Apunts M5 Procediments dexecució forçosa_v2.pdf

PROCEDIMENTS D’EXECUCIÓ FORÇOSA L’execució forçosa, Mòdul 5 Agents i Gestors Immobiliaris CURS 2023/2024 Xavi Granyó Ribes Reforma legislativa 2014 ü Situació i motivacions de la reforma 2014 ü El saig i l’execució forçosa ü Altres òrgans competents 2 Situació i motivacions de la reforma 2014 •...

PROCEDIMENTS D’EXECUCIÓ FORÇOSA L’execució forçosa, Mòdul 5 Agents i Gestors Immobiliaris CURS 2023/2024 Xavi Granyó Ribes Reforma legislativa 2014 ü Situació i motivacions de la reforma 2014 ü El saig i l’execució forçosa ü Altres òrgans competents 2 Situació i motivacions de la reforma 2014 • L’execució de les resolucions judicials en matèria civil a Andorra, ha estat des de sempre atribuïda al batlles (vegis capítols IV i VI del Llibre II del Manual Digest – any 1748). • El Decret dels veguers del 1916, introduïa certes normes mínimes per garantir la proporcionalitat en l’embargament de béns del deutor. • L’annex III del Decret dels veguers del 1986, regulava de forma més detallada el procediment d’execució. • Finalment la Llei transitòria de procediments judicials, del 1993, aportava unes modificacions molt puntuals sobre el procediment executori. 3 Situació i motivacions de la reforma 2014 (2) • Per altra banda, fins l’any 1989 – Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, no es regula la tutela jurisdiccional dels drets de les parts en les relacions de les persones amb les administracions públiques, atorgant un cop més la competència de l’execució de les resolucions judicials administratives i dels actes administratius a la secció administrativa del Tribunal de Batlles. • En definitiva, tant els usos i costums, així com les lleis vigents en cada moment, atorgaven una competència exclusiva per executar i fer complir les decisions judicials als batlles i tribunals. Aquest fet, amb el temps, comportava una càrrega per l’Administració de Justícia que no permet donar una resposta satisfactòria a la problemàtica derivada del nombre cada cop més elevat de resolucions judicials civils i també administratives que requereixen de la tutela jurisdiccional per tal de ser executats. • Aquesta problemàtica empitjora significativament amb la crisi econòmica de finals dels anys 2010, que entre d’altres, comporta un augment dels conflictes portats davant la Batllia, així com una contenció de la despesa pública, que implica la limitació pressupostària dels recursos humans i tècnics de l’Administració de Justícia. • De tot plegat en ressurt que sovint – en aquell moment – les resolucions judicials i els actes administratius no poden ser executats forçosament o no ho són en un termini raonable. 4 Situació i motivacions de la reforma 2014 (3) • L’article 6 de la Convenció Europea dels Drets Humans i les llibertats fonamentals; estableix que l’execució d’una resolució judicial integra el dret de tenir un procés equitable en un termini raonable. • Per altra banda, l’article 10 de la Constitució recull el dret fonamental a la jurisdicció i a un procés degut. L’Estat Andorrà té el deure de garantir a tot ciutadà beneficiari d’una decisió de justícia ferma, el dret que aquesta sigui executada en un termini raonable. • Aquests motius són els que promouen i impulsen la reforma de model existent fins el moment, que entre altres “pretén evitar les demores que sovint es produeixen a la vegada que alliberar al Batlle d’unes funcions perfectament delegables” tal i com ja introduïa l’exposició de motius del Decret del veguers del 1986. 5 El saig i l’execució forçosa • Per tant la reforma del 2014 concloïa l’oportunitat de traslladar la competència per executar les resolucions judicials civils i administratives fermes, així com els actes administratius executoris (consistents en el pagament d’una suma de diners) a un executor especialitzat i independent, que actuï per delegació i sota el control de l’autoritat judicial o administrativa competent, seguint un model estès als països del nostre entorn, i que ha de permetre racionalitzar la despesa pública i reduir els terminis d’execució de les decisions judicials i administratives 6 Altres òrgans competents • D’igual manera, aquesta reforma atorgava l’autotutela executiva (la potestat de poder executar forçosament) a les autoritats administratives: Comuns, Govern, CASS, etcètera... • D’aquesta manera tot allò que fins el moment només podia executar la Batllia, quedava repartit entre l’executor privat – encarregat d’executar bona part de les resolucions civils (monetàries) i les diferents administracions que, a partir d’aquell moment, ja no necessitaven de la Batllia per poder exigir per la via forçosa el compliment dels actes administratius que aquests dictaven. 7 La professió de Saig •Origen de la denominació i de la figura •Qui és el saig •Quines són les funcions del saig •Condicionants i obligacions •Naturalesa del servei 8 Origen de la denominació i de la figura • SAIG – són unes sigles ? Servei Andorrà... 9 Origen de la denominació i de la figura • El nom de SAIG prové de la nostra tradició jurídica històrica – trobem referències al terme tant al Manual Digest, al Politar Andorrà i també al Coutume d’Andorre, publicat el 1904 per Jean-Auguste Brutails. Segons aquestes obres, els que ara coneixem per batlles van succeir als antics saigs – agents executius de les decisions dels prínceps i senyors de les Valls. • El Saig o Sayón era una oficial de justícia de les corts o cúries baronials o reials – segles IX-X, que ja tenia per missió executar les resolucions, fer les citacions, executar els embargaments, encarcerar els delinqüents i executar les penes a què eren condemnats els reus. 10 Origen de la denominació i de la figura (2) • El terme saig o saió prové del gòtic sagjis, que al seu torn deriva del germànic sagjian, que significa “dir”, “notificar”, “intimar”. • El terme va ser present en molts indrets dels països catalans, tot i que amb els anys es va perdre majoritàriament. No obstant a Mallorca s’ha mantingut present per designar el “nunci” de la vila o l”agutzil municipal”. 11 Origen de la denominació i de la figura (3) • Exemple de països on existeix una figura similar al saig: • • • • • • • • França (200 anys Huissiers i/o ara Comisaris de Justícia) d’història recent Alemania Inglaterra Suecia Portugal Bèlgica Holanda Etc... 12 Origen de la denominació i de la figura (4) • Huissier de justice a França – belgica – Luxemburg – Holanda • Gerichtsvollzieher y Rechtspfleger en Alemania, • High Court Enforcement Officer y Bailiff en Inglaterra y Gales, • Kronofogde y Kronoinspektör en Suecia • Agentes de execuçao – Portugal • Receptor - Xile 13 Qui és el Saig • Actualment el Saig és un professional del Dret investit de funció pública al qual es confereix autoritat per executar per la via forçosa les resolucions judicials, administratives, els actes administratius, els laudes arbitrals, les transaccions, els convenis i els acords de mediació, que tinguin caràcter executori – aquesta és la seva funció principal, tot i que no és la única funció que aquest té atribuïda. • Per tant, el Saig és una persona titulada, investida d’autoritat suficient, a qui se li encarrega l’execució forçosa d’un seguit, cada dia més ampli, de resolucions – ampliades mitjançant les diverses lleis de modificació aprovades durant el 2016 al 2022. 14 Qui és el Saig (2) • El Saig té la condició de cooperador de l’Administració de Justícia. • Exerceix les seves funcions amb total autonomia i independència, en règim de lliure i lleial competència – 3 saigs. • En l’exercici de la professió, està sotmès a la Constitució, a les lleis i a les normes i els usos que formen la deontologia de la professió, al control dels òrgans jurisdiccionals o administratius competents, així com del Ministeri competent en matèria de Justícia. • El Saigs s’ha de dotar dels mitjans humans, tècnics i materials necessaris pel compliment degut de les funcions que tenen encomanades, al seu cost i risc, en tant que professionals privats. 15 Quines són les funcions del Saig (obligatòries) • L’execució forçosa de les resolucions – abans esmentades – resulta ser la funció principal per la qual es promou la creació del Saig, sempre per delegació i sota el control dels òrgans que les han dictat. • Exerceix l’administració judicial en procediment concursals, també anomenats de cessació de pagaments, arranjament judicial i fallides. • Dur a terme els actes de comunicació i de notificació d’acord amb les normes del Codi Procediment Civil (CPC). • S’encarrega de l’execució forçosa de les resolucions en matèria d’arrendaments consistents en la recuperació dels béns immobles – també anomenats procediment de llançament o de desnonament dels seus ocupants. 16 Quines són les funcions del Saig (opcionals) • El Saig també efectua requeriments extrajudicials – sense força executiva. • Estén actes de presència i constatació, les quals fan fe en justícia, llevat de prova en contrari. Pot constatar i acreditar qualsevol fet o realitat. • Organitza subhastes públiques i també privades. 17 Dades aproximades 2016 - 2023 • 75.000 expedients • 180.000.000 € recobrats (30 + 150) • 61% mitjana expedients finalitzats amb el recobrament del 100% • 40 persones – repartides entre les tres oficines d’execució establertes • 620 adjudicacions definitives mitjançant venda pública subhasta 18 Condicionants i obligacions • L’àmbit competencial del Saig és el territori andorrà. • El Saig té el deure de secret professional en l’exercici de les seves funcions. • Està obligat a prestar servei – en algunes de les seves funcions – llevat de causa justificada. • Pot negar el seu servei si denota un caràcter manifestadament il·legal de les diligències que li encarreguin o que aquestes diligències puguin tenir unes conseqüències desproporcionades. • Si el Saig nega els seus serveis – de caire obligatori – sense causa justa, la persona interessada pot formular una demanda de responsabilitat i reclamació de danys i perjudicis davant la jurisdicció competent. També aquesta pot sol·licitar una declaració judicial per la qual s’obligui el saig a dur a terme les diligències requerides. 19 Condicionants i obligacions (2) • Per contra, el saig resta obligat a abstenir-se d’exercir les funcions encomanades en els supòsits següents: • Matrimoni o situació de convivència o parentiu fins el quart grau per consanguinitat o adopció, i fins el segon grau per afinitat, amb qualsevol de les parts, els seus advocats, procuradors, representants del Ministeri Fiscal, Batlle o membres de l’òrgan que ha dictat la resolució objecte d’execució, • Participació superior al 20% del capital social o control d’una societat mercantil del Saig o de la seva família – entesa fins l’ordre del punt anterior – si aquesta és qualsevol de les parts, • Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts, dels seus advocats o procuradors, durant els darrers tres anys, • Tenir una relació de dependència, societària o d’interessos amb qualsevol de les parts, els seus advocats i procuradors durant els darrers tres anys, • Tenir o haver tingut processos pendents amb qualsevol de les parts, els seus advocats o els procuradors, durant els darrers tres anys, • Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, els seus advocats i procuradors, llevat que l’acusació no hagi estat admesa per manca manifesta de fonamentació, en els darrers tres anys, 20 Condicionants i obligacions (3) • Tenir un interès directe o indirecte en el procediment d’execució. • Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts, els seus advocats i procuradors. • Haver participat en el procediment amb anterioritat, en qualitat d’advocat, procurador, fiscal, batlle o membre de l’òrgan que ha dictat la resolució objecte d’execució. • El Saig pot abstenir-se en els casos justificats que consideri compromesa la seva independència o imparcialitat. • Finalment, el Saig no pot participar en les subhastes que convoca ni tampoc les persones que treballen a la seva oficina d’execució, els seus conjugues o convivents, ni els seus familiars fins el segon grau. 21 Naturalesa del servei - requisits • El nombre de saigs el fixa Govern, amb consulta prèvia a la Cambra de Saigs i al Consell Superior de la Justícia – amb un mínim de tres professionals • Per exercir la professió cal: • Tenir nacionalitat andorrana • Plena possessió dels drets civils i polítics • No tenir antecedents penals vigents vinclats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional • Estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 4 del marc andorrà de titulacions superiors en l’àmbit del dret, reconegut pel Govern • Haver superat les proves d’aptitud i capacitació corresponents, i haver cursat i validat la formació inicial • No estar incapacitat per exercir la professió, ni trobar-se en cap causa d'incompatibilitat o de prohibició d’exercir la professió 22 Naturalesa del servei - incompatibilitats • L’exercici de la professió de Saig és incompatible amb: • Exercir qualsevol càrrec públic, ni per elecció ni per designació. • Prestar serveis en règim estatutari o laboral per compte de l’Administració. • Exercir l’advocacia o la procura o la prestació de serveis als respectius col·legis professionals. • Exercir qualsevol altra activitat mercantil, industrial o professional. 23 Naturalesa del servei - compatibilitats • L’exercici de la professió resulta compatible amb: • • • • • Gestió del patrimoni propi o familiar. Participació en congressos, conferències, seminaris i cursos. Producció i creació literària, artística, científica i tècnica. Docència i investigació acadèmica. Participació no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre. 24 Organització •Selecció •Formació •La Cambra de Saigs 25 Selecció • Concurs – oposició regit pels principis d’objectivitat, publicitat i transparència. El procés pel qual es van seleccionar i nomenar els tres saigs actuals es va iniciar el maig del 2015, prenent possessió dels càrrecs l’abril del 2016 • Fase concurs: valoren els mèrits indicats als currículums, segons uns barems publicats a les bases de la convocatòria (40%). • Fase d’oposició: proves de caire teòric, pràctic i idiomes (60%). • Una prova psicotècnica. • Tribunal de selecció: sis membres, presidit pel ministre encarregat de la justícia, el president de la Cambra de Saigs, el president del Consell Superior de la Justícia, el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de la Batllia i un jurista de reconeguda capacitació que exerceixi la professió a Andorra. • Els candidats amb les puntuacions més altes guanyen les places convocades. 26 Formació • Els saigs escollits, abans de prendre possessió dels seus càrrecs, han de seguir una formació d’una durada mínima de sis mesos, amb pràctiques tutelades en despatxos professionals de saigs – en el cas dels primers saigs en despatxos d’Huissiers de Justice – a França. • Un cop acomplerta i validada la formació, el Govern nomena oficialment els saigs, que han e prestar jurament o promesa davant el ministre encarregat de la justícia. • Els saigs estan nomenats indefinidament (com els notaris), però poden cessar o ser cessats de les seves funcions: renuncia, imposició de pena d’inhabilitació, per sanció disciplinària, per incapacitat o prohibició d’exercir, per jubilació – en arribar a l’edat legal establerta. • Durant el seu mandat han de seguir una formació continuada que determina el ministeri i la Cambra de Saigs. 27 La Cambra de Saigs • Organisme de dret públic i de caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar – per portar a terme les seves finalitats. • Tots els saigs han de pertànyer obligatòriament a la Cambra de Saigs. • Les seves funcions són: representar la professió i defensar els drets i interessos dels saigs Proposar les normes de funcionament intern i la deontologia de la professió Proposar els barems relatius als honoraris i fer-los complir Vetllar pel bon desenvolupament de l’exercici de la professió, en base als principis d’autonomia, independència i lliure i lleial competència. • Col·laborar amb les administracions i institucions en les matèries que són de la seva competència • • • • 28 Exercici de la professió •Obligacions •Control de l’activitat •Responsabilitat i procediments disciplinaris 29 Obligacions • Exercir la professió tenint en compte el principi de proporcionalitat: entre el valor dels béns i drets i l’import que és objecte d’embargament. • Vetllar perquè el deutor i la seva família puguin viure dignament. • Portar i custodiar un registre dels expedients – amb tota la informació relativa als mateixos. Diligències, cobraments, etc, tancament i arxiu. • Conservar durant 30 anys l’arxiu. • Dipositar les quantitats rebudes als comptes de l’AFA i liquidar-les en uns terminis relativament breus. • Auditoria anual econòmica. • Control comptable del ministeri encarregat de la justícia. • Assegurança de responsabilitat professional per import mínim de 600 M €. 30 Control de l’activitat d’execució • Doble control: • Control de l’òrgan que ha dictat la resolució a executar: judicial, administratiu o arbitral; • Mitjançant la impugnació dels acords davant els esmentats òrgans i/o davant el mateix saig – quan es tracta d’impugnar actuacions o diligències, que el saig resol per un acord, i aquest es pot impugnar davant l’òrgan que ha dictat la resolució objecte d’execució. 31 Control de l’activitat del saig • L’activitat del saig resta sotmesa al control del ministeri de justícia • La conformitat a dret de les actuacions, • Inspecció anual – exercida per un òrgan/inspectors independents nomenats pel ministeri de justícia, • L’òrgan disciplinari – encarregat d’incoar els expedients disciplinaris corresponents i proposar-ne les sancions. 32 Responsabilitat i procediments disciplinaris • Responsabilitat disciplinària per l’incompliment de la Llei i de les normes deontològiques. • Subjecte també a responsabilitats civils i penals – independents de la responsabilitat disciplinària. • Òrgan disciplinari: 4 membres, 3 comandaments (directors o responsables nomenats per Govern) i el president d ela Cambra dels Saigs. • Procediment disciplinari tramitat amb respecte dels principis generals del règim sancionador. • Infraccions lleus, greus i molt greus. • Sancions, des de l’expulsió de la professió o multes de fins a 50 M €, fins les amonestacions escrites. 33 L’execució forçosa • Pagament quantitat líquida determinada o determinable • Obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa...només pel que fa al pagament de les quantitats líquides que formen part o en dimanen • Execucions consistents en l’entrega d’un bé immoble i del llançament dels seus ocupants 34 Pagament quantitat líquida determinada o determinable • Execució forçosa de resolucions (judicials, administratives, arbitrals, acords, transaccions i convenis) que consisteixin en el pagament d’una suma líquida determinada o determinable amb simples operacions aritmètiques. • També és competent per executar les costes processals, inclosos els honoraris d’advocats i procuradors imposats a les resolucions principals. 35 Obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa • El Saig també executa obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa diferent d’una quantitat de diners, només pel que fa al pagament de les quantitats líquides que en dimanen. 36 Execucions consistents en l’entrega d’un bé • Finalment, i fruit de la darrera modificació legislativa (desembre 2022), s’encarrega al Saig la missió de portar a terme les execucions consistents en l’entrega dels béns immobles així com el llançament o desnonament dels seus ocupants (si resulta necessari). 37 Sol·licitud d’execució 38 Sol·licitud d’execució • Conté una còpia autenticada de la resolució a executar, • Certificat de fermesa i/o la provisió de constrenyiment, • Les minutes dels honoraris dels advocats i procuradors, • La tutela que es vol exercitar, • La quantitat reclamada, • Els actes concrets necessaris per acomplir la decisió a executar. 39 Acord d’execució i requeriment • En un termini màxim d’un mes de la recepció i acceptació de la sol·licitud d’execució, el Saig dicta un Acord d’execució que... 40 Execució i requeriment Determina les quantitats reclamades: principal, interessos, costes, honoraris, etc... Identifica la o les persones executades i si és el cas el règim de responsabilitat de cadascuna, Requereix el pagament del deute en un termini màxim de 13 dies hàbils, També hi preveu l’actualització futura, per exemple quotes vençudes, Adverteix de les conseqüències de no pagar o de no fer una proposta de pagament en el termini assenyalat – l’embargament dels béns i drets del deutor/s, • Identifica la resolució que s’executa, • Esmenta la data d’emissió del requeriment de pagament. • • • • • 41 Execució i requeriment - notificació • Notificació física i fefaent: efectuada pel Saig, pel Nunci, per mitjà electrònic o per carta certificada amb avís de recepció. • En cas de no conèixer l’adreça del deutor o bé que la comunicació hagi resultat infructuosa, el Saig, a efectes de notificació, publica l’Acord d’execució i/o el requeriment de pagament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra – BOPA. 42 Execució i requeriment - recurs • L’Acord d’execució i/o el requeriment de pagament poden ser impugnats davant el Batlle o Tribunal que ha dictat la resolució objecte d’execució o que hagi homologat l’acord de mediació, la transacció o el conveni, en un termini màxim de 13 dies hàbils a comptar de l'endemà de la notificació. • L’Acord d’execució d’una resolució arbitral o d’un acord de mediació elevat a escriptura pública pot ser impugnat davant el tribunal de la secció Civil del Tribunal de Batlles que correspongui per torn. 43 Acord d’embargament • En realitat, l’acord d’embargament és el moment en el què el Saig inicia l’execució forçosa. • Arribat el cas que el deutor no hagi formulat una proposta de pagament creïble i viable, el saig dicta l’Acord d’embargament, que conté els mateixos elements i es notifica al deutor de la mateixa forma que l’acord d’execució. 44 Impugnació • L’acord d’embargament s’impugna de la mateixa forma que l’Acord d’execució, quan l’execució tingui per origen l’execució d’un acte administratiu, aquest es pot impugnar davant del Batlle o Tribunal de la Secció Administrativa que correspongui per torn. 45 Pràctica de l’embargament • Un cop notificat l’embargament, el Saig disposa d’un termini màxim de 15 dies per practicar l’embargament dels béns i drets de la persona executada, en quantia suficient per cobrir: • • • • • Import principal i recàrrecs Els interessos meritats i els que es meritin fins la total liquidació del deute Qualsevol altra suma fixada a la resolució objecte d’execució Les costes processals, taxes, honoraris d’advocats i procuradors Les costes i les despeses meritades i derivades de l’execució 46 Pràctica de l’embargament • La impugnació de l’acord d’embargament, llevat el Tribunal hagi decidit suspendre-la, per si sola no suspèn el procediment, per tant el Saig ha de practicar l’embargament. No obstant això, no pot alienar béns i drets fins que la impugnació sigui definitivament resolta. • L’alienació dels béns i drets objecte d’embargament es regula per la Llei de l’embargament (tractarem més endavant...). 47 Finalització del procediment d’execució • Pagament voluntari, • Cancel·lació del deute mitjançant el producte o resultat de l’alienació de béns i/o drets del deutor, • L’acord de les parts formalitzat davant el Saig, • El desistiment formal de l’executant. 48 Sobreseïment provisional • Si es determina que el deute resulta totalment o parcialment incobrable, el procediment d’execució se sobreseu provisionalment. • El Saig dicta un Acord d’arxiu provisional, que ben entès, potser impugnat pel creditor, de la mateixa manera que els anteriors acords assenyalats anteriorment. 49 Costes del procediment • Tal i com esmentat al principi, el Saig, tot i tenir funció pública obligatòria, ha de finançar la seva estructura amb fons propis que aconsegueix mitjançant l’execució i el desenvolupament de les seves altres funcions, per tant resulta necessari regular un barem de honoraris que el Govern aprova a petició no vinculant de la Cambra de Saigs. • Per tant els Saigs facturen, com els notaris, segons aquest barem aprovat i publicat al BOPA. 50 Costes del procediment • Actualment és el deutor qui sustenta la càrrega de les costes del procediment d’execució, no obstant això, si aquest no les paga voluntàriament o aquestes no es poden satisfer amb el producte de l’alienació dels béns i drets embargats; el pagament és a càrrec de qui ha sol·licitat el Saig l’execució. 51 Transitorietat dels procediments • Competències inicials i evolució a través de les posteriors modificacions 52 Transitorietat dels procediments • La primera Llei del Saig (43/2014) establia que els Saigs eren competents (podien executar) les resolucions dictades anteriorment al seu nomenament, si el batlle o Tribunal no havia travat embargament. Anecdòticament, la Batllia va travar l’embargament de pràcticament tots els expedients que tenia en tramitació. 53 Transitorietat dels procediments • Una primera modificació de la Llei del Saig (8/2017) establia que els Saigs eren competents (podien executar) les resolucions dictades anteriorment al seu nomenament (13 de maig del 2016), fins un màxim de dos anys. • Per tant, segons aquesta norma, els Saigs podien portar a terme les execucions de resolucions dictades a partir del maig del 2014, que tot i haver-se iniciat i embargat a la Batllia, aquesta les havia d’arxivar i passar a l’executor competent – el Saig. 54 Transitorietat dels procediments • Una segona modificació de la Llei del Saig (20/202) establia que els Saigs eren competents (podien executar) totes aquelles resolucions dictades anteriorment i que es trobessin en execució a la Batllia, sense límit temporal. • Per tant, segons aquesta norma, els Saigs poden portar a terme totes les execucions de resolucions pendents, que tot i haver-se iniciat i embargat a la Batllia, s’havien d’arxivar i passar als Saigs. 55 Llei de l’embargament - objectius i regulació • Com ja hem dit al principi, la Llei de l’embargament forma part essencial del paquet de mesures que conformen la reforma del 2014, juntament amb la modificació del Codi de l’Administració, de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, i també de la Llei el saig. • Tot plegat amb un doble objectiu: l’autotutela de les administracions públiques per tal que aquestes puguin executar forçosament de forma autònoma i sense la intervenció de la Justícia, i d’altra banda perquè es pugui delegar l’execució forçosa en el saig. 56 Objectius i regulació (2) • Fins aquell moment, la regulació a l’entorn de l’embargament era fragmentària i de mínims, fet que la feia insuficient de cara a oferir la sempre desitjada seguretat jurídica, tot i que la pràctica portada a terme dels Batlles i els Tribunals, la va completar mitjançant la jurisprudència i la doctrina, per tal d’adoptar pràctiques harmonitzades que van permetre que la trava de l’embargament i l’alienació dels béns i drets es dugués a terme respectant els drets i les garanties processals dels deutors. • No obstant això, en modificar-se l’escenari amb la reforma esmentada i la nova entrada d’agents executors i embargadors (administracions i saigs) es feia imprescindible disposar d’un marc normatiu complert i adequat, motiu pel qual es promovia la Llei de l’embargament. 57 Deure de col·laboració • El deure de col·laboració resulta essencial per tal que aquesta Llei esdevingui eficaç. Totes les persones (físiques i jurídiques) així com les entitats públiques i privades resten subjectes i obligades per aquest deure de col·laboració. • Han de facilitar al batlle o al tribunal competent, o al saig o a l’administració; tota la informació que coneguin en relació amb els béns i drets de les persones embargades o executades. • Aquesta col·laboració no requereix del consentiment de la persona afectada – tema de protecció de dades. 58 Prelació de les mesures • En aquells casos on existeix una concurrència de procediments individuals i de mesures, aquestes es tracten segons la prelació de les mateixes, que potser analitzada de diverses formes: • Pel criteri temporal: aquell que es dicta abans en el temps • Pel criteri especial: aquell que protegeix béns més preferents (pensió aliments fills). • En aquells casos en els quals concorre un procediment singular amb un procediment concursal (fallida), el procediment singular o individual segueix la normativa concursal. Generalment es suspèn l’execució individual, que s’ha d’incorporar al procediment concursal o universal, per tal de garantir el que s’anomena: la par conditio creditorium – o la igualtat dels drets de tots el creditors. 59 Determinació dels béns i drets objecte... • Els béns i drets que s’embarguen es determinen tenint en compte: • La proporcionalitat entre el valor dels béns i drets i l’import objecte d’embargament • La més gran facilitat de realització • La mínima onerositat per a la persona embargada 60 Determinació dels béns i drets objecte... • La persona embargada pot assenyalar béns i drets per fer efectiu l’embargament, que garanteixin el cobrament del deute amb la mateixa eficàcia que d’altres susceptibles d’embargament, sempre i quan amb això no es causi perjudici a tercers persones. • El Saig i la persona embargada es poden posar d’acord en l’ordre d’embargament dels béns i drets, però si no hi ha acord, aquests s’embarguen i executen tenint en compte l’ordre fixat a la Llei de bases de l’ordenament tributari. 61 Determinació dels béns i drets objecte... • L’article 108 de la LLBOT... octubre del 2014 62 Determinació dels béns i drets objecte... • L’habitatge familiar s’embarga o executa en darrer lloc. • No s’han d’embargar els béns i drets quan el cost de realització dels mateixos sigui presumiblement igual o superior a l’import que s’obtingui en la seva realització material – venda en subhasta. 63 Béns inembargables • No poden ser objecte d’embargament: • El mobiliari i parament de la llar, la roba de la persona embargada, excepte quan es tracti d’obres d’art, articles de luxe o de col·lecció, o dels béns que no es considerin necessaris per a la subsistència digna de la persona executada i dels familiars que en depenguin econòmicament. • Els béns i estris estrictament necessari per a l’exercici de la seva professió, art o ofici, quan el seu valor no guardi proporció amb l’import que és objecte de l’embargament. • Els béns i quantitats que hagin estat declarats inembargables o inalienables per aquesta Llei, les demés lleis o els tractats internacionals. 64 Béns o drets embargables - bancs • Fons, valors, títols o qualsevol altres lliurats o confitats a entitats de crèdit o dipòsit, o a una altra entitat o persona dipositària... • El Saig adreça una diligència a l’entitat per la qual l’insta a retenir la quantitat embargada i perquè la transfereixi al compte que aquest indiqui. • L’entitat bloqueja l’accés a les caixes de seguretat (quan és el cas), perquè el Saig requereixi al titular perquè l’obri en presència seva. En aquell moment el Saig embarga el contingut. Si el requeriment no és atès, el Saig ordena l’obertura forçosa de la caixa de seguretat a l’entitat. • Quan els fons o valors estan dipositats a nom de diversos titulars, el Saig només embarga la part corresponent a la persona embargada. El saldo existent es presumeix dividit en parts iguals, llevat de prova en contrari. 65 Béns o drets embargables - bancs • L’embargament dels saldos disponibles ha de respectar les normes que regulen els límits de l’embargament en matèria de salaris, rendes o retribucions anàlogues. 66 Embargament de salaris i rendes • Els salaris, les pensions o retribucions anàlogues, s’embarguen de conformitat amb l’escala següent: • El salari mínim interprofessional és inembargable – llevat excepcions, • Es pot embargar el 50% de la part compresa entre el salari mínim i el seu doble • La quantitat que excedeixi el doble del salari mínim es pot embargar íntegrament. 67 Embargament de salaris i rendes (2) • Quan el deute reclamat prové de l’impagament d’un pensió alimentària – expedients de família – les limitacions anteriors decauen, per tal de ponderar les necessitats preferents de la persona beneficiària de la pensió d’aliment d’una banda, i les necessitats de la persona embargada de l’altra. • Quan la persona embargada té persones a càrrec – de primer grau – el percentatge enumerat anteriorment es redueix en un 10% per cadascuna d’elles. • Quan la persona embargada rep més d’un salari o renda periòdica, s’acumulen tots i es calcula la part inembargable sobre el conjunt. 68 Embargament de béns i drets immobles • Es practica sobre els registres notarials – notaris en exercici i Cambra de Notaris – • El notari ha d’anotar i deixar constància de l’embargament practicat pel Saig, i s’han d’abstenir d’autoritzar cap acte de gravamen o de disposició sense l’acord previ del Saig. 69 Embargament de béns mobles • La diligència d’embargament ha de contenir un inventari i relació dels béns embargats, el seu estat d’ús i conservació, els defectes o tares que puguin disminuir el seu valor, • També han de contenir les manifestacions de les persones que han intervingut en l’embargament, en quant a la titularitat dels béns embargats i dels eventuals drets de terceres persones sobre els mateixos, • La persona designada com a dipositària i el lloc on s’han de dipositar els béns. Aquests poden quedar en possessió de la persona que els tingui en el seu poder o bé es poden guardar en dipòsits o magatzems aliens. 70 Embargament de béns mobles inscrits registres • Quan el bé embargat estigui inscrit en un dels registres administratius del Govern: vehicles, embarcacions, comerços, societats; l’embargament es trava i s’inscriu directament en el corresponent registre, en forma d’anotació preventiva que en dona publicitat. Aquest fet suposa el bloqueig del bé davant qualsevol canvi de titularitat sense el previ acord del Saig. 71 Paralització de l’embargament • En qualsevol moment anterior o posterior a l’embargament i fins a l’adjudicació definitiva dels béns embargats, el deutor pot evitar l’embargament o deixar-lo sense efecte mitjançant la consignació de l’import que és objecte d’embargament. 72 Valoració dels béns i drets • Els béns i drets – altres que diners – s’han de valorar al seu valor de mercat i segons l’estat en què es troben. • La valoració, realitzada per un pèrit taxador expert en la matèria, es notifica a la persona embargada, que es cas de discrepància, pot presentar una valoració contradictòria, realitzada també per un pèrit adequat, en un termini màxim de 15 dies naturals, a comptar de l’endemà de la notificació. • Si la diferència entre ambdues valoracions no supera el 20% del valor més baix, s’estima com a valors dels béns la mitjana aritmètica d’ambdues valoracions. Si la diferència és superior, el Batlle que ha dictat la resolució objecte d’execució, nomena un tercer pèrit per dur a terme una nova valoració que ha d’estar compresa entre els límits de les anteriors, i que és la que s’aplica definitivament. 73 Alienació dels béns i drets • Subhasta pública • Adjudicació directa 74 Subhasta pública • És el procediment ordinari d’execució, alienació i adjudicació de béns i drets. • S’estructura en un màxim de tres convocatòries: • La primera amb un tipus de sortida igual al 90% de la valoració del bé o dret (modificació Llei 18/2019, del Pressupost exercici 2019), • La segona amb un tipus de sortida igual al 70% de la valoració del bé o dret • La tercera i darrera licitació, al tipus mínim del 50% de la valoració 75 Subhasta pública (2) • La subhasta s’anuncia mitjançant la publicació d’un edicte al BOPA, sense perjudici d’emprar altres mitjans de publicitat – atorgar valor a l’activitat – • Les subhastes s’han de realitzar entre els quinze dies i un mes a comptar de la publicació de l’anunci al BOPA. • Els béns es poden subhastar individualment o per lots, segons allò que resulti més convenient per al bon fi de l’execució. • Quan es tracti de béns immobles, es fa constar les dades urbanístiques, les càrregues i gravàmens que hi hagi sobre els mateixos. • I també que el licitador, pel sol fet de participar a la subhasta, admet i accepta que queda subrogat en la responsabilitat que se’n deriva, en cas d’esdevenir adjudicatari. 76 Subhasta pública (3) • El saig pot organitzar la subhasta o bé delegar la seva organització a una empresa o un professional especialitzat. En aquest cas, el Saig hi assisteix a l’acte de licitació i te la facultat de decidir sobre les incidències que hi puguin sorgir, i fins i tot de suspendre la subhasta o del condicionar l’adjudicació a una ratificació posterior. 77 Subhasta pública (4) • La subhasta és pública = oberta la participació a tots aquells que compleixin uns requisits, entre aquests, l’obligació de justificar l’ingrés del 15% del tipus de sortida del bé o dret que es pretén subhastar, al compte designat a l’edicte de la convocatòria. • Només la persona executant pot participar a la subhasta sense formalitzar el dipòsit del 15%, i també, només aquesta, es pot reservar la facultat de cedir l’adjudicació a una tercera persona. 78 Subhasta pública (5) • El bé o dret subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hagi presentat i defensat la millor oferta. • El Saig dicta un acord d’adjudicació provisional, en el que atorga un termini de 30 dies (modificació Llei 20/2022) perquè l’adjudicatari ingressi al compte assenyalat la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import consignat per participar a la subhasta. • En el cas que l’adjudicació sigui a favor de l’executant, el termini per fer efectiu – si escau – aquesta diferència, és de tres mesos. • Si l’adjudicatari no ingressa aquest import dins el termini assenyat, s’anul·la l’adjudicació provisional, i l’adjudicatari perd l’import consignat per participar a la subhasta. 79 Subhasta pública (6) • Un cop consignat l’import restant, el Saig dicta l’acord d’adjudicació definitiva que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat. • Quan es tracti d’adjudicacions de béns immobles, i d’altres casos que una llei ho exigeixi – accions societats – l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que finalment constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat 80 Subhasta pública – finançament bancari (7) • La Llei 20/2022, de modificació de la Llei del Saig, també modificava l’article 15 de la Llei de l’embargament, per tal de fer més accessible als ciutadans les vendes en pública subhasta. • El text regula els supòsits en els que l’adjudicatari necessiti del finançament bancari per comprar en pública subhasta, atorgant seguretat jurídica a les parts (comprador i entitat bancària) en el desenvolupament del procés. • La norma imposa uns terminis molt ajustats per poder concloure’l, tot atorgant al Saig la facultat de cancel·lar els embargaments i gravamens posteriors al que ha originat la subhasta, sempre i quan aquests no es considerin preferents. 81 Adjudicació directa • És el mètode extraordinari d’alienació i adjudicació de béns i drets embargats. • Escau quan... • Calgui alienar productes peribles, o per raons d’urgència, justificats en l’expedient, • Hagi tingut lloc una o varies subhastes i hagin quedat desertes • En els casos que no sigui possible promoure la concurrència • S’adjudica a l’executant, un cop exhaurides les tres convocatòries 82 Adjudicació directa (2) • El preu mínim d’adjudicació és el que correspon al tipus de sortida de la primera o segona licitació, quan el béns o drets han estat objecte d’una o dues vendes en pública subhasta desertes. • El preu mínim de sortida de la tercera i darrera subhasta = al 50% de la valoració del bé, quan es tracti de béns immobles. I dels 2/3 del tipus de la darrera subhasta, quan es tracti de béns mobles. • Quan els béns o drets no han estat objecte de subhasta, no es poden adjudicar per sota del 50 % del seu valor – en el cas de tenir menys de tres ofertes, no es podran adjudicar per sota del 70% del seu valor. 83 Cancel·lació de l’embargament • Una vegada satisfet l’import objecte d’execució forçosa, el Saig aixeca l’embargament sobre els béns i drets no alienats. • Si en resulta un import excedent, aquest es lliura a la persona fins el moment embargada, llevat que hi hagi altres embargaments posteriors, cas en el que el Saig posa a disposició de l’autoritat embargant els excedents obtinguts fins la xifra corresponent. • L’aixecament i cancel·lació dels efectes de l’embargament s’ha de notificar a les persones o entitats que hagi instat perquè retinguin diners o anotin la mesura de bloqueig, per tal que cancel·lin les instruccions i les anotacions practicades. 84 www.saigandorra.com • Procediments de venda en pública subhasta • Publicitat • Informació • Servei • Acompanyament 85 www.saigandorra.com 86 www.saigandorra.com 87 www.saigandorra.com 88 www.saigandorra.com 89 Dubtes – preguntes – reflexions opinions 90 Conclusions 91 Agraït pel vostre interès 92