La Medicina Greco-Romana PDF

LA MEDICINA GRECO-ROMANA  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Primitius pobles de Grècia: ⚫ Jònics ⚫ Dòrics ⚫ => Volien conèixer el futur. ⚫ Consultar els oracles (forma d’endevinació) ⚫ MEDICINA: L’art de pronosticar constituïa el seu principal distintiu. ...

LA MEDICINA GRECO-ROMANA  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Primitius pobles de Grècia: ⚫ Jònics ⚫ Dòrics ⚫ => Volien conèixer el futur. ⚫ Consultar els oracles (forma d’endevinació) ⚫ MEDICINA: L’art de pronosticar constituïa el seu principal distintiu.  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ La civilització grega va sorgir de sobte, contrasta amb la gradual evol.lució d’altres cultures (xinesa, egipcia). ⚫ Micenes (ciutat del Peloponès –Grècia-): al final del 2on mil.leni a.C. es desenvolupà una civilització molt remarcable. ⚫ (decadència s. XII-IX aC) ⚫ Període de foscor fins al s.VII aC quan els grecs descobriren el sistema d’escriptura dels fenicis (on varen afegir-hi les vocals)  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Petites ciutats-estat governades per reis (sentiment del mateix poble) ⚫ GRÈCIA: és el bressol de la cultura occidental. ⚫ Poemes èpics: ⚫ Ilíada ⚫ Odissea ⚫ autor HOMER (poeta s.VII aC)  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Ilíada: ⚫ Competicions i exercicis físics eren privilegis per part de l’aristocràcia. ⚫ Banys (ritus religiós). ⚫ Rentar-se les mans abans de menjar. ⚫ Tots dos poemes parlen de la medicina com un art antic i noble.  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Apol.lo (més poderós déu metge) ⚫ Podia castigar amb l’aparició d’epidèmies. ⚫ Asclepi (fill d’Apol.lo) ⚫ Atributs i qualitat de l’autèntic metge. ⚫ Els grecs consideraven la medicina com un art d’origen diví.  11. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Culte a Asclepi (Escola de Medicina a Epidaure) ⚫ Altres escoles de medicina: La de l’Illa de Cos i la de Pèrgam. ⚫ (naturaagradable: fonts-arbres) ⚫ Gimnasos ⚫ Banys ⚫ Espectacles ⚫ Important per la salut: Higiene i Exercici físic.  Estatua de Asclepio. Glypotek, Asclepio y su símbolo serpentario Copenhague Según la mitología, Asclepio caminaba apoyándose en un bastón en torno al cual se enroscaba una serpiente. Este símbolo del bastón y la serpiente sigue usándose en la Medicina moderna. La serpiente pertenece a la especie "culebra de Esculapio" (nombre científico: Elaphe longissima).  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES Pericles ⚫ Pèrgam: centre d’ensenyament de la medicina més important (III-IV aC) ⚫ Asklepeion (arquitectura espectacular) ⚫ El culte a Asclepi va ser introduit a partir Pericles d’Epidaure (santuari principal 500 aC) ⚫ Segle V aC (segle de Pericles) ⚫ Metges generals (arjiatroi) ⚫ Cirurgians militars ⚫ Professionals de la sanitat: llevadores, Pèrgam, Asklepeion manescals (veterinaris)  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Atenes (45.000 lliures 100.000 esclaus) ⚫ Sistema polític: democracia. ⚫ Tucíclides (important historiador). ⚫ En 250 anys els grecs es van estendre per tota la Mediterrània (a partir del s. VIII aC). ⚫ A partir s.V aC Roma s’havia organitzat com a república (el poder havia passat del rei a dos cònsols) (serà la successora).  LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ MEDICINA GREGA ⚫ CONSULTA DEL METGE = Iatreion ⚫ Anatomia: observació del cos nu. ⚫ Com els artistes. ⚫ Als asklepeia i als iatreia, els malalts el primer que feien a l’arribar-hi era oferir algun tipus de sacrifici a Asclepi i després es retiraven a una zona especial per a realitzar el que se’n deia la incubació; mentre el malalt dormia, hom creia que Asclepi actuava. LA MEDICINA GREGA ABANS DE HIPÒCRATES ⚫ Lamedicina abans d’ Hipòcrates era una activitat màgica que confiava en els principis aconsellats per Asclepi.  ALCMEÓ DE CROTONA ⚫ Iniciador de la medicina científica una mica abans d’Hipòcrates. ⚫ Exercí al sud de la península itàlica. ⚫ (500 aC) ⚫ “La salut depèn de l’equilibri de les potències: la humitat i la sequera, el fred i la calor, l’amargantor i la dolçor. El predomini d’una és causa de malaltia... A vegades s’originen les malalties per causes externes: per la peculiaritat de l’aigua, pels esforços excessius o per causes anàlogues. La salut consisteix en la proporcionada mescla de qualitats” ⚫ Mai cap metge havia parlat així amb anterioritat.  Hipócrates HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ Primers pensadors grecs => Jònia (sud-oest de Turquia) => Illa de Cos: on va nèixer Hipòcrates. ⚫ Durant el s. V aC hi ha un esclat de desenvolupament intel.lectual a Grècia. ⚫ (El proper esclat s. XVII: Galileu, Descartes, Pascal, Boyle, Newton i Leibnitz) ⚫ Illa de Cos: hi havia un dels més famosos temples d’Asclepi (més tard anomenat Esculapi) ⚫ Metges (asclepíades) atenien els malalts de tot Grècia  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ Asclepi (déu: fill d’Apol.lo i d’una dóna mortal –Coronis) ⚫ A l’antiga Grècia, Higiea i Panacea, així com el seu pare Asclepi, van ser sants mortals, i probablement foren metges. ⚫ Higiea i Panacea tenen estàtues en temples grecs on es practicava la medicina. ⚫ La figura de dona metgessa no era rara a Grècia (Galè cita als seus escrits 2 metgesses: una tal Margareta i una tal Origènia) Controversia amb d’altres fonts.  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ Hipòcrates fou un metge genial ⚫ Molts dels signes i símptomes que ell va descriure són vàlids en l’actualitat. ⚫ Fundà el “Mètode clínic” ⚫ Teoria humoral: el cos humà conté: ⚫ Sang (aire) ⚫ Flegma (aigua) ⚫ Bilis Groga (foc) ⚫ Bilis Negra (terra) ⚫ Les malalties són alteracions d’aquests humors.  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ La Medicina hipocràtica lloava el “secret professional” ⚫ Sentit Moral. ⚫ Concepte científic de la patología. ⚫ Hipòcrates “Pare de la Medicina” ⚫ Jurament: s’apel.la els déus Apol.lo, Asclepi i Higiea. ⚫ No perjudicar el malalt. ⚫ No exercir accions contràries a la vida.  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ Jurament: Punt de referència de declaracions mèdiques internacionals referents a la ètica mèdica: ⚫ Declaració de Ginebra (1949) ⚫ La Carta de Nüremberg (1967) ⚫ Declaració De Helsinki (1975) ⚫ “Jurament hipocràtic”: segurament un antic jurament dels metges asclepíades.  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ Corpus hippocraticum: 4 grups d’obres ⚫ 1) Genuines: ⚫ Aforismes ⚫ Tractats:“sobre pronostic, malalties epidèmiques, ferides del cap, fractures” “d’aires, aigües i llocs” ⚫ 2) Falses ⚫ 3) Escrites pels seus predecessors ⚫ 4) Escrites pels seus coetanis i successors ⚫ Tret més característic de la medicina dels grecs: combinació de conceptes filosòfics i mèdics.  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ 1er dels aforismes d’Hipòcrates (essència de la filosofia mèdica): “La vida és curta; i l’art llarg; i el tractament precari; i el judici difícil”. ⚫ Escrits hipocràtics: ⚫ “Si no pots beneficiar, al menys no facis dany” primum non nocere ⚫ “On hi ha amor a l’home, hi ha amor a l’art mèdic” ⚫ “El coneixement de la Medicina no és possible sense el coneixement de l’home: això és imprescindible per a qualsevol que desitgi tractar correctament els homes.  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ Fàcies hipocràtica (conjunt de trets que presenta la cara del malalt terminal) ⚫ Va parlar del guariment de les ferides per primera intenció, malalties agudes i cròniques, malalties endèmiques i epidèmiques. ⚫ Va tenir menyspreu per la cirurgia. ⚫ Sucussió: aplicava la seva orella al torax per poder percebre la possible presència de líquid.  HIPÒCRATES (460-370 a.C.) ⚫ Tractament de malalties: ⚫ Ajudar a la naturalesa: aire pur, purgans (helleboris niger), tisanes d’aigua de civada, vi, massatges, hidroterapia, repós i inmobilització. ⚫ 400 aC Hipòcrates afirmà que totes les malalties tenen causes naturals i no pas màgiques. ⚫ Pel que fa a la histèria, però, Hipòcrates propaga la pintoresca teoria de l’úter migrador. D’aquesta manera s’explica que aquesta alteració del comportament fos atribuïda a les dones i imputada al desplaçament de la matriu, la qual dóna el nom a la malaltia (usteron, en grec). LA MEDICINA GREGA DESPRÉS D’HIPÒCRATES ⚫ ARISTÒTIL (384-322 aC) ⚫ Gran filòsof ⚫ Fonaments de l’anatomia comparada i de l’embriologia ⚫ “Historia Animalium” ⚫ Fill de metges (pare, Nicòmac, treballaba pel rei de Macedònia) LA MEDICINA GREGA DESPRÉS D’HIPÒCRATES ⚫ ARISTÒTIL (384-322 aC) ⚫ Ja veurem com en el segle XIII la filosofia d’Aristòtil fou incorporada per Sant Tomàs a la Summa Theologica i com molts metges volgueren incorporar l’escolàstica a la medicina. LA MEDICINA GREGA DESPRÉS D’HIPÒCRATES ⚫ HERÒFIL I ERASISTRAT ⚫ Disseccions anatòmiques en el cadàver humà a la ciutat d’Alexandria (amb tota llibertat). ⚫ (méstard els metges àrabs i metges cristians medievals per respecte religiós envers el cos humà es veuran limitats per diseccionar) ⚫ Van descobrir la relació entre nervis i sistema nerviós central. ⚫ Heròfil associava el cervell a la intel.ligència i donava molta importància als ventricles cerebrals.  EL PERÍODE GRECO-ROMÀ ⚫ La medicina grega va emigrar a Roma (146 aC) => centre d’influència. ⚫ El sud de la Península itàlica era considerada part de Grècia (Crotona). ⚫ Els metges grecs van anar a establir-se a l’Imperi Romà. ⚫ Al principi, despertaven recel ja que aquests demostraven poca ètica (Ex. Archagathus, conegut com el ‘carnifex’) El Imperio romano durante el gobierno de Trajano  EL PERÍODE GRECO-ROMÀ ⚫ El més seriós dels metges: ⚫ Asclepíades de Bitíria (124 aC) : rival ideològic d’Hipòcrates. ⚫ No seguí la doctrina dels humors. ⚫ Ell parlava de processos de contracció i de relaxació com a causant de les malalties i va preconitzar-ne un tractament actiu per part dels metges.  EL PERÍODE GRECO-ROMÀ ⚫ A. C. Cels (25 aC-50 dC) ⚫ No era propiament un metge: ciutadà romà noble. ⚫ Fèu una compilació de medicina de la seva època. ⚫ De Re Medica: imprès l’any 1478 (renaixement): 8 volums ⚫ Alopecia areata: ‘area celsi’ ⚫ IQ: cataractes (recordar cirurgia índia) ⚫ Seguia les teories d’Asclepíades de Bitíria, però deixava actuar la natura en el guariment de les malalties com Hipòcrates.  EL PERÍODE GRECO-ROMÀ ⚫ Galè (131-201 dC): ⚫ autor de 500 obres (només coneixem un centenar). ⚫ Gran figura de la medicina greco-romana. ⚫ Nasqué a Pèrgam i arribà a Roma el 163 dC. ⚫ Seguidor d’Aristòtil (les coses tenen una finalitat específicament dissenyada per Déu) => poderós atractiu sobre metges cristians i àrabs.  EL PERÍODE GRECO-ROMÀ ⚫ Galè (131-201 dC): ⚫ Era un teòric. ⚫ Enexia = salut (estat vital sense sofriment) ⚫ 4 coses per recuperar la salut: ⚫ Ta prospheromeina (aliments i remeis) ⚫ Ta leipomena (per purgar-se i suar) ⚫ Ta exôthen prospiptonta (banys d’aigua, canvis d’aire, olis) ⚫ Ta poioumena (gimnàstica i son)  EL PERÍODE GRECO-ROMÀ ⚫ Galè (131-201 dC): ⚫ No tenia Galè la capacitat d’observació d’Hipòcrates. ⚫ Seguí les idees d’aquest respecte a la teoria dels humors, relacionant-los –això és nou- amb els quatre temperaments: sanguini, limfàtic o flegmàtic, biliós o colèric i malenconiós. ⚫ Escrigué gran quantitat de llibres. ⚫ Va descriure els signes de la inflamació: ⚫ (tumefacció, rubor, dolor i calor) (Cels) ⚫ D(x)diferencial entre pneumonia i pleuresia. ⚫ Relacionà els càlculs urinaris amb la malaltia gotosa.  EL PERÍODE GRECO-ROMÀ ⚫ Galè (131-201 dC): ⚫ Descripcions anatòmiques incomplertes (disecció de micos i porcs) => Galè va ser l’iniciador de la medicina experimental. ⚫ 1ª Secció experimental de la medul.la espinal. ⚫ Demostrà que seccionant el nervi laringi es produïa una afonia. ⚫ A la llarga però les seves teories anatòmiques i fisiològiques foren nocives per al progrés mèdic perquè es mantingueren vigents durant molts segles.  EL PERÍODE GREGO-ROMÀ ⚫ Galè (131-201 dC): ⚫ Idees errònees sobre circulació: sang-fetge- pulmons-cor-nervis-cervell ⚫ Galè digué que la supuració de les ferides era necessària => va conduir a la noció àrab de guariment per segona intenció i a la nefasta idea del “pus lloable”. RESUMEN DATOS HISTÓRICOS  15. EL PERÍODE GRECO- ROMÀ ⚫ En general, en aquest període greco-romà es produïren importants avenços per a resoldre diferents problemes de salut pública: conducció d’aigües, higiene pública. ⚫ “Les termes disposaven de sistemes de banys amb aigua freda, tèbia i calenta; la sala on hi havia la piscina estava rodejada d’unes cambres més o menys grans dedicades a la transpiració del malalt”. SPA  15. EL PERÍODE GRECO- ROMÀ ⚫ Els romans insistiren en el banys com a forma més específica d’higiene; no donaren tanta importància com els grecs a la gimnàstica, però tampoc no se n’oblidaren. ⚫ La cirurgia romana utilitzà tècniques desconegudes fins aleshores, com són la lligadura dels vasos.  15. EL PERÍODE GRECO- ROMÀ ⚫ Els cirurgians romans realitzaren amputacions, conegueren la cirurgia plàstica i practicaren operacions per extreure pedres del sistema urinari, per reparar hèrnies, per solucionar la foscor de les cataractes i per posar remei a certs problemes obstètrics mitjançant la cesària. ⚫ No hi tornaria a haver una cirurgia superior a aquesta fins al Renaixement. ⚫ Constantí, el primer emperador cristià, traslladà la capital de l’imperi a Bizanci l’any 330 dC.  Greek and Roman Surgical Instruments Scalpels Hooks Bone Drills  Greek and Roman Surgical Instruments Portable Medicine Bone Forceps Catheters and Chests Bladder Sounds  Greek and Roman Surgical Instruments Uvula Crushing Vaginal Forceps Speculum