B.5. Les institucions polítiques de l'Estat PDF

Tema B.5. Les institucions polítiques de l’Estat Entenem per òrgans constitucionals aquells que són essencials per a l’existència del mateix Estat, de manera que la seva desaparició o transformació implica un canvi en l’estructura de l’Estat. En aquesta categoria s’inclouen:...

Tema B.5. Les institucions polítiques de l’Estat Entenem per òrgans constitucionals aquells que són essencials per a l’existència del mateix Estat, de manera que la seva desaparició o transformació implica un canvi en l’estructura de l’Estat. En aquesta categoria s’inclouen: la Corona, les Corts Generals i el Govern. 1. Les Corts Generals Les Corts Generals són la suprema institució representativa del poble espanyol i tenen una estructura bicameral formada pel Congrés dels Diputats, que representa l’Estat atenent criteris de població, i el Senat, que representa els diferents territoris de l’Estat espanyol. 1.1. Funcions Les Corts Generals tenen les funcions següents: a) Potestat legislativa: en la mesura que les Corts Generals representen el poble espanyol, la CE els reserva, en exclusiva, la capacitat de fer lleis. Aquestes són obligatòries per a tots els seus destinataris: tant per als òrgans estatals, governamentals i judicials, com per a la ciutadania. L’únic límit a la seva actuació el tenen en la supremacia de la CE. b) Aprovació del pressupost: la iniciativa legislativa en matèria pressupostària correspon al Govern, però la seva aprovació s’ha de fer mitjançant una llei singular i de caràcter anual de les Corts Generals. c) Atorgar la confiança al Govern: en la mesura que les Corts Generals representen la voluntat del poble, el Govern necessita de la seva confiança per poder dur a terme la seva gestió política. d) Control de l’acció de govern: un cop concedida la confiança, les Corts Generals retenen la capacitat de control de l’acció política governamental diària, mitjançant les preguntes, les interpel·lacions i la creació de comissions d’investigació. e) Impuls de l’acció del Govern: orienten el rumb de l’acció governamental mitjançant l’adopció de proposicions no de llei, resolucions i mocions dirigides al Govern. 1.2. L’autonomia de les cambres La CE preveu determinats mecanismes perquè les Corts Generals puguin desenvolupar aquestes tasques amb absoluta independència respecte de la resta de poders de l’Estat i, en especial, del poder executiu. Per això, la CE dota les Corts Generals d’una autonomia orgànica i funcional que es concreta en: a) Autonomia reglamentària: ambdues cambres poden aprovar els seus respectius reglaments d’organització i funcionament intern. 138 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.5. Les institucions polítiques de l’Estat b) Autonomia de govern intern: els seus òrgans rectors (els presidents del Congrés i del Senat i les meses respectives) són elegits pels membres de cada cambra, sense interferències externes. c) Autonomia administrativa: el personal al servei de les Corts Generals no forma part de l’Administració pública, que se situa sota la dependència i la direcció del Govern, sinó que té el seu propi estatut personal. d) Autonomia pressupostària: les cambres aproven autònomament el seu pressupost res- pectiu (que s’ha d’integrar en els pressupostos generals de l’Estat) i gaudeixen d’autonomia en la despesa. 1.3. Composició del Congrés i del Senat El Congrés dels Diputats representa l’Estat atenent criteris de població i està format per tres-cents cinquanta diputats, tal com s’estableix a l’article 172 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. Segons aquesta normativa, la circumscripció electoral és la província i el nombre total de diputats es distribueix assignant a cada circumscripció un mínim inicial de dos diputats. La resta de diputats es distribueix en proporció a la població mitjançant una fórmula electoral (la Llei d’Hondt). Quant a les poblacions de Ceuta i Melilla, estan representades cadascuna per un diputat. El sufragi es fa mitjançant llistes electorals tancades i bloquejades de candidats, i el nombre de repre- sentants electes que correspon a cada candidatura es distribueix en proporció al nombre total de vots aconseguits en cada circumscripció. El període de representació és per tot el temps de durada d’una legislatura, és a dir, quatre anys, excepte que amb anterioritat es produeixi una dissolució anticipada de les cambres. El Senat és la cambra de representació territorial. La CE estableix dos mecanismes per a l’elecció dels senadors, però la seva composició no té un nombre fix, sinó que varia en funció de la població. Els articles 165 i 166 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, estableixen el següent: Article 165 1. En cada circumscripció provincial s’elegeixen quatre senadors. 