DELINQÜÈNCIA TEORIA PDF

TEMA 1: LA CONDUCTA ANTISOCIAL I DELINQÜENT: APROXIMACIÓ AL SEU ESTUDI. PSICOLOGIA DE LA DELINQÜÈNCIA - Intenta explicar què fa que una persona delinquisca o agreda a un altre ser humà. - Intenta comprendre el fenòmen delictiu - Inten...

TEMA 1: LA CONDUCTA ANTISOCIAL I DELINQÜENT: APROXIMACIÓ AL SEU ESTUDI. PSICOLOGIA DE LA DELINQÜÈNCIA - Intenta explicar què fa que una persona delinquisca o agreda a un altre ser humà. - Intenta comprendre el fenòmen delictiu - Intenta buscar els mètodes més eficaços que ajuden a previndre y/o disminuir esta problemàtica AGRESSIÓ VS VIOLÈNCIA La definició social equipara la violència i l’agressió (concepte psicològic). Per a la polèmica … La Biologia ens fa Agressius, la cultura ens fa Pacífics o Violents. Que es mantinga l’agressivitat sense violència té utilitat. AGRESSIVITAT (està ajustada evolutivament) - S'adquirix en el procés evolutiu (Els xiquets menuts no tenen conducta agressiva) - Es regula per factors de la biologia i per la socialització - Es dóna entre espècies i dins de la pròpia espècie -Agressivitat predadora: alimentació -Agressivitat ofensiva-defensiva - És coherent i generalitzada - Presenta clars criteris d'utilitat biològic - Ajuda a la supervivència de l'espècie” 1  Procés de socialització - La cultura modela el potencial innat d'agressivitat (disminuïx, evita o canalitza) - Pràctiques educatives, forma de vida i organització social → influïxen sobre l'agressivitat VIOLÈNCIA - Agressivitat fora de control, hipertrofiada - Incapacitat dels inhibidors de l'agressivitat - Intencionalitat danyina. - «La violència és una estratègia psicològica i social per a aconseguir un fi determinat (INSTRUMENTAL). Requerix, del subjecte que l'exercix, la utilització de diferents recursos i processos que convertiran deliberadament esta estratègia en un comportament o una sèrie de comportaments dirigits a aconseguir un objetiu.» Pot ser que no siga instrumental si no reactiu amb un acte directe (menys condena). - L’agressivitat és INEVITABLE, mentre que la violència és EVITABLE. Finalitat de l’acció agressiva → produir dany a la persona Finalitat de la violència → un extra de benefici per a l’individu QUÈ TENEN EN COMÚ (EXAMEN) - Produïxen aversió en el receptor (dolor, canvi emocional, perplexitat i afrontament). - Produïxen Percepció de Control en l’emissor. L’acte de violència tant instrumental com reactiva dona la sensació de que tens el control de la situació. QUÈ LES DIFERENCIA (EXAMEN) - Freqüència o Intensitat superiors a les esperades segons situació i moment evolutiu - Absència de Controls Inhibitoris. Exemple: autoinstrucció del policia “caballero ponga las manos ahí”. - Antisocial (definit socialment com algo inadequat). Transgressió normal social o moral. - Delictiva. Tipificada en una llei. CONDUCTA ANTISOCIAL La conducta antisocial és un concepte més legal que psicològic.No és un trastorn. “Tot lo que no fa cas” → no segueix les regles. Qualsevol acció que viole les regles i les expectatives socials o vaja contra els altres (persones i propietats), amb independència de la gravetat. 2 La conducta antisocial es pot asignar a una conducta o a un individuo. Tota conducta delictiva es antisocial Algunes conductes antisocials no son delicte (mentida, baralles en els xiquets, absentisme escolar, tots els exemples de sanció administrativa, fuga de casa...). NIVELLS D’ANTISOCIALITAT (es predica de forma ordenada) 1. Conducta Problemàtica 2. Tret antisocial 3. Trastorn de contingut antisocial TRET: CONCEPTE GENERAL Tret (Allport, 1937): Disposicions flexibles (s’adapta) i dinàmiques resultants, almenys en part de la integració d' hàbits (costums) específics, expressant modes característics d'adaptació. Ser antisocial s'apren / adquireix i també es pot educar i modular. - Implica una certa estabilitat i consistència en el temps i l'espai (intersituacional). No pot ser per un sol comportament (Exemple: furtes una vegada en la vida - No comportament antisocial) - Risc d’interpretació errònia - Inmodificable -Biològicament determinat TRET ANTISOCIAL: CARACTERÍSTIQUES Estabilitat Temporal i Intersituacional (“Continuïtat heterotípica” → En diferents situacions i moments temporals sempre actua de la mateixa manera) CONTINGUT: 1. Tendència a evitar responsabilitats → Rols o funcions de cada persona. Mala socialització. 2. Tendència a maximitzar la immediata gratificació → Si tinc una necessitat la vull cumplir de manera inmediata. És un comportament infantil ja que si no ho reb sent frustració. 3. Control emocional/atenuació emocional → No tenen emocions, deuen maximitzar per poder sentir (Exemple: quan necessite fer puenting per poder sentir la por) 4. Us funcional de l’aversió (malestar) → utilitzen més que la mitjana l’aversió com un ús funcional de la resta (per obtindre coses). 3 TRASTORNS AMB CONTINGUT ANTISOCIAL TRASTORNS LINEA ANTISOCIAL 4 Amb ALCOHOL → certa baixada de responsabilitat ANTISOCIAL → no es redueix la pena perque eres conscient de les accions i amb capacitat de controlar-se TRASTORNS E IMPUTABILITAT SEGONS UN METANALISIS EN 2002, INFORMACIÓ: 62 ESTUDIS EN 12 PAÏSOS OCCIDENTALS - 4% dels empresonats tenien un trastorn psicòtic, - 15% tenien depressió - 65% dels homes i el 42% de les dones tenien trastorns de personalitat. - El 5 % dels homicidis serien perpetrats per malalts mentals. - Més de la mitat per malalts psicòtics. - El risc de reincidència homicida del malalt mental se situa aproximadament en un 3 %. EN TERMES GENERALS, EL MALALT GREU NO ÉS VIOLENT - El risc atribuïble s'ha estimat en un 3-5%. Molt mes davall que l'associat a abús de substàncies. (7 vegades major). La violència està més present en els consumidors d’alcohol i drogues que en altres trastorns de personalitat. 5  DELICTE Conducta que implica la transgressió d'una llei (depén dels païs i del lloc. Exemple: pegar als fills) que definix la conducta com a tal. - Acord Social. - Mutable amb el temps i el context - Definit en normativa (CP, Llei del menor...) 1.Extensió Gravetat. 2.Atenuants i Agreujants 3.Coerció vs. Rehabilitació 4.Penes y/o Mesures DELINQÜÈNCIA La delinqüència és un fenomen social transcultural que té a veure amb la comissió d'actes que estan fora d'allò que s'entén com a norma social establida. Conducta delictiva → modalitat de conducta inadaptada (o desviada) que té la seua repercussió com a acte delictiu (contrari a les lleis establides). En les societats modernes són les lleis penals les que fan present l'acte delictiu, i d'elles s'identifica el delicte i el delinqüent, així com la reacció social a la violació de la llei. Les persones que cometen delictes són considerades com a delinqüents → un delinqüent no existix abans de que transgreda o viole la norma penal. La delinqüència s'explica de forma multifactorial i no hi ha estàndards que determinen als delinqüents → factors de risc de la persona, factors situacionals, etc., que poden explicar d'alguna manera l'acte delictiu, però no regla exacta que ho puga explicar. 5 PROPIETATS QUE CARACTERITZEN LA VIOLÈNCIA I LA CONDUCTA DELICTIVA 1. COMPLEXITAT (causes múltiples) La violència inclou components cognitius, actitudinals, emocionals i motivacionales que actuen de forma interrelacionada i amb una finalitat concreta. Hi ha subgrups i diferents característiques. “Necessitat criminogènica” → depén de delinqüent. - Terrorisme: imposar el poder polític - Violència domèstica: control individual sobre els membres de la família 6  - Violència de gènere: exercir el poder i la dominació sobre les dones - Violència racial: domini i sotmetiment d'altres grups ètnics 2. HETEROGENEÏTAT Hi ha diferents tipus de violència que es poden classificar segons distints criteris : - La manera d'exercir-la (física, psicològica, sexual, econòmica) - Les característiques de l'agressor (jóvens, adults, dones...) - Les característiques de la víctima (violència de gènere, maltractament infantil, etc.) - El context de la relació entre agressor i víctima (acaçament escolar, bullying; acaçament psicològic, mobbing; violència domèstica, etc.) 3. MULTICAUSALITAT Perquè ocórrega un acte violent, han de coincidir en el temps nombroses variables que no solen combinar-se amb massa freqüència. No es busquen les causes, s’utilitza un model mèdic i sanitari. No treballem la CAUSA si no la PROBABILITAT. Es treballa amb el FACTOR DE RISC perquè les causes són múltiples. - Els actes violents són successos incerts. - Per a predir la conducta violenta, no necessitem saber què la produïx (les seues causes), sinó quins factors de risc s'associen amb ella. - La conducta violenta, en tant que acció, no és pot predir, però sí que podem estimar, de forma estadística, el risc que ocórrega. 7  4. INTENCIONALITAT L'acció violenta és el resultat d'una decisió deliberada, intencionada i voluntària de produir dany o malestar a un bé jurídic. - La decisió d'actuar violentament sempre estarà influïda (no causada) per un conjunt variat de factors: 1. Biològics (alteracions neurològiques, trastorns endocrins o intoxicacions) 2. Psicològics (trastorns de personalitat, retard mental, psicosi i altres alteracions psicopatològiques, crisis emocionals, estats d'ànim, conviccions prejudicioses, etc.) 3. Socials (exposició a models violents, valors de subcultures violentes, confrontacions o situacions de crisi social intenses) - Generalment, estos factors actuen conjuntament i influïxen diferencialment en la presa de decisions prèvia a l'execució de l'acció violenta 5. INFREQÜÈNCIA La violència és un fenomen poc habitual, rar i infreqüent (especialment, la violència greu o molt greu). - La seua baixa freqüència reduïx la possibilitat de predir-ho: els fenòmens molt poc prevalents són pràcticament impossibles de predir, per més que coneguem els determinants que els produïxen 8  TEMA 2:CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS BIO-SOCIALS DE LA CONDUCTA ANTISOCIAL I DELICTIVA. Les prediccions de risc varien depenent del delicte → No es poden utilitzar els mateixos factors. RISC O PERILLOSITAT Perillositat → la característica d’un individu és la causa d’un comportament (“Cientificament no té trellat”). Risc → Parlem d’una relació de probabilitat, càlcul estimatori de la probabilitat de que pase algo. VALORACIÓ DEL RISC La valoració del risc es fa per modificar-lo / reduir-lo. Valoració del Risc de Violència: estimar el risc de tornar a reincidir o cometre conductes violentes. - Risc: “es un perill que pot succeir amb una certa probabilitat en el futur i del que no comprenem totalment les seues causes o estes no es poden controlar de forma absoluta” (Hart, 2001) - Risc de Violència: continu que pot anar de menys a mes o viceversa i per tant és probabilístic, gestionable i modificable. La Valoració del Risc com a Tècnica, permet: 9  - Identificar els factors (predictors) que estan influint en el comportament violent - Adoptar estratègies de control i gestió del mateix *Indolència cognitiva: donar arguments racionals (Exemple: “en l’antiga grècia estava permés tindre relacions sexuals amb menors). *Models de criminologia ambiental (Exemple: el barri en el que vius). Influència del entorn. “Desde lo individual a lo social i es treballa amb tot conjuntament”. MODEL PARADIGMÀTIC: DINÀMIC DE RISC RNR (RISC-NECESSITAT-RESPONSIVITAT) DE D.A.ANDREWS I J.BONTA (2010) Per a l’analisi de la situació: 1. Principi de Risc 10  2. Principi de necessitat criminogénica → Part motivacional. Que busca l’individu amb aquesta acció? (No la part de la personalitat perquè això forma part del model antic) 3. Principi de Responsivitat a les intervencions o modificabilitat → Per a quan hem d’intervindre. Calcular si l’esforç per a la rehabilitació de l’individu està funcionant. ESTABILITAT DELS FACTORS DE RISC *Els dinàmics tenen que veure amb la necessitat criminogènica. Exemple: - Estàtic: agressió en l’infància - Dinàmic: la interpretació que li done El estàtic pot deixar de tindre valor. 11  *Els desestabilitzadors incrementen la pressió per fer-ho. CAS CS: - Exploració psicopatològica: Reservat però col·laborador en l'exploració. Expressió de l'aplanament afectiu (factor desinhibidor) , normalitat en el llenguatge, adequats nivell de consciència, percepció, memòria, intel·ligència i pensament. Orientat en l'espai i temps. Estat d'ànim subdepressiu. S'aprecia un sentiment de resignació-acceptació passiva que facilita la col·laboració. Penediment al mateix temps que una certa sensació d'alliberament (factor desinhibidor). 12  - Avaluació psicològica: Obté puntuació alta en l'escala depresió; (del MCMI-III) així com en l'escala ansietat. Presenta trets patològics de la personalitat depressiva (orientació suicida → Factor Motivador), així com simptomatologia ansiógena moderada. - Exploracions complementàries: Anàlisi amb resultat negatiu per a amfetamines, barbitúrics, benzodiacepinas, cannabis, cocaïna, opiacis, metadona i alcohol - Factors de risc 1. Ruptura sentimental. El motiu de la mateixa, per infidelitat, alimenta la seua celotípia (Factor desestabilitzador-desinhibidor) , que al seu torn, alimenta les idees obsessives (Factor desestabilitzador) 2. Autoexclusió de la seua xarxa de suport social. 3. Minimització del risc tant per de la víctima com per familiars i amics d'ambdós. - Característiques personals/Dinàmica psicològica de l'autor 1. Baixa autoestima → Factor motivador 2. Falta d'asertividad: ansioso/agresivo. 3. Alta dependència emocional cap a la parella. 4. Evitador → Factor desestabilitzador 5. Dèficits en factors cognitius (Factor desinhibidor): - Egocentrisme. - Incapacitat per a reconéixer, anticipar i resoldre problemes interpersonals. - Baixa empatia - Caires de gènere - Factors precipitants 1. Manifestació de ruptura no assumida. → Factor Motivador 2. Situació d'alt estrés económico/laboral → Factor Motivador FACTORS DE RISC PREDICTORS DE LA REINCIDÈNCIA (Grups genèrics) 13 1) Les cognicions antisocials - Actituds, valors, creences, distorsions i racionalitzacions que recolzen la delinqüència - Estats emocionals i cognitius d'ira §Ressentiment i rebel·lia cap al sistema de justícia - Identificació amb el rol del delinqüent 2) Les xarxes o vincles antisocials (normalment aquest tipus de conducta no es fan ailladament (tenen una certa comunitat). - Relacions pròximes amb altres delinqüents i aïllament respecte a persones prosocials - Reforç social immediat de la conducta delictiva 3) La història individual de conducta antisocial = conducta passada - Inici primerenc i participació continuada en nombrosos i diversos comportaments antisocials i delictius, en diferents situacions - Mala conducta penitenciària 4) Patró de personalitat antisocial ≠ Trastorn de personalitat antisocial - Presència d'un trastorn de personalitat antisocial segons criteris diagnòstics - Patró habitual i generalitzat de baix autocontrol, impulsivitat,cerca de sensacions, hostilitat, baixa empatia → Búsqueda de sensacions però SENSE control - Conducta problemàtica en la infància i comportament antisocial 5) Circumstàncies problemàtiques en l'àmbit familiar - Baixa satisfacció marital o de parella (conflictes de parella) - Mala qualitat de les relacions amb els pares i altres familiars pròxims 6) Circumstàncies problemàtiques en l'àmbit escolaro laboral - Inestabilitat i baixos nivells de rendiment i de satisfacció acadèmica y/o laboral 7) Circumstàncies problemàtiques en el temps d'ocio recreatiu - Baixos nivells d'implicació i poca satisfacció en activitats no delictives durant el temps lliure (No tindre capacitat per organitzar el teu temps llibre / generar alternatives d’activitat). 8) Abús de substàncies - Problemes de consum i dependència d'alcohol y/o drogues 14  ➔ PERÒ HETEROGENEÏTAT: *No necessites una adicció si no una afectació per l’alcohol o drogues. Hi ha una reducció de la pena excepte si es demostra que estàs bevent per a justificar el teu comportament (els delictes de tràfic es tracten diferent). COGNICIÓ SOCIAL: PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ SOCIAL MODELS DE COMPETÈNCIA SOCIAL A. Dificultats en l'ajustada percepció de l'entorn social (tendència a percepció d'hostilitat) B. Limitació al generar formes de solucionar els problemes (poques alternatives generades, inadequades i preferència per les aparentment immediates i agressives) C. Avaluació de conseqüències a curt termini (no anticipació, mitjà i llarg termini absent) D. Deficitària execució conductual (carència de destreses no verbals –Control postural, contacte ocular, gestualitat- i pitjor destresa verbal) *Estil personal: 1. Externalitzadors: antisocials 2. Internalitzadors: somatizaciones, pensaments intrusius… 15  1) Codificació Informació rellevant (indicis –Atenció i percepció). Heurístics i esquemes cognitius previs. 2) Representació (memòria i significat). Interpretació d'Intencions i Atribució de Causes. 3) Busca de Respostes (vincles associatius, facilitat d'accés, varietat de repertori). Vincles entre atribucions hostils i respostes agressives; limitació de repertori i automatisme a la recerca. 4) Selecció de Respostes (avaluació de conseqüències, acceptació de conseqüències, criteris de selecció). Historial de resultats, capacitat i qualitat d'execució. 5) Actuació (transformació en conductes) Habilitat i experiència en l'execució * “Model d’utilitat subjetiva esperada” : les conseqüències satisfactòries són un criteri per l’acció. Analitzen: 1. Costos 2. Beneficis 16  DODGE. RESULTATS MÈS SIGNIFICATIUS 1) INTERPRETACIÓ (codificació i representació) - Caire d'atribució hostil (50% superior). - Caire d'interpretació d'indicis. Quantitat (40% menys) i Qualitat (indicis generals i efecte recencia). - Trasllat d'experiència viscuda (contextos agressius). Tendència a interpretar l'ambigu com hostil. 2)ACCÉS DE RESPOSTA (cerca) - Quantitativa. No diferència clara - Qualitativa. Dèficit d'accés a no agressives. 3)SELECCIÓ DE RESPOSTA (selecció i avaluació) - Qualitat de Resposta. Preferència per agressiva - Resultat Probable. Resultats millors agressives. - Autoeficàcia Percebuda. Confiança en la R agressiva i poca capacitat percebuda d'Inhibició de la R quan provocació. 17  REFLEXIONS DE CONCLUSIÓ PROPIETATS DE LA VIOLÈNCIA I CONDUCTA DELICTIVA 1. COMPLEXITAT. La violència inclou components cognitius, actitudinals, emocionals i motivacionales que actuen de forma interrelacionada i amb una finalitat concreta. Model de Processament de la Informació Social Dodge i cols (1994) 2. HETEROGENEÏTAT. Diferents tipus de violència que es poden classificar segons distints criteris. RNR (Risc-Necessitat-Responsivitat) de D.A. Andrews i J. Bonta (2010) 3. MULTICAUSALITAT. Coincidir en el temps nombroses variables que no solen combinar-se amb massa freqüència. Precipitadors Situacionals del Delicte: Richard Wortley (2008) 4. INTENCIONALITAT. L'acció violenta és el resultat d'una decisió deliberada, intencionada i voluntària de produir dany o malestar a un bé jurídic. Estil de Vida Criminal” de Glenn G. Walters (1990) 5. INFREQÜÈNCIA. La violència és un fenomen poc habitual, rar i infreqüent 18  INSTRUMENTS DE PREDICCIÓ DEL RISC DES DE L’OPERADOR Cap instrument es completa per part de l’individu, sempre es completa per un professional. Segons d’on puc obtindre la informació: - Perpetrador - Victima - Perpetrador i Victima - Perpetrador i Victima + contexte (variables ambientals) DES DELS MÈTODES UTILITZATS El més habitual és que el psicòleg clínic pase test per a arribar a conclusions. Fa un anàlisis del comportament de tipus clínic (característiques psicopatològiques). Problema? → Que la majoria de perpetradors no tenen una característica psicopatològica més enllà de lo evident (no tenen perquè tindre psicopatologia). A.PROCEDIMENTS CLÍNICS. Judici Expert. Anys 60. a) Judici Professional b) No-Estructurat c) Avaluació per Anamnesi B.PROFESSIONAL ESTRUCTURAT. “Guíes de valoració de riscs” 19 C.PROCEDIMENTS ACTUARIALS: actuari significa registre → Relacions correlacionals. Actualment: combinació clínica i actuarial. PREVENCIÓ PRIMÀRIA: ÀREA SANITARIA: SVS Protocol PDA. Protocolo para la Detección y Actuación ante casos de Violencia de Género en el ámbito sanitario. Des de la víctima Mètode Clínic Estructurat (Guía) Des de la Prevenció Primària 20  APROXIMACIONS A L’AVALUACIÓ DEL RISC I ELS SEUS COMPONENTS ESTRUCTURATS PROTOCOLS/INSTRUMENTS DE VALORACIÓ DEL RISC DE VIOLÈNCIA ACTUARIALS Dins de la violència general no s’inclou la violència de gènere o agressió sexual (pertany a altres categories). Perfil de l'Incendiari Forestal: un Sistema Expert basat en Xarxes Bayesianas (Tibau, Delgado,González i Sotoca, 2016) Sistema Expert basat en una Xarxa Bayesiana per a predir les variables relatives al perfil de l'incendiari (15), a partir de les variables relatives a l'incendi (10). 21  Motivació de l'Incendiari Forestal: - Benefici - Imprudència - Venjança - Sense sentit Finalitat → establir quin és el perfil que fa incendis. NTP / PROSA EBAL (ESCALA BREVE VALORACIÓN ACOSO LABORAL) 22 S’ha de complementar amb una entrevista. CONSUMIDORS DE PORNOGRAFIA INFANTIL Una part dels consumidors son tan sols consumidor (pauta de conducta), és un delicte molt poc penat. Si a banda de ser consumidor passes la foto (distribució) són 5 anys de presó per cada foto. 23 És un test per indicar lo a prop que està la persona del contacte amb menors. Activador → acaben buscant el contacte amb menors. A nivell policial: Per saber el perill de reincidència. 24  PCL-R (Hare, 1990, 1991, 2003; Adaptación española Torrubia, Poy y Moltó, 2010) És un dels test més antics. En el 2010 es fa una adaptació desde la editorial TEA. És més clínic que altres instruments. Objectiu → conseguir una màxima fiabilitat inter-jutges (donar una única puntuació) - Escala actuarial que avalua psicopatia a partir d'entrevista semi-estructurada i información col·lateral - 20 ítems: 4 facetes- 2 factors - Puntuació total: 0-40 Psicopatia > 28 Risc de violència > 20 La PT és el millor predictor individual de violència (Estudi MacArthur) , però l'escala no es va dissenyar amb eixe objectiu i només és aplicable a hòmens Bona fiabilitat, validesa i capacitat predictiva (AUC de 0,80) - PCL-SV: Screening o garbellament - PCL-YV: Jóvens 12-18 anys 25  ➔ FACTOR 1: INTERPERSONAL/AFECTIVO Faceta Interpersonal: Similitud amb el narcisista histriònic. 1. Facilidad de palabra/Encanto superficial 2. Sentido desmesurado de autovalía 26 4. Mentiroso patológico 5. Estafador/Manipulador Faceta Afectiva: 6. Ausencia de remordimiento o sentimiento de culpa 7. Afecto superficial 8. Insensibilidad afectiva /Ausencia de empatia 16. Incapacidad para aceptar la responsabilidad de las propias acciones ➔ FACTOR 2: DESVIACIÓN SOCIAL Faceta estilo de vida: 3. Necesidad de estimulación y tendencia al aburrimiento 9. Estilo de vida parasitario 13. Ausencia de metas realistas a largo plazo 14. Impulsividad 15. Irresponsabilidad Faceta antisocial: 10. Pobre autocontrol de la conducta 12. Problemas de conducta en la infancia 18. Delincuencia juvenil 19. Revocación de la libertad condicional 20. Versatilidad criminal HCR-20 Amb el temps passem de de puntuar una violència més general a una més específica encara que el HCR-20 és el test més psicològic de tots i tan sols s’utilitza en violència general. Té adaptacions molt modernes. 27 28  - Risc violència física en pacients psiquiàtrics i reclusos violents (reincidència) - Factors estàtics i dinàmics - Judic final clínic - No puntuacions normatives: Puntuació total de 0 a 40 PT>25 risc alt El pacient és més problemàtic si té una puntuació més alta en els factors dinàmics que estàtics. Més dinàmic = més possibilitat d’intervenció. SVR-20 És exclusiu per a agressors sexuals. Funciona sobretot molt bé en agressions violentes. No s’aplica a una persona de la qual no tenim conciència que haja fet una violència sexual. Exemple: es podria passar a Errejón ja que te denuncies prèvies o al Caníbal del Turia. 29  S.A.R.A Ítem crítico = quan consideres que eixe factor té una elevada probabilitat de convertir-se en un problema inmediat. Als 20 ítems totals es poder afegir més que el psicòleg trobe interessant en funció del agressor. Tradicionalment s’utilitzava per a valorar violència intrafamiliar. Actualment en Espanya tan sols s’utilitza com violència de gènere del home contra la dona. VIOLÈNCIA JUVENIL: 1. PCL-YV: Psychopathy Checklist: Youth Versió, PCL:YV de Forth, Kosson i Faré, 2003, (adaptació espanyola de Torrubia, González, Molinuevo i Pardo, 2009) → S’utilitza molt poc. Adaptació a població juvenil de la prova utilitzada amb adults (The Hare Psychopathy Checklist- Revised, PCL-R; Hare, 1991, 2003), dissenyada per a avaluar els trets psicopàtics en jóvens d'entre 12 i 18 anys d'edat. Composta per 20 ítems i utilitzant un format d'entrevista semiestructurada (a més de valorar informació col·lateral). Avalua les característiques de personalitat i conductes típiques de la personalitat psicopàtica entorn de 4 factors: 30  ​ a)Interpersonal: manipulació, grandiositat, engany i encant superficial. ​ b)Emocional: insensibilitat, absència de remordiments,emocions superficiales i fracàs en acceptar la responsabilitat. ​ c)Conductual:impulsivitat, irresponsabilitat, cercade sensacions i absència d'objectius. ​ d)Antisocial:versatilitat criminal, violació de la supervisió, delinqüència juvenil severa i pobre control de la ira. Cada un dels ítems es valora per mitjà d'una escala de 3 punts: 0 (ítem absent) , 1 (presència parcial) i 2 (ítem present) , obtenint-se una puntuació final que varia de 0 a 40 punts. 2. L'IGI-J és la versió espanyola del Youth Level of Service/Case Management Inventory (YLS/CMI) desenvolupat per Hoge i Andrews (2003) (adaptació espanyola de Garrido, López i Silva, 2006) igual que la versió per a adults (Level of Service Inventory-Revised, LSI-R; Andrews i Bonta, 1995) Factors Generals ​ 1) Delictes i mesures judicials passades i actuals. ​ 2) Pautes educatives ​ 3) Educació formal/Empleo ​ 4) Relació amb el grup d'iguals ​ 5) Consum de substàncies ​ 6) Oci/Diversió ​ 7) Personalitat/Conducta ​ 8) Actituds, valors i creences IGI-J classificar els menors infractors en tres nivells de risc de reincidència per a cada un dels huit factors de risc avaluats (davall, mig i alt) , aportant també un nivell de risc de reincidència general que es dividix en quatre graus: davall (0 - 8) , mig (9 - 22) , alt (23 - 34) i molt alt (35 - 42) 3. SAVRY (Structured Assessment of Violence Risk in Youth; Borum, Bartel i Forth, 2006) (adaptació espanyola de Hilterman i Vallés, 2007). → El que més s’utilitza actualment, és una adaptació del HCR-20. S’integra molta informació de MACI. És un instrument dissenyat de forma específica per a avaluar el risc de violència futura (física i sexual) en jóvens de 12 a 18 anys d'edat. El risc de violència futura s'entén com el resultat de la interacció recíproca entre factors que augmenten i factors que disminuïxen el risc de violència en el jove en cada moment. Format semblant a què presenta la prova per a adults HCR-20 (Historical Clinical Risk- 20; Webster, Douglas, Eaves i Hart, 1997). 31 SAVRY consta de 30 ítems agrupats en 4 tipus de factors: ​ a) Factors històrics: 10 ítems, per exemple, violència prèvia, baix rendiment ​ b) Factors socials/contextuals: 6 ítems, per exemple, delinqüència primerenca, absència de suport. ​ c) Factors individuals/clínicos: 8 ítems, per exemple, escàs control de la ira, actituds negatives, absència d'empatia. ​ d) Factors protectors (poden reduir la prevalença del risc): 6 ítems, per exemple, entorn prosocial, suport social fort. VALORACIÓ POLICIAL: DENÚNCIA I SEGUIMENT (VPR) Vio gen: - És una base de dades de les denúncies de violència. - És una ferramenta per conèixer i gestionar el risc i saber que mesures establir. S’ompli per part de la policia i es finalitza quan es dona al jutge. La última versió és del 2020: ALTRES PROTOCOLS EPV-R. Escala de Predicción del Riesgo de Violencia Grave contra la pareja-Revisada- Enrique Echeburúa, Pedro Javier Amor, Ismael Loinaz y Paz de Corral (Universidad del País Vasco yUNED) (2010) Psicothema. Vol. 22, no 4, pp. 1054-1060 Eficacia Diagnóstica 73,1% para punto de corte de 10 (rango: 0-20). Sensibilidad 47,96%. Especificidad 81,4% 32 En roig el que puntúa més. Deshinibidor molt fort= convicció i idea de que la parella va a enganyar-lo degut als CELS. 33  TEMA 3:PROCESSOS RELACIONATS AMB CUIDADORS PRIMARIS. MODELS DE PARENTALITAT PÀTRIA POTESTAT GUARDA I CUSTÒDIA La pàtria potestat, com a responsabilitat parental, s'exercirà sempre en interés dels fills, d'acord amb la seua personalitat, i amb respecte als seus drets, la seua integritat física i mental. L'exercici quotidià de la pàtria potestat. Esta funció comprén els següents deures i facultats: Per a un procediment terapèutic han d’estar els 2 1. Vetlar per ells, tindre en la seua companyia, pares d’acord. alimentar-los, educar- los i procurar-los una formació integral. Amb la violència de gènere l’home continua tinguent la pàtria potestat però no pot exercir-la. 2. Representar-los i administrar els seus béns. Quan te lleven la pàtria potestat també t’estan llevant també la custòdia. No es pot renunciar a la pàtria potestat: - Pares - Pares adoptius - Restitució (arriba al 18 anys però continua sent dels pares) No es lleva la pàtria excepte que els pares siguen negligents. Pot ser una retira: - Temporal (Exemple: vacunes) - Per a sempre FAMÍLIA COM A PRIMER CONTEXT DE SOCIALITZACIÓ *Hi ha varietat de normes a les que es pot adaptar el xiquet com per exemple la religió. 34  COMPETÈNCIA PARENTAL (PARENTALITAT) Àrees actuació parentalitat: Segons Snyder i Patterson A. DISCIPLINA. Conjunt d'estratègies utilitzades pels pares per a influir (manipular quant a valors i normes) en els seus fills i inculcar-los un conjunt de valors i normes culturals que guien la seua conducta. No es tracta de correcció a posteriori si no que abans li inculques el que és correcte (correcció anterior). *La absència no es positiva perquè es necessiten certes normes. És perillosa des del punt de vista antisocial perquè si no hi ha valors no hi ha normes i per tant només busques la satisfacció pròpia. B. SUPERVISIÓ. Vigilància i prevenció de situacions problemàtiques, i del compliment de les normes adquirides en la disciplina. Anticipar comportaments. a. Variable segons estadi evolutiu (p.ej.: infantil, salut i prevenció d'accidents, adolescent, supervisió de l'exercici de l'autonomia) b. Estructurada en fases “per a la competència parental”. FASE PRIMERA: Comunicació adequada, establiment de normes i explicitació conseqüències per incompliment (DISCIPLINA) 35  FASE SEGONA. Constatació Compliment; Si no compliment aplicació de conseqüències. Estils de Supervisió. - ADEQUADA:Facilita Responsabilitat, Competència Social i Rendiment en xiquets. - DEFICIENT: Facilita Problemes de Conducta, Baix Rendiment Acadèmic, Dèficit Social, Possibles conductes Antisocials o Predelictives. - RÍGIDA en extrem. Deteriora desenrotllament d'Autonomia, Independència i Responsabilitat ( pot ser sobreprotectora o d’un altre tipus). C. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES. Habilitats i estratègies adaptades a l'estadi evolutiu i necessitats dels menors, per a afrontar problemes individuals i conflictes. 36 D. PARENTALITAT POSITIVA. Estratègies que encoratgen la realització de conductes acords amb nivell evolutiu i normes socials (disciplina). - Comunicació adequada al moment evolutiu amb descripció d'objectius de conducta esperada. - Retroalimentació freqüent, consistent i contingent de la conducta esperada, realitzada. - Comunicació que incloga afecte, interés i suport. - Permetre presa de decisions dins de capacitats i nivell evolutiu. - Afavorir Responsabilitat i Autonomia. Permetre un marge de decisió. - Absència o Reducció de Parentalitat Positiva (conseqüències indiscriminades, inconsistència, rigidesa disciplinària, agressivitat, rebuig i fredor) incrementen risc de conducta delictiva. S’anticipen els problemes i saben com actuar. ESTILS EDUCATIUS El estil edicatiu depen de cada cuidador en cada moment evolutiu del xiquet. Es tracta de com es maneja cada cuidador amb cada menor. És molt diversa i complexa. Un mateix cuidador principal pot tindre diversos estils edicatius depenent de qui tracte (Exemple: diversos germans). *Indulgent = facilita la presa de decisions del xiquet. 37 Una cosa és el model teòric, com crec jo que deuria ser i entenc que és lo adequat en cada moment evolutiu i altra cosa és que és en realitat el que fas (hàbits). ➔ MEDICIÓ PSICOMÈTRICA I ALTERNATIVES Hàbits entes com a comportaments reals. Valorem actituds o hàbits (amb algun instrument encara que hi ha pocs) i a més valorem el estil educatiu (arees de la parentalitat convertides en preguntes) des dels pares o cuidadors o des dels fills. 38 Disponibles en àmbit psicomètric. CUIDA: fa referència a adoptants amb orige en el 16 PF-5 encara que transforma els factors en secundaris relacionat amb la atenció als menor. Estructura factorial des dels pares. 39 ESPA29 (2001, 2004) Test per a adolescents, valoren als seus pares amb fulles individuals. Una fulla per a com és la mare i una altra per al pare. Es posible construir un model perceptiu per part del menor que no estiga influenciat encara que sempre hi ha sesgos. És molt fàcil que el adolescent no diga la veritat perquè no té escala de control. Vertical: Puntuació molt alta = correcció del comportament → supervisió (aplicació de les normes de forma clara). Horizontal: Parentalitat positiva Si un xiquet té un comportament disruptiu el més adequat no serà l’estil indulgent perquè si no fracasa en el seguiment de les normes. TAMAI I TAMADUL (MODEL 2009) 40 Hi ha problemes quan hi ha una reducció o un augment excesiu d’asistencia. Infrasistencial = falta de cuidat emocional que pot portar a maltracte. El que els pares volen és que tinguen autocontrol i per tant que el idividu puga descubrir que fer i com avançar. “Mi niño es el rey y las normal se las coloca el”: - Permisivo caprichoso → té que vore amb el respecte - Permisivo liberal → té que vore amb les normes, no hi ha normes. CUIDA: Inductiu: Pares que responen a les demandes i preguntes dels fills mostrant atenció i interés. Veuen les normes i el seu compliment com quelcom necessari per al seu desenvolupament, però establixen una jerarquia d'importància quant a la qualitat i al compliment de les mateixes. Expliquen als fills les raons de les normes que establixen, negocien amb ells i prenen decisions en conjunt. Són expressius afectivament i mantenen nivells alts de comunicació amb els fills. Asertiu: Pensen que els xiquets necessiten aprendre a comportar- se adequadament. Fixen l’atenció en progressos, elogien esforços i èxits peròcastiguen amb fermesa i regularitat les conductes inacceptables. Es fonamenten en la comprensió, la tolerància, i la responsabilitat equilibrada(atenció i aprenentatge de conseqüències). Rígid: Pares que creuen que l'educació ha de basar-se en l'estricte compliment de les normes que establixen. No tenen en compte l'opinió dels fills, imposen les normes de comportamiento i responen al seu incompliment amb el castic. Són poc afectuosos i es mostren escassament sensibles i receptius a les necessitats i demandes dels seus fills. 41 Castiguen sense control. No hi ha parientalitat positiva. Punitiu: Pensen que els xiquets han de comportar-se adequadament i l'obligació d'obeir. Fixen l’atenció en comportament inadequat i castiguen qualsevol desviació. Ignoren el comportament normal. Es fonamenten en la incomprensió, la intolerància, i l'exigència Permisiu: Pares que tenen una visió afectiva de les relacions entre ells i els seus fills, amb els que solen mostrar-se afectuosos i atents. Tenen un baix nivell d'exigència, consideren que el coneixement i compliment de les normes no és quelcom important i, per tant, eviten sol·licitar el dit compliment. Inhibicionista: Pensen que si resolen els seus problemes no els ajuden. Fixen poca atenció en comportament adequat i castiguen aleatòriament desviació. Pocs elogis. Es fonamenten en la responsabilitat mínima, desculpabilització. Sobreprotector: Pares que tendixen a disculpar els seus fills quan cometen algun error obtenen algun entropessó, tracten d'evitar-los situacions que pensen poden resultar-los conflictives i els impedixen prendre les seues pròpies decisions. Solen apartar-los de situacions suposadament perilloses i fomenten en ells conductes més infantils de les que corresponen a la seua edat. Pensen que són els únics responsables de què els puga ocórrer als seus fills. Els eviten riscos i esforços. Supervisar els tranquil·litza, i descobrir imperfeccciones els reafirma. Reforcen suport i castiguen autonomia. 42 Hiperresponsabilitat i culpabilització. Són supervisors constants, repetidors constants de les normes i valors. Són pares amb molta necessitat de control. ESTRUCTURA FAMILIAR Hi ha factors rellevants que son estructurals → exosistema on està enmarcada l’estructura (grandària i trencament). 1. Grandària Familiar - A major grandària, major probabilitat de: Apilotament, Limitacions econòmiques, Pressió i Estrés Parental, etc… → Més probabilitat de que hi haja dificultats en que funcione la parentalitat. - Principals riscos: 1. Delegació de Parentalidad en germans majors. → Es converteixen en cuidadors principals. És cuidat i cuidador. Hi ha perill quant a l’emocionalitat. 2. Disciplina Oscil·lant: Laxorígida. 2. Monoparentalitat vs. Ruptura de la parentalitat - Teoria tradicional insistix en l'equació: Família separada (família trencada) = 10-15% >Probl. (delinqüència) - Família intacta amb ruptura de parentalitat = >Probl delinc → Mentira (Exemple: families monoparentals)- - Monoparentalitat (orfandat, adopcions individuals, incompetència o absència d'un component, separats), no significa risc delictógen. Significa més difícil per a supervisió. El fracàs no està en el tamany o en el trencament si no en la utilització de la parentalitat (funcions i competències per a la socialització). 43  RUPTURA DE LA PARENTALITAT La ruptura de parentalitat no és igual al divorç dels pares. 44  PARENTALITAT DE RISC CONTEXTE FAMILIAR VIOLENT Lloc on més violència pot aparèixer es en la teua casa → Violència familiar. - La violència més habitualment es produïx entre coneguts, i és major com més proximitat. - La família és l'entorn social mès violent. - La violència es pot donar entre qualsevol dels membres que integren la unitat familiar. - La víctima sol tindre una relació de dependència (persones majors, dones, fills…) - “El millor predictor de la violència juvenil és la socialització en una famÌlia on la violència és un fet comú” Feshbach, 1980. - Violència domèstica = problema social i de salut, no individual ni privat ni íntim. - Context on Agressor té ple control de l'ambient (s’aprofita), restringit i privat, amb víctima amb greus dificultats per a escapar. - Factors en la definició del fenomen: 1. Acte físic i/o psicològic lesiu 2. Intenció del maltractador 3. Impacte percebut per víctima 4. Desviació de la conducta respecte a la norma social 5. Combinació dels anteriors. MALTRACTE ALS XIQUETS (MENORS) - L'Abús infantil NO és fenomen unitari (físic, emocional, sexual o abandó/negligència) - Evolució del concepte (variable segons cultures i èpoques) - DEFINICIONS. Parke i Collmer (1975) Abús infantil quan a qualsevol xiquet se li produeixen lesions FISIQUES no accidentals (concepte de intencionalitat) a consequencia d'actes (o omissions) realitzats pels pares, o substituts, que transgredeixen les normes de la comunitat sobre tracte als xiquets Burguess i Richardson (1984) Abus infantil ès qualsevol lesió no accidental fÌsica o psicológica que s'ocasiona a un menor de 18 anys, que tè lloc com resultat d'accions de comissió o omissió (accions que no es fan però produeixen eixa lesió, són intencionades), físiques, sexuals o emocionals, realitzades per un progenitor o substitut que amenacen el desenrotllament. 45 Dificultat de les dues definicions → es requereix una lesió. Ha de ser respecte a un risc probable. Si un dels progenitors maltracta i l’altre ho consent això també seria maltracte. El progenitors tenen l’obligació de cuidar. Exemple més característic: violència sexual. L’altre progenitor té el deber de denunciar al progenitor que està maltractant. Tipus: A. FÍSIC. És el que està des del principi vigent i és el que es pot reconèixer més fàcilment. Qualsevol acció punitiva cap al xiquet incloent des d'un assot fins talls, palisses, cremades, etc... A. SEXUAL. Utilització del xiquet a fi de qualsevol gratificació sexual de l'adult (inclou incest o violació de menors). Pot incloure membres de la família o a adults aliens a esta. Factors a considerar: - Edat de qui realitza la conducta sexual - Edat del menor, etapa de més abusos quan el xiquet té 7 anys. - Naturalesa de la conducta - Consentiment del menor, menor de 16 anys no té capacitat de consentir. - Sexe de la vìctima: les víctimes són tant homes com dones. - Relació de la víctima amb qui realitza l'acte - Conseqüències de l'acte per al xiquet A. EMOCIONAL (O PSICOLÒGIC). Persistent rebuig dels pares cap al xiquet. Menyspreu o castic quasi continu. Sol incloure's junt amb qualsevol altre tipus d'abús. A. Per ABANDÓ. No facilitar les condicions mínimes necessàries per a poder desenrotllar les seues capacitats físiques, intel·lectuals o emocionals. - Descuit o Desatenció persistent de les cures vs. Deliberat abandó. - Inclou conductes com a insuficiència d'aliments, descuit en higiene o atenció mèdica, limitació de l'espai o de les relacions socials,... junt amb limitada o inexistent relació o implicació afectiva amb el menor. ➔ INFLUÈNCIA EN APARICIÓ DE CONDUCTA ANTISOCIAL: Dades generals: - Relació estable i consistent entre maltractament i funcionament conductual problemàtic en el menor (algun trastorn com el TEA o el TDAH). - Relació estable amb afectacions en el desenrotllament emocional (no amb altres desenrotllaments) - Relació a llarg termini amb desordes de personalitat i amb psicopatia. 46 Dades amb mostra espanyola. - Xiquets abusats tenen significativament més problemes de conducta (informació procedent de pares o de mestres) - Problemes de conducta més característics: Agressivitat verbal i física, Hostilitat, Oposicionisme, Robatoris, Mentides i Absentisme - Majors taxes per minut de conducta desviada que els control - Estudi Longitudinal (dany fìsic durant els primers 5 anys de vida) 1. Increment considerable de problemes de conducta externalizants (“rencor” amb potenciació de conductes antisocials) 2. Aparició de problemes internalizants (problemes d'eliminació, pors, desobediència encoberta...) MODELS EXPLICATIUS DEL EFECTE DE LA PARENTALITAT DE RISC Pèrdua de valor de la parentalitat fa la derivació a la conducta antisocial. Els primers parteixen de l'aprenentatge social: No són models de tipus conductual. Es diferencien en que la Teoria de la Coerció fa referència a un model de escala (els pares participen en el model de conducta desviada), en canvi la Hipòtesi de la predectibilitat es un model més d'observació per part del menor, hi ha una indeterminació global per part dels pares on el menor pren el control de la familia, veu com organitzar que es lo que ha de passar en cada moment. 47  1. TEORIA DE LA COERCIÓ (PATTERSON 1976; 1982) - Les conductes antisocials són “apreses” en el si familiar: MECANISME DE LA COERCIÓ - Cerca de mecanismes que determinen l'aprenentatge i posterior execució dels comportaments antisocials en la família. - UNITATS d'ANÀLISI: Intercanvis conductuals (comportaments recíprocs espontanis i ràpids en el si familiar) ETAPES EN EL PROCÉS DE COERCIÓ 1. INICI de conflicte (alta probabilitat d'iniciar conflictes inclús davant comportament neutre o amistós) 2. CONTRAATAC: Major probabilitat de respondre de manera agressiva (major duració intercanvis aversius) 3. ACCELERACIÓ DAVANT DEL CASTIC: en famílies “agressives”, els castics tenen efecte contrari incrementant la probabilitat (en compte d'extingir la conducta desviada) 4. CONTINUACIÓ: tant pares com fills persistixen en comportaments coercitius Útil per a parentalitats de tipus més rígid. 48 La tendència dels membres de la família a continuar amb este tipus de comportaments explica la llarga duració dels episodis conflictius i la seua persistència a través de les situacions. 2. HIPÒTESI DE LA PREDICTIBILITAT (R.G WHALER): BUSCANT LA CONSISTÈNCIA Parentalitat inconsistent genera ambient tant als xiquets com als pares, es tracta de estrès en l’ambient en general. 49 CONTINUÏTAT SOCIAL: els problemes de conducta dels xiquets tenen com a base comuna la discontinuïtat en la interacció social. Les conductes aversivas del xiquet suposen una Resposta Instrumental davant de l'absència de continuïtat social en les seues interaccions amb la mare: el xiquet aprén que les conductes aversivas i coercitives li servixen per a recuperar de forma momentània eixa continuïtat social. Estes conductes problemàtiques “es generalitzen” a totes les relacions i contextos del xiquet. No desenrotllen les habilitats necessàries per a relacionar-se adequadament amb els altres. MODELS QUE ATENEN AL DESENVOLUPAMENT DEL EFECTE DE LA PARENTALITAT DE RISC Quan no hi ha normes definides porta a un efecte en el que el menor pren el control. DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA DELICTIVA En la primera infància si hi ha una pobre disciplina per part dels pares es desenvoluparàn conductes problemàtiques per part dels xiquets. Si no es recondueixen als xiquets pasen a la etapa de la segona infancia (Middle Childhood) on hi ha risc en que fracasen els 2 elements de risc de la socialització: 1. Fracàs amb els iguals 2. Fracàs acadèmic En adolescents per tant comença la conducta delictiva. 50  “ESTIL DE VIDA CRIMINAL” DE GLENN G.WALTERS (1990) PATRONS DE DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA DELICTIVA Si les primeres conductes delictives començen molt prompte, abans dels 15 anys, fa un pronòstic de delictivitat i un pronòstic de resistència en edat adulta → fracàs amb més probabilitat la seua intervenció. Mentres que les conductes que apareixen a partir dels 15 anys (periode més critics on coloquem la nostra normativa legal). 51  MODEL DE PATTERSON, REID I DISHION (1992) Les primeres conductes desviades prediuen de forma significativa conductes delictives en adolescència i edat adulta. MODEL DE 4 ESTADIS: 1. Pràctiques incompetents de criança (problemes de conducta del xiquet) 2. Provoquen problemes de conducta (fracàs escolar, rebuig dels companys..) 3. Doble fracàs: Estat d'ànim deprimit, relacions amb iguals desviats. 4. Establiment del dit comportament amb vida adulta ➔ ESTADI 1: ENTRENAMENT BÀSIC 52  ➔ ESTADI 2: REACCIÓ DEL CONTEXT SOCIAL Això porta a una bixa autouestima amb dificultats relacionals (deixes d’estar de l’àmbit del funcionament correcte). *Estadi 1 i 2 provoquen alta probabilitat l'aparició de l'estadi 3 ➔ ESTADI 3: PERFECCIONAMENT DE LES HABILITATS ANTISOCIALS I ASSOCIACIÓ AMB ALTRES XIQUETS DESVIATS A. Relació amb grup dels mateixos problemàtics B. Entrenament en comportament desviat C. Inici activitats delictives i/o consum drogues/alcohol D. Reforç positiu de les conductes desviades entre el grup d'iguals La pertinença a grups d’iguals desviats: variable predictora en el manteniment del procés. ➔ ESTADI 4: ADULT ANTISOCIAL CRÒNIC O DE CARRERA No tots els xiquets antisocials acaben sent adults antisocials. (Es pot reconduir). 53  TEMA 4:PROCESSOS RELACIONATS AMB GERMANS I IGUALS. TIPOLOGIA GENERAL DE VIOLENCIA ESCOLAR La violència escolar tracta de tres elements: 1. Institució → espai on està la normativa. 2. Professors 3. Estudiants El estudiant pot trencar coses de la institució = vandalisme (resultat) Pot haver conductes de intimidació/ agressió al professorat per part dels estudiants. Els xiquets en tercer de la ESO ja poden ser denunciats. TICs: hi ha dos tipus de acoso, el sexual i el que no. 54 Els datos corresponen al observatori contra la violència (enquesta de la comunitat valenciana). En el acoso escolar hi ha un excés de maltracte psicològic amb necessitat de control. Tots els instituts han de tindre obligatoriament un pla de convivència (Exemple: quan un alumne adolescent apareix nou en el institut. S’ha d’establir que fer en aquesta persona nova que s’incorpora). Element oblogatori del pla de convivència → ha de estar previst com actuar amb acoso psicològic escolar. El centre escolar ha de tindre un protocolo per a rebre la denuncia i per a actuar corregint el comportament i aixina saber com reintegrar al individu a la normalitat. Per a millorar la convivència es poden tindre altres competencies com tindre el delegat i subdelegat (mediadors) on la seua feina es la de intervindre en el conflicte tractant de reduir-lo. Si es consegueix reduir doncs eixa informació no es trasllada al professor però si fracasa el mediador té l’obligació de comunicar-ho als adults. Hi ha elements conciliadors aixina com conflictius. Hi ha un element derivat de les xarxes que augmenten el control cap als altres (Exemple: “si no hem dones un like deixaràs de formar part del meu grup d’amics”). 47% de les víctimes reconeixen que també havien actuat com a assejador i el 40% dels acosadors reconeixen que també han sigut víctimes. 4 o 5 de cada 10 intercanvien el rol. El 60% pot ser que siga assejador i passe a ser victima o a la inversa. Es tracta de pautes reiterades d’aprenentatge que formen part de la conducta antisocial. Es tracta de una dinàmica relacional (“si no estás conmigo estás contra mi”). Es deu de trencar la dinàmica. UN NUEVO ESPACIO DE RELACIÓN O NO TAN NUEVO → Les xarxes socials i les tecnologies. 55 Les variacions no estan tan lluny quan no hi ha tecnologia de per mig. Hi ha tecnologies on algunes xarxes són de contingut, altres de professionals, de comunicació… Les tecnologies ens donen la possibilitat de comunicació a més de: - Inmediatez - Simultaneïtat : no necessite tindre un contacte de tipus social cada volta (Exemple: classes online on pots utilizar simultaneament la tecnologia per comunicar-te en molta gent). - Flexibilitat: pots utilitzar diferents sistemes de comunicació amb diferents xarxes socials. Es el objectiu principal ja que permet adaptar-me a diferents situacions. “No has de ser fidel a determinat tipus de xarxa”. - Baix cost: ja que hi ha competències entre les diferents companyies. Actualment el canal és el missatge degut a la diversitat de xarxes socials. EL MODO DE COMUNICAR… Y POR TANTO LA EXPOSICIÓN AL RIESGO El mode de comunicar va canviant i per tant l’exposició al perill també. Hi ha una externalització de la meua intimitat. 1. Estilo Extimizado 2. Urgencia=Impulsividad → falta de prosocialitat. Necessitat de respondre rapidament porta a errors. 3. Consentimiento Explícito: facilita molt l’acció dels depredadors. 4. Anonimato (reducción de inhibiciones): no té identifica com a individu i per tant facilita als haters 5. Sensación de distancia segura (proximidad irreal): facilitat per a obtindre beneficis de la persona ja que l’individu es pensa que es troba en un espai de seguritat. 6. Incorporeidad de las relaciones y simultaneidad de las experiencias (no percepción de riesgos) 7. Ausencia de Límites (víctimas potenciales infinitas y prolongación indefinida del sufrimiento de la víctima): el nombre de víctimes pot ser infinit ja que hi ha difernts vies d’accés i pots prolongar indefinidament el patiment de la víctima. 8. Progresión delictiva (perfeccionamiento, incremento de la confianza, ausencia de percepción de riesgo) 56 La investigació permet veure que el 55% dóna informació personal a persones que no coneixen per les xarxes socials. ÉS UN NOU DELICTE? Té moltes possibilitats de anomenar-se i mostra que tenim tendencia a posar etiquetes inclús tenint la mateixa significació. Hi ha 3 tipus de delictes en internet: 1. Qüestions econòmiques. Exemple del fishing 2. El que té a veure amb les persones. Exemple: suplantació d’identitat, burla de la imatge de un individu… 3. El sexual Els objetius i les motivacions són totalment diferents → Per exemple els objectius del que te a veure amb les persones és per una necessitat de control i el sexual està relacionat amb el plaer. 57 El global d’experiències indesitjades es al voltant del 70%. Al 2010 començen a haver algunes propostes de que fer amb el que passa en les xarxes socials relacionat amb la pornografia. No es una descripció que ajude a itervindre ni des del punt de vista judicial ni policial. Duals: consumir pornografia i realitzar maltracte sexual. 58 Groomer = preparador en internet, prepara a la víctima per proporcionar plaer i satisfacció sexual al perpetrador. CARACTERÍSTICAS DE LOS GROOMERS 1. Hombres entre 36 y 45 años (2009 estudio 50% menores 25 años) 2. Mayoría tienen hijos propios que no han sufrido abuso 3. 50% casados o con relaciones de pareja de larga duración → per la qual cosa és una activitat complementària 4. Progresivo incremento de personas cercanas (Finkelhor, Mitchell y Wolak, 2000, 2009; del 18% al 32%) 5. Nivel Intelectual medio, pero superior a los offline 6. Buena adaptación social, laboral o sin criterios para establecer perfil en este tipo de variables 7. Menos carga de distorsiones cognitivas, mayor empatía con víctimas (perquè a més de voler satisfer la part sexual volen satisfer la part emocional) y peor percepción de autoeficacia que offline 8. La mayor parte sin historial criminal previo 9. Riesgo estimado de reincidencia muy superior al de offline (50% reincide con contacto directo o regreso a la pornografía) 59  10. Una amplia mayoría tiene imágines de abuso en sus ordenadores cuando son detenidos. Un 50% con imágenes de nivel 5 o superior És important com classifique les imàgens dintre del ordinador: Estos individus són individus adaptats que no tenen característiques específiques i es troben dins de la normalitat. CLASSIFICACIÓ DE VICTIMOLOGIA: THE EUROPEAN ONLINE GROOMING PROJECT KEY FINDINGS AND IMPLICATIONS UK - Stephen Webster, NatCen Social Research, London - Professor Julia Davidson, Kingston University, London - Professor Antonia Bifulco, Kingston University, London Belgium 60  - Professor Thierry Pham, University de Mons, Belgium Italy - Professor Vincenzo Caretti, Università degli Studi di Palermo Norway - Professor Petter Gottschalk Norwegian School of Management, Oslo 61 El buscador d’intimitat s’apropa a víctimes vulnerables (es troben amb certs elements depressius on les seus relacions socials són insatisfactòries i requereix d’alguna cosa més que no poden alcançar d’altra manera). El hiper-sexualitat té clarament el síndrome de Bruce Lee. CÓMO PERCIBEN A LOS ACTORES DE UN CIBERACOSO SEXUAL? 62  SEÑALES DE ALARMA FIABLES??? CÓMO ACTÚAN LOS CANDIDATOS A VÍCTIMAS? ACEPTACIÓN DEL RIESGO 1. Respuesta emocional: miedo 2. Rechazo agresivo: desprecio 3. Respuesta emocional: búsqueda de apoyo 4. Escape demorado: duda e investigación NEGACIÓN DEL RIESGO 1. Aceptación cognitiva y emocional: No percepción 63  2. Aceptación emocional: curiosidad 3. Aceptación estratégica: ceder para vencer Hi ha molta diferència quant a la resposta de les dones en comparació del homes. A més hi ha una baixada amb edat. Conforme incrementa la edad la part de la por com inhibidor del comportament va reduint-se. NO PERCEPCIÓ DE RISC: 64 La sensació de simetria és molt común. “Síndrome del peter pan”: la persona que no vol crèixer “Síndrome del Capitán Garfio”: la creença de que el menor es un adult. “Mito de la incomprensión”: no ho conte perquè ningú va a entendre’m. “Síncrome de Bruce Lee”: idea de que tu pots amb tot. La part del risc no està integrada. 65 El homes busquen menos ajuda per a resoldre el problema el qualsevol edat a comparació de les dones. 66  ESCOLA DAN OLWEUS “Conducta de persecución física i/psicológica que realiza un/a alumno/a contra otro/a, al que elige como víctima de repetidos ataques. Esta acción, negativa e intencionada, sitúa a la víctima en una posición de la que difícilmente puede salir por sus propios medios" DINÁMICA DEL DESPRESTIGIO Y LA HUMILLACIÓN: SOBREACTIVACIÓN DINÁMICA DE AISLAMIENTO La víctima no pot eixir per si mateixa de la situació. Habitualmet hi ha un cercle d’iguals: el que normalment tu atens i trobes amistat per fer inteaccions socials. És viable que estiguen tots interrelacionats. Afecta el contagi emocional amb una participació activa contra l’individu. És una respuesta freqüent. 67 També està la posibilidad de una inhibición que són els que estàn presents però no participen ni en ajudar ni en assejar. Quan afecta la por es troba l’evitació del propi cercle de la persona a la que li estàn atacant. El efecte real es que el cercle d’actuació creix i que hi ha un aïllament. 68 Es troben per altra part un cercle per a apoyar a la persona: pares i escola. Pot haver ambivalencia per part del adults. FASES 69  ENDÓGENOS: ESCUELA 1. CLIMA DE TOLERANCIA - Influencia del entorno social - Diferencial de violencia - Límites de tolerancia a la conducta disruptiva (de qualsevol tipus no tan sols violència) La conducta violenta es dona tant en escoles públiques com concertades. De fet, la tolerància és major en escoles concertades. 2. ESTRUCTURA Y DIMENSIONES DEL CENTRO - Tamaño del centro - Independencia de áreas por niveles - Supervisión/ Vigilancia en entornos no académicos (pati, banys…) Per a facilitar la intervenció es va pensar en les avantatges de fer els centres molt grans amb un pla de tancament (professors poden desplaçar-se per tot el espai però els alumnes no). Quant el tamany és molt gran és pitjor però si es fan diferenciacions per àrees de nivell és més fàcil controlar-lo i que es reduïsquen els tipus d’influències. 3. SISTEMA DE DISCIPLINA (correspon a les normes) - Desconocimiento de las normas - Ajuste de las normas a nivel evolutivo - Conductas disruptivas presentes con baja/nula sanción - Incoherencia en la aplicación normativa - Bajo reconocimiento conducta adaptada o pro-social - Nivel de presencia del estudiante en el sistema disciplinario 70 Cal promoure el reconeixement de conducta adaptada i prosocial. 4. DINÁMICA INTERNA DEL CENTRO - Control del aula/delegación jerárquica (funciona molt bé la jerarquia de responsabilitats per a fer partícips al grup). - Fracaso escolar/Adaptación Curricular. Reduïm la violència quan reduïm el fracàs escolar. - Centrado en el currículo académico vs. Extraescolar - Asimetría de papeles/ Comunicación - Centro“guardería”/Implicaciónsocial-familiar - Docentes 1. Inseguridad,provisionalidad,experiencia.../formación-estabilidad 2. Sobrecarga o estrés /rotación 3. Conflictividad / Protección 4. Cohesión Facilitadors de que hi hagen conductes antisocials. La supervisió ha de ser directa, és important que siga una heterosupervisió (una supervisió per altres) per a pasar a un autocontrol. 71