Relacions Internacionals (T1-4) PDF

Relacions Internacionals TEMA 1| LES RELACIONS INTERNACIONALS COM A DISCIPLINA ACADÈMICA Què son les relacions internacionals? Proposta de definició: Conjunt de relacions humanes amb dimensió política que trascendeix les fronteres dels Estats. Relacions Polítiques: art de governar, administrar...

Relacions Internacionals TEMA 1| LES RELACIONS INTERNACIONALS COM A DISCIPLINA ACADÈMICA Què son les relacions internacionals? Proposta de definició: Conjunt de relacions humanes amb dimensió política que trascendeix les fronteres dels Estats. Relacions Polítiques: art de governar, administrar amb poder i autoritat. Entra en joc la distribució del poder i riquesa d’una nació. Sempre hi ha una intencionalitat que afecta la distribució de la riquesa i poder. Són relacions amb accions que afecten a altres persones (amb poder) - Les relacions internacionals avui en dia s’ocupen de moltes més coses de les que s’ocupaven inicialment, quan va sorgir la disciplina. - Les RRII no només són conflictes, no només són qüestions relacionades amb la guerra. Diferenciar la disciplina de l’objecte d’estudi Relacions Internacionals → disciplina relacions internacionals → objecte d’estudi (el què estudia) - Existeix una pluralitat d’enfocaments i aproximacions teòriques → s’ha de ser el més objectiu possible, però en ccss la objectivitat pura no existeix ja que venim amb idees preconcebudes. A més, la realitat és una construcció social (què és una guerra? → ja s’ha establert una definició amb uns paràmetres) Qüestions terminològiques (sinònims) - Relacions Internacionals = Afers Internacionals = Estudis Internacionals → (disciplia que s’ocupa d’estudiar les relacions internacionals) - Política internacionals = política global = política mundial L’origen de la disciplina Les relacions internacionals han existit des de sempre, però no es van considerar com a disciplina acadèmica fins després de la IGM. ↪ Origen: després de la IGM Abans s’havia estudiat la guerra des de la perspectiva de - les causes de la guerra (més de caràcter moral → per què hi han guerres?) - la diplomacia (maneres de cooperar) - la tàctica militar (estudiar com guanyar la guerra) - el dret internacional → com contenir les guerres Desde 1945 la guerra és un recurs il·legal en política. Abans l’Estat podia utilitzar la guerra com un instrument de la política. Després de la IGM, la internacionalitat serà l’objecte d’estudi com a nucli. Serà l’estudi de la dimensió internacional a les CCSS i jurídiques. A partir de llavors es busca la pau, com evitar la guerra per a tenir la seguretat internacional. Es busca la seguretat interestatal i la recerca de la pau com a leit motiv d’una nova disciplina. Context Històric: - Impacte IGM: la triple crisi: de caràcter polític (ni guanyadors ni perdedors), econòmica i de caràcter ètico-moral. - Voluntat política, necessitat econòmica i responsabilitat moral d’acabar amb la guerra - Heterogeneïtat i inestabilitat sistemàtiques (1919-1939) → quan el camp de batalla passa a ser a les ciutats, comencen a morir molts més civils. Actualment moren més civils que soldats. Al morir tants civils ara la guerra té una dimensió diferent, especialment per als països occidentals Context academico-institucional: Qui són els primers en estudiar les relacions internacionals? - Origen anglosaxó de la disciplina i influència sobre Requereix recursos (poder adquisitiu) Estats Units: què seguir fent per continuar així? Regne Unit: per què estàn en declivi com a potència mundial? Per això ho estudien… ↪ És allà on es decideix què s’estudia, no són les mateixes preguntes les què es plantegen el nord que el sud, l’est de les de l’oest… les preocupacions són diferents segons on estiguis. És a dir, hi ha una vocació pràctica als orígens de la disciplina per part d’aquestes dues potències. La disciplina es va institucionalitzant: → Aberystwyth University → es crea la 1a càtedra de RRII, a Gales → Council on Foreign Relations → Chatham House → Foreign Affairs i Foreign Policy (revistes de NY/Anglaterra de política exterior) Agenda d’estudi de la disciplina fins la seva consolidació → s’ha de saber política, dret, economia, sociologia, etc. Connexió amb disciplines afins i transdisciplinarietat (pluralitat d’enfocaments i aprox. tècniques) La teoría no és una única, hi han moltes. La teoria internacional Expressió coherent i sistemàtica del coneixement sobre les relacions internacionals. Els teòrics s’inventen conceptes i així se’n guanya identitat. Quan fas teoría és una abstracció de la realitat. ex. invenció concepte eix maligne = actuen com a tal si ho reconeixen. ex. els païssos BRICS (Brazil, Rússia, Índia, Xina, Sud-Àfrica) no tenien consciencia de ser païssos BRICS fins que un economista inventa el terme. Funcions de la teoria: - Explicar - Preveure (NO endevinar, en base a diversos coneixements i detectant tendències…) - Justificar - Allunyar - Protegir 1. Com a polític, si fas cas de la teoria, i coneixes les tendències i previsions, et pots establir al mercat més fàcilment 2. A vegades els polítics prenen decisions i els teòrics les justifiquen 3. Allunyar el polític de la opinió pública: la teoria ha d’explicar al polític la situació independentment de la opinió pública. ex. el confinament del covid (opinió pública en contra/ teoria explica la situació = polític tria una decició) 4. Protegir l’acadèmic del món polític. Una empresa no financiarà una investigació contra la seva producció. vinculada la recerca amb els interessos. Tradicions de Pensament Què son? Fan referència a les interpretacions de la teoria i la pràctica de la política internacional abans de que s’estudiés com a disciplina. (amb qualsevol àmbit de les ccss i jurídiques) Són models teòrics, interpretatius. Són eines construides per entendre la realitat S’usen les tradicions de pensament com a eines teòriques per a l'anàlisi política. Martin Wigth crea 3 marcs teòrics - són paraleles i no consecutives. Pot incloure personatges de diferents segles Hi han 3 grans maneres per entendre el món (models teòrics) 1. TRADICIÓ REALISTA / MAQUIAVELIANA / HOBBESIANA 2. TRADICIÓ RACIONALISTA 3. TRADICIÓ REVOLUCIONALISTA - no són ideologies Martin Wigth es fa la mateixa pregunta però hi han respostes diferents: REALISME Autors destacats: Maquiavelo, Hobbes Quina és la concepció de la natura humana? com és l’home? 1. Concepció pesssimista de la naturalesa humana (la fi justifica els mitjans, l’home és un llop per l’home). Canviar la naturalesa humana és molt complicat 2. Estats com a unitats clau. Estats com a organització política. 3. Conflicte i guerra com a dinàmiques predominants 4. Sistema d’Estats (espai polític de referència) 5. Instruments: diplomàcia (recurs a la mediació, la negociació), i recursos militars 6. Anarquia com a tret principal RRII → falta de govern, no hi ha cap entitat política superior als Estats (normalment va conectada amb la disputa) 7. Pensadors i polítics de referència: Hobbes i Maquiavelo RACIONALISME Autor destacat: Hugo Grocci (jurista holandès, considerat pare del dret internacional → preten regular la guerra reduint les conseqüències negatives iusinvelo = què es pot fer en la guerra? val tot? Quina és la concepció de la natura humana? Pensar de manera racional, sopesant totes les possibilitats, pensar en els inconvenients i avantatges. Per a ell l’important no és si l’home és bo o dolent sinó que tot és una relació cost- benefici i buscar la millora col·lectiva. 1. Concepció ambivalent de la naturalesa humana. Racionalitat vs bondat o maldat 2. Estats com a unitats clau. 3. Negociació com a dinàmica predominant 4. Societat d’Estat (espai polític de referència) 5. Instruments predominants: normes i institucions. Negociacions entre organitzacions, estats…Negociacions molt específiques. La low politics (baixa política), molt important ja què es posa en el focus la cooperació i no tant la guerra. 6. Ordre com a tret principal → ordre entès per aconseguir l’objectiu 7. Pensadors i polítics de referència: Hugo Grocci Es tracta d’una visió optimista, hi ha una millora de les relacions internacionals, tot i que sigui per interès propi. s’intenta buscar un progrés a través de la raó. Com que hi ha una interdependència entre estats, els estats s’ajuden entre ells (ex. crisis) → (si s’enfonsen ells ens enfonsem nosaltres). La idea de que es pot canviar cap a millor. REVOLUCIONALISME Autor destacat: Immanuel Kant Reflexió de les relacions entre estats Gran canvi en comparació a les altres tradicions de pensament. Quina és la concepció de la natura humana? L’home és bo per naturalesa (tot i que hi han algunes excepcions) Les institucions poden arribar a corrompe a les persones. És una visió optimista. Projecta una visió idealista, whishfull thinking També s’anomena Tradició revolucionalista / idealista / kantiana  1. Concepció optimista de la naturalesa humana. 2. Individus i pobles com a unitats clau. Visió més cosmopolita. Legislar per l’intrès de les persones. 3. Cooperació com a dinàmica predominant amb la comunitat internacional. 4. Societat cosmopolita / comunitat internacional, moviments més allà de les fronteres. 5. Cerca d’emancipació com a tret principal. Vol un canvi que permeti millorar a nivell… 6. Pensadors polírics de referència; Immanuel Kant 5. Cerca d’emancipació = Alliberament de tot allò que oprimeix la humanitat, el que t’impdeix realizar-te com a persona, concepció més humana de la seguretat. pau positiva: què et puguis desenvolupar amb els drets i necessitats bàsiuques cobertes ( 3 menjars diaris, viure més de 5 anys…) TAULA COMPARATIVA DE MODELS TEÒRICS TEMA 2| LA SOCIETAT INTERNACIONAL Sistema, Societat, Comunitat Internacional Són aproximacions teòriques que depenen de la nostra visió del món. *Aquest és el nostre objecte d’estudi. = el que estudien les RRII En la prensa, la comunitat internacional sol ser la ONU o el Consell de Seguretat i l’Assemblea General (Rússia, Xina, EEUU, França, Regne Unit [5 fixos, + dret a veto] + 10 rotatoris), tot i que no és del tot correcte sinó que és més la sensació de comunitat internacional. SISTEMA INTERNACIONAL Conjunt de relacions humanes en el que dos o més Estats (o altres autoritats polítiques) mantenen contactes suficients com per a que les seves decisions i comportaments tinguin un impacte mutu (repercusions sobre l’altre), el que els fa actuar com a parts d’un tot. És a dir, s’han de tenir en compte a l’hora de prendre decisions. El sistema internacional és el resultat de la interacció de les forces existents, que es donen en un marc caracteritzat per la anarquia. (marcat per la llei de la selva, el poder dels més grans sobre els més petits. No marcat per acords) L’existència d’un sistema implica l’existència d’un ceden, tot i que aquest és menys rellevant que les condicions d’anarquia en les que es donen. L’utilització del concepte de sistema internacional es correspon amb una concepció hobbesiana de les relacions internacionals. Solem parlar del sistema interestatal. És la concepció més bàsica de l’organització política mundial. Exemple de situacióm pre-sistémica: Actors que no tenien contactes entre ells (1.300, abans del descobriment d'Amèrica, els inques i la corona espanyola). Posteriorment, un cop en contacte, han de tenir el compte la seva existència per prendre decisions. ex. per construir una ciutat cal tenir en compte la seguretat, la ubicació d'altres ciutats, etc. Avui dia és molt difícil que hi hagi sistemes internacionals ja que la majoria d'estats estan interconnectats amb acords, pactes i relacions. SOCIETAT INTERNACIONAL Conjunt de relacions humanes en el que un grup d’Estats (o altres autoritats polítiques), conscients de que comparteixen interessos comuns i potser valors, adopten normes i institucions per les que es regeixen les seves relacions mútues (que regulen les seves relacions). (els interessos comuns pot ser intercanvi econòmic, voler sobreviure…) L’existència d’una societat implica l’existència previa d’un sistema. La societat internacional és el resultat de les interaccions regides per les normes i institucions prèviament adoptades. La creencia de que regulant les relacions podem obtenir un benefici major). Aquestes normes i institucions són constitutives d’un ordre internacional, un patró de comportaments que preval en el marc de les condicions de anarquia existents. L’utilització del concepte de societat internacional es correspón amb la concepció grociana de les relacions internacionals. Estats que no només es tenen en compte entre si, sinó que a més reconeixen tenir interessos compartits, i per gestionar-los creen institucions i normes. (NO competició entre interessos) → crear una frontera és un acord entre dues parts per gestionar les relacions. Establir acords, crear drets inherents al cos diplomàtic (no es pot “matar” el “missatger/mediador/diplomàtic”) i totes les parts accepten no fer res als dels altres països i alhora que ningú faci res als “teus” ) COMUNITAT INTERNACIONAL Conjunt de relacions humanes en la que els individus es senten units d’una forma qualitativament diferent a la que els unirien les forces impersonals que creen el sistema o les condicions de ceda propies de la societat internacional. El sentiment d’identitat compartida i els vincles de solidaritat entre els individus estàn en la base d’una sort de societat civil global. Identitat compartida i solidaritat estàn vinculades a la creencia cosmopolita de l’unitat de la humanitat que hauria de realizar-se en les estructures d’un govern mundial. L’utilització del concepte de comunitat internacional es compren amb una concepció kantiana de les relacions internacionals. 2 o + actors internacionals que no només es tenen en compte entre si per prendre decisions i tenen interessos compartits gestionats a través de normes i institucions. sinó que a més els actors tenen una identitat compartida. ses desdibuixen les identitats individuals per crear una identitat col·lectiva. “som un” exemple: la UE. es desdibuixen les diferències entre si. Podria considerar-se un arquetip: tipus ideal, idea ideal d'organitzar la realitat, difícil de trobar a la pràctica El sistema es relaciona amb la concepció realista (maquiaveliana) = veuen un sistema internacional els racionalistes veuen una societat internacional els revolucionistes (kantians) veuen una comunitat internacional Dels nostres dies ja no hi ha relacions presistèmiques. segons la nostra visió del món (tradició de pensament) viurem en un sistema, societat o comunitat internacional. ANARQUIA “Absència d’autoritat central i superior reconeguda com a tal per a totes les unitats del sistema internacional, amb capacitat d’imposar-se sobre la resta.” En el món no existeix un “govern del món” doncs la ONU pot dur a la taula propostes, però no les seves recomanacions no són vinculants. Un estat és una organització social i política que té com a expressió la centralització del poder, en una única figura, legítima (reconeguda per tots aquells que formen la comunitat política) i és la que té la responsabilitat de gestionar l'ús de la violència. A la comunitat internacional d'estats mai no s'ha superat aquest estamen. No s'ha creat mai un estat global, autoritat supranacional amb capacitat d'imposar-se a cadascun dels estats. → = vivim en una situació d’anarquia internacional. Quin és l’origen de l’anarquia internacional? - L’estat com a institució política suprema - El principi de la sobirania (cada estat fa el que vulgui, dret a decidir que passa dins les seves fronteres) → 1648 “cada rey, su religión” amb la firma del Tractat de Westfalia - L'articulació de la política internacional a escala mundial Les conseqüències de l’anarquia sobre la dinàmica de les relacions internacionals: - Self-help y legítima defensa per a la supervivència - Límits de la cooperacio i la inevitabilitat del conflicte armat. → Viure en una societat anàrquica, per a molts significa que tenim pocs incentius per a cooperar i que el conficte armat és inevitable. Anarquia com a “construcció social” Tot i que existeixi l'anarquia no vol dir que visquem en caos i violència constant. = és gràcies a l’ordre, el que posa límits a l’anarquia és l’ordre. ORDRE Noció sociològica de l’ordre: L’ordre en la vida social és un patró de comportament humà orientat a l’obtenció d’objectius primaris i universals. a) La limitació de la violència contra la integritat física (necessària per a desenvolupar qualsevol activitat social) b) El respecte cap als compromisos adquirits (necessàries per a fer possible la cooperació) c) L’estabilitat de la propietat (necessària per a que les persones se sentin segures en una societat) Ordre Internacional L’ordre Internacional és un patró de comportament internacional orientat a l’obtenció d’objectius que són elementals, primàris o universals per a la societat d’Estats: 1. La preservació del propi sistema i de la societat d’Estats 2. El manteniment de la independència (sobirania externa) dels Estats individuals. 3. El manteniment de la pau, entesa com a absència de guerra entre els Estats. 4. La limitació de la violència: afavorir la cooperació interestatal per a mantenir el monopoli de la violència i evitar la seva utilització en altres grups 5. El manteniment de les promeses (principi pacta sunt servanda) 6. L’estabilitat de la propietat, objectiu (reconeixement mutu de la sobirania: territori, govern, població) → (necessària per sentir-se reconfortat en una societat) A través de la repetició de conducta al llarg del temps, ha fet que els estats hagin creat entre ells un ordre (ordre internacional) que persegueix uns objectius de convivència, que són capaços de posar fre a les conseqüències de l'anarquia. En resum, vivim en una societat anàrquica a nivell internacional, societat = perquè hi ha ordre, anàrquica = perquè no hi ha poder supranacional. Ús de normes que posen fre a la violència. Hedley BULL- qui va proposar que l’ordre i la anarquía són compatibles. * Ordre: cada tipus d’ordre té una funcionalitat diferent segons el seu objectiu. (ordre funcional, estètic-visual…) Elements de la societat internacional Els actors són aquelles unitats que intervenen en el joc del poder de les relacions internacionals. Són actors que tenen capacitat de decisió, i una voluntat política per participar en les relacions internacionals. Les estructures: És el model de distribució del poder. Parla del sistema interestatal. Els models que tenim per estudiar les estructures, son models que només tenen en compte les relacions entre estats. L’estructura no té en compte els lobbies.. La dinàmica: És el tipo de relacions que predominen. És una línia continua que va desde el conflicte, fins a la cooperació. A un extrem de la línia està el conflicte armat, mentres que a l’altre, està la integració. Estabilitat i canvi en el sistema internacional: Podem parlar d’estabilitat en l’ordre internacional, i estabilitat en l’estructura. Podem dir que hi ha estabilitat en l’estructura del sistema internacional, quan les grans potències es mantenen igual en un període llarg de temps. Hi ha moviments petits, però l’ordre roman igual. Estabilitat en l’ordre internacional: Podem dir que hi ha estabilitat en l’ordre internacional quan, la major part d’actors, la major part del temps, respecten la major part de normes i institucions. Això no vol dir que no hi hagi violacions de manera esporàdica. Les excepcions no invaliden l’ordre. “ No és el mateix que EEUU es salti una norma, a que se la salti Zimbabwe “. Entren en joc les relacions de poder. El poder és relatiu, segons quin estat faci les declaracions. Per a que l’ordre sigui estable, ha de ser flexible. Necessita tenir una capacitat d’adaptació. La societat internacional està en un evolució constant, per a què les mateixes normes i institucions funcionin, s’han d’anar adaptant. El canvi de l’estructura, no té perquè ser un canvi d’ordre. Canvi d’estructura ≠ Canvi d’ordre canvi estructura = com distribuim el poder canvi en l’ordre = si les normes i pautes segueixen sent les mateixes. - Veure què hi ha un ordre internacional, però aquest es pot canviar es pot trencar l’estabilitat. - La flexibilitat permet fer evolucionar les institucions, les normes, etc. segons les característiques de la societat TEMA 3| EL PODER “Capacitat d’un actor per a fer que un altre actui de forma diferent a com ho hauria fet de no mediar la seva acció.” (Dahl) Capacitat de modificar la conducta d’un altre. Pot ser entès com un fi en si mateix o com a mitjà per a assolir un objectiu (ex. vull ser poderós per a que la meva nació estigui segura). Sempre és una relació (els estats volen ser més poderosos que …/ ser poderós necessàriament s’ha de comparar amb un altre actor ex. Espanya és un país poderós? envers a Estats Units no, envers a Vanuatu sí) Elements de poder: Recursos tangibles (capacitats) i intangibles (habilitats) S’ha de saber quin és el recurs necessàri Els recursos tangibles són tots aquells què es poden comptabilitzar (ex. el territori, la població) Res és una font de recursos per se, depèn de com es gestionen o d’altres factors. ex. tenir població és necessària per a crear un exèrcit i mà d’obra, però aquesta població cal alimentarla (es necessita aliment suficient), cal educarla, no és el mateix que sigui una població envellida que no ho sigui… / tenir un territori extens permet tenir més recursos a l’abast però vol dir també fronteres més extenses per a protegir. Recursos intangibles: un país que té un sentiment cohesionat i nacionalitzat, un país no fragmentat amb sentit de pertinença / un president d’estat que es faci veure en àmbit internacional, que sàpiga parlar anglès o ser present, tenir bons negociadors, tenir bona burocràcia… Poder com a possessió (èmfasi en capacitats). Per tenir poder es necessita posseir recursos Poder com a relació (èmfasi en capacitats i habilitats)... Estructural vs Relacional Poder estructural (Susan strange) Capacitat per controlar les quatre estructures bàsiques del poder mundial: producció, financera, seguretat i de coneixement. (què es produeix i on / qui té control del crèdit, la seguretat nacional / poder accedir al coneixement / als drets de propietat intel·lectual, a les investigacions, a les patents…) Inclou: Dimensió econòmica, política-militar i ideològica del poder. Serveix per explicar la permanència del poder d’un actor quan minven les seves capacitats (relatives o absolutes). per explicar com és que un estat que ha perdut capacitats encara té poder Com s’exerceix el poder? Dues maneres: HARD POWER: - Poder exercit a través de la coerció (econòmica, política o militar) - Resultats immediats - Dificil de mantenir ex. ofertes de recompenses, ofertes d’amenaces (si fas això et dono un crèdit/ voto en contra, negocis socio-polítics, a canvi de x faré y , etc.) SOFT POWER (Joseph Nye) - Poder exercit a través de la persuasió. L’actor A convenç l’actor B de què el què A vol és bó per B. B assumeix com a propis els objectius d’A. - Resultats a mig-llarg termini - Difícil d’aconseguir però fàcil de mantenir. Hi ha convenciment. Exemples: transmetre valors (saber vendre’s, la bona imatge del país, tant en els discursos com a la pràctica) Ex. Estats Units (amb beques què cobreixen viatges a usa i ensenyant tot lo bo / França que tot i no ser un imperi des de fa molt, va aconseguir un seient a l’assembla de no veto, francès idioma de diplomàcia amb l’anglès…) ____________________ Repàs: - Els diferents tipus de poder serveixen per poder explicar els exercicis d’influència - Quan parlem de relació de poder, no sempre parlem d’estats, sinó d’actors (relació estat-estat, estat-multinacional, lobby-empresa…). Intenta exercir una influència. - En el poder estructural no podem dir què un actor és poderós, sinó que un actor és poderós respecte a un altre. - En el poder estructural parlem de la relació entre un actor i la resta del sistema. El poder estructural, a diferència del relacional, no tenen tots els actors, només el tenen els estats (poderosos). El poder estructural és la capacitat de fixar les normes d’un sistema (de dir quines seràn les normes del joc) ___________________ SMART POWER A la guerra d’Irak, el poder tou dels EEUU es va veure molt afectat negativament. Va atacar Irak sense el consentiment de la ONU i es va enemistar amb dos aliats tradicionals (França i Alemanya). Per sortir d’aquesta situació, es va elaborar el concepte de “Smart Power” o poder intel·ligent, basat en l’habilitat de combinar el “hard” i el “soft” power de cara a una estratègia guanyadora: Context: - Vinculat a la guerra d’Irak - Es va produir sense el consentiment de les Nacions Unides, trencant l’ordre internacional. Actua sense l’autorització del Consell de Seguretat - Estats Units violen el dret internacional - EEUU es la potencia que desde 1945 ha apadrinat i liderat l’ordre mundial - Problema: els EEUU volien convertir aquesta violació dels drets en una norma ↪ Volia convertir la violación de l’ordre en un nou ordre (cada cop que es posés en en joc, que s’amenacés el seu interés vital) - EEUU va estar mesos debatint si anar a la guerra, però finalment el Consell de Seguretat va negar-li la resolució. - El presitigi dels Estats Units va decaure molt ràpidament (soft power, el qual és molt difícil d’aconseguir) - Va haver molt debat públic, manifestacions… Smart power - Basat en l’habilitat de combinar hard i soft power de cara a una estrategia guanyadora - Combinació de diplomàcia, persuasió i projecció del poder i la influència en una relació de costos efectiva que tingui legitimitat política i social. No es descarta l’ús de la força militar sota condicions legals i en haver fallat totes les formes de diplomàcia. - Concepte molt vinculat al context polític dels Estats Units - Els EEUU no renuncien a l’ús de la força però sempre ha de ser dins del marc jurídic present (per evitar la pèrdua de Smart power, la legitimitat, el prestigi, el lideratge internacional…) - Objectiu: recuperar la legitimitat, el prestigi, el lideratge internacional (soft power) perdut dels EUA. Com? Amb el soft power, i un cop fallen totes les formes de diplomàcia, fer ús de la força (amb el consentiment de les Nacions Unides). SHARP POWER Context: - Rivalitat EUA-Xina-Rússia - Suposen una amenaça, desafiament respecte EUA - Enfrontament polític Sharp power - Conext d’enfrontament polític. Aplicat a operacions realitzades per Xina i Rússia per tal d’aconseguir influencia a través de programes educatius, culturals i mediàtics globals. - Poder proper però diferent al soft power. No pretén persuadir o atreure sinó distreure i manipular. - Algunes tècniques són semblants però les emprades pel sharp power inclouen censura, amenaces, corrupció i engany. - Concepte occidental amb càrrega ideològica. - Exercir el poder no a través de la violencia sino a través de la propaganda. - Amb l'objectiu d’afectar i d’interferir en la bona imatge de les democràcies occidentals. Donar la imatge de corrupció. - Fake news, distorsionar la imatge públics, frau electoral, censora… - Concepte creat per EEUU per atacar la imatge de la Xina i Rússia - Objectiu: desestabilitzar - També és utilitzada per l’extrema dreta, per exemple. - Bidireccional TEMA 4| LA SEGURETAT Definició “La seguretat és la cerca de llibertat respecte l’amenaça i l’habilitat dels Estats i les societats de mantenir la seva identitat independent i la seva integritat funcional contra les forces de canvi considerades hostils. En un extrem, el resultat de la seguretat és la supervivència, però la seguretat també inclou una gamma de qüestions substancials sobre les condicions de l’existència” Barry Buzan Sentir-se segur = sentir-se lliure d’una amenaça Dimensions i elements Dimensions de la seguretat: - Objectiva: referida a l’existència o absència d’amenaces materials i militars concretes (estar amenaçat / estar protegit) Ex. observar una rampa de míssils en un país fronterer apuntant cap al teu país; si l’índex de criminalitat ha pujat - Subjectiva: referida a la percepció de l’existència o absència d’amenaces (sentir-se amenaçat o protegit) Ex. Sentir-se segur encara que hi hagi l’amenaça de que et robin gràcies a la labor de la policía / Tenir una por injustificada (com la por d’estar amb la llum apagada) - Discursiva: referida a la construcción del discurs que defineix com s’ha d’entendre la seguretat. Vinculada a la segurització. Transmetre una gran sensació inseguretat. Magnificació de l’amenaça. Ex. EEUU / URSS durant la guerra freda Estar amenaçat / sentir-se amenaçat / construir una narrativa de l’amenaça Elements de la seguretat - Actors proveïdors / seguritzadors: defineixen els objectes referents, és a dir, qui o què s’ha de proteger i com s’ha de protegir. (persones o àmbits). Són els qui ho protegeixen. - Objectes referents: subjectes o àmbits que han de ser protegits - Actors funcionals: actors que influencien de forma significativa les decisions en l’àmbit de la seguretat. Algunes distincions conceptuals bàsiques: - Risc / repte: accions o situacions que potencialment poden causar danys sense que hi hagi intenció (hi he de fer front / hi ha una amenaça) Ex. Canvi climatic. No hi ha voluntat de fer mal però pot causar-ne - Vulnerabilitat: exposició d’un actor a un risc determinat i manca de capacitats per fer-hi front. Tot allò que té un actor que suposa una… Ex. Fronteres poroses, estats sense sobirania alimentaria/energética, debilitats que té un actor. No hi ha ningú que ho provoqui. - Amenaça: acció o declaración d’un actor amb l’objectiu de causar dany a un altre. Ex. Amenaces econòmiques, militars, boicot… Seguretat comprehensiva “No sols una agressió física pot posar en perill els valors i les institucions de l’Estat. La seguretat implica la protecció d’interessos econòmics i polítics” Jordan & Taylor, Contempla més dimensions de la seguretat: 1) Militar. Alteració de les fronteres territorials d'un estat 2) Política. Afecten a les institucions de l’estat (ex. no et poden obligar a canviar de règim) 3) Económica. S’ha de tenir un mínim de benestar económica per satisfer a la poblaciò 4) Societal. Drets de les minories per mantenir les seves ideosicràcies en àmbit cultural, educacional, etc. Ell ho reflectia sobretot en estats i països petits que es veuren arrossegats sota la manera d’actuar i les instauracions de lleis o acords per paisos grans. 5) Medioambiental. Securitizació Concepte desenvolupat per l’Escola de Copenhaguen (enfocaments crítics sobre la seguretat) Procés pel qual un tema es converteix en una qüestió de seguretat (en un objecte referent -a protegir- o en una amenaça -a defensar- se de). Quan un tema o qüestió és identificat com a “seguretat” implica que s’identifiquen (o es presenten) una sèrie d’amenaces suficientment significatives com per adoptar accions d’emergència i mesures excepcionals que, en el cas de la seguretat nacional, poden incloure l’ús de la força. Pèrdua de control democràtic. És un procès polític tot i que, sovint, és vol despolititzar i presentar com una qüestió tècnica. L’actor fa un acte de parla, que és aquest acte discursiu que fa que hi hagi l’existència d’amenaça, la urgència i mesures extraordinàries. Evolució de la conceptualització 1. Seguretat nacional ➔ cada estat es preocupa de la seva pròpia seguretat (en termes territorials militars = estudis estratègics). Hi havia poca interdependència en aquell moment. 2. Seguretat internacional (1815, Congrés de Viena) ➔ seguretat del sistema d’estats en el seu conjunt, del sistema en sí mateix (protegir-se de les amenaces que voldrien trencar l’equilibri) ➔ seguretat de tots * 2.1 Seguretat col·lectiva (post - Primera Guerra Mundial) = concepte vinculat ➔ mecanisme per aconseguir la seguretat internacional. Seguretat defensiva ≠ ofensiva ➔ Ex. Nacions Unides ➔ Un sistema regional o universal en el qual els Estats membres acorden per tractat actuar conjuntament davant qualsevol acte d'agressió o qualsevol ús il·legal de la força exercit per un d'ells contra un altre ➔ Idea de que la pau és indivisible: la guerra ens afecta a tots encara no ser nosaltres els què estiguem en guerra. La pau és més que l’absència de guerra. Diferències respecte de les aliances tradicionals: · Prohibició general de l'ús de la força · Reacció contra l'ús il·legal de la força procedent no sols d'Estats tercers, sinó també dels Estats participants · Les institucions de seguretat col·lectiva en l'actualitat Requisits per al funcionament · Força militar suficient · Elevat nivell de solidaritat política o de consens entre membres · Prohibició general de l'ús de la força · Clara definició jurídica de què constitueix un acte d'agressió 3. Seguretat compartida (common security), (anys 1980s, Segona Guerra Freda) * “Segona Guerra Freda” → torna a pujar la tensió, risc de d’atacs nuclears = només hi ha una guerra freda, es refereix a l’etapa ➔ Nacions Unides encarrega a una de les comisions redactar un informe sobre la seguretat anomenat common security. ➔ Idea: la seguretat no s’aconsegueix contra l’enemic, sinó amb. La única manera d’aconseguir la seguretat en un món altament nuclearitzat, era desescalant-lo, desarmant-lo. Negociar amb l’enemic. Prohibir o limitar l’ús de la força. Armar-se més produeix més inseguretat. 4. Seguretat cooperativa (Post Guerra Freda, anys 1990s, Nacions Unides) ➔ Concepte produït per les NNUU. ➔ Entendre la seguretat com una seguretat de prevenció. Aproximació de caràcter preventiu, abans de que esclati un conflicte bèlic o armat (no per evitar el conflicte sinó evitar que acabi amb armament i violència) ➔ Concepte normatiu, que proposa maneres d’actuar. ➔ Mecanismes d’alerta urgent. Buscar potencialitats i focus de conflictes per alertar i avisar. (ex. vigileu que aquí està passant x i podria acabar malament) 5. Seguretat humana (Post Guerra Freda, anys 90 i segle XXI) ➔ Informe de PNUD (programa pel desenvolupament) ➔ Crea l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà) → índex multidisciplinar per mesurar el desenvolupament ➔ (1994) S’elabora el concepte de seguretat humana ➔ No es pot desvincular de cap manera seguretat de desenvolupament. Un no es pot sentir segur si no té accés als mínims vitals, les mínimes condicions que hom requereix per viure (ex. s’ha de tenir una mínima seguretat física de sobreviure a atacs. Has de tenir una mínima educació, alimentació, sostre…) Canvi d’objecte referent (el subjecte que cal protegir): Estat/Sistema → Individu ↪ Implicacions per l’ordre internacional: Si canvia l’objecte referent, la sobirania de l’estat a vegades passa a un segón terme. Per protegir l’individu es pot limitar la sobirania de l’estat, alterant les bases de l’ordre internacional actual. Implica un canvi de referent amb implicacions per l’ordre internacional, vincula seguretat i desenvolupament i té dos components principals: freedom from fear → llibertat front el temor: Protecció de la integritat física de les persones. Una persona s’ha de poder sentir lliure de ser atacada per qualsevol motiu. Aquest concepte té una gran vessant històrica en les guerres intraestatals, on el govern era massa feble per fer-hi front a les violacions de drets humans massives (molts cops per religió, raça o ètnia) Només en el cas de Líbia, es va actuar en nom de la seguretat humana. freedom from want → llibertat front la necessitat: Un individu no pot ser lliure si no té garantides les seves necessitats bàsiques. Alguns estats/ organitzacions veuen aquests components com a indivisibles, mentre que altres decideixen centrar-se només en un. ex. Canadà es centra en protegir la integritat física, mentres que el Japó es dedica més a qüestions de desenvolupament (freedom from want) Seguretat: Bé Públic Global - No privat (no proveït pel mercat) La seguretat no es ven al mercat. - No rivalitat (el consum d’uns no impedeix que altres el disfrutin). - No exclusivitat (no es pot excloure ningú dels seus beneficis). - Universalitat (grups socials, regions i generacions). Ha de poder ser aprofitable per nosaltres i per les futures generacions. Definició: “La seguretat humana significa protegir les llibertats fonamentals, que són la essència de la vida. Significa protegir les persones d’amenaces i situacions critiques (greus) i recurrents (generalitzades). Significa utiltzar processos que se basin en els puntos forts i les aspiracions de les persones. Significa crear sistemes polítics, socials, medioambientals, econòmics, militars i culturals que, en conjunt, proporcionin a les persones les bases de la supervivència, el sustent i la dignitat». Comisión de Seguridad Humana, 2003 Tipus d’amenaces a la seguretat humana Principis bàsics de la seguretat humana: - Centrada en les persones - Seguretat com a bé públic global (no privat, no rival, no exclusiu, universal) - Àmplia, orientada a garantir llibertades universals i interdependents (vida lliure de por i misèria, i vida digna) - Específica per a cada context - Orientada a la prevenció - Referida tant a la protecció (sentit descendent) com a l’empoderament (sentit ascendent). [de l’estat a l’individu] Als anys ‘70 es necessiten més recursos per mantenir la seguretat → ampliació horitzontal → poder militar, ecològic, seguretat alimentària… s. vertical ascendent, estat → sistema s. vertical descendent, estat → individu - Orientada a protegir com a empoderar. Àmbits potencials d’aplicació: - Transició a la pau i el desenvolupament sostenible en comunitat fràgils i afectades per conflictes - Víctimes de la trata de persones, la seva protecció i empoderament - Resposta a les conseqüències multidimensionals de les amenaces relacionades amb el clima - Violència urbana i els seus efectes sobre la salut, educació i seguretat econòmica, personal i comunitària - Reducció de la pobresa, inclusió social i desenvolupament de base comunitària a les zones aillades - Components econòmics, ambientals i socials de les situacions d’inseguretat sanitària Alguns reptes actuals Noves (i velles) amenaces - Proliferació nuclear (vertical i horitzontal). Com més armes hi ha al món més probabilitat de que s’utilitzin. * - Proliferació d’armes convencionals i comerç il·legal d’armes lleugeres. (ex. pistoles). Molt fàcil d’escampar. - Armes intel·ligents. Armes a distància, amb intel·ligència artificial.. No té en compte les víctimes colaterals. (ex. drons) *Proliferació vertical → els estats que tenen armes nuclears n’augmenten (proliferen). Pot ser un augment quantitatiu (quantitat) o qualitatiu (qualitat) Proliferació horitzontal → s’augmenta el nombre de països amb armes nuclears Els països que tenen armes nuclears són els que pertanyen al club nuclear (EUA, França, Rússia, Regne Unit, Xina) i els que n’han desenvolupat més endavant (Índia, Pakistan, Corea del Nord, Israel). El que suposa una novetat són els sistemes d’intercepció de míssils de llarga distància (Iniciativa de Defensa Estratègica), que altera la lògica de la dissuasió. ↪ En aquest aspecte també és una amenaça que puguin entrar nous actors en el joc nuclear (grups terroristes, organitzacions criminals, etc.) Nous (i vells) riscs - Privatització de la seguretat. Hi han empreses privades de seguretat i militars (molts cops contactats per la inteligencia de seguretat de diferents països). No són mercenaris ni són considerats militars, les seves baixes no son comptabilitzades de la mateixa manera ja que no són considerats víctimes de guerra. Aquestes empreses també fan una tasca discursiva de la seguretat i el perill (fent veure algunes amenaces més greus del que ho són per quedar-se al mercat). Mercat molt opac. - Estats fallits. El seu govern ha perdut la capacitat de gobernar o de controlar. Estat amb inestabilitat. No té capacitat per defensar el seu territori i població. Per què és perillós per la societat internacional? Pot ser utilitzat per grups terroristes per tenir camps d’entrenament, grups criminals poden xantagejar als governs febles i oferir-els-hi seguretat o armes a canvi de determinats productes o la no investigació del tràfic il·legal… - Augment de desigualtats. Que pot afavorir la sensació d’injustícia, derivant en brots de violència. - Augment de necessitats energètiques. Inseguretat energètica, no tenir accés a preus raonables. - Manca de control del ciberespai. Fa referencia a les infraestructures de les dimensions de l’internet. Es qüestiona si cada estat ha de tenir un ciberatac o si no és de ningú. (exemple de risc: obrir a través d’un ciberatac obrir la porta d’una presa d’aigua què podria inundar una població / atacs informàtics per aconseguir informació). Molt difícil de concretar la responsabilitat (encara que es descobreixi quin país ho va fer, no es pot saber qui va donar l’ordre) Nous actors i vells actors amb presència i vincles globals - Grups terroristes transnacionals. - Grups de criminalitat transnacional organitzada La seva actuació té efecte sobre altres poblacions - Empreses militars i de seguretat privada - Ciberactors. (ex. ciber-activistes, ciber-criminals o hackers inicials = que entraven als sistemes de l’estat com un joc i normalment se’ls contractava) Diferència entre grup terrorista i criminalitat transnacionals: - Un grup terrorista sempre té un objectiu polític. El que mou un grup criminal és el lucre, el benefici econòmic