2. En cada circumscripció insular s’elegeix el nombre següent de senadors: tres a Gran Canària, Mallorca i Tenerife, un a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma. 3. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegeixen cadascuna dos senadors. 4. Les comunitats autònomes designen a més un Senador i un altre més per cada milió d’habi- tants del seu territori respectiu. La designació correspon a l’assemblea legislativa de la comunitat autònoma d’acord amb el que estableixin els seus estatuts, que asseguren, en tot cas, la repre- sentació proporcional adequada. A efectes d’aquesta designació el nombre concret de senadors que correspongui a cada comunitat autònoma es determina prenent com a referència el cens de població de dret vigent en el moment de celebrar-se les últimes eleccions generals al Senat. Article 166 1. L’elecció directa dels senadors en les circumscripcions provincials, insulars i a Ceuta i Melilla es regeix pel que disposen els apartats següents: a) Els electors poden donar el seu vot a un màxim de tres candidats en les circumscripcions provincials, dos a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i un a la resta de circums- cripcions insulars. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 139  B.5. Les institucions polítiques de l’Estat b) Seran proclamats electes aquells candidats que obtinguin un nombre de vots més alt fins a complementar el de senadors assignats a la circumscripció. 2. En cas de mort, incapacitat o renúncia d’un senador elegit directament, la vacant es cobrirà pel seu suplent designat segons l’article 171 d’aquesta Llei. El mandat dels senadors acaba, com en el Congrés, transcorreguts quatre anys des de la seva elecció, o el dia de la dissolució de la cambra. La CE preveu una sèrie de garanties perquè els membres de les Corts Generals puguin dur a terme les seves funcions d’una forma lliure i independent: la inviolabilitat (els parlamentaris no poden ser jutjats per les opinions i vots realitzats en l’exercici de les seves funcions) i la immunitat (els diputats i senadors només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant i no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la seva cambra respectiva, mitjançant la concessió del suplicatori). 2. El Govern 2.1. Funcions El Govern és la institució encarregada de la direcció de la política interior i exterior de l’Estat. Per fer-ho, està dotada d’una Administració civil i militar. A més, el Govern exerceix la funció executiva, que consis- teix a complir i fer complir les lleis, per a la qual se li encomana l’exercici de la potestat reglamentària. 2.2. Composició El Govern està format pel president o presidenta del Govern, que ocupa una posició preeminent; els vicepresidents, en el cas que el president o presidenta ho consideri oportú, que l’auxilien en la seva tasca de direcció; els ministres, que són designats pel president o presidenta del Govern i se situen al capdavant de les diferents àrees o parcel·les en què s’organitza l’Administració pública, i els altres membres que estableixi la llei (la Llei 50/1997, del Govern, ha optat per no incloure cap altre càrrec dins el que s’entén estrictament per Govern). El Govern és, doncs, un òrgan col·legiat, que actua sota la direcció del president o presidenta del Govern i a través del Consell de Ministres. Tots els membres del Govern responen de la seva gestió davant el Congrés dels Diputats i, a més, cadascun respon de forma individual per la seva gestió política, davant el president o presidenta del Govern, i de la seva responsabilitat criminal, davant els tribunals de justícia. Pel que fa a l’estatut jurídic dels membres del Govern, la CE disposa que no poden exercir altres funci- ons representatives que les pròpies del mandat parlamentari, ni cap altra funció pública que no es derivi del seu càrrec, ni cap activitat professional o mercantil. És a dir, se’ls exigeix una dedicació exclusiva. No gaudeixen d’immunitat ni d’inviolabilitat excepte que, a més de la condició de membre del Govern, tinguin també la de diputat o senador. En canvi, sí que gaudeixen d’aforament: la seva responsabilitat penal només pot ser exigida pel Tribunal Suprem. 2.3. Nomenament i cessament dels membres del Govern El nomenament del Govern consta de dues fases: la investidura del president o presidenta del Govern pel Congrés dels Diputats; i un cop aquest ha estat investit, procedeix a la formació del Govern i a la designació dels seus membres, que seran nomenats pel rei i tindran el càrrec de ministres. D’aquesta manera, el Govern adopta una organització basada en el principi de jerarquia, ja que l’exercici del 140 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.5. Les institucions polítiques de l’Estat seu càrrec depèn directament de la decisió del seu president i de la relació de confiança que hi hagi entre ells. De forma similar al seu nomenament, els membres del Govern poden ser cessats, en qualsevol moment, pel rei a proposta del president del Govern. Així mateix, d’acord amb el principi de responsabilitat so- lidària, el Govern cessa conjuntament en tres casos concrets: després d’unes eleccions, en els casos de pèrdua de confiança parlamentària i per dimissió o mort del president del Govern. En tots aquests casos, el Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou govern. 3. La Corona La forma política de govern de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària. La seva característica més important és que la configuració de la figura del cap de l’Estat es concreta en la institució de la Corona, de la qual el rei és el titular. La titularitat de la Corona té unes característiques especials: és vitalícia i la seva successió es fa atenent criteris de transmissió hereditària. Això significa que la CE ha de fer compatibles l’existència de la institució monàrquica amb el respecte al principi democràtic. Per aquest motiu, la CE impedeix al rei participar en els actes de direcció política de l’Estat i el configura únicament com a cap de l’Estat, i el separa expressament dels altres poders de l’Estat: el legislatiu, el judicial i especialment l’executiu. D’aquesta manera, el rei representa la unitat de l’Estat i les Corts Generals representen el poble espanyol. 3.1. Les funcions del rei L’opció constitucional per excloure el rei del procés de presa de decisions polítiques condiciona el tipus de funcions que aquest pot exercir en una monarquia parlamentària. D’aquesta manera, les funcions que la CE atribueix al rei són eminentment de caràcter simbòlic o representatiu. D’entre aquestes, podem destacar les de: a) convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions; b) proposar candidat a president o presidenta del Govern; c) sancionar i promulgar les lleis; d) expedir els decrets aprovats pel Consell de Ministres; e) nomenar i remoure els membres del Govern a proposta del president o presidenta; f) declarar que la justícia s’administra en el seu nom; g) representar l’alt patronatge de les reials acadèmies, i h) tenir el comandament suprem de les forces armades. A més del seu caràcter simbòlic, aquestes funcions són considerades des del punt de vista cons- titucional com a actes deguts, és a dir, actes que el rei no pot negar-se a fer. D’aquesta manera, la seva intervenció esdevé imprescindible en tots aquells supòsits en què la CE exigeix la seva actuació, però a la vegada és simbòlica, en la mesura que el contingut dels actes en què ha de participar ja ha estat determinat pels òrgans constitucionals de direcció política de l’Estat i, per tant, el rei no els pot modificar ni alterar. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 141  B.5. Les institucions polítiques de l’Estat 3.2. L’estatut jurídic del rei Juntament amb el caràcter vitalici del seu mandat i la successió hereditària del seu càrrec, la inviola- bilitat i la irresponsabilitat completen les característiques de la monarquia, d’acord amb la CE. La inviolabilitat comporta que el rei no pot ser jutjat d’acord amb les lleis penals. El rei no està subjecte a la coerció legítima de l’Estat. La irresponsabilitat significa que el rei no respon pels actes que fa, ja siguin polítics o exclusivament personals. Els seus actes no estan subjectes a control constitucional ni jurisdiccional. La característica de la irresponsabilitat no exclou en canvi la possible responsabilitat patrimonial del rei en qüestions de dret privat, si bé per fer-ho efectiu cal actuar contra la Casa del Rei i el seu cap, però no pas contra la persona del rei. En la mesura que la CE es basa en el principi democràtic, de tots els actes polítics que es facin a l’Estat, se’n pot derivar responsabilitat. Però, com acabem de veure, el rei és irresponsable polí- ticament i penalment. Per tant, d’acord amb la CE, tots els actes en què intervé el rei han de ser contrasignats per una altra persona, que acompanyi la signatura del cap de l’Estat perquè aquests puguin ser vàlids. Aquesta figura, anomenada referendament, comporta la transmissió de la responsabilitat dels actes del rei a la persona que contrasigna. Els actes del rei són referendats pel president o presidenta del Govern o els ministres competents. Excepcionalment, la proposta reial de candidat a president o presidenta del Govern i la dissolució automàtica de les Corts Generals (en aquells casos en què no s’hagi pogut completar el procediment d’investidura del president o presidenta del Govern) han de ser referendats pel president o presidenta del Congrés dels Diputats. 4. Altres institucions de l’Estat Els òrgans constitucionals de l’Estat compten amb l’ajuda d’uns òrgans d’assessorament tècnic que els auxilien en les seves tasques principals. D’entre els òrgans auxiliars cal destacar el Tribunal de Comptes i el Consell d’Estat. 4.1. El Tribunal de Comptes El Tribunal de Comptes és l’òrgan encarregat de fiscalitzar els comptes i la gestió econòmica de l’Estat i del sector públic en general. Examina el compte general de l’Estat i, com a òrgan auxiliar del Parla- ment, remet un informe anual a les Corts Generals. Així mateix, fa una funció jurisdiccional consistent a determinar la responsabilitat comptable en què incorren aquells que tenen al seu càrrec la utilització de fons i cabals públics. 4.2. El Consell d’Estat És l’òrgan consultiu suprem del Govern (article 107 de la CE). Gaudeix d’autonomia orgànica i fun- cional i emet dictàmens sobre qualsevol assumpte que li sol·licitin el Govern, els seus membres o els presidents de les comunitats autònomes. La seva actuació és preceptiva sobre els projectes de decrets legislatius i els avantprojectes de llei que hagin de dictar-se en execució de tractats inter- nacionals així com altres supòsits recollits a la llei (Llei orgànica 3/1980, de 22 d’abril, del Consell d’Estat). En l’exercici de la seva funció consultiva, el Consell d’Estat vetlla pel respecte degut a la CE i la resta de l’ordenament jurídic. 142 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.5. Les institucions polítiques de l’Estat Idees força 1. Entenem per òrgans constitucionals aquells que són essencials per a l’existència del mateix Estat, de manera que la seva desaparició o transformació implica un canvi en l’estructura de l’Estat. En aquesta categoria s’inclouen: la Corona, les Corts Generals i el Govern. 2. Les Corts Generals són la suprema institució representativa del poble espanyol i tenen una es- tructura bicameral formada pel Congrés dels Diputats i el Senat. 3. La CE dota les Corts Generals d’una autonomia orgànica i funcional que es concreta en: autonomia reglamentària, autonomia de govern intern, autonomia administrativa i autonomia pressupostària. 4. El Congrés dels Diputats representa l’Estat atenent criteris de població. El nombre total de dipu- tats es distribueix assignant a cada circumscripció un mínim inicial de dos diputats i la resta es distribueix en proporció a la població mitjançant una fórmula electoral. 5. El Senat és la cambra de representació territorial. La CE estableix dos mecanismes per a l’elecció dels senadors, però la seva composició no té un nombre fix, sinó que varia en funció de la població. 6. La CE preveu una sèrie de garanties perquè els membres de les Corts Generals puguin dur a terme les seves funcions d’una forma lliure i independent: la inviolabilitat i la immunitat. 7. El Govern és la institució encarregada de la direcció de la política interior i exterior de l’Estat. És un òrgan col·legiat, que actua sota la direcció del president o presidenta del Govern i a través del Consell de Ministres. 8. El Govern adopta una organització basada en el principi de jerarquia, ja que l’exercici del càrrec de ministre depèn directament de la decisió del seu president o presidenta i de la relació de confiança que hi hagi entre ells. 9. La forma política de govern de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària. La seva caracterís- tica més important és que la configuració de la figura del cap de l’Estat es concreta en la institució de la Corona, de la qual el rei és el titular. La titularitat de la Corona és vitalícia i la seva successió es fa atenent criteris de transmissió hereditària. La inviolabilitat i la irresponsabilitat completen les característiques de la monarquia. 10. Els òrgans constitucionals de l’Estat compten amb l’ajuda d’uns òrgans d’assessorament tècnic que els auxilien en les seves tasques principals. D’entre els òrgans auxiliars cal destacar el Tribunal de Comptes i el Consell d’Estat. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 143  B.5. Les institucions polítiques de l’Estat Glossari Aforament Circumscripció electoral Consell de Ministres Contrasignats Estructura bicameral Fiscalitzar Funció consultiva Institució representativa Investidura Llistes electorals tancades i bloquejades Majoria absoluta Majoria simple Monarquia parlamentària Ordenament jurídic Òrgan col·legiat Òrgans constitucionals Òrgans rectors Preceptiu Referendats Responsabilitat solidària Successió Suplicatori Transmissió hereditària Vitalícia 144 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional