Acció Tutorial PDF

Què és una Acció Educativa? Acció deliberada amb una finalitat pedagògica, que s’inicia internacionalment dins d’u marc de comunicació i relació interpersonal. En el cas d’educació infantil: Aquesta acció educativa ha de ser, en primer lloc, contextualitzarà en la quotidianitat...

Què és una Acció Educativa? Acció deliberada amb una finalitat pedagògica, que s’inicia internacionalment dins d’u marc de comunicació i relació interpersonal. En el cas d’educació infantil: Aquesta acció educativa ha de ser, en primer lloc, contextualitzarà en la quotidianitat, permetre connectar moments de joc amb les atencions imprescindibles de repòs, alimentació i higiene, i garantir un context de confiança, seguretat i benestar. I, en segon lloc, ha de reforçar els aprenentatges adquirits prèviament, proposant diferents contextos d’aprenentatge, creant un ambient ric i facilitador de relacions humanes, i brandant l’oportunitat per reforçar la confiança i seguretat afectiva de les i els menors. Característiques de l’acció educativa Una acció educativa ha de ser: - Estructurada i sistemàtica: organitzada i ordenada d’acord amb l’àmbit social i el context, però de forma flexible perquè es pugui adaptar als infants. - Bidireccional: ha de ser de gran ajuda tant per als nens com per al mestre. - Programada: es desenvolupen en un temps i horari determinat. - Planificada: delimitada per objectius previs i avaluables. - Contextualitzada: es té en compte el context social, polític i cultural i el context en que es desenvolupa. - Globalitzadora: té una perspectiva global que representa la interdisciplinarietat de l’acció, és a dir, er a tothom. - Avaluable: suposa comprovar si els objectius proposats s’aconsegueixen de tres maneres: inicial, procés i final. Quan una acció educativa està relacionada amb l’acció tutorial? Quan té per finalitat contribuir al desenvolupament de competències personals, emocionals i socials necessàries per poder dur a terme un projecte personal, acadèmic i professional. En el cas d’Educació Infantil: Aquestes competències personals, emocionals i socials necessàries per poder dur a terme un projecte personal, acadèmic i professional, es vinculen amb 11 competències específiques que s'adquireixen al voltant de 4 eixos de desenvolupament i aprenentatge. Què són els eixos de desenvolupament i aprenentatge? Són un pas més cap a la globalització i permeten estructurar i planificar l’acció educativa i organitzar les competències específiques respectant i adaptant-se a la forma de desenvolupar-se i aprendre dels infants. Impliquen: Una visó global de currículum que posa els infants en el centre de les decisions. Un currículum globalitzat que dona resposta a la manera on l’infant aprèn i les desenvolupa. Situacions d’aprenentatge global, significatives i estimulants que permetin establir relacions entre tots els elements que els formen. Quins són els eixos de desenvolupament i aprenentatge? 1. Infant que creix amb autonomia i confiança. a. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma 2. Infant que es comunica amb diferents llengües a. Aprendre a pensar i a comunicar 3. Infant que descobreix l’entorn amb curiositat a. Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa 4. Infant que forma part de la diversitat del món que l’envolta a. Prendre a conviure i habitar el món Què són les competències específiques? Són els aprenentatges que els infants han de desenvolupar en una realitat concreta del seu entorn (situacions o contextos) pe resoldre les diferents situacions de vida que es van trobant i que requereixen de diferents saber. A més a més, suposen l’inici del procés de desenvolupament de les competències clau comunes a totes les etapes educatives. Quines són les competències? Competències clau comunes a totes les etapes educatives 1. Competència en comunicació lingüística. 2. Competència plurilingüe. 3. Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. 4. Competència digital. 5. Competència personal, social i d'aprendre a aprendre. 6. Competència ciutadana. 7. Competència en pensament creatiu. 8. Competència en consciència i expressió culturals. Competències específiques EIX 1: INFANT QUE CREIX AMB AUTONOMIA I CONFIANÇA Competència específica 1: Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les seves possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva. Competència específica 2: Viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva. Competència específica 3: Adonar-se de la influència de l'espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món. Competència específica 4: Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat. EIX 2: INFANT QUE ES COMUNICA AMB DIFERENTS LLENGUATGES Competència específica 1: Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges. Competència específica 2: Expressar-se de manera comprensible, personal i creativa mitjançant diferents llenguatges, explorant les possibilitats i gaudint- ne, per respondre a diferents contextos comunicatius. EIX 3: INFANT QUE DESCOBREIX L’ENTORN AMB CURIOSITAT Competència específica 1: Observar i reconèixer característiques de materials i elements i establir relacions entre ells, mitjançant l’experimentació i manipulació sensorial, per avançar cap a estructures de pensament cada vegada més complexes desenvolupant habilitats de raonament matemàtic. Competència específica 2: Desenvolupar, de forma progressiva, diferents formes de raonament i procediments del pensament científic, a través de l'observació i la manipulació, per iniciar-se en la interpretació de l'entorn i respondre de forma creativa als diferents reptes i situacions. Competència específica 3: Explorar i reconèixer elements i fenòmens del món natural, establint relacions entre la pròpia acció i les conseqüències que se'n deriven, per iniciar hàbits de sostenibilitat i conservació de l’entorn. EIX 4: INFANT QUE FORMA PART DE LA DIVERSITAT DEL MÓN Competència específica 1: Avançar en la relació amb els altres en condicions d' igualtat, creant vincles, per construir la pròpia identitat basada en els valors democràtics i de respecte als drets humans. Competència específica 2: Apreciar progressivament l' entorn social i cultural proper i la seva diversitat, mostrant interès i respecte per conviure.  APROXIMACIÓ ECOLÒGICA SISTÈMICA DE L’ACCIÓ TUTORIAL: Què s’entén per Acció tutorial? És una activitat orientadora intencional d’acompanyament continu i personalitzat que requereix un conjunt d’accions educatives que contribueixin a que nenes i nens assoleixi les competències personals, emocionals i socials, que són necessàries per complir amb el seu projecte personal, acadèmic i professional. On s’ubica l’acció tutorial? L’acció tutorial s’ubica dins de l’orientació educativa. Model ecològic de Bronfenbrenner Cada individu forma part de diversos sistemes socials, en els quals va configurant la seva activitat i les seves característiques personals, i ho fa condicionat per la repercussió que aquests sistemes tenen sobre el seu desenvolupament personal. El desenvolupament serà producte d’un complex camp de forces que donaran lloc al comportament peculiar de cada subjecte en cada moment. Posseeix quatre sistemes: MICROSISTEMA o Entorn/context immediat de l’Infant. o Interaccions directes entre: família, grup d’iguals, escola. MESOSISTEMA o Sistema de microsistemes. o Interconnexió significativa entre sistemes que envolten l’infant. EXOSISTEMA o Nexe N-terminal dos o més microsistemes. o L’Infant no hi és present, però si rep les seves influències. MACROSISTEMA o Marc social i cultural. o Conté els factors socioeconòmics i culturals de cada societat. Els sistemes tenen capacitat per incorporar institucions i persones amb responsabilitats educatives perquè comparteixen l’anàlisi de necessitats i projectes d’un territori o comunitat determinada (èxit escolar, habilitats de vida saludable, oci responsable, cohesió social, transició al treball i benestar social) i perquè coordinen l’acció socioeducativa de manera integral i coherent. Principis educatius del model ecològic-sistèmic Millorar el desenvolupament intel·lectual, emocional, social, moral de nenes i nens influenciats per: Contextos/entorns de desenvolupament primaris (CDP): guia, suport, modelatge, etc. Contextos/entorns de desenvolupament secundaris (CDS): habilitar les condicions per al traspàs de control (internalització i autonomia). o Ex: aprendre a anar amb bicicleta a. CDP: rodetes auxiliars, la mà de la persona referent agafen el nostre seient… b. CDS: mecanismes, moviments, tècniques… “Ja puc anar sola!” Tot això requereix de vincles afectius sòlids entre les persones adultes i els infants. Vincle continuat entre els diferents microsistemes (MESOSISTEMA) El potencial de desenvolupament d’un escenari de criança es veu incrementat en funció del nombre de vincles sustentadors entre un escenari i altres contextos en els quals es troba l’Infant i els adults responsables de la seva cura. Formats de vincle segons Bronfenbenner: o Activitats compartides. o Comunicació en els dos sentits. o Informació subministrada a cada escenari sobre els demés. El potencial evolutiu d’un entorn es veu incrementat si els vincles entre entorns estimulen: o La confiança mútua o L’ orientació positiva o El consens de metes entre entorns o Equilibri de poders entre entorns La finalitat del vincle és el desenvolupament ple de l’infant. Idees clau sobre el model ecològic sistèmic i l’educació El potencial de desenvolupament de l’Infant es veu positivament incrementat pels vincles bidireccionals entre els seus entorns de pertinença. El vincle entre família - escola - comunitat ha de servir per promoure canvis i millores positives en els infants. L’ entorn afavoreix el desenvolupament en la mesura en què les demandes envers l’alumne són coherents i significativament lògiques entre entorns. L’acció tutorial a partir del model ecològic-sistèmic SOCIETAT L’ acció tutorial que afecta als infants és responsabilitat de: COMUNITAT Societat Comunitat FAMÍLIA ESCOLA Família (persona de referència) Escola (mestres) Família, escola i comunitat tenen un projecte educatiu comú, amb objectius educatius compartits i el fet de tenir aquest projecte comú, els porta a una corresponsabilitat educativa per a poder dur a terme els objectius. Tot aquest procés es denomina acció tutorial. El paper de la família La família és el principal microsistema educatiu. La família és: Referent principal o És agent educatiu i de suport més potent. Transmissora de valors o Ensenya pautes de convivència, normes familiars i socials (hàbits d’higiene i salut, etc). Referent afectiu i relacional o Brinda identitat individual i de grup (clan). o Ofereix protecció i consol. Afavoreix l’adaptació social i personal en diferents etapes de la vida. El paper de l’escola L’escola és un microsistema educatiu que també influeix en el recent i en el futur dels infants. L’escola ha de: Complir amb el dret a l'educació progressiva (cada nen té un procés) Condicions d'igualtat d'oportunitats (adaptar les activitats per a tots els alumnes) Disciplina compatible amb la dignitat humana (parlar amb respecte, posar-nos a la seva altura...) Desenvolupament integral (els aprenentatges van més enllà dels continguts acadèmics, es busca relacionar, incloure en el quotidià...) Comellas (2013) diu que l’escola ha de: Desenvolupar: personalitat, aptituds, capacitat mental i física Inculcar respecte a: drets humans, llibertats fonamentals, pròpia identitat cultural... Inculcar el respecte al medi ambient Preparar per a la vida social responsable L’escola és: Referent educatiu o Col·labora amb la família en l’educació dels infants. o Promou el desenvolupament integral dels infants. Transmissora de valors o Ensenya normes de convivència positiva. o Elabora pautes per a la realització personal. Promotora del desenvolupament afectiu i relacional o Fomenta les relacions que afectes tant la dimensió individual com grupal. La mestra és la figura de referència a l’aula té un paper determinant. El paper de la comunitat La comunitat es el mesosistema. Referent social o És l’entorn en el qual es realitzen les interaccions dels microsistemes. Transmissora de valors o Romeu la participació social i ciutadana (consciència cívica, solidaritat…). Marc d’accions educatives o Permet i promou l’educació formal, informal i no formal. Cal educar a la ciutat, educar la ciutat i educar de la ciutat. S’educa a la ciutat —> tots els llocs que te la ciutat: parc, museus… Educar la ciutat —> totes les persones de la ciutat s’han d’educar Educar de la ciutat —> depèn del la ciutat t unes normes o altres Tot el que envolta a l’Infant influeix en la seva educació Es important establir relacions bidireccional entre escola, família i comunitat Punt de partida de l’accó tutorial L’educació infantil té per finalitat contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic de l’infant, així com l’educació en valors cívics i de convivència. El seu desenvolupament ha de compensar els efectes que les desigualtats tenen en l’aprenentatge i l'evolució infantil, així com la detecció precoç i l'atenció primària de necessitats específiques de suport educatiu. L’orientació L'orientació comprèn les accions de centre que promouen l'acompanyament personalitzat de l'alumnat i requereix que els equips de centre incorporin estratègies que afavoreixen l'aprenentatge i l’autonomia de l’infant. Crear oportunitats per obtenir el màxim i el millor dels infants: Autoconeixement, autoestima i compromís. Dimensió orientadora de l’acció educativa: l’Acció Tutorial L'Acció tutorial és un procés emmarcat dins de l'orientació educativa, i: Vetlla per garantir el desenvolupament integral de l’infant, defugint de la visió intel·lectual, convergent i mecànica de l’educació (adquisició mecànic i en cadena de coneixements i conceptes abstractes). Promou el desenvolupament personal (emocions, creativitat, presa de decisions...) i social (treball en equip, empatia, resolució de conflictes, assertivitat, etc.). Per assolir maduresa personal i integració social Agents de l’acció tutorial Persones destinatàries de la intervenció orientadora des de la perspectiva ecològica sistèmica 1. El potencial de desenvolupament de l'infant es veu positivament incrementat pels vincles bidireccionals entre els seus entorns de pertinença. 2. El vincle entre família– escola– comunitat ha de servir per promoure canvis i millores positives en l' alumnat. 3. L'entorn afavoreix el desenvolupament mesura en què les demandes cap a l'alumnat són coherents i significativament lògiques entre entorns. Agents implicates: Escola o Mestres, mestres d’educacó especial equip directiu Família o AFA, persones de referència Infants o Individual i grupal Serveis externs o Psicòlegs,psicopedagogs, logopedes, fisioterapeutes, vetlladors, etc. Consell escolar Àrees d’intervenció orientadora i tutorial Acció tutorial per al desenvolupament acadèmic o Desenvolupament d’habilitats per aprendre a aprendre que afavoreixin la construcció de coneixements, procediments i actituds per al progrés educatiu. Acció tutorial per al desenvolupament personal i social o Ensenyar a ser persona i ensenyar a conviure. o Autoconeixement, competències socials i prosocials (empatia, diàleg, resolució de conflictes, etc.) o Equilibri i harmonia personal. o Afrontar les exigències i reptes associats al desenvolupament personal i social, Acció tutorial per a l’atenció a la diversitat o Establiment de mesures educatives d’atenció a les necessitats educatives o Dirigit a tot l’alumnat o Tutors – equip docent: adequació dels processos d’ensenyament i aprenentatge a les necessitats i interessos de l’alumnat. Focus de l’acció tutorial Competencies transversals Competències que es poden utilitzar en qualsevol situació. Ensenyar a decidir o Facilitar la presa de decisions Ensenyar a pensar o Millorar la capacitat d’aprendre i pensar dels infants Ensenyar a ser persona o Acompanyar en la construcció de la identitat personal Ensenyar a conviure i a comportar-se o Promoure el desenvolupament de les competències socials i prosocials Característiques de l’acció tutorial Procés continu, actiu i dinàmic Intrínseca als processos d’ensenyament i aprenentatge Requereix coordinació i col·laboració entre tots els agents educatius Utilitza com a marc de referència (per al desenvolupament d’activitats tutorials) el currículum escolar Les seves activitats han de desenvolupar-se des d’una perspectiva interdisciplinar (ACCIÓ INTEGRAL=dimensió afectiva, personal, acadèmica i social) Facilita activitats que promoguin l’adquisició d’estratègies i tècniques per a l’autonomia Comprèn activitats i funcions dutes a terme per part de la tutora/tutor amb el grup d’alumnes i, amb la resta d’agents educatius S’anticipa a les dificultats (Intervenció preventiva) Atén a la diversitat (intervenció personal), donant resposta a la heterogeneïtat de l’alumnat (personalització de l’aprenentatge). Objectius de l’acció tutorial 1. Contribuir a la personalització de la educació 2. Ajustar la resposta educativa a les necessitats particulars 3. Destacar els aspectes orientadors de l’educació 4. Afavorir processos de maduresa personal, de desenvolupament de la identitat i del sistema de valors 5. Prevenir dificultats d’aprenentatge 6. Contribuir a l’adequada relació i interacció entre els diferents integrants de la comunitat educativa Desenvolupament i educació integral Funcions d l’acció tutorial Tasques de la mestra tutor i el mestre tutor: Orientació acadèmica Coneixement de l’alumnat Participació i integració dels infants Promoure habilitats per a la resiliència Planificació i coordinació dels processos d’ensenyament-aprenentatge i avaluació amb el professorat Coordinació família– escola Seguiment i avaluació de l’alumnat. Planificació i avaluació de l’acció tutorial Moments de l’acció tutorial Al llarg de totes les etapes educatives o L’acció tutorial i d’orientació des d’educació infantil fins educació postobligatòria MOMENTS CLAU: L’acollida i la transició entre etapes o Desplegar accions en moments clau de la trajectòria escolar de l’infant (acollida i transició entre etapes) Accions Individuals i grupals o Pla d’Acció Tutorial (PAT) amb accions individuals i grupals en col·laboració amb tota la comunitat educativa. Transversal o Travessar a la resta d’àrees curriculars  PRINCIPIS D’ORIENTACIÓ QUE GUIEN L’ACCIÓ TUTORIAL Visió tradicional d’orientació 1. Intervenció individual i directa orientada a la resolució de problemes. 2. Importància al diagnòstic de capacitats. 3. Es dona només en el context de l'educació formal. Visió actual de l’orientació 1. Arriba a tot l’alumnat. 2. Permet el desenvolupament personal, social i professional en el context. 3. Es desenvolupa dins i al costat del propi procés educatiu, vital i professional. 4. Implica a tots els agents educatius 5. Considera el model sistèmic-ecològic d’intervenció psicopedagògica. 6. Es realitza sota quatre principis. Orientació educativa com un procés interdisciplinari i transdisciplinari sustentat en els principis d'intervenció preventiva, desenvolupament i atenció a la diversitat de l'alumne, els agents educatius del qual (orientadors, pares, docents-tutors, família i comunitat) assumeixen la funció de facilitar i promoure el seu desenvolupament integral perquè es constitueixin en éssers transformadors de si mateixos i del seu entorn. Principis d’orientació de l’acció tutorial Principi de prevenció Promou la intervenció orientadora de forma intencional. S’anticipa a la manifestació de necessitats o conflictes que influeixen en el desenvolupament de la persona i a les transicions d’uns estudis a uns altres. Basat en la necessitat de preparar als infants per a la superació de les diferents crisis de desenvolupament. Objectius del principi de prevenció Davant de situacions de risc: Anticipar-se Tractar de reduir la seva intensitat i els seus efectes negatius. Tractar d’eliminar-los a través de la reeducació, procurant el desenvolupament de competències funcionals, socials i de resiliència. Desenvolupar la competència funcional i social, la capacitat per enfrontar situacions i d’enfortiment personal. Moments de transició per als infants i les seves famílies Etapa educació infantil Etapa educació primaria Principi de desenvolupament Estimular el progrés de la persona d’un estadi a un altre. Modificar els esquemes de coneixement a partir de les seves experiències. S’acompanya per ajudar a aconseguir el màxim de les potencialitats. S’estimula el progés: o Maduratiu ▪ etapes d’orientació associades al desenvolupament biològic i a procés temporal. (Activiats adecuades a la seva edat) o Constructivista ▪ desenvolupament del pensament cognitiu associat a la interacció constant amb el context. (Esquemes mentals) Què entenem per desenvolupament? Procés de creixement personal amb canvis qualificats. L’Infant cada vegada és més complex. Més interpretació comprensiva del món Més integració d’experiències àmplies i complexes. Objectius Dotar de competències necessàries i enfrontar les demandes de cada etapa evolutiva. Proporcionar situacions d’aprenentatge vital que permetin interaccionar amb l’entorn, tractant de garantir la igualtat d’oportunitats, la no discriminació i la inclusió. Principi d’intervenció social Impulsar el canvi i/o transformació personal i social Coneixement dels determinants socials i la seva infuència en la presa de decisions personals i les intervencions hauran de facilitar l’exploració de metes macrosocials i microsocials. S’ha de tenir en compte els contextos propers. (Família, escola, companys, barri) Com ensenyo als infants com integrar-se en els diferents contextos, entendre les normes socials Objectiu Promoure l’autorealització dels infants des del context social i no de manera exclusivament individual. Principi d’enfortiment personal Potenciar la responsabilitat i el protagonisme. Emergeixen: o Sentiments de poder  ▪ factors que determinen la vida juguen un paper fonamental en la conducta o Limitacions ▪ que es troben en el sistema o en les estructures microsocials en les quals d0ubiquen els infants Objectius Afavorir i vetllar que el desenvolupament personal dels infants es produeixi potenciant l’enfortiment personal (empowerment) Cal confiar en les possibilitats dels infants per dirigir la seva vida, potenciant la seva responsabilitat i el seu protagonisme en les tasques educatives. Elements claus per l’enfortiment personal Participació activa Itentificacio potencialitats Conscienciació entorn Poder de decisió i d’autodeterminació Per tant: L’acció tutorial ha de contribuir al desenvolupament personal i social dels infants Identificant les seves necessitats. Garantint que les situacions educatives siguin adequades a les seves capacitats. Assegurant l’enfortimentdel vincle afectiu i la capacitat d’enfrontar-se i recuperar-se enfront de situacions d’angoixa i de conflicte. Col·Laborcant i implicant les famílies en el procés educatiu dels seus fills i filles. El desplegament de l’acció tutorial demanda una planificació del desenvolupament, un seguiment i una avaluació de les competencies específiques, transversals i claus inserides en cadascuna de les activitats del centre, de l’aula i de l’entorn.  L’ACCIÓ TUTORIAL EN EL MARC D’UN SISTEMA EDUCATIU INCLUSIU Model educatiu inclusiu L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat respecte als principis democràtics de convivència, als drets i llibertats fonamentals. L’educació inclusiva té a veure amb la justícia del sistema educatiu. Exclusió: La gent que té alguna discapacitat queden exclosos del sistema. Segregació: La gent que té alguna discapacitat es diferencien i queden en un altre grup només amb gent que també té discapacitats. Integració: La gent amb discapacitats poden “conviure” amb la resta de gent però ells continuen conformant un grup sols. Inclusió: Tots estem junts i convivim per igual. Igualtat: totes les persones es beneficien de mateix suport. Equitat: totes les persones obtenen el suport que necessiten. (“Discriminació inclusiva”). Justícia: Cap persona necessita suports ni adaptacions perquè es van abordar les causes de la iniquitat. Sistema educatiu inclusiu Atenció educativa per a tothom (especial si hi ha risc exclusió i marginació). Escola com a promotora d'oportunitats educatives. Treball col·laboratiu professionals i persones implicades. Normativa i provisió de serveis. Educació inclusiva Procés d’ajuda per superar obstacles que limiten: presència, participació i assoliments dels infants. Procés d'enfortiment de la capacitat del sistema educatiu. La diversitat funcional és la capacitat extraordinària de ser capaç. Marc normatiu Declaració de Drets de l'Infant Dret a l'educació en igualtat d'oportunitats i al màxim desenvolupament possible a través del sistema educatiu (Art. 2, 6, 28 i 29). Deure d'Administracions públiques a proporcionar aquestes oportunitats a nenes i nens amb diversitats funcionals (Art. 23). LOMLOE Qualitat de l'educació per a tots (independentment de condicions i circumstàncies). Igualtat d'oportunitats (educació i inclusió educativa). Flexibilitat del sistema per adequar processos educatius a la diversitat (aptituds, interessos, expectatives i necessitats). LEC Activitat educativa adequada per atendre diversitat i assolir igualtat d'oportunitats i d’accessibilitat. Atenció educativa regida per principi d'inclusió. Inclusió escolar com a principi rector del sistema educatiu. Escola inclusiva com a base per a l'atenció a tothom. Decret 150/2017 de 17 octubre, d'atenció educativa a l'alumnat marc d'un sistema educatiu inclusiu Garanteix que centres educatius (sostinguts amb fons públics) siguin inclusius. Criteris orienten organització i gestió. Ordenació de mesures i suports. Diversificació d’oferta de serveis de centres d’educació especial. Discapacitat resultat de interacció amb obstacles existents en la societat i en el sistema educatiu. Necessitat específiques de suport educatiu (NESE) és part de realitat escolar (social). Personal docent i de suport educatiu son suport per a tot el grup. Procés educatiu personalitzat, amb diferents nivells de suport segons la necessitat.  EL MODEL EDUCATIU DE CATALUNYA Com s’articula l’acció tutorial en el model educatiu de catalunya? L’atenció educativa Conjunt de mesures i suports destinats a tot l’alumnat, amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avancin en l’assoliment de les competències Mesures i suports universals Accions preventives i proactives per a tots els alumnes en tots els entorns. Per a tot l’alumnat. Mesures que vetllen pel desenvolupament personal i social, l’assoliment de competències. Mesures i suports addicionals Accions flexibles, temporals i preventives per a l’atenció específica als aprenentatges. Per a alumnes amb circumstàncies personals singulars o de vulnerabilitat o amb risc d’abandonament escolar prematur. Alumnes de l’avaluació dels quals es desprenen que tenen dificultats en l’aprenentatge. Mesures i suports intensius Accions d’alta intensitat i llarga durada en atenció a les singularitats individuals. Per a alumnes amb necessitats educatives especials, adaptats a les singularitats, i sense límit temporal. L’acció tutorial dins del model educatiu de Catalunya 1. L’acollida + Coordinació de les accions pedagògiques compartides entre etapes i ensenyaments La Coordinació interna i externa i la transició entre cicles i etapes Prèvies a l’escolarització o Familiarització amb l’entorn, o Jornades de portes obertes o Activitats formatives A l’inici de l’escolarització o Entrevista inicial amb les famílies i/o alumnes o Reunió inicial amb les famílies i/o alumnes o Període d’adaptació Durant l’escolarització o Acompanyament entre alumnes o Cohesió de grup  2. Al servei de la personalització i projecció dels aprenentatges La individualització o personaltzació de l’aprenentatge i la resposta a les necessitats educatives de l’alumnat Actualització del Projecte Educatiu de Centre (PEC) Desplegament de les competències bàsiques transversals i per àrees (programacions, avaluació, PI, etc.) Estratègies i eines per al seguiment de l’alumne (família, detecció, adaptació, coordinació SEE i SEZ) Obstacles estructurals Manca de canvi cultural de paradigma Professionals amb insuficient interiorització d'implicacions d'educació inclusiva i de transformació de la seva pràctica professional Desconeixement (personal docent i famílies) d'inclusió com a dret de nenes i nens Dificultats escolarització a causa de desconeixement de beneficis que aporta educació inclusiva (no depèn necessàriament de suports i recursos) Dèficit en alineació i corresponsabilitat de les persones implicades Dificultat realització actuació coordinada i integrada entre diferents agents i serveis (EAP, CDIAP, etc.) Diferències de nenes/nens a les escoles "ordinàries" i d'educació "especial" (d'acord al territori) Dèficit compromís intersectorial (administracions educatives) Manca enfocament integral que permeti treballar en RED entre diferents serveis socioeducatius No valorar escoles infantils com a porta d'accés al sistema educatiu que manté estreta col·laboració amb famílies Insuficiència de recursos Insuficient dotació: Recursos per a la inclusió o la seva distribució Personal logopeda i de fisioteràpia, que obliguen les famílies a recórrer a recursos privats Personal de suport de serveis educatius, clau per atendre nenes/es, assessorar docents i famílies, i establir col·laboracions amb serveis socials i de salut (Ex.: EAP) A l’escola inclusiva Només hi ha estudiantes, sense cap mena d’adjectius, encara que evidentment siguin diferents. No hi ha estudiantes corrents ni especials La diversitat s un fet natural i normal. L’escola inclusiva ha de tenir en compte: Perspectiva transversal o Currículum inclusiu o PEC que garanteix la participació l’aprenentatge per a nenes i nens. Perspectiva longitudinal o Preveure tot el recorregut pel sistema educatiu o Garantir coherència entre totes les etapes. Principis de l’escola inclusiva Reconeixement de la diversitat. Sistema educatiu inclusiu. Personalització de l’aprenentatge Equitat i igualtat d’oportunitats Formació del personal docent Participació i corresponsabilitat. L’escola és molt potent, però no omnipotent. No pot ser l’únic agent de transformació social. L’acció educativa no pot dependre només de projectes interns de les escoles sinó també de projectes comuns. Entre diveroso agents educatius. L’acció educativa ha d’ésser conjunta complementària entre la tasca familiar les escoles i tots els agents i les entitats educatives del territori. Xarxa dins de l’escola Serveis educatiu Equips multiprofessionals que donen suport i assessoraments a centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies). Serveis educatius de Zona Centres de recursos pedagògics (CRP) Equips d’Assessorament Pedagògic (EAP) Equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC) Serveis Educatius Específics Centres de Recursos Educatius per a deficiències auditives (CREDA) Centres de Recursos Educatius per a Discapacitats Visuals (CREDV) Centre de Recursos Educatis per a Trastorns de Desenvolupament i Conducta (CRETDIC) Serveis educatius de suport curricular Camps d’aprenentatge (CdA) Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (CESIRE) Serveis socials Direcció general d’atenció a la infància i adolescència (DGAIA) o Organisme que promou el benestar de la infància i adolescència en alt risc de marginació social. Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) Serveis d’Atenció a la Infància i l’Adolescència o Inclou serveis de departaments amb competència sanitària i sociosanitàries i en matèria de treball, ajuntaments i altres ens locals. Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) Centre de Saluta Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)