Acció tutorial PDF

TEMA 1: MARC TEORIC NORMATIVA SOBRE L’ACCIÓ TUTORIAL I LA ORIENTACIÓ LLEI 12/2009, DEL 10 DE JULIOL, D’EDUCACIÓ. (LEC) Artícle 57: Educació bàsica L’educació primària L’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolup...

TEMA 1: MARC TEORIC NORMATIVA SOBRE L’ACCIÓ TUTORIAL I LA ORIENTACIÓ LLEI 12/2009, DEL 10 DE JULIOL, D’EDUCACIÓ. (LEC) Artícle 57: Educació bàsica L’educació primària L’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Per a facilitar a les famílies l'exercici del dret i el deure de participar i implicarse en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills. TÍTOL VIII Del professorat i altres professionals dels centres Capítol 1 Exercici de la professió docent Artícle 104 La funció docent 1. Els mestres i els professors són agents principals del procés educatiu en els centres. 2. Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents: a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l’atribució docent. b) Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes. c) Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge. d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal els alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral. e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu. f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades. g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades. h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament.  i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral. j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i dominar com a eina metodològica. k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d’acord amb l’article 34. DECRET 102/2010, DE 3 D’AGOST, D’AUTONOMIA DELS CENTRES EDUCATIUS Artícle 15 Acció tutorial 1. L’acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat. 2. Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de: a) Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l’evolució educativa dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada. b) Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l’exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles. c) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure, especialment a l’etapa d’educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne en el seu procés educatiu. d) Dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere. e) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre. f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització de les pràctiques en les empreses. CAPÍTOL III Les famílies Artícle 25 - Participació de les famílies en el procés educatiu. - Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre: El projecte educatiu. El caràcter propi del centre. Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té. La carta de compromís educatiu, i la corresponsabilització que comporta per a les famílies. Les normes d’organització i funcionament del centre. Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies. L’aportació econòmica que. si escau, els comporta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts. La programació general anual del centre. Les beques i els ajuts a l’estudi. - Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria. - Les mares, els pares o tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l’educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia. - El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures adequades per a facilitar l’assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i l’assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de representació que participin. OBJECTIUS DE LA TUTORIA Atenció alumnat - Seguiment del procés d’aprenentatge individual. - Foment de la integració de cada alumne/a al grup. - Orientació acadèmica, personal i professional. - Promoció de la participació en el grup: assemblees, activitats culturals, delegat, … (organització de la vida diaria de l’aula) Atenció professorat - Facilitar el coneixement de l’alumnat individualment i en grup. - Coherència en la tasca educativa del mateix grup. - Coordinació amb altres professionals. Atenció famílies - Facilitar l’intercanvi d’informació per a la presa de decisions. - Promoure la participació i la col·laboració dels pares en la tasca educativa. - Promoure la formació de les famílies. PRINCIPIS DE L’ACCIÓ TUTORIAL - L’acció tutorial és cosa de tots, encara que els principis protagonistes són els tutors/es. - Tots som diferents i s’ha d’entendre la diversitat com un valor, no com una marginació. - L’objectiu és el desenvolupament personal de l’alumnat. - L’acció tutorial és un procés continu. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ Tot procés d’ajuda continu dirigit a totes les persones al llarg de tot el cicle vital amb la finalitat de potenciar el desenvolupament integral de l’ésser humà (Bisquerra, 1998). MODELS D’INTERVENCIÓ EN ORIENTACIÓ Model clínic - Relació personal entre orientador - orientat. - Satisfacció de necessitats personals, educatives i socio-professionals. - Enfocament terpaèutic però també té una dimensió preventiva i de desenvolupament personal. - Normalment tècnica de l’entrevista. Model de programes - És una activitat planificada. - S’aplica en un context determinat. - Es dissenya i realitza amb la intenció d’aconseguir uns objectius concrets. - Es dissenya a partir de la identificació de necessitats concretes (diagnòstic de necessitats) - Intervenció preventiva i de desenvolupament. Model de consulta CONTEXT ESCOLAR Comissió d’atenció educativa inclusiva (CAEI) (abans CAD - Comissió d’Atenció a la Diversitat) Funcions - Concretar els criteris i les prioritats que el centre estableix per a l’atenció a la diversitat dels alumnes. - Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades. - Posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació amb la diversitat i els alumnes que troben barreres en l’aprenentatge i la participació. - Conèixer cadascun dels alumnes i construir una manera d’entendre’ls que faciliti el desenvolupament d’una pràctica educativa que doni resposta a la seva situació personal. - Proposar els plans de suport individualitzats i planificar les actuacions i reunions necessàries per al seu desenvolupament i concreció. - Col·laborar a través del diàleg i de la construcció compartida en la creació d’un marc de referència comú en l’àmbit del centre a fi d’avançar cap a l’escola inclusiva i en les respostes i formes de suport que s’ofereixen a tot l’alumnat. Qui forma la CAEI? - L’equip directiu. - Els docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres d’educació especial, mestres d’audició i llenguatge, orientador del centre, professorat de pedagogia terapèutica, mestres de reforç, professorat de l’aula d’acollida, professionals del SIEI). - Psicopedagogs de l’equip d’assessorament i orientació pedagògica (EAP). - Els coordinadors o representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa educativa. - De manera puntual, i quan es consideri necessari per a la temàtica tractada, es poden afegir altres professionals com el tècnic o tècnica d’orientació social, professionals del CREDA, CREDV, ELIC, fisioterapeuta de l’EAP, …  TEMA 2: TÈCNIQUES I RECURSOS TÈCNIQUES I RECURSOS PER OBTENIR INFORMACIÓ A L’ACCIÓ TUTORIAL TESTS I QÜESTIONARIS Tests - Vàlids - Fiables - Publicats És complicat trobar tests adequats per utilitzar a l’aula. Qüestionaris - Preguntes (d’opinió, creences, actituds, etc.) - Sovint utilitzats a l’escola Molt difícil utilitzar a cicle inicial. Com elaborar un qüestionari - 1r: dades identificatives (nom, cognom, edat, curs, …) - 2n: estructura qüestionari (preguntes fàcils, complexes, agradables, …) Tipus de preguntes Obertes “Amb quin company jugues a l’hora del pati?” Tancades “Amb quin company jugues a l’hora del pati?” - Jugo amb tots - Jugo amb un o dos companys - Sol/a Orientacions pels qüestionaris a alumnes de primària - No durar més de 30-35 minuts - Llenguatge adequat i comprensible a les característiques del grup - No preguntes negatives - No posar adverbis de freqüència - Preguntar una cosa cosa a cada pregunta - Preguntar el mateix dues vegades com a escala de sinceritat (preguntes importants) ENTREVISTES Són necessàries per orientar a l’alumnat i a les famílies. OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA - Observació puntual - Observació d’interval Registres tancats - Llistes de comprovació (checklist) - Sistema de categories - Escales d’estimació Registres oberts - Notes de camp - Registres anacdòtics - Diaris de camp ANÀLISI DOCUMENTAL I PROVES ESCRITES Anàlisi documental Informació extreta dels documents oficials de l’escola: actes de reunions, notes, plans individualitzats, ,,, Proves escrites Normalment són per avaluar continguts i competències.  TEMA 3: INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES QUÈ ENTENEM PER FAMÍLIA? “Conjunt de persones que conviuen sota el mateix sostre, organitzades en rols fixos (pare, mare, germans, etc.) amb vincles consanguinis o no, amb una manera d’existència econòmica i social comuna, amb sentiments afectius que els uneixen i aglutinen” OMS. LEGISLACIÓ Què estableix la llei d’educació? “Per a facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar”. - 1 entrevista per cicle Què és l’ideal? - 1 entrevista per trimestre La realitat - 1 per curs escolar (priorització) PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES? RAONS PER LES QUALS HEM D’INTERVENIR AMB LES FAMÍLIES - Buscar una coherència educativa entre el centre educatiu i les famílies. - Afavorir la implicació de les famílies. - Afavorir l’intercanvi d’informació per poder prendre decisions adequades tots. COM HAN DE SER LES INTERVENCIONS - Coherents - Professionals - Facilitadores QUINES INTERVENCIONS PODEM FER? DIFERENTS INTERVENCIONS - Entrevistes - Reunions inici de curs - Circulars - Intercanvis puntuals - Participació de les famílies al centre - Formació de les famílies Tipus d’entrevista Estructurada - Preguntes pre-establertes - Resposta bastant tancada - Qüestionari de forma oral - Avantatges Estalvi de temps Permet la mesura i la comparació entre subjectes - Desavantatges Poca flexibilitat Poca comprensió de les preguntes/respostes No estructurada o informal - S’utilitza quan no sabem res de la realitat. - Són flexibles, obertes i no pre-fixades. - Informació més difícil d’analitzar. - Requereix més temps. - Deixar parlar a la família i que expliquin tot el que vulguin. - No es pot comparar entre subjectes. Semi estructurada - Més utilitzada en Educació - Continguts en blocs temàtics - En funció de la resposta es pot aprofundir més o menys. - No hi ha un ordre establert - coherència - Llibertat de l’entrevistador - Són fonamentals - Espai: espai específic o a l’aula. - Aspectes a tenir en compte Tractar de vostè d’entrada i pactar si el tracte serà de tu o de vostè. Crear bon clima Planificació amb temps i bona preparació No dedicar temps a aspectes poc rellevants Temps aproximat: 30-40 min Mai parlar de temes de la societat que poden generar conflictes (fútbol, política, religió, …) - Els nens i nenes no són conflictius, bons estudiants, … Es mostren o tenen conductes agressives, d’interès. - Qui la pot demanar? Els tutors i tutores: si la demana el tutor ha de ser per escrit La família: si la demana la família tenir una idea del tema.  - La família Se’ls ha d’ajudar a clarificar el “problema” S’ha de desengoixar: tot és possible de solucionar S’ha d’ajudar a buscar una solució. No donar-la. - I els tutors i tutores? Entrevista de seguiment: acadèmic i personal-social i orientació futura. Problema puntual: buscar solució, implicació d’ajudar a trobar una solució. Temes a tractar - Adaptació de l’alumne. - Com es relaciona amb els companys i companyes. - Nivells d’aprenentatge personal (no només l’acadèmic) - Actituds i comportaments dins de l’aula, en l’esbarjo, … - Conductes conflictives (si n’hi ha) - Inquietuds tant del tutor com de la família. Estructura de l’entrevista amb la família 1. Presentació 2. Motiu de l’entrevista 3. Primera pregunta: important tenir-la preparada 4. Seguir el guió - Preguntes fàcils - preguntes complicades - preguntes relaxades i/o agradables 5. Acomiadament - Fer un resum dels acords presos - Acordar, si es necessari, una altra entrevista - Aspectes positius de l’alumne - Agrair la presència ACTITUD DE LES FAMÍLIES - XERRAIRES: reconduir la conversa - TÍMIDS: respostes curtes, si cal preguntar 2 o 3 cops - BROMISTES: contesten amb bromes - “AMANTS” DE LES DISCUSSIONS: no entrar mai en el seu joc MECANISMES DE DEFENSA DE LES FAMÍLIES - RACIONALITZACIÓ: intenten donar una imatge equivocada, diuen el que es pensen que el tutor/a vol sentir … - FUGIDA: busquen excuses, això ho fan tots … - PROJECCIÓ: atribuir als altres les pròpies actituds. Ex: al meu fill el castigo molt, però els altres pares també ho fan. LLENGUATGE PARAVERBAL I NO VERBAL - Com diem les coses és més important que el què. - LLENGUATGE PARAVERBAL To de veu, fluïdesa, velocitat, ritme … - LLENGUATGE NO VERBAL Distància: no uns davant dels altres. Expressió facial: els ulls no enganyen Postura corporal: oberta Gesticulació Il·lustradors: comprensió conversa. Adaptadors: auto-tocaments (anells, cabell, ungles, …) hetero-tocaments (bolígraf, paper, …) Reguladors: mirar rellotge de sobre la taula, posar llapis a l’estoig. REUNIONS INICI DE CURS - Reunions generals del centre Equip directiu Presentació dels i les docents Descriu la línia de centre que es treballa Normativa general del centre - Reunions d’aula - Reunions mixtes REUNIÓ D’AULA AMB LES FAMÍLIES - Enviar ordre del dia amb antelació (10 - 12 dies) - Salutació i agrair que hagin vingut - Presentació tutor/a (si no s’ha fet en la reunió general) - Passar llista dels pares, mares i/o tutors/es legals assistents (si s’ha de donar algún full no cal, ja portarà el nom) - Explicació característiques de l’edat i continguts dels curs. - Horari general: professorat desdoblaments, PAT, dinàmica de la classe … Infantil: rutines, hàbits, … - Calendari: avaluacions, dies festius, sortides, … - Informar web escola: email, incidències, … - Demanar col·laboració de les famílies amb la tasca educativa en general, puntualitat, dormir, esmorzar, mòbils, …  - Informar de l’horari d’atenció a les famílies - Informació sobre el menjador i les activitats extraescolars previstes RECOMANACIONS REUNIONS INICI DE CURS - No deixar passar massa temps des de l’inici de curs. - Horari adequat. - Parlar amb cordialitat i fermesa - No comprar grups - Si alguna resposta no es té clara, es farà la consulta i ja es donarà resposta. - Com perdre la por a parlar en públic: preperar-la bé, desenfocar cap a les famílies i rebre’ls. PARTICIPACIÓ FAMÍLIES - La llei estableix mecanismes de participació: APA Consell Escolar Comissions - Actes festius - Intervenció a l’aula (tallers, contacontes, hora de lectura, …) - Formació de les famílies  TEMA 4: INTERVENCIÓ INDIVIDUAL ALUMNAT ASPECTES IMPORTANTS - Tothom és diferent i únic. - Diferents necessitats. - Sentit crític, formació i revisió de la nostra pràctica docent. - Importància en l’actitud de com afrontem el problema o conflicte. - Fugir de l’adultocentrisme. - Error com a font d’aprenentatge i desenvolupament personal. - Donar veus als infants, són capaços de raonar, decidir, etc. - Fugir dels prejudicis. - Importància de la comunicació. - El context, les vivències i experiències ens acaben formant com a persones. - Importància en l’escola activa i l’observació. - Creure en nosaltres mateixes. INTERVENCIÓ INDIVIDUAL ALUMNAT Cal contemplar totes les vessants i les àrees de desenvolupament de les persones, per tal que puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats. Les persones: DESENVOLUPAMENT INTEGRAL ÀREA COGNITIVA - Pensar - Raonar problemes - Aprendre - Memoritzar - Raonar ÀREA MOTRIU - Motricitat fina - Motricitat gruixuda ÀREA SOCIAL I EMOCIONAL Formar relacions - bona gestió emocional / habilitats socials. Necessitem els agents de socialització: família, escola, grup d’iguals, xarxes socials, … En la primera fase de socialització és on es fonamenta i agafa l’estructura de la personalitat, la ideologia i les formes en què es relacionarà socialment aquella persona. En aquesta fase de la socialització hi ha un ambient ple de càrrega emocional, les emocions i els sentiments tenen un paper molt rellevant. És aquí on els infants comencen a discriminar, acceptar i interioritzar els rols de les altres persones i els seus propis dins d’aquell context. A més, en els primers anys de socialització els infants aprenen quin és el seu rol i quins són els altres rols socials gràcies als jocs i a la relació amb altres agents socialitzadors, com pot ser la família, l’escola o el grup d’iguals. Agents de socialització La família Primer agent de socialització ja que l’infant serà amb la família amb qui establirà les primeres relacions, es farà una idea del món que l’envolta i s’anirà desenvolupant i formant com a persona. Xarxes socials i mitjans de comunicació Tenen un paper ambivalent ja que són els encarregats de comunicar als ciutadans allò que està passant, però per l’altra banda també transmeten valors i ideologies que a vegades pot ser que entrin en contradicció amb els valors que s’han ensenyat a casa o a l’escola. El grup d’iguals Aquest agent de socialització apareix a la vida d’una persona en el moment en què aquesta entra en una institució escolar, ja sigui una escola bressol o una escola d’educació infantil i primària. Quant l’infant s’incorpora a l’escola el temps que està envoltat de nens i nenes els quals socialment són igual és quan poden començar a formar les relacions entre els grups d’iguals, per tant amb els companys i les companyes. L’escola És el segon agent de socialització. Les relacions que establirà a l’escola seran molt diferents a les que ja tindrà establertes amb la família. Cal tenir en compte que dins de l’escola es fan dos tipus de relacions socials, una seria la que es crea amb els / les educadors/es (es podria dir que té la funció de continuïtat de la figura materna o paterna) i la relació que hi ha entre el grup d’iguals, és a dir, amb els / les altres companys/es de classe i de l’escola. ÀREA DEL LLENGUATGE Desenvolupar, utilitzar i entendre el llenguatge (oral i escrit) - àrea cognitiva PASSOS A SEGUIR PEL TUTOR/A (QUÈ FER QUAN TINC UN PROBLEMA?) - Parlar amb els companys professors. - Parlar amb l’alumne/a - parlar amb companys de classe - Parlar amb la família - Intervenció grup-classe - Comissió d’Atenció a la Diversitat (Equip directiu / EAP) PLA D’INTERVENCIÓ CONDUCTUAL Un pla d’interevenció conductual es pot pensar com un pla de suport a l’alumne per tal d’ajudar-lo a canviar de comportament. Els plans integrals d’intervenció conductual tenen modificacions d’esdeveniments antecedents i d’escenari, l’ensenyament d’habilitats alternatives, estratègies de conseqüències i intervencions en l’estil de vida. Alguns exemples de suports positius que es podrien incloure en un pla d’intervenció conductual són: - Ensenyar a l’infant comportaments de substitució. - Recompensar l’infant per utilitzar un comportament socialment acceptable. - Ensenyar a l’infant a evitar la conducta “desencadenant”. - Ensenyar a l’infant a identificar les emocions. - Canviar les respostes dels adults. - Canviar estímuls negatius de l’entorn. - Donar suport a l’infant en moments problemàtics. EDUCACIÓ = CARINYO + LÍMITS + CONTÀNCIA SABER GESTIONAR LES EMOCIONS DELS ALTRES No es pot escollir quines emocions sentir en cada moment - acceptar i legitimar totes les emocions, tant les pròpies com la dels altres. Legitimar les emocions (és normal el que sents) + empatía (a mi també m’ha passat), ajudar a trobar una solució (orientar) tranquil·litzar, límits. Per poder gestionar bé les emocions dels altres, hem de respectar les emocions, entendre el què està sentint, acceptar la manera en què es sent però també s’han de posar límits. Posar límits s’entén que hi ha conductes que no es poden acceptar i per tant s’ha de posar un límit. Tot això s’ha de fer des del respecte.  INTERVENCIÓ INDIVIDUAL: CASOS ESPECÍFICS - ACTIVACIÓ – PROTOCOLS PER QUÈ SÓN IMPORTANTS ELS PROTOCOLS? - Proporcionen una resposta ràpida i efectiva. - Garanteixen la protecció dels estudiants. - Aseguren la igualtat de tractament. - Ajuden a prevenir futures situacions similars. MALTRACTAMENT INFANTIL QUÈ ÉS? - Actes nocius cap a un infant. - Poden incloure abús físico, emocional o sexual, així com negligència. - El maltractament infantil pot resultar en lesions físiques, dany psicològic i trastorns emocionals al nen. - Pot ser inflingit per familiars, tutors o qualsevol persona en una posició d’autoritat sobre el nen. INDICADORS - Blaus, talls o ferides inexplicables. - Canvis en el comportament, com aïllament, agressió o retraïment. - Canvis als patrons de son i alimentació. - Por extrema importancia a un adult o cuidador en particular. - Negligència visible, com a roba inapropiada, gana o falta de supervisió. - Lesions recurrents o múltiples sense explicació. - Por d’anar a casa o a l’escola. - Comentaris o dibuixos que suggereixen abús o negligència. - Problemes de salut no resolts. CONSEQÜÈNCIES - Trauma físic i emocional: els infants maltractats poden experimentar lesions físiques i traumes emocionals que n’afecten el benestar a llarg termini. - Trastorns de salut mental: el maltractament infantil pot contribuir al desenvolupament de trastorns de salut mental, com ara la depressió, l’ansietat i el trastorn d’estrès posttraumàtic. - Problemes de conducta: els infants maltractats sovint mostren problemes de conducta, com ara agressió, retraïment social i dificultats en les relacions. - Cicle d’abús: les víctimes de maltractament infantil poden repetir patrons d’abús a la vida dulta si no reben ajuda i suport adequats. - Rendiment acadèmic deficient: el maltractament infantil pot interferir en el rendiment acadèmic i el desenvolupament educatiu dels infants. PREVENCIÓ - Educació en criança: oferir programes d’educació per a pares, mares i cuidadors sobre estratègies de la cirança efectives i saludables. - Xarxa de suport: proporcionar suport social i recursos a les famílies per reduir l’estrès i la pressió. - Consciència d’indicadors: educar els professionals, inclosos els mestres, perquè puguin identificar els indicadors de maltractament infantil i reportar-los. - Programes d’intervenció primerenca: identificar i donar suport a les famílies en risc abans que passi el maltractament. - Denúncia obligatòria: establir lleis de denúncia obligatòria per als professionals que treballen amb nens. ROL DEL DOCENT - Observació i informar: els mestres han d’estar atents als indicadors de maltractament infantil i prendre mesures per reportar qualsevol sospita a les autoritats pertinents. - Suport emocional: els mestres poden brindar suport emocional als estudiants que poden estar experimentant maltractament, assegurant-los que hi són per ajudar. - Comunicació amb famílies: els mestres poden comunicar-se amb els pares o tutors dels estudiants si es sospita que estan en perill, i treballar conjuntament per garantir la seguretat de l’infant. - Coordinació amb serveis de suport: els mestres poden col·laborar amb serveis de suport externs, com ara treballadors socials, per garantir que els infants rebin l’ajut necessari. PREVENCIÓ A L’ESCOLA - Informar l’alumnat. de manera ajustada a la seva edat, sobre maltractaments i abusos sexuals. - Fomentar l’educació socioemocional. - Crear un clima comunicatiu positiu en l’àmbit escolar. - Promoure actituds relacionals positives entre els professionals dels centres educatius i l’alumnat. - Proporcionar, des del centre educatiu orientacions a les famílies. ABÚS SEXUAL INFANTIL QUÈ ÉS? L’abús sexual infantil fa referència a: - Explotació sexual d’un infant per part d’un adult o d’un altre infant més gran. - S’inclouen: Actes físics o verbals de naturalesa sexual. Accés a material sexualment explícit. - L’abús sexual infantil és una manera greu de maltractament infantil i pot tenir conseqüències a llarg termini en el benestar emocional i psicològic de l’infant. INDICADORS - Canvis dràstics en el comportament. - Regressió en el desenvolupament, com ara la pèrdua d’habilitats ja adquirides. - Malsons o terrors nocturns. - Ansietat extrema, fins i tot en situacions anteriorment còmodes. - Evitació de certes persones o situacions. - Comportament sexual inapropiat o coneixement sexual avançat per a l’edat. - Lesions físiques inexplicables. - Canvis al rendiment escolar. - Canvis als patrons de son i alimentació. CONSEQÜÈNCIES - Trauma emocional: les víctimes d’abús sexual infantil sovint experimenten traumes emocionals significatius, incloent-hi ansietat, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic i sentiments de vergonya i culpa. - Problemes de salut mental: l’abús sexual infantil pot contribuir a trastorns de salut mental a llarg termini, com ara depressió, l’ansietat i l’autolesió. - Problemes en les relacions: les víctimes poden tenir dificultats per establir relacions saludables i de confiança a causa de les experiències traumàtiques que han viscut. - Impacte en el desenvolupament: l’abús sexual pot afectar el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants, cosa que pot portar a dificultats acadèmiques i problemes de comportament. - Augment del risc d’abús futur: les víctimes d’abús sexual a la infància tenen més risc de convertir-se en víctimes d’abús a l’edat adulta. PREVENCIÓ - Educació: educar els infants sobre el cos, els límits personals i la diferència entre el toc apropiat i inapropiat. - Comunicació oberta: fomentar la comunicació oberta entre pares, cuidadors i nens perquè els nens es sentin segurs en parlar sobre situacions incòmodes. - Reconeixement d’indicadors: ensenyar els adults a reconèixer els indicadors d’abús sexual en els infants. - Denúncia i seguiment: establir procediments clars per informar i abordar casos d’abús sexual infantil. ROL DEL DOCENT - Observació i informar: els mestres han d’estar atents als indicadors de l’abús sexual i prendre mesures per reportar qualsevol sospita a les autoritats pertinents. - Suport emocional: els mestres poden brindar suport emocional als estudiants que poden estar experimentant abús sexual, assegurant-los que hi són per ajudar. - Comunicació amb famílies: els mestres poden comunicar-se amb els pares o tutors dels estudiants si se sospita que estan en perill, i treballar conjuntament per garantir la seguretat del nen. - Coordinació amb serveis de suport: els mestres poden col·laborar amb serveis de suport externs, com ara treballadors socials, per garantir que els nens rebin l’ajut necessari. PREVENCIÓ A L’ESCOLA - Informar l’alumnat, de manera ajustada a la seva edat, sobre maltractaments i abusos sexuals. - Potenciar l’educació afectiva i sexual. - Fomentar l’educació socioemocional. - Crear un clima comunicatiu positiu en l’àmbit escolar. - Promoure actituds relacionals positives entre els professionals dels centres educatius i l’alumnat. - Proporcionar, des del centre educatiu, orientacions a les famílies. ABSENTISME ESCOLAR QUÈ ÉS? Manca d’assistència regular a l’escola per part d’un estudiant sense una justificació vàlida. - Absentisme lleu també anomenat puntual o esporàdic: absència de menys del 5% de classes mensuals sense presentar justificant o sense una justificació accpetable. - Absentisme moderat: absència entre el 5% i el 25% (tots dos porcentatges inclosos) de classes menusals sense presentar justificant o sense una justificació acceptable. - En el cas d’alumnes amb una absència del 100% de classes mensuals sense presentar justificant o sense una justificació acceptable, es considerarà abandó escolar. INDICADORS - Absències cròniques o freqüents sense justificació. - Canvis en el rendiment acadèmic. - Canvis en el comportament, com ara la manca d’interès a l’escola. - Queixes de salut freqüents sense diagnòstic mèdic. - Problemes de transport o accés a l’escola. - Problemes familiars, com ara manca de suport a casa. - Problemes de bullying a l’escola. - Manca de compromís en les activitats escolars CONSEQÜÈNCIES - Deteriorament acadèmic: l’absentisme escolar pot interrompre el desenvolupament educatiu i personal dels estudiants. - Aïllament social: els estudiants absents poden sentir-se exclosos de la vida escolar i de les relacions amb els companys. - Desenvolupament interromput: l’absentisme escolar pot interrompre el desenvolupament educatiu i personal dels estudiants. - Desigualtat: l’absentisme escolar pot contribuir a la desigualtat educativa i social a la societat. PREVENCIÓ - Comunicació amb les famílies: mantenir una comunicació oberta i regular amb les famílies per abordar les causes de l’absentisme. - Suport acadèmic: oferir suport acadèmic addicional per a estudiants que enfronten dificultats a l’escola. - Mentoria i conselleria: proporcionar serveis de mentoria i conselleria per a estudiants amb problemes d’assistència.  - Intervenció primerenca: identificar i abordar els problemes que poden portar a l’absentisme escolar, com ara el bullying o problemes de salut. - Programes de seguiment: establir programes per fer un seguiment dels estudiants absents i proporcionar incentius per a l’assistència regular. ROL DEL DOCENT - identificació primerenca: identificar els estudiants que mostren signes d’absentisme escolar i abordar-ne les causes subjacents. - Comunicació amb famílies: els mestres es poden comunicar amb els familiars dels estudiants absents per identificar i abordar problemes de salut, familiars o acadèmics. - Suport acadèmic: proporcionar suport acadèmic addicional als estudiants que lluiten amb el rendiment escolar degut a absències freqüents. - Foment de l’assistència: reconèixer i recompensar l’assistència regular dels estudiants per fomentar una assistència consistent. - Coordinació amb serveis de suport: els docents han de col·laborar amb professionals externs, com ara treballadors socials per garantir que els estudiants rebin el suport necessari per superar les barreres que contribueixen a l’absentisme.  INTERVENCIÓ GRUPAL: ASSETJAMENT (BULLYING) El maltractament entre iguals és un dels problemes que afecta més negativament el desenvolupament acadèmic de l’alumnat i la seva socialització. DEFINICIÓ Dan Olweus (1983): “El bullying és una conducta de presecució física i / o psicològica que realitza un alumn@ contra un altr@, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. MITES SOBRE EL BULLYING L’assetjament només són bromes, coses de canalla, millor no posar-s’hi. - A vegades pot resultar difícil distinguir entre una broma i una situació d’abús / burla. Quan és una broma tots riem i quan és una burla hi ha un que pateix. La víctima s’ho busca, s’ho mereix. - Ningú no es mereix ser víctima d’assetjament. Només es tracta d’una excusa per intentar justificar un comportament inaceptable. L’assetjament forma part del creixement. - L’assetjament provoca un patiment que bloqueja els joves i no els ajuda al seu desenvolupament personal i emocional. Els nens que agredeixen pararàn de fer-ho si els castiguen. - El càstig no resulta suficient. Cal buscar alternatives per poder canviar el seu comportament. L’assetjament és cosa de nois. - El patró que mostren nois i noies sol ser diferent (agressió directa VS agressió indirecta) Només agredeixen els nois i noies que tenen problemes familiars o que viuen en barris marginals. - S’ha demostrat que l’assetjament es dona en tots els centres educatius i en tots els nivells socioeconòmics Les víctimes són persones febles. - Tots els nois i noies poden ser víctimes d’assetjament en un moment donat i per qualsevol motiu. La millor manera de defensar-se és tornar-s’hi. - Tornar l’agressió reforça la idea que la violència és accpetable i l’únic mitjà per resoldre els conflictes. La reacció violenta de l’assetjat serà l’excusa per a noves agressions. Quan els infants es barallen, val més no posar-s’hi, ja s’arreglaran sols.  - Davant de situacions d’assetjament no es pot mantenir una postura neutral, s’ha d’intervenir. “Si no intentes solucionar el problema, et tornes part del problema”. Només la víctima necessita ajuda. - Els agressors també necessiten ajuda per aprendre noves formes de relació i de comunicació amb els altres. ÉS UNA FORMA D’ABÚS DE PODER No es refereix a conductes organitzades o espontànies en les que es busca el mal mutu. Suposa una vulneració dels drets fonamentals de l’alumne (dret a estar segur a l’escola. Olweus, 1993). ÉS UN TIPUS DE VIOLÈNCIA QUE Es manifesta sota la superfície de les relacions observables en l’escola, oculta gairebé sempre per als adults, però ben coneguda per l’alumnat. És difícil d’identificar, de diagnosticar quant a la seva gravetat així com difícil d’eliminar. TIPUS D’ACCIONS MALTRACTAMENT FÍSIC - Directe: pegar, amenaçar, … - Indirecte: trencar coses … MALTRACTAMENT VERBAL - Directe: insultar, burlar-se … - Indirecte: parlar malament … EXCLUSIÓ SOCIAL - Directe: excloure, no deixar participar … - Indirecte: ignorar-lo, “ningunejar” … CIBERBULLYING Ús de mitjans telemàtics (internet, telefonia mòbil i videojocs online principalment) per exercir l’assetjament entre iguals. Equiparable al bullying però a través dels mitjans telemàtics. ROLS EN EL BULLYING AGRESSOR - Reactiu: actua impulsivament, sovint responent a situacions o provocacions específiques. Pot ser que no tingui una intenció constant de fer mal, però reacciona de manera agressiva quan s'enfronta a certes circumstàncies. - Instrumental: l’assetjador actua de manera més deliberada i planificada. Busca causar danys de manera intencionada i utilitza la intimidació com una estratègia per obtenir poder o control sobre la víctima. VÍCTIMA - Clàssica: pateix de manera continuada l’assetjament sense respondre de manera agressiva. Pot ser objecte de burles, insults o agressions de manera constant. - Proactiva: la víctima proactiva pren mesures per defensar-se i resistir l’assetjador. - Inespecífica: víctimes que no mostren un patró clar en la resposta a l’assetjament. - Agressor - víctima: individus que poden alternar entre actuar com a assetjadors i com a víctimes. Poden ser provocadors en un context i esdevenir objectius en un altre. Pot ser deguda a dinàmiques complexes i conflictives en les relacions socials. UN FENÒMEN DE GRUP TRES NIVELLS D’INTERVENCIÓ - PREVENCIÓ PRIMÀRIA: actuacions adreçades a evitar l’aparició del fenomen.  - PREVENCIÓ SECUNDÀRIA: un cop s’ha produït, actuacions adreçades a evitar que es consolidi. Pràctiques restauratives Eina similar a la mediació per a la resolució de conflictes. L’objectiu és com solucionar-ho, no buscar la confesió de l’agressor. Què se li ha de dir a un agressor: - Reactiu: adonar-se de què fa mal a un altre - empatia. - Instrumental: el quedaràs sol i empatia. - Observadors: demanar ajuda, a veure si tenen alguna idea per poder ajudar a les víctimes … Als nens i nenes els agrada molt jugar tots junts. Idees repetitives - El bullying no és bo per ningú. - tots estem millor si tots estem bé. - Entre tots hem de trobar una solució. - S'accepten bones idees. - Què podem fer? - Fer un seguiment  - PREVENCIÓ TERCIÀRIA: un cop s’ha consolidat, actuacions adreçades a minimitzar l’impacte sobre els implicats. Shared Concern Method (A.Pikas) Entrevista individual amb els agressors. Entrevista individual amb la víctima Arribar a acords de convivència Seguiment dels acords No blame approach (G. Robinson, i B. Maines) Reunió amb la víctima Selecció del grup Reunió amb el grup Revisió del procés Seguiment “La violència resulta de la incompetència emocional i de l’analfabetisme moral. L’educació és l’únic escenari que ens queda”. Edgar Morin  COMPETÈNCIES EMOCIONALS CONSCIÈNCIA EMOCIONAL QUÈ ÉS? - Prendre consciència de les pròpies emocions. - Donar nom a les emocions. - Comprensió de les emocions dels altres. EMOCIONS NEGATIVES - Ira, ràbia, còlera, fúria, rancor, indignació, ressentiment, exasperació, tensió, excitació, agitació, irritabilitat, hostilitat, violència, enuig, gels, enveja, impotència. - Por, temor, horror, pànic, terror, desassossec, ensurt, fòbia. - Ansietat, angoixa desesperació, inquietud, estrès, preocupació, anhel, consternació, nerviosisme. - Tristesa, depressió, frustració, decepció, aflicció, pena, dolor, desconsol, pessimisme, melancolia, soledat, desgana, disgust, preocupació. - Vergonya, culpabilitat, timidesa, despreci, antipatia, ressentiment, rebuig, recel, repugnància, repulsió. EMOCIONS POSITIVES - Alegria, entusiasme, eufòria, excitació, content, diversió, plaer, gratificació, satisfacció, caprici, èxtasis. - Humor, somriure, riure. - Amor, afecte, estimació, simpatia, empatia, acceptació, cordialitat, confiança, amabilitat, afinitat, respecte, devoció, enamorament. - Felicitat, tranquil·litat, pau, placidesa, satisfacció, benestar. AMBIGÜES Poden considerar-se positives o negatives en funció de cada situació. - Sorpresa, esperança, alleujament, compassió. ESQUEMA PER TREBALLAR L’EMOCIÓ - Presentació de l’emoció a treballar a partir d’una imatge o d’un relat. - La pot sentir tothom? - On es forma? On la sents? - Què fan les persones quan la senten? - És normal sentir-la? - És una emoció agradable o desagradable? - Explica quant et sents així. - Què fas per regular aquesta emoció? - Fes un petit redactat, o un dibuix (o les dues coses) que porti un títol que faci referència a aquesta emoció. ACTIVITATS - Contes - Diferents titelles, una per a cada emoció. - Música. - Cares: buscar imatges en revistes, vida quotidiana, etc. - Caixa de les emocions: reconeixements de les emocions dels altres. - Domino de les emocions. - Classificar les emocions en positives i negatives. - Expressar les emocions fent role playing. - Fer un racó del sentir on es pengen fotos dels nens que expressen diferents emocions, pares, mares, o de jocs, etc. REGULACIÓ EMOCIONAL “Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte, això, certament, no resulta tan senzill” Aristòtil (Ètica a Nicònam). QUÈ ÉS? Capacitat per gestionar de forma correcta les emocions: - Tenir consciència de la interacció entre emoció, cognició i comportament. - Expressió emocional. - Regulació de la impulsivitat. - Tolerancia de la frustració. - Habilitats d’afrontament. - Autogenerar emocions positives. CAL DISTINGIR QