invenció concepte eix maligne = actuen com a tal si ho reconeixen. ex. els païssos BRICS (Brazil, Rússia, Índia, Xina, Sud-Àfrica) no tenien consciencia de ser païssos BRICS fins que un economista inventa el terme. Funcions de la teoria: - Explicar - Preveure (NO endevinar, en base a diversos coneixements i detectant tendències…) - Justificar - Allunyar - Protegir 1. Com a polític, si fas cas de la teoria, i coneixes les tendències i previsions, et pots establir al mercat més fàcilment 2. A vegades els polítics prenen decisions i els teòrics les justifiquen 3. Allunyar el polític de la opinió pública: la teoria ha d’explicar al polític la situació independentment de la opinió pública. ex. el confinament del covid (opinió pública en contra/ teoria explica la situació = polític tria una decició) 4. Protegir l’acadèmic del món polític. Una empresa no financiarà una investigació contra la seva producció. vinculada la recerca amb els interessos. Tradicions de Pensament Què son? Fan referència a les interpretacions de la teoria i la pràctica de la política internacional abans de que s’estudiés com a disciplina. (amb qualsevol àmbit de les ccss i jurídiques) Són models teòrics, interpretatius. Són eines construides per entendre la realitat S’usen les tradicions de pensament com a eines teòriques per a l'anàlisi política. Martin Wigth crea 3 marcs teòrics - són paraleles i no consecutives. Pot incloure personatges de diferents segles Hi han 3 grans maneres per entendre el món (models teòrics) 1. TRADICIÓ REALISTA / MAQUIAVELIANA / HOBBESIANA 2. TRADICIÓ RACIONALISTA 3. TRADICIÓ REVOLUCIONALISTA Helena Grau Garcia - no són ideologies Martin Wigth es fa la mateixa pregunta però hi han respostes diferents: REALISME Autors destacats: Maquiavelo, Hobbes Quina és la concepció de la natura humana? com és l’home? 1. Concepció pesssimista de la naturalesa humana (la fi justifica els mitjans, l’home és un llop per l’home). Canviar la naturalesa humana és molt complicat 2. Estats com a unitats clau. Estats com a organització política. 3. Conflicte i guerra com a dinàmiques predominants 4. Sistema d’Estats (espai polític de referència) 5. Instruments: diplomàcia (recurs a la mediació, la negociació), i recursos militars 6. Anarquia com a tret principal RRII → falta de govern, no hi ha cap entitat política superior als Estats (normalment va conectada amb la disputa) 7. Pensadors i polítics de referència: Hobbes i Maquiavelo RACIONALISME Autor destacat: Hugo Grocci (jurista holandès, considerat pare del dret internacional → preten regular la guerra reduint les conseqüències negatives iusinvelo = què es pot fer en la guerra? val tot? Quina és la concepció de la natura humana? Pensar de manera racional, sopesant totes les possibilitats, pensar en els inconvenients i avantatges. Per a ell l’important no és si l’home és bo o dolent sinó que tot és una relació cost- benefici i buscar la millora col·lectiva. 1. Concepció ambivalent de la naturalesa humana. Racionalitat vs bondat o maldat 2. Estats com a unitats clau. 3. Negociació com a dinàmica predominant 4. Societat d’Estat (espai polític de referència) 5. Instruments predominants: normes i institucions. Negociacions entre organitzacions, estats…Negociacions molt específiques. La low politics (baixa política), molt important ja què es posa en el focus la cooperació i no tant la guerra. 6. Ordre com a tret principal → ordre entès per aconseguir l’objectiu 7. Pensadors i polítics de referència: Hugo Grocci Es tracta d’una visió optimista, hi ha una millora de les relacions internacionals, tot i que sigui per interès propi. s’intenta buscar un progrés a través de la raó. Com que hi ha una interdependència entre estats, els estats s’ajuden entre ells (ex. crisis) → (si s’enfonsen ells ens enfonsem nosaltres). La idea de que es pot canviar cap a millor. REVOLUCIONALISME Autor destacat: Immanuel Kant Reflexió de les relacions entre estats Gran canvi en comparació a les altres tradicions de pensament. Helena Grau Garcia Quina és la concepció de la natura humana? L’home és bo per naturalesa (tot i que hi han algunes excepcions) Les institucions poden arribar a corrompe a les persones. És una visió optimista. Projecta una visió idealista, whishfull thinking També s’anomena Tradició revolucionalista / idealista / kantiana 1. Concepció optimista de la naturalesa humana. 2. Individus i pobles com a unitats clau. Visió més cosmopolita. Legislar per l’intrès de les persones. 3. Cooperació com a dinàmica predominant amb la comunitat internacional. 4. Societat cosmopolita / comunitat internacional, moviments més allà de les fronteres. 5. Cerca d’emancipació com a tret principal. Vol un canvi que permeti millorar a nivell… 6. Pensadors polítics de referència; Immanuel Kant 5. Cerca d’emancipació = Alliberament de tot allò que oprimeix la humanitat, el que t’impdeix realizar-te com a persona, concepció més humana de la seguretat. pau positiva: què et puguis desenvolupar amb els drets i necessitats bàsiuques cobertes ( 3 menjars diaris, viure més de 5 anys…) TAULA COMPARATIVA DE MODELS TEÒRICS Helena Grau Garcia TEMA 2| LA SOCIETAT INTERNACIONAL Sistema, Societat, Comunitat Internacional Són aproximacions teòriques que depenen de la nostra visió del món. *Aquest és el nostre objecte d’estudi. = el que estudien les RRII En la prensa, la comunitat internacional sol ser la ONU o el Consell de Seguretat i l’Assemblea General (Rússia, Xina, EEUU, França, Regne Unit [5 fixos, + dret a veto] + 10 rotatoris), tot i que no és del tot correcte sinó que és més la sensació de comunitat internacional. SISTEMA INTERNACIONAL Conjunt de relacions humanes en el que dos o més Estats (o altres autoritats polítiques) mantenen contactes suficients com per a que les seves decisions i comportaments tinguin un impacte mutu (repercusions sobre l’altre), el que els fa actuar com a parts d’un tot. És a dir, s’han de tenir en compte a l’hora de prendre decisions. El sistema internacional és el resultat de la interacció de les forces existents, que es donen en un marc caracteritzat per la anarquia. (marcat per la llei de la selva, el poder dels més grans sobre els més petits. No marcat per acords) L’existència d’un sistema implica l’existència d’un ceden, tot i que aquest és menys rellevant que les condicions d’anarquia en les que es donen. L’utilització del concepte de sistema internacional es correspon amb una concepció hobbesiana de les relacions internacionals. Solem parlar del sistema interestatal. És la concepció més bàsica de l’organització política mundial. Exemple de situacióm pre-sistémica: Actors que no tenien contactes entre ells (1.300, abans del descobriment d'Amèrica, els inques i la corona espanyola). Posteriorment, un cop en contacte, han de tenir el compte la seva existència per prendre decisions. ex. per construir una ciutat cal tenir en compte la seguretat, la ubicació d'altres ciutats, etc. Avui dia és molt difícil que hi hagi sistemes internacionals ja que la majoria d'estats estan interconnectats amb acords, pactes i relacions. SOCIETAT INTERNACIONAL Conjunt de relacions humanes en el que un grup d’Estats (o altres autoritats polítiques), conscients de que comparteixen interessos comuns i potser valors, adopten normes i institucions per les que es regeixen les seves relacions mútues (que regulen les seves relacions). (els interessos comuns pot ser intercanvi econòmic, voler sobreviure…) L’existència d’una societat implica l’existència previa d’un sistema. La societat internacional és el resultat de les interaccions regides per les normes i institucions prèviament adoptades. La creencia de que regulant les relacions podem obtenir un benefici major). Aquestes normes i institucions són constitutives d’un ordre internacional, un patró de comportaments que preval en el marc de les condicions de anarquia existents. Helena Grau Garcia L’utilització del concepte de societat internacional es correspón amb la concepció grociana de les relacions internacionals. Estats que no només es tenen en compte entre si, sinó que a més reconeixen tenir interessos compartits, i per gestionar-los creen institucions i normes. (NO competició entre interessos) → crear una frontera és un acord entre dues parts per gestionar les relacions. Establir acords, crear drets inherents al cos diplomàtic (no es pot “matar” el “missatger/mediador/diplomàtic”) i totes les parts accepten no fer res als dels altres països i alhora que ningú faci res als “teus” ) COMUNITAT INTERNACIONAL Conjunt de relacions humanes en la que els individus es senten units d’una forma qualitativament diferent a la que els unirien les forces impersonals que creen el sistema o les condicions de ceda propies de la societat internacional. El sentiment d’identitat compartida i els vincles de solidaritat entre els individus estàn en la base d’una sort de societat civil global. Identitat compartida i solidaritat estàn vinculades a la creencia cosmopolita de l’unitat de la humanitat que hauria de realizar-se en les estructures d’un govern mundial. L’utilització del concepte de comunitat internacional es compren amb una concepció kantiana de les relacions internacionals. 2 o + actors internacionals que no només es tenen en compte entre si per prendre decisions i tenen interessos compartits gestionats a través de normes i institucions. sinó que a més els actors tenen una identitat compartida. ses desdibuixen les identitats individuals per crear una identitat col·lectiva. “som un” exemple: la UE. es desdibuixen les diferències entre si. Podria considerar-se un arquetip: tipus ideal, idea ideal d'organitzar la realitat, difícil de trobar a la pràctica El sistema es relaciona amb la concepció realista (maquiaveliana) = veuen un sistema internacional els racionalistes veuen una societat internacional els revolucionistes (kantians) veuen una comunitat internacional Dels nostres dies ja no hi ha relacions presistèmiques. segons la nostra visió del món (tradició de pensament) viurem en un sistema, societat o comunitat internacional. ANARQUIA “Absència d’autoritat central i superior reconeguda com a tal per a totes les unitats del sistema internacional, amb capacitat d’imposar-se sobre la resta.” En el món no existeix un “govern del món” doncs la ONU pot dur a la taula propostes, però no les seves recomanacions no són vinculants. Helena Grau Garcia Un estat és una organització social i política que té com a expressió la centralització del poder, en una única figura, legítima (reconeguda per tots aquells que formen la comunitat política) i és la que té la responsabilitat de gestionar l'ús de la violència. A la comunitat internacional d'estats mai no s'ha superat aquest estamen. No s'ha creat mai un estat global, autoritat supranacional amb capacitat d'imposar-se a cadascun dels estats. → = vivim en una situació d’anarquia internacional. Quin és l’origen de l’anarquia internacional? - L’estat com a institució política suprema - El principi de la sobirania (cada estat fa el que vulgui, dret a decidir que passa dins les seves fronteres) → 1648 “cada rey, su religión” amb la firma del Tractat de Westfalia - L'articulació de la política internacional a escala mundial Les conseqüències de l’anarquia sobre la dinàmica de les relacions internacionals: - Self-help y legítima defensa per a la supervivència - Límits de la cooperacio i la inevitabilitat del conflicte armat. → Viure en una societat anàrquica, per a molts significa que tenim pocs incentius per a cooperar i que el conficte armat és inevitable. Anarquia com a “construcció social” Tot i que existeixi l'anarquia no vol dir que visquem en caos i violència constant. = és gràcies a l’ordre, el que posa límits a l’anarquia és l’ordre. ORDRE Noció sociològica de l’ordre: L’ordre en la vida social és un patró de comportament humà orientat a l’obtenció d’objectius primaris i universals. a) La limitació de la violència contra la integritat física (necessària per a desenvolupar qualsevol activitat social) b) El respecte cap als compromisos adquirits (necessàries per a fer possible la cooperació) c) L’estabilitat de la propietat (necessària per a que les persones se sentin segures en una societat) Ordre Internacional L’ordre Internacional és un patró de comportament internacional orientat a l’obtenció d’objectius que són elementals, primàris o universals per a la societat d’Estats: 1. La preservació del propi sistema i de la societat d’Estats 2. El manteniment de la independència (sobirania externa) dels Estats individuals. 3. El manteniment de la pau, entesa com a absència de guerra entre els Estats. 4. La limitació de la violència: afavorir la cooperació interestatal per a mantenir el monopoli de la violència i evitar la seva utilització en altres grups 5. El manteniment de les promeses (principi pacta sunt servanda) 6. L’estabilitat de la propietat, objectiu (reconeixement mutu de la sobirania: territori, govern, població) → (necessària per sentir-se reconfortat en una societat) Helena Grau Garcia A través de la repetició de conducta al llarg del temps, ha fet que els estats hagin creat entre ells un ordre (ordre internacional) que persegueix uns objectius de convivència, que són capaços de posar fre a les conseqüències de l'anarquia. En resum, vivim en una societat anàrquica a nivell internacional, societat = perquè hi ha ordre, anàrquica = perquè no hi ha poder supranacional. Ús de normes que posen fre a la violència. Hedley BULL- qui va proposar que l’ordre i la anarquía són compatibles. * Ordre: cada tipus d’ordre té una funcionalitat diferent segons el seu objectiu. (ordre funcional, estètic-visual…) Elements de la societat internacional Els actors són aquelles unitats que intervenen en el joc del poder de les relacions internacionals. Són actors que tenen capacitat de decisió, i una voluntat política per participar en les relacions internacionals. Les estructures: És el model de distribució del poder. Parla del sistema interestatal. Els models que tenim per estudiar les estructures, son models que només tenen en compte les relacions entre estats. L’estructura no té en compte els lobbies.. La dinàmica: És el tipo de relacions que predominen. És una línia continua que va desde el conflicte, fins a la cooperació. A un extrem de la línia està el conflicte armat, mentres que a l’altre, està la integració. Estabilitat i canvi en el sistema internacional: Podem parlar d’estabilitat en l’ordre internacional, i estabilitat en l’estructura. Podem dir que hi ha estabilitat en l’estructura del sistema internacional, quan les grans potències es mantenen igual en un període llarg de temps. Hi ha moviments petits, però l’ordre roman igual. Estabilitat en l’ordre internacional: Podem dir que hi ha estabilitat en l’ordre internacional quan, la major part d’actors, la major part del temps, respecten la major part de normes i institucions. Això no vol dir que no hi hagi violacions de manera esporàdica. Les excepcions no invaliden l’ordre. “ No és el mateix que EEUU es salti una norma, a que se la salti Zimbabwe “. Entren en joc les relacions de poder. El poder és relatiu, segons quin estat faci les declaracions. Per a que l’ordre sigui estable, ha de ser flexible. Necessita tenir una capacitat d’adaptació. La societat internacional està en un evolució constant, per a què les mateixes normes i institucions funcionin, s’han d’anar adaptant. El canvi de l’estructura, no té perquè ser un canvi d’ordre. Canvi d’estructura ≠ Canvi d’ordre canvi estructura = com distribuim el poder canvi en l’ordre = si les normes i pautes segueixen sent les mateixes. - Veure què hi ha un ordre internacional, però aquest es pot canviar es pot trencar l’estabilitat. - La flexibilitat permet fer evolucionar les institucions, les normes, etc. segons les característiques de la societat Helena Grau Garcia TEMA 3| EL PODER “Capacitat d’un actor per a fer que un altre actui de forma diferent a com ho hauria fet de no mediar la seva acció.” (Dahl) Capacitat de modificar la conducta d’un altre. Pot ser entès com un fi en si mateix o com a mitjà per a assolir un objectiu (ex. vull ser poderós per a que la meva nació estigui segura). Sempre és una relació (els estats volen ser més poderosos que …/ ser poderós necessàriament s’ha de comparar amb un altre actor ex. Espanya és un país poderós? envers a Estats Units no, envers a Vanuatu sí) Elements de poder: Recursos tangibles (capacitats) i intangibles (habilitats) S’ha de saber quin és el recurs necessàri Els recursos tangibles són tots aquells què es poden comptabilitzar (ex. el territori, la població) Res és una font de recursos per se, depèn de com es gestionen o d’altres factors. ex. tenir població és necessària per a crear un exèrcit i mà d’obra, però aquesta població cal alimentarla (es necessita aliment suficient), cal educarla, no és el mateix que sigui una població envellida que no ho sigui… / tenir un territori extens permet tenir més recursos a l’abast però vol dir també fronteres més extenses per a protegir. Recursos intangibles: un país que té un sentiment cohesionat i nacionalitzat, un país no fragmentat amb sentit de pertinença / un president d’estat que es faci veure en àmbit internacional, que sàpiga parlar anglès o ser present, tenir bons negociadors, tenir bona burocràcia… Poder com a possessió (èmfasi en capacitats). Per tenir poder es necessita posseir recursos Poder com a relació (èmfasi en capacitats i habilitats)... Estructural vs Relacional Poder estructural (Susan strange) Capacitat per controlar les quatre estructures bàsiques del poder mundial: producció, financera, seguretat i de coneixement. (què es produeix i on / qui té control del crèdit, la seguretat nacional / poder accedir al coneixement / als drets de propietat intel·lectual, a les investigacions, a les patents…) Inclou: Dimensió econòmica, política-militar i ideològica del poder. Helena Grau Garcia Serveix per explicar la permanència del poder d’un actor quan minven les seves capacitats (relatives o absolutes). per explicar com és que un estat que ha perdut capacitats encara té poder Com s’exerceix el poder? Dues maneres: HARD POWER: - Poder exercit a través de la coerció (econòmica, política o militar) - Resultats immediats - Dificil de mantenir ex. ofertes de recompenses, ofertes d’amenaces (si fas això et dono un crèdit/ voto en contra, negocis socio-polítics, a canvi de x faré y , etc.) SOFT POWER (Joseph Nye) - Poder exercit a través de la persuasió. L’actor A convenç l’actor B de què el què A vol és bó per B. B assumeix com a propis els objectius d’A. - Resultats a mig-llarg termini - Difícil d’aconseguir però fàcil de mantenir. Hi ha convenciment. Exemples: transmetre valors (saber vendre’s, la bona imatge del país, tant en els discursos com a la pràctica) Ex. Estats Units (amb beques què cobreixen viatges a usa i ensenyant tot lo bo / França que tot i no ser un imperi des de fa molt, va aconseguir un seient a l’assembla de no veto, francès idioma de diplomàcia amb l’anglès…) ____________________ Repàs: - Els diferents tipus de poder serveixen per poder explicar els exercicis d’influència - Quan parlem de relació de poder, no sempre parlem d’estats, sinó d’actors (relació estat-estat, estat-multinacional, lobby-empresa…). Intenta exercir una influència. - En el poder estructural no podem dir què un actor és poderós, sinó que un actor és poderós respecte a un altre. - En el poder estructural parlem de la relació entre un actor i la resta del sistema. El poder estructural, a diferència del relacional, no tenen tots els actors, només el tenen els estats (poderosos). El poder estructural és la capacitat de fixar les normes d’un sistema (de dir quines seràn les normes del joc) ___________________ Helena Grau Garcia SMART POWER A la guerra d’Irak, el poder tou dels EEUU es va veure molt afectat negativament. Va atacar Irak sense el consentiment de la ONU i es va enemistar amb dos aliats tradicionals (França i Alemanya). Per sortir d’aquesta situació, es va elaborar el concepte de “Smart Power” o poder intel·ligent, basat en l’habilitat de combinar el “hard” i el “soft” power de cara a una estratègia guanyadora: Context: - Vinculat a la guerra d’Irak - Es va produir sense el consentiment de les Nacions Unides, trencant l’ordre internacional. Actua sense l’autorització del Consell de Seguretat - Estats Units violen el dret internacional - EEUU es la potencia que desde 1945 ha apadrinat i liderat l’ordre mundial - Problema: els EEUU volien convertir aquesta violació dels drets en una norma ↪ Volia convertir la violación de l’ordre en un nou ordre (cada cop que es posés en en joc, que s’amenacés el seu interés vital) - EEUU va estar mesos debatint si anar a la guerra, però finalment el Consell de Seguretat va negar-li la resolució. - El presitigi dels Estats Units va decaure molt ràpidament (soft power, el qual és molt difícil d’aconseguir) - Va haver molt debat públic, manifestacions… Smart power - Basat en l’habilitat de combinar hard i soft power de cara a una estrategia guanyadora - Combinació de diplomàcia, persuasió i projecció del poder i la influència en una relació de costos efectiva que tingui legitimitat política i social. No es descarta l’ús de la força militar sota condicions legals i en haver fallat totes les formes de diplomàcia. - Concepte molt vinculat al context polític dels Estats Units - Els EEUU no renuncien a l’ús de la força però sempre ha de ser dins del marc jurídic present (per evitar la pèrdua de Smart power, la legitimitat, el prestigi, el lideratge internacional…) - Objectiu: recuperar la legitimitat, el prestigi, el lideratge internacional (soft power) perdut dels EUA. Com? Amb el soft power, i un cop fallen totes les formes de diplomàcia, fer ús de la força (amb el consentiment de les Nacions Unides). Helena Grau Garcia SHARP POWER Context: - Rivalitat EUA-Xina-Rússia - Suposen una amenaça, desafiament respecte EUA - Enfrontament polític Sharp power - Conext d’enfrontament polític. Aplicat a operacions realitzades per Xina i Rússia per tal d’aconseguir influencia a través de programes educatius, culturals i mediàtics globals. - Poder proper però diferent al soft power. No pretén persuadir o atreure sinó distreure i manipular. - Algunes tècniques són semblants però les emprades pel sharp power inclouen censura, amenaces, corrupció i engany. - Concepte occidental amb càrrega ideològica. - Exercir el poder no a través de la violencia sino a través de la propaganda. - Amb l'objectiu d’afectar i d’interferir en la bona imatge de les democràcies occidentals. Donar la imatge de corrupció. - Fake news, distorsionar la imatge públics, frau electoral, censora… - Concepte creat per EEUU per atacar la imatge de la Xina i Rússia - Objectiu: desestabilitzar - També és utilitzada per l’extrema dreta, per exemple. - Bidireccional Helena Grau Garcia TEMA 4| LA SEGURETAT Definició “La seguretat és la cerca de llibertat respecte l’amenaça i l’habilitat dels Estats i les societats de mantenir la seva identitat independent i la seva integritat funcional contra les forces de canvi considerades hostils. En un extrem, el resultat de la seguretat és la supervivència, però la seguretat també inclou una gamma de qüestions substancials sobre les condicions de l’existència” Barry Buzan Sentir-se segur = sentir-se lliure d’una amenaça Dimensions i elements Dimensions de la seguretat: - Objectiva: referida a l’existència o absència d’amenaces materials i militars concretes (estar amenaçat / estar protegit) Ex. observar una rampa de míssils en un país fronterer apuntant cap al teu país; si l’índex de criminalitat ha pujat - Subjectiva: referida a la percepció de l’existència o absència d’amenaces (sentir-se amenaçat o protegit) Ex. Sentir-se segur encara que hi hagi l’amenaça de que et robin gràcies a la labor de la policía / Tenir una por injustificada (com la por d’estar amb la llum apagada) - Discursiva: referida a la construcción del discurs que defineix com s’ha d’entendre la seguretat. Vinculada a la segurització. Transmetre una gran sensació inseguretat. Magnificació de l’amenaça. Ex. EEUU / URSS durant la guerra freda Estar amenaçat / sentir-se amenaçat / construir una narrativa de l’amenaça Elements de la seguretat - Actors proveïdors / seguritzadors: defineixen els objectes referents, és a dir, qui o què s’ha de proteger i com s’ha de protegir. (persones o àmbits). Són els qui ho protegeixen. - Objectes referents: subjectes o àmbits que han de ser protegits - Actors funcionals: actors que influencien de forma significativa les decisions en l’àmbit de la seguretat. Helena Grau Garcia Algunes distincions conceptuals bàsiques: - Risc / repte: accions o situacions que potencialment poden causar danys sense que hi hagi intenció (hi he de fer front / hi ha una amenaça) Ex. Canvi climatic. No hi ha voluntat de fer mal però pot causar-ne - Vulnerabilitat: exposició d’un actor a un risc determinat i manca de capacitats per fer-hi front. Tot allò que té un actor que suposa una… Ex. Fronteres poroses, estats sense sobirania alimentaria/energética, debilitats que té un actor. No hi ha ningú que ho provoqui. - Amenaça: acció o declaración d’un actor amb l’objectiu de causar dany a un altre. Ex. Amenaces econòmiques, militars, boicot… Seguretat comprehensiva “No sols una agressió física pot posar en perill els valors i les institucions de l’Estat. La seguretat implica la protecció d’interessos econòmics i polítics” Jordan & Taylor, Contempla més dimensions de la seguretat: 1) Militar. Alteració de les fronteres territorials d'un estat 2) Política. Afecten a les institucions de l’estat (ex. no et poden obligar a canviar de règim) 3) Económica. S’ha de tenir un mínim de benestar económica per satisfer a la poblaciò 4) Societal. Drets de les minories per mantenir les seves ideosicràcies en àmbit cultural, educacional, etc. Ell ho reflectia sobretot en estats i països petits que es veuren arrossegats sota la manera d’actuar i les instauracions de lleis o acords per paisos grans 5) Medioambiental. Securitizació Concepte desenvolupat per l’Escola de Copenhaguen (enfocaments crítics sobre la seguretat) Procés pel qual un tema es converteix en una qüestió de seguretat (en un objecte referent -a protegir- o en una amenaça -a defensar- se de). Quan un tema o qüestió és identificat com a “seguretat” implica que s’identifiquen (o es presenten) una sèrie d’amenaces suficientment significatives com per adoptar accions d’emergència i mesures excepcionals que, en el cas de la seguretat nacional, poden incloure l’ús de la força. Pèrdua de control democràtic. És un procès polític tot i que, sovint, és vol despolititzar i presentar com una qüestió tècnica. Helena Grau Garcia L’actor fa un acte de parla, que és aquest acte discursiu que fa que hi hagi l’existència d’amenaça, la urgència i mesures extraordinàries. Evolució de la conceptualització 1. Seguretat nacional ➔ cada estat es preocupa de la seva pròpia seguretat (en termes territorials militars = estudis estratègics). Hi havia poca interdependència en aquell moment. 2. Seguretat internacional (1815, Congrés de Viena) ➔ seguretat del sistema d’estats en el seu conjunt, del sistema en sí mateix (protegir-se de les amenaces que voldrien trencar l’equilibri) ➔ seguretat de tots Helena Grau Garcia * 2.1 Seguretat col·lectiva (post - Primera Guerra Mundial) = concepte vinculat ➔ mecanisme per aconseguir la seguretat internacional. Seguretat defensiva ≠ ofensiva ➔ Ex. Nacions Unides ➔ Un sistema regional o universal en el qual els Estats membres acorden per tractat actuar conjuntament davant qualsevol acte d'agressió o qualsevol ús il·legal de la força exercit per un d'ells contra un altre ➔ Idea de que la pau és indivisible: la guerra ens afecta a tots encara no ser nosaltres els què estiguem en guerra. La pau és més que l’absència de guerra. Diferències respecte de les aliances tradicionals: · Prohibició general de l'ús de la força · Reacció contra l'ús il·legal de la força procedent no sols d'Estats tercers, sinó també dels Estats participants · Les institucions de seguretat col·lectiva en l'actualitat Requisits per al funcionament · Força militar suficient · Elevat nivell de solidaritat política o de consens entre membres · Prohibició general de l'ús de la força · Clara definició jurídica de què constitueix un acte d'agressió 3. Seguretat compartida (common security), (anys 1980s, Segona Guerra Freda) * “Segona Guerra Freda” → torna a pujar la tensió, risc de d’atacs nuclears = només hi ha una guerra freda, es refereix a l’etapa ➔ Nacions Unides encarrega a una de les comisions redactar un informe sobre la seguretat anomenat common security. ➔ Idea: la seguretat no s’aconsegueix contra l’enemic, sinó amb. La única manera d’aconseguir la seguretat en un món altament nuclearitzat, era desescalant-lo, desarmant-lo. Negociar amb l’enemic. Prohibir o limitar l’ús de la força. Armar-se més produeix més inseguretat. 4. Seguretat cooperativa (Post Guerra Freda, anys 1990s, Nacions Unides) ➔ Concepte produït per les NNUU. ➔ Entendre la seguretat com una seguretat de prevenció. Aproximació de caràcter preventiu, abans de que esclati un conflicte bèlic o armat (no per evitar el conflicte sinó evitar que acabi amb armament i violència) ➔ Concepte normatiu, que proposa maneres d’actuar. ➔ Mecanismes d’alerta urgent. Buscar potencialitats i focus de conflictes per alertar i avisar. (ex. vigileu que aquí està passant x i podria acabar malament) Helena Grau Garcia 5. Seguretat humana (Post Guerra Freda, anys 90 i segle XXI) ➔ Informe de PNUD (programa pel desenvolupament) ➔ Crea l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà) → índex multidisciplinar per mesurar el desenvolupament ➔ (1994) S’elabora el concepte de seguretat humana ➔ No es pot desvincular de cap manera seguretat de desenvolupament. Un no es pot sentir segur si no té accés als mínims vitals, les mínimes condicions que hom requereix per viure (ex. s’ha de tenir una mínima seguretat física de sobreviure a atacs. Has de tenir una mínima educació, alimentació, sostre…) Canvi d’objecte referent (el subjecte que cal protegir): Estat/Sistema → Individu ↪ Implicacions per l’ordre internacional: Si canvia l’objecte referent, la sobirania de l’estat a vegades passa a un segón terme. Per protegir l’individu es pot limitar la sobirania de l’estat, alterant les bases de l’ordre internacional actual. Implica un canvi de referent amb implicacions per l’ordre internacional, vincula seguretat i desenvolupament i té dos components principals: freedom from fear → llibertat front el temor: Protecció de la integritat física de les persones. Una persona s’ha de poder sentir lliure de ser atacada per qualsevol motiu. Aquest concepte té una gran vessant històrica en les guerres intraestatals, on el govern era massa feble per fer-hi front a les violacions de drets humans massives (molts cops per religió, raça o ètnia) Només en el cas de Líbia, es va actuar en nom de la seguretat humana. freedom from want → llibertat front la necessitat: Un individu no pot ser lliure si no té garantides les seves necessitats bàsiques. Alguns estats/ organitzacions veuen aquests components com a indivisibles, mentre que altres decideixen centrar-se només en un. ex. Canadà es centra en protegir la integritat física, mentres que el Japó es dedica més a qüestions de desenvolupament (freedom from want) Seguretat: Bé Públic Global - No privat (no proveït pel mercat) La seguretat no es ven al mercat. - No rivalitat (el consum d’uns no impedeix que altres el disfrutin). - No exclusivitat (no es pot excloure ningú dels seus beneficis). - Universalitat (grups socials, regions i generacions). Ha de poder ser aprofitable per nosaltres i per les futures generacions. Helena Grau Garcia Definició: “La seguretat humana significa protegir les llibertats fonamentals, que són la essència de la vida. Significa protegir les persones d’amenaces i situacions critiques (greus) i recurrents (generalitzades). Significa utiltzar processos que se basin en els puntos forts i les aspiracions de les persones. Significa crear sistemes polítics, socials, medioambientals, econòmics, militars i culturals que, en conjunt, proporcionin a les persones les bases de la supervivència, el sustent i la dignitat». Comisión de Seguridad Humana, 2003 Tipus d’amenaces a la seguretat humana Principis bàsics de la seguretat humana: - Centrada en les persones - Seguretat com a bé públic global (no privat, no rival, no exclusiu, universal) - Àmplia, orientada a garantir llibertades universals i interdependents (vida lliure de por i misèria, i vida digna) - Específica per a cada context - Orientada a la prevenció - Referida tant a la protecció (sentit descendent) com a l’empoderament (sentit ascendent). [de l’estat a l’individu] Als anys ‘70 es necessiten més recursos per mantenir la seguretat → ampliació horitzontal → poder militar, ecològic, seguretat alimentària… s. vertical ascendent, estat → sistema s. vertical descendent, estat → individu - Orientada a protegir com a empoderar. Helena Grau Garcia Àmbits potencials d’aplicació: - Transició a la pau i el desenvolupament sostenible en comunitat fràgils i afectades per conflictes - Víctimes de la trata de persones, la seva protecció i empoderament - Resposta a les conseqüències multidimensionals de les amenaces relacionades amb el clima - Violència urbana i els seus efectes sobre la salut, educació i seguretat econòmica, personal i comunitària - Reducció de la pobresa, inclusió social i desenvolupament de base comunitària a les zones aillades - Components econòmics, ambientals i socials de les situacions d’inseguretat sanitària Alguns reptes actuals Noves (i velles) amenaces - Proliferació nuclear (vertical i horitzontal). Com més armes hi ha al món més probabilitat de que s’utilitzin. * - Proliferació d’armes convencionals i comerç il·legal d’armes lleugeres. (ex. pistoles). Molt fàcil d’escampar. - Armes intel·ligents. Armes a distància, amb intel·ligència artificial.. No té en compte les víctimes colaterals. (ex. drons) *Proliferació vertical → els estats que tenen armes nuclears n’augmenten (proliferen). Pot ser un augment quantitatiu (quantitat) o qualitatiu (qualitat) Proliferació horitzontal → s’augmenta el nombre de països amb armes nuclears Els països que tenen armes nuclears són els que pertanyen al club nuclear (EUA, França, Rússia, Regne Unit, Xina) i els que n’han desenvolupat més endavant (Índia, Pakistan, Corea del Nord, Israel). El que suposa una novetat són els sistemes d’intercepció de míssils de llarga distància (Iniciativa de Defensa Estratègica), que altera la lògica de la dissuasió. ↪ En aquest aspecte també és una amenaça que puguin entrar nous actors en el joc nuclear (grups terroristes, organitzacions criminals, etc.) Nous (i vells) riscs - Privatització de la seguretat. Hi han empreses privades de seguretat i militars (molts cops contactats per la inteligencia de seguretat de diferents països). No són mercenaris ni són considerats militars, les seves baixes no son comptabilitzades de la mateixa manera ja que no són considerats víctimes de guerra. Aquestes empreses també fan una tasca discursiva de la seguretat i el perill (fent veure algunes amenaces més greus del que ho són per quedar-se al mercat). Mercat molt opac. Helena Grau Garcia - Estats fallits. El seu govern ha perdut la capacitat de gobernar o de controlar. Estat amb inestabilitat. No té capacitat per defensar el seu territori i població. Per què és perillós per la societat internacional? Pot ser utilitzat per grups terroristes per tenir camps d’entrenament, grups criminals poden xantagejar als governs febles i oferir-els-hi seguretat o armes a canvi de determinats productes o la no investigació del tràfic il·legal… - Augment de desigualtats. Que pot afavorir la sensació d’injustícia, derivant en brots de violència. - Augment de necessitats energètiques. Inseguretat energètica, no tenir accés a preus raonables. - Manca de control del ciberespai. Fa referencia a les infraestructures de les dimensions de l’internet. Es qüestiona si cada estat ha de tenir un ciberatac o si no és de ningú. (exemple de risc: obrir a través d’un ciberatac obrir la porta d’una presa d’aigua què podria inundar una població / atacs informàtics per aconseguir informació). Molt difícil de concretar la responsabilitat (encara que es descobreixi quin país ho va fer, no es pot saber qui va donar l’ordre) Nous actors i vells actors amb presència i vincles globals - Grups terroristes transnacionals. - Grups de criminalitat transnacional organitzada La seva actuació té efecte sobre altres poblacions - Empreses militars i de seguretat privada - Ciberactors. (ex. ciber-activistes, ciber-criminals o hackers inicials = que entraven als sistemes de l’estat com un joc i normalment se’ls contractava) Diferència entre grup terrorista i criminalitat transnacionals: - Un grup terrorista sempre té un objectiu polític. El que mou un grup criminal és el lucre, el benefici econòmic Helena Grau Garcia TEMA 5| L’ESTAT I L’ESTRUCTURA DEL SISTEMA INTERESTATAL Conceptes previs: actors i autoritats internacionals Actor internacional: Unitat (entitat, organització, grup, individu) del sistema internacional que compleix 4 requisits: 1) Disposa d’autonomia suficient per a fixar objectius propis (d’abast internacional) 2) Disposa d’uns certs recursos i capacitat per a mobilitzar-los a fi d’aconseguir els seus objectius. 3) Aquests objectius comporten l’exercici d’una certa influència sobre el comportament d’altres actors 4) Té la voluntat de ser-ho Ser un estat no et converteix automàticament en un actor internacional. T’has de mobilitzar. Autoritat internacional: Una autoritat sempre és un actor internacional. Exemple: Amnistía Internacional Actor internacional que, a més, disposa de legitimitat entre la resta d’actors del sistema internacional ja que: 1) disposa de prestigi i crèdit (polític, ètic, científic…) 2) aquest prestigi i respecte els ha aconseguit gràcies a la seva competència en una materia determinada, a un discurs raonat i a una pràctica coherent 3) és capaç d’aconseguir el respecte i l’obediència d’atres actors. - La relació entre actor i autoritat: Un actor pot ser més poderós que una autoritat - La relació entre autoritat i poder: tenir poder ajuda a tenir autoritat ex. Amnistia internacional→ és una autoritat en l’àmbit dels drets humans, tots els estats accepten la seva legitimitat internacional. En canvi Xina, no té cap autoritat en l’àmbit dels drets humans. Si Amnistia Internacional vol alliberar un presoner polític xinès, en aquesta decisió el poder el tindrà Xina, però l'autoritat la tindrà amnistia internacional. Diferents tipus de tipologia: 1. Tipología de Macel Merlé 2. Tipología de Mansbach, 3. Tipologia ampliada - Estats Ferguson o Lampert Actors híbrids, no estatals - Organitzacions - Actors públics: - Estat Intergovernamentals · Estat - Organització Internacional - Forces Transnacionals: · Actor Governamental Governamental (OIG) · Empreses No Central - Actor Governamental no Multinacionals · Actor Governamental central · Organitzacions No Interestatal - Empresa transnacional Governamentals - Actors privats: - Organització Internacional · Opinió pública · Actor No No Governamental (OING) internacional Governamental - Grup de criminalitat Interestatal transnacional organitzada · Actor Intraestatal No - Actor Intraestatal No Governamental Governamental · Individu - Individu Helena Grau Garcia ESTAT Definició sociològica de Max Weber: “Associació de dominació amb caràcter institucional que té el monopoli de l’ús legítim de la violència sobre el territori”. És l’actor principal de les relacions internacionals, ha de complir totes les característiques d’actor internacional. Definició d’Estat segons els propis Estats (determina qui està en disposició de formar part de la societat internacional). Els Estats necessiten tenir atributs: element constitutiu de l’Estat, reconeixement per part dels altres. Tots els Estats són formalment iguals. Article 1 de la Convenció de Montevideo sobre Drets i Deures dels Estats estableix les condicions que ha de tenir un Estat per a ser considerat persona de Dret Internacional: Què forma un estat? Què es necesita? I. Població: conjunt de ciutadans que resideixen dins de les fronteres d’un Estat i sobre els quals l’Estat té autoritat. Sense població no hi ha estat. II. Territori: espai geogràfic delimitat per fronteres, que l’estat reclama en sí mateix. Westfàlia (1648): els Estats reconeixen els límits territorials dels altres Estats. Dimensió territorial, espacial. L’estat és el territori en si. Només els estats tenen territori (cap altre actor internacional en té) III. Govern: autoritat pública que dient representar als seus ciutadans, gestiona la polis (lo públic). Exerceix la seva autoritat tant sobre el territori, com sobre la població. IV. Sobirania: Noció que inclou, sobirania és la suma de 2 dimensions: 1. Soberania interna: capacitat efectiva que té el govern d’imposar la seva voluntat (lleis) sobre la población que viu dins del seu territori (si no = estats fallits) 2. Soberania externa: condició per la qual la resta d’estats de la comunitat internacional et reconeixen com a estat. Normalment: ser part de les Nacions Unides = Estat ➔ Ex. Kosovo: reconegut només per alguns Estats, no entra dins aquesta categoria d’Estat. Taiwan: molts Estats van deixar de relacionar-se amb Taiwan per evitar una crisi comercial amb la Xina. Palestina i el Vaticà no formen part de la ONU, però tenen reconeixement. Més enllà dels estats, existeixen dos fenòmens: → Nacions sense estat: poblacions que es senten vinculades entre si, pero que no es tradueixen en un estat. → Nacions transnacionals: nacions que tenen presència en més d’un estat. Ex. poble “kurdo”, la nació basca (ambdós costats de la frontera). Aquestes han aspirat en algun moment de la història a constituir un estat. Voluntat d’aconseguir un estat propi. Helena Grau Garcia Vivim en un sistema internacional on hi ha molts actors no estatals, que són cada vegada més importants en el esdevenir de la política internacional, van guanyant rellevància, però que no treu que els estats siguin sent el centre gravitacional de les relacions internacionals. Les grans decisions segueixen sent protagonitzades pels estats, però ja no són els únics. Noció de potència: permet ordenar els estats del món segons el seu poder (determinar els més poderosos) Concepte de potència (o pol de poder): estats que són capaços de: 1. Acumular molts recursos de poder (militars, econòmics, polítics, culturals…) 2. Seguir un comportament determinat: Asumir unes responsabilitats especifiques front al col·lectiu. Relacions entre altres països. Assumir responsabilitats en la gestió de recursos internacionals. Exercir lideratge. Hi ha una condición objetiva i una condició social/de reconeixement. Cal el reconeixement de la resta d’estats per ser considerat superpotència. ➔ Hi ha estats que poden tenir la condició objectiva de superpotencia, ja que tenen els recursos. Però, dubtem de quins estats són superpotències pel fet de què aquesta “etiqueta” prové del reconeixement dels altres estats. Per tant, té una cara subjectiva. Ex. Cinc grans superpotències: EEUU, Xina, Rússia, …?? Tipus de potència segons el seu poder: - Superpotencia → fixen l’agenda internacional, les normes, gestionen recursos… - Gran potencia → Estat amb molts recursos però que la seva capacitat d’influència no arriba a tot el globus - Potència mitja → Potències en la seva regió però no en tot el globus - Potencia regional = potencia mitja. Ex. Arabia Saudí - [Resta d’Estats o Estats Menors] - [Microestats] → no tenen influència gairebé ni en el seu àmbit regional. Ex. Vanuatu ESTRUCTURA DEL SISTEMA INTERESTATAL Estructura es refereix a la distribució de poder en el sistema. Polaritat del sistema: com està de concentrat el poder en un sistema determinat en un moment concret? Tipus de sistemes interestatals segons la seva polaritat. - Sistema interestatal unipolar o imperial: 1 pol - Sistema interestatal bipolar: 2 pols - Sistema interestatal multipolar: 3 o + pols |NO ÉS EL MATEIX A: unilateralitat/bilateralitat (relació entre 2 estados) / multilateral (espai multi-participatiu de diferents estats) = nombre de participants en una decisió| Helena Grau Garcia 1. Sistema interestatal unipolar o imperial - Una única potencia que domina per sobre de la resta - El domini es sol manifestar en l’ús de la violència per part de la potència hegemònica → control de l’ús de la violència - La suma dels poders de tots els altres estats no té tant poder com el poder de l’hegemónic. - Tenen llibertat de decisió de forma unilateral - Estableix l’agenda internacional i les normes - Una potència hegemònica domina sobre altres grans potències i potències menors, i controla el poder de coerció. - Es produeix un procés d’homogenització en la resta d’estats - La hegemonia comporta estabilitat per al sistema (difícil que hi hagin guerres) Com s’acaba un estat imperial? Fonts i raons de canvi en el sistema: a) Declivi hegemònic: Comença a perdre poder relatiu, decreixen els seus recursos materials (militars, econòmics…) ex. Gran Bretanya a principis del s. XX b) Pressió externa de grans potències que individualment o mitjançant aliances s’imposen a la potencia hegemónica. Els estats petits creixen ➔ Resum: a) la potència hegemònica decreix, b) els altres estats creixen 2. Sistema Bipolar - 2 potències tenen capacitats similars i esferes d’influència: exerceixen un influencia sobre altres estats del sistema, generant grans àrees d’influència. - Dos potències que dominen sobre les seves respectives àrees d’influència (sovint gràcies a aliances), en cada una de les quals controlen el poder de coerció i la violència - Les dues intenten ampliar les seves àrees d’influència i alinear a la resta d’Estats del sistema - Cada superpotència imposa la seva agenda internacional, valors i normes en la seva àrea d’influència o es posen d’acord - En la bipolaritat sol haver mecanismes d’equilibri (disuació nuclear) que otorguen estabilitat al sistema. - Hi ha qui diu que els sistemas bipolars són més estables que un sistema unipolar. - El nivell de violencia es redueix perquè s’equilibren ex. EUU-URSS durant l’època de la Guerra Freda Canvi en el sistema: a) Debilitament d’una o les dues potències dominants (ex. URSS vs EEUU) b) Auge de noves potències dins dels blocs c) Desenvolupament de relacions establertes entre les potències no hegemòniques dels dos blocs (aliances entre els demés estats, traicionant a la seva superpotència i fent-li front) Helena Grau Garcia 3. Sistema Multipolar - Històricament entre 3 i 7 superpotències. - Suficientment poderoses per a que cap s’imposi sobre les altres - Canvi d’aliances depenent del moment = ordre d’equilibri de poder → situació en la qual, com són igual de poderosos, poden intentar ajuntar-se entre ells i dominar el sistema - L’agenda, els valors (religió, llengua, etc) són plurals → Heterogeneïtat - Diverses potències que tenen capacitats similars - El mecanisme de l’equilibri de poder dóna una estabilitat canviant al sistema, encara que aquest és més inestable. - Sol ser inestable i és el pitjor: moltes guerres (molts canvis d’aliances, moltes idees diferents…) Canvi en el sistema (com es posa fi): a) Emergencia de noves grans potències: una de les potències creix i és capaç d’imposar-se sobre la resta. b) Canvis en les aliances Exemples: Europa dels segles XVIII-XIX, sistema internacional post Guerra-Freda? Actualment? → Alguns estudiosos creuen que estem en un moment de transició d’una bipolaritat URSS-EEUU a una bipolaritat EEUU-Xina, canvi de protagonistes. NOVES PROPOSTES En comptes de parlar de pols de poder, parlem de centres de poder (altres actors comencen a guanyar rellevància) El sistema actual és conegut amb diversos noms (no fa falta saber-se tota la llista) - Uni-multipolaritat Sistema multipolar perquè hi ha diversos pols de poder, però un preval enfront els demés (EEUU) - Multipolaritat asimètrica Un actor és una potència en un àmbit, però no ho és en un altre - Interpolaritat - Heteropolaritat - Polaritat zero o No polaritat - Multipolaritat complexa (per Caterina Garcia Segura, la profe) 1. Vivim en un sistema multipolar 2. Els protagonistes no estan definits, però sabem que n’hi han més de 2 3. Complexa: ja no només importen els autors estatals, i ademés, hi ha actors que són poderosos en un aspecte però no en un altre. Avui per primer cop a la història es pot ser poderós en un àmbit però no en tots. Helena Grau Garcia TEMA 6| LES ORGANITZACIONS COM ACTORS INTERNACIONALS Organitzacions Internacionals Governamentals i No Governamentals A) Organitzacions Internacionals Governamentals (OIG) També conegudes com a OIG Tenen 6 caracteristiques: 1) Carácter interestatal. Els seus membres són sempre Estats. 2) Caràcter voluntari. L’estat pot decidir lliurement si entrar/sortir o no. És voluntat dels estats (tot hi ha que de ser acceptat pels integrants de la organització) 3) Estructura orgànica permanent. Ser una associació està vinculada a beneficis. Hi han comissions, càrrecs, assemblees…(administració) continuades en el temps. Es doten d’un estructura què romandrà inalterada al llarg del temps. Crea un secretariat (part de l'organització què controla la burocràcia de la propia organització) 4) Voluntat autònoma. Té la capacitat d’expressar opinió i fer coses per si mateix, que a vegades va més enllà de la suma dels les opinions dels seus membres en el seu conjunt. Té la capacitat d’expressar-se com una nova persona. (ex. La UE creu que… o declara que… / i no els 27 països creuen… = no li pregunta a cada estat). Expresa una voluntat autònoma de l’organització. 5) Competències pròpies. Tenen responsabilitats, obligacions, objectius… Competències pròpies ≠ a exclusives. Creades amb un objectiu, i per tant amb competències per arribar-hi. 6) Tractat internacional. Històricament les OIG s’han creat amb un tractat internacional. En la seva creació, els Estats redacten obligacions i drets que signen, i allò passa a ser dret internacional. (ex. Otan = tractat de Washington) ex. NNUU, OTAN, Unió Africana… *avui estàn proliferant els Estats que s’uneixen en cimeres però què no tenen estructures orgàniques permanents (com la cimera del G20, BRICS, etc.) → NO són OIG ↪ pot sortir a l’examen, pregunta trampa! Origen i evolució - Apareixen al s. XIX - Sorgiment històric tardà al sistema europeu d’Estats ↪ apareixen a Europa per a gestionar els rius que creuaven diversos estats. · Els Estats prenen conciencia de que han de trobar mecanismes per a gestionar certes activitats ja que reconeixen tenir interessos compartits. · 1r amb estructures senzilles · Es creen tractats internacionals per a la gestió de cada riu. · Comissions fluvials: Rhin (18159, Elba (1821)... Un cop s'adonen de que gestions compartides són beneficioses, es creen organitzacions per gestionar qualitativament sectors que interconnecten Europa → es creen les primeres organitzacions internacionals - Les unions administratives del segle XIX. Ex. Unió Internacional de Postals, Unió de Telecomunicacions Internacional (UTI)... → àmbits associats a la revolució tecnològica del s. XIX Helena Grau Garcia - Amb la fi de la IGM i la signatura del Tractat de Versalles, els Estats donen un nou pasi estableixen la 1a Organització Internacional amb vocació universal = la Societat de Nacions (1919) → és la 1a organització on pot entrar qualsevol estat del món. Al s. XIX, totes les OIG són solament europees, mentres que a partit del s. XX amb la Societat de Nacions, podem trobar d’àmbit universal i amb finalitats generals Característiques de les noves OIGs: 1. Universalitat / 2. Finalitats generals (ex. gestió del correu versus manteniment de la pau i seguretat). La Societat de Nacions és una mena de tret de sortida per a la multiplicació i exponencialitat d’aquest tipus d’organtzació. En el període d’entreguerres es multipliquen les OIGs Expansió i proliferació de les organitzacions internacionals a partir de la IIGM (1945) Regionalisme: segona meitat del segle XX. Es popularitzen les organitzacions regionals. Ex. Es crea la Unió Africana, la Organització d’Estats Llatinoamericans…Hi ha una regionalització de les organitzacions (els estats són única i exclusivament d’una sola part del món). Tipologia Hi han moltes formes d’organitzar-ne, però estudiarem 2. 1. Segons la participació i finalitat / funcions: [taula powerpoint] 2. Segons mètodes de cooperació 2 blocs: A) Organitzacions de cooperació o coordinació Organitzacions que orienten i harmonitzen les relacions entre els Estats membres en un àmbit material donat per a la consecució d’objectius d’interès comú. Ex. ONU B) Organitzacions d’integració Organitzacions amb un nivell de cooperació que porta els Estats membres a transferir a la instància intergovernmental (supranacional) competències habituals considerades com a sobiranes. Ex. UE (com la impressió i distribució de l’euro) Funcions En la gran majoria de casos de les OIG (95%) hi han totes les funcions 1. Funció representativa. Serveixen com a plataforma de defensa d’interessos dels membres envers altres actors. Representa la veu, opinió, interessos dels seus integrants. 2. Funció negociadora. Serveixen d’espai per a que els estats cooperin, negocïn entre si. Són plataformes per a que en última instància es modifiqui la conducta dels estats que en són membres. (ex. revisió periòdica universal de la ONU, fins a quin punt els seus estats membres compleixen els drets humans: informe per a que es modifiquin les seves conductes) 3. Funció reivindicativa. Permeten als estats més petits, menys poderosos, tenir un espai per fer sentir les seves opinions, idees… Es fan veure, són escoltats. 4. Funció conceptualizadora. Funció més abstracta. Plataformes per a que es produeixin noves idees, conceptes, es creen significats, categories, identitats noves…Són caixes de ressò de noves maneres per entendre la realitat. Helena Grau Garcia Ex. Els ODS creats pel les Nacions Unides, seguretat humana… 5. Funció reguladora. Contribueixen a la creació de noves normes. Motor regulador. 6. Funció legitimadora. Posa a cada estat en el mateix nivell que la resta d’estat. Legitima l’autoritat dels estats (que es considera un estat). Legitimar accions a la població degut a que ho “diu” una Organització Internacional Intergubernamental (com va passar amb la pandèmia i la OMS: imposo la norma de confinar-se perquè ho diu la OMS, està legitimat per la OMS). B) Organitzacions Internacionals No Governamentals (OING) ONG’s amb vessants internacionals Defensa agendes socials. Definició: “..una estructura privada, creada conforme al Dret intern d’un Estat, que reuneix a persones privades o públiques, físiques o jurídiques, que són nacionals de 2 o més Estats amb l'objectiu de perseguir sense ànim de lucre la consecució d’un interès lícit de caràcter col·lectiu (d’abast particular o general) en almenys un altre Estat d’aquell en què ha estat constituïda.” Criteris definitoris de les OING, segons la Union of International Associations - caràcter privat - caràcter no lucratiu - estructura permanent amb seu en un Estat *No es creen amb tractats internacionals, es creen en base al dret domèstic en el país on s’ha registrat. Regulada pel dret del país. - activitat regular - activitat autònoma - entitats de dret internacional Característiques de la internacionalitat: - orientació internacional de l’activitat (ha d’afectar almenys a 3 països) - composició internacional (membres amb dret a vot d’almenys 3 països) - òrgans de govern democràticament escollits. - finançament internacional (procedent d’almenys 3 països) Per ser una OING s’han de donar TOTES les característiques Tipologia Segons activitats desenvolupades: Funcions: - Proveir d’Informació / sensibilització / concienciació / educació als ciutadans (per donar a conèixer problemàtiques, posar-les dins de l’agenda dels països, afegir pressió als governs) - Formació i assistència tècnica (no anar a solucionar directament el problema, sinó proveir i dotar d’informació i coneixements per a que qui tingui el poder pugui solucionar-ho. ex. anar a ensenyar i transmetre el coneixement per a ensenyar als locals a fer-ho ells, com arquitectes sense fronteres) - Desenvolupament de projectes i cooperació sobre el terreny (anar directament al lloc a ajudar amb les pròpies mans) Segons àmbits materials d’actuació: Helena Grau Garcia - Ajut humanitari - Defensa del medi ambient - Promoció i defensa dels drets humans - Ajut al desenvolupament - Altres: religioses, polítiques, sobre gènere, esportives, sociolaborals… Evolució Històrica Orígens vinculats a algunes corrents històriques - Moviments cristians i caritat religiosa → es creen plataformes per gestionar fons per abraçar problemes socials més enllà de l’almoina de la pròpia església. - Societats de mercat capitalista i industrialització → Es comencen a trencar lliguams socials històrics (ex. viure tota la família junta, al mateix poble…, a causa de l'èxode rural-urbà, es canvien les reds de protecció, es creen unes noves necessitats = si algú tenia un problema podia anar a la seva família o a veís del poble amb qui tenien lligams per ser veins de tota la vida, però amb l’èxode camp-ciutat això es perd i es perd la xarxa de seguretat) - Liberalisme polític → Molt centrat en la importancia de la societat civil, l’individu pertany a una comunitat més extensa que l’entorn d’un, i que els individus han de colaborar. Existeixen responsabilitats socials. Etapes en l’evolució històrica - Desenvolupament durant el s. XIX - De les guerres mundials a ¼ del s. XX - De l’últim ¼ s. XX a l’actualitat Organitzacions inspirades per l’ajut humanitari. Emancipació de l'església, es produeix un canvi (Arràn de la 1GM) Proliferació d’Organitzacions Internacionals dedicades a col·laborar en els procesos de desenvolupament de molts països o societats, en els processos d’independència de les noves repúbliques creades després de la descolonització (Arràn de la IIGM). No només hi ha la voluntat de col·laborar amb el desenvolupament, sinó que també en col·laborar en la protecció dels drets humans (1948, Declaració Universal dels Drets Humans) Les OING en el desenvolupament de la societat civil global. 4 Funcions Operatives: intervencions en determinats temes (cooperació al desenvolupament, defensa DDHH); finançament d’altres actors; canalitzar l’Ajut al Desenvolupament Descentralitzat. Dur a terme accions amb les pròpies mans. Advocacy / promoció / incidència: pressió als governs, a les empreses, a OIGs (promocionar un objectiu davant d’altres). Presentar la temàtica, cridar-los a la acció, fer que els governs reaccionin, ja que són objectius d’un abast tan gran que ells no arribaràn sols. Sensibilització ciutadana i creació d’opinió pública: informació i denúncia sobre determinats temes (violacions DDHH, canvi climàtic, mines anti-persones) Reguladora: participació en processos reguladors (redacció de tractats, col·laboració per la redacció de certes lleis…) domèstics o internacionals. “Multistakeholderism” → Cada cop hi han més espais on empreses privades i Org Internacionals s’asseuen amb els estats per a participar en la regulació de certes mesures. Helena Grau Garcia TEMA 7| ALTRES ACTORS INTERNACIONALS Forces transnacionals Tots els grups, entitats i individus que actuen de forma independent més enllà de les fronteres estatals, és a dir, sense que la seva acció sigui controlada pels òrgans de política exterior de l’Estat Cada cop són més rellevants. Contribucions fonamentals de Marcel Merlè, Robert Keohane i Joseph Nye Empreses transnacionals Empreses que operen i tenen actius a més d’un Estat i actuen amb una estratègia empresarial global (planificació, producció, didtribució). Tipologies segons les seves activitats - Extractives: aquelles que es dediquen a l’extracció de recursos naturals, ex. taladores d'arbres, grans productores de minerals, grans petroleres… - Industrials: aquelles que transformen les materies primes i les manufacturen, convertint-les en un producte. - Serveis: aquelles que el que venen no és material. Ex. empreses d’advocats transnacionals, empreses de turisme, empreses financeres, bancs… Evolució de les empreses transnacionals Canvis en els sectors predominants: - Extractives, agroalimentaries i mercantils (antecedents a l’època colonial i s. XIX) - Mercantils (s. XIX). Amb la revolució industrial. Empreses de fortunes individuals. Es dediquen a invertir en altres empreses en altres països.MIN 27 enter bla i bla inverteixen en grans infraestructures. A partir de 1870 això canvia…inversió directa en altres països, primers passos de la deslocalització d’empreses. … - Producció béns industrials (IIGM, anys 50s i 60s). Ex. cotxes (motor a Alemanya, pneumàtics a Itàlia, marxes al Marroc i es monta tot a Espanya) - Serveis (financers, comunicacions, telecomunicacions -a partir dels 60s) Canvis en l'organització de la producció: - Integració horitzontal (fordisme). Reproducció del model de preducció en cada país on hi han filials. (ex. una empresa alemana de cotxes, obre una una fàbrica a Tailandia i allà creen també el producte i el venen segons el mercat d’aquell país, segons els gustos dels consumidors d’allà) - Integració vertical (comerç intra-empresarial). El procés productiu es divideix en diferents països i empreses (la descentralització, la fragmentació). Ex.una empresa fa el teixit, una altra a fer patrons, una altra que cus, una altra que distribueix…). = especialització de les empreses en un àmbit del procés productiu. Sistema logístic molt barat. En el present moment s’està passant d’una integració horitzontal a una integració vertical Helena Grau Garcia Canvis en l’origen de les ETN: - Estats Units (50s-60s) - Europa Occidental (60s) - Àsia: Japó, Newly Industialized Countries -NIEs (4 asian triggers: Taiwan, Singapur, Corea del Sud i Hong Kong). Dynamic Asian Economies -SAEs (Indonesia, Filipines, Malasia) Fenomen del vol de les oques: procés de desenvolupament industrial liderat per 1 país (Japó). Passen cap enrere la part del procés productiu que no li troben tanta importància, externalitzen certs processos (ex. s’expecialitzen en fer ràdios i en la tecnologia, però la creació de carcasses de plàstic ho externalitzen a altres països més endarrerits, i a la vegada aquests passen altres processos a altres països encara menys desenvolupats) Funcions: Diplomacia triangular: empreses donen recolzament al govern del seu país d’origen en les relacions amb un altre estat amb el qual l’empresa també té vincles comercials o econòmics / interès empresarial. = li interessa que hi hagin bones relacions ↪ donar suport a les polítiques governamental de l’Estat d’origen (“diplomàcia triangular”) Actuar independentment dels Estats, inclús en contra de les seves polítiques exteriors. Les empreses tenen objectius individuals i, a vegades, van en contra de les polítiques exterior del país d’origen (ex. un país vol deixar de tenir bones relacions amb un altre país perquè no respecta els drets humans, però un empresa que deslocalitza/ té un gran mercat en aquell país, segueix comercialitzant allà) Formar agenda política en el país d’orígen i en el país de recepció (detectar problemes, negociació, pressió a través de víes legals - lobbies / vés il·legals - corrupció) Regulen aspectes concrets - negocien amb l’Estat per a que ell reguli - Corregulen (proposen regulacions) - Autoregulació (normes entre empreses, codis de conducta). Ex. si una empresa gegant d’un país estableix que el seu horari laboral serà de 9h, i té tanta importàcia que pot ser que altres empreses li copiin, i al final l’estat pot establir-ho com a regulació legal-legislativa Efectes: Cal analitzar cas per cas i diferenciar entre país d'origen i país de recepció i països industrialitzats i països en vies de desenvolupament. Nacionalitat de les empreses? (transnacionals vs globals) Efectes molt diferents segons la relació de poder Estats- ETN Efectes sobre la ciutadania Efectes sobre la democràcia Entitats polítiques subestatals poden esdevenir-se actors internacionals ex. Barcelona quan es converteix en l'amfitrió dels Jocs Olímpics al 1992 es posa en àmbit internacional i per tant fa d’actor internacional. Definició: Actors governamentals no centrals Helena Grau Garcia Tipologia: - Àmbit regional: Unitats polítiques diferenciades que formen part de l’organització territorial dels Estats federals o dels estats unitaris descentralitzats (estats, regions, províncies, comunitats autònomes - Àmbit local: quan els ajuntaments de les grans ciutats del món s'ajunten per tal de compartir interessos davant de projectes arriben a esdevidre’s com actors internacionals. - Àmbit supranacionals: agrupacions internacionals d’aquest tipus d’entitats Causes de la implicació internacional de les EPS: Origen extern: - globalització - regionalització (delegar responsabilitats a òrgans més interns, ex. provincies) Origen intern: - transformacions de l’Estat-nació: descentralització - Proximitat funcional als problemes - Asimetria regional (grans diferències dins d’un estat, especialment en els estats extensos) - Nacionalisme Trets de l’acció internacional de les EPS: Condicionada pel marc jurídic intern - Marc consitucional - Repartiment de competències Condicionada pel marc jurídic inernacional - Dret internacional Condicionada per la resposta política - Interna - Internacional Predomini dels termes de low politics (política pública, del dia a dia. Ex. la potabilitat de l’aigua versus la seguretat, la defensa Segons la relació amb altres actors del sistema internacional: - Directa - Indirecta Segons el nivell d’institucionalització: - Formal - Informal Segons el nivell de conflictivitat amb l’Estat: - Paradiplomàcia (pseudo-diplomàcia paral·lela). Ser capaç de fer accions diplomatiques en paral·lel amb les accions diplomàtiques de l’Estat, sense trepitjar-se. Aquella acció internacional…. - Protodiplomàcai (entra en conflicte amb la política interior de l’Estat del que forma part l’EPS). Conflicte de competències amb el govern central. Societat Civil Global Helena Grau Garcia La SCB sovint és presentada com un actor, però no és un actor com a tal sinó un fenòmen que és el reflex de la voluntat i actuació d’altres actors, l’acció conjunta dels quals forma això que s’anomena SCG. Societat Civil Concepció ampliada: Tots els sectors socials menys l’Estat Concepció restringida: Tots els sectors socials que menys l’Estat i les empreses - Esfera pacífica (sense coerció, autoritarisme i violència, associada al desenvolupament i a la semocràcia) Societat Civil Global (concepció restringida) Definició de Mary Kaldor: Extensió de la societat civil nacional a formes globals, regionals i transnacionals que comporta el desenvolupament d’una cultura, una ideologia i una política globalistes. Motor de la globalització democràtica des de sota Ex. El moviment #MeeToo, a través de les xarxes social un moviment social -no iniciat per cap organització- que neix a EEUU es mobilitza i viatja a tot el món, sense estar limitada per les fronteres. Qui forma part de la Societat Civil Global? ONGs Moviments Socials (actor sui generis) Campanya (poc organitzada / estructurada) a favor d’un objectiu de canvi social. Trets: 1) Suposa l’acció col·lectiva més o ments espontània 2) A l’origen hi ha un sentiment d’insatisfacció i d’esperança en el canvi 3) Tenen una estructura fluida 4) No hi han líders formals (no hi ha estructures jeràrquiques) 5) Creen un sentiment de pertinença al grup que condiciona les conductes individuals 6) Es visualitza quan tenen lloc actuacions concretes (manifestacions, acampades, campanyes…) Opinió pública mundial (actor sui generis) Manifestació de la confluència d’opinions públiques nacionals a favor d’una causa determinada a través de manifestacions, publicacions, campanyes, etc. que intenta incidir sobre els poders públics. Altres actors de la SCG Activistes individuals Sindicats Organitzacions de voluntariat Grups diversos (religiosos, de dones, Organitzacions comunitàries culturals…) Fundacions Organitzacions de caritat Clubs cívics Acadèmia Associacions professionals (discutible) Principals Manifestacions (accions) Helena Grau Garcia Campanyes internacionals - Conjunt d’activitats en torn a una causa destinat a aconseguir una sèrie de fins vinculats a ella - Normalment, són promogudes per coalicions (grups d’actors) però també poden ser iniciades individualment) - Campanya conta les mines anti-persona, Campanya per la condonació del deute internacional Fòrums globals i cimeres paral·leles - Col·loquis i debats sobre temes globals - Cimeres que es desenvolupen en paral·lel i estàn relacionades temàticament amb cimeres oficials. * solen estar organitzades per ONGs i altres activistes. Ex. World Social Forum vs World Economics Forum (Davos) Funcions: Aporten legitimitat a les decisions polítiques o les qüestionen Pressionen els decisors Creen agenda internacional (així organitzacions internacionals comencen a parlar del tema i dur a terme accions) Donen suport als sector més desfavorits Creen lleialtat cosmopolites (sensació de identitat compartida, el que passa a x lloc a mi també m’afecta, són part d’una única comunitat internacional amb efectes compartits) Individus Les persones, en algunes ocasions excepcionals, són actors internacionals diferenciats: quan incideixen en l’esfera internacional a títol individual. Exemples il·lustratius: Nelson Mandela, Desmond Tulu (90s) Osama Bin Laden (80s i 90s) Sting en campanyes intenacionals als 90s Bono (U2) en … Greta Thumberg, Diana de Gales, Malala, Shakira, Angelina Jolie… Poden tenir un ainfluència internacional o més reduïda, però sempre a més d’un país Helena Grau Garcia TEMA 8| GRUPS DE CRIMINALITAT TRANSNACIONAL ORGANITZADA (CTO) Mafies Organitzacions o empreses formades per un conjunt d’individus amb un vincle proper entre ells i amb estructura jeràrquica, a més el seu objectiu principal és obtenir beneficis (econòmics, seguretat…) mitjançant el desenvolup d’activitats normalment il·legals, què en última instància recorren a la violència o a l’amenaça de l’ús de la violència. Els vincles poden ser familiars, etno-socials, de cultura compartida, venen del mateix barri, són part d’una minoria… (vincles creats) Trobem una pluralitat d’organitzacions (poden ser molt reduïts -amb presència a una regió concreta- o grups transnacionals amb presència a molts països. Objectiu lucratiu més enllà dels vincles culturals o familiars (qualsevol altre objectiu està supereditat per l’objectiu del lucre, objectiu fonamental). Activitats: moltes mafies tenen negocis legals per encobrir les seves activitats il·legals (“lavar el dinero”) Aquests grups tenen un vincle curiós amb la seguretat. Molts es presenten a si mateixos com protectors i defensors de la seva minoria o comunitat contra l’estat, amb la creença què l’estat no els protegeix. Paradoxa: protegeixen de la inseguretat davant de la violència estructural, de la qual ells són la font de la inseguretat. Exemples. mafia italiana, mafia italo-americano, la cosa nostra, la camorra napolitana, les tríades: la 14K (grup mafiós xinès amb gran presència), la yakuza (japonesa), càrtels de la droga llatinoamericans (mexicans, colombians…), mafiya (bratva, georgiana, armenia…), mafia albano-kosovesa, mafia de droga gallega (fariña)… Característiques: 1. Tots els grups estàn governats com si fos un exercit: tenen una estructura piramidal jeràrquica amb normes i distribució de responsabilitat súper clares 2. Hi ha una disciplina súper rígida. Saltar-se-la es castiga sempre sense excepcions 3. Hi ha una especialització molt gran dels individus (asumeixen una responsabilitat molt concreta) 4. Tenen una gran capacitat de reproducció. Degut a la lleialtat i als codis de conducta, és molt difícil desmantellar i destruir. 5. No són grups subversius davant de l’ordre establert. (no tenen la voluntat de cambiar l’ordre polític establert, no tenen la voluntat de destruir l’estat, no volen acabar amb la policía sinó comprar-la o trobar els seus punts febles). Seguir amb l’status quo. 6. Gran nínxol de mercat. Benefici = transacció de compravenda de materials i legals 7. Activitats altament lucratives (assumeixen el risc de participar en aquestes activitats perquè la recompensa és molt elevada) 8. Vocació de monopoli en els sectors on es mouen. Vocació expansiva (geogràfica o funcionalment. ex. les mafies es distribueixen per zones o per activitats) 9. Sempre actuen davant de l’acció dels rivals. Capacitat de protegir-se davant de qui s’interposi en la seva acció (guerres obertes entre mafies o amb l’autoritat pública, la policia) Helena Grau Garcia Mètodes: a) Ús de la violència i de l’amenaça. L’amenaça a vegades és tan forta com la violència. b) Corrupció (de funcionaris: policia, estament judicial, o de polítics). Tranferències monetàries o de béns Cada cop són més poderoses aquestes organitzacions. La capacitat logística és molt més elevada, poden arribar arreu del món, es consumeix molt més de tot. ↪ cada cop tenen una repercussió socio-econòmica més gran, que tenen un impacte cada cop a més països: Evasió fiscal, destrucció i col·lapse de governs i sistemes… Com es respón? Major consciència global del seu impacte, i els estats actuen més contundentment. Problemes: Nnormalment, la producció dels béns il·legals no es produeix on es consumeix. La resposta estatal dóna per fet que ells no són el problema (responabilització del altres) = ningú assumeix la responsabilitat directa 1. Dilema de la restricció i la oportunitat: contra més es prohibeix, més incentiu shi ha per a que allò es mogui, per a que algú s’hi dediqui (+ beneficis pels grups) 2. Paradoxa del benefici: quan més efectiu són les incautacions, més elevat és el preu i per tant les mafies obtenen més beneficis (llei de l'oferta i la demanda) 3. Efecte hidra: quan un dels grups s’elimina, és molt probable que els que han subsistit es fragmenten i es multipliquen Naturalesa complicada d’eliminar. Problemàtica sistèmica (no estacional) 1. Aquestes organitzacions fan un qüestionament de la sobirania dels estats. 2. Qüestionament molt clar del monopoli de la justicia de l’estat 3. Qüestionament del monopoli de la violència per part de l’estat (els qui administren la violència no han pogut fer res en contra de les mafies) Desconfiança a l’estat perquè no disposa dels mitjans necessaris per acabar amb les mafies. Grups terroristes internacionals Idees: És molt difícil intel·lectualment definir què és terrorisme i que no, delimitar el tema. L'essència de qualsevol definició és el mètode. El terrorisme és un mètode, tots aquells que fan ús del mètode són terroristes. Mètode: consisteix en atemorir, generar por a una part de la societat a través de l'ús de la violencia, per a que aquesta canvï d’opinió a favor dels objectius del grup. = violencia vicaria (fer mal per representació, matar a gent amb certa aleatorietat per a que tots tinguem por i per tant canviar la nostra opinió) El terrorisme pot ser dut per diferents actors (ex. terrorisme d’estat si qui practica el mètode és un estat) Helena Grau Garcia Es presta a una diversitat d’esfocs possibles: 1. Opinió Pública: identifica com a terrorisme actes concrets (atemptats bomba, assassinats discriminats…/ Assassinats concrets poden ser armes bèl·liques i no terroristes 2. Enfoc governamental: Els estats no accepten mai el concepte de terrorisme d’estat 3. Visió pro-terrorista: veus que justifiquen el terrorisme, relativització de l’ús del mètode: si estem d'acord amb els objectius diem que allò no és terrorisme, però si no hi estem d’acord diem que sí que ho és. 4. Enfoc Acadèmic (la definició per estudiar el fenòmen)* Terrorisme: Terme que s’aplica sempre als altres i mai a un mateix No tot l’ús de la violencia ilegítima és terrorisme. ex. genocidi *proposta de definició: ús sistemàtica de la violencia armada per part d’un individu o grup d'individus contra interessos públics o privats, amb la finalitat de crear un clima de terror que s'inscriu en la persecució d’uns objectius polítics. Els objectius dels terroristes són sempre polítics (no lucre o benefici) - Ha de tenir un caràcter transnacional Reflexions sobre el mètode 1. La violencia ha de ser reiterada en el temps i indiscriminada 2. Violencia instrumentalizada: les victimes no són mai l’objectiu final 3. Ve marcat pel convenciment de que no es podria complir els objectius sense la violència (legitimació de la violència) 4. Caràcter simbòlic. L’atac ha de tenir una lectura política (eta quan assessina a un ex-ministre, a un guardia civil = atacar a l’estament al poder executiu, atacar a la guardia civil…) 5. Visibilitat. essencial per aconseguir l’objectiu, més por es generarà. Contra més sang, més por. Tendencies del terrorisme contemporani - Les estructures organitzatives són menys cohesionades (funcionen més com una xarxa). Vincles menys sòlids, estructures menys jeràrquiques (no tothom es coneix entre ells). No hi ha una pertinença tan directa. - Idea dels llops solitaris: persones que individualment es senten apelades per la ideologia o objectius d’una organització terrorista, i que unilateralment (pot ser, que fins i tot sense entrar en contacte directe amb ningú de l’organització) decideix utilitzar la violència pel seu compte, però vinculant la seva acció amb el grup. - Els que participen són cada cop més heterogenis, més diferents entre ells. Interpretacions variades de la ideologia ispiradora i radicalització de les inspiracions religioses. Irrellevància de trets vinculants a les classes socials o a la nacionalitat. - Objectius transnacionals i subversius a escala global. Transcendeixen les fronteres estatals Associats al canvi a les estructures i a la distribució del poder al sistema internacional. - Pràctica del terrorisme suïcida. Especialment degut a la creencia de que la mort no és el final i que el resultat, les conseqüències complirà amb l’objectiu primari. Helena Grau Garcia El fet d’assumir que en un atemptat es morirà, s’obre un gran ventall de possibilitats de que es pot fer (per a que sigui més gran) - Més espectacularitat/letalitat i menor discriminació dels atemptats. (més letalitat = més por en la societat = compliment dels objectius) En espais oberts, concorreguts, en franges horàries específiques per a que surti en els informatius (obrir informatius)... ! En termes numèrics, el nombre de persones que moren per atemptats terroriestes és mínim en comparació a altres fenòmens d’escala global (ex. cancer, morts a la carretera…) Tanmateix se’n parla molt degut a la aleatorietat. Terrorisme gihadista contemporani Objectius polítics mundials → inspiració de transformació social profunda que passa normalment per la restauració d’un govern polític d’un gran califat. Operacions d’abast mundial → Les seves activitats es concentren en aquelles societats que diu voler transformar (gran número de víctimes), tot i que molts atemptats es duen a terme arreu del món Naturalesa i organització transnacional dels grups que conformen els moviments gihadistes → diluida, fluida, amb capes on els vincles més externs són més dèbils respecte als interiors (fins al punt dels llops solitaris) Modus operandi descentralitzat → Molta més llibertat per la presa de decisions (ja no hi ha una jerarquia tan clara, les ordres no totes venen de dalt) Base ideològica político-religiosa → Terrorisme polític, nacionalista amb base religiosa, però no és completament religiós Canalització de la propaganda i les vies de captació a través d’internet → Fa ús d’internet com a canal de captació, com de finançament, com a comunicació entre els membres, com propaganda de les seves accions… Ex. Estat Islàmic, Al-Qaeda Efectes generals sobre el sistema internacional 1) Impacte sobre la seguretat individual i estatal → Sobre el conjunt del sistema → Importancia majoritariament simbòlica) que genera paranoia entre la població que acaba tenint grans efectes politics 2) Desafiament de normes i institucions de l’ordre internacional (desafien normes del dret internacional humanitari, de quan fer servir la violència…) 3) Qüestionament de la capacitat de tots els Estats (al marge de les seves capacitats) de garantir la seguretat dels seus ciutadans. (es qüestiona la capacitat d’acabar amb el terrorisme, la capacitat de seguretat, la legitimitat de l’Estat… Què fa l’estat per aturar-ho?) ! la gran majoria d’atacs terroristes succeeixen dins de països d’orient mitjà, mentres que els atacs gihadistes succeeixen majoritàriament a occident (fora d’orient mitjà). Helena Grau Garcia TEMA 9| EL CONFLICTE A LES RRII (portat a l’extrem) Dinàmiques Guerra | Conflicte Cooperació | Integració ←----------------------------------------|--------------------------------------------------------→ El conflicte com a dinàmica Definició: Divergència o incompatibilitat entre els objectius de dos o més actors en relació a una qüestió determinada. 3 aproximacions de les rrii: Consustancial a la natura humana → Concepció de la naturalesa humana que sempre busca la maximització dels seus objectius, i per tant el conflicte és només la representació de la integritat de l’ésser humà. No podem esperar superar els conflictes ja que formen part de nosaltres. Conflicte com a resultat de la vida social → Les incompatibilitats sempre neixen degut al contacte amb altres. Diferents models d'organització resulta en menys problemes?…MIN 49 El conflicte com a motor del canvi social → Només gràcies al conflicte ens renovem com a societat. El conflicte ens allibera, ens neteja (visions imperialistes, idees nietzschianes, feixistes…) Tenir un conflicte amb algú no significa ser enemics o iniciar una guerra. Causes de les incompatibilitats, dels conflictes: Incompatibilitats relatives als recursos tangibles (entre d’altres): Territori (a qui pertany) Govern (qui governa) Recursos (a qui pertany una mina, un riu…) Accés als mercats Accés a rutes de navegació Incompatibilitats relatives als recursos intangibles: Identitat nacional (“en x regió només pot haver-hi una certa ètnia”) Identitat religiosa Valors Sentiment d’injustícia “conflictes sobre el que volem / conflictes per allò que sóm” En el primer bloc és més fàcil negociar que no pas en els conflictes del segón bloc. Els conflictes solen ser multicausals Elements constitutius Problema central: incompatibilitat Actors (qui participa en el conflicte): - Primaris (els que participes, els protagonstes, qui tenen la incopatitibilitat) - Secundaris (tot i no tenir la incompatitibilitat dona suport a una de les parts, i sense la seva participació el conflicte s’acabaria) - Terciaris (tota la resta, que ajuda explicar part del conflicte, però no tenen tanta importància) Helena Grau Garcia Estructura: - distribucció de les capacitats dels actors en el conflicte - simetria/ asimetria (conflicte amb capacitats a parts iguals, més elevades o menors) Factors d’exhacerbació - interns - externs (no és la causa del conflicte, però és un factor que complica el conflicte) Procés o fases - tensió → es manifesten les actituds i bla d’oposició (presa de consciència) - crisi → es produeixen esdeveniments, més o menys esperats, que posa en manifest la incompatibilitat - escalada → procesos de causa-consecuencia, on cadascun dels actors responen de manera més contundent, més elevada, escalant el c

Relacions Internacionals PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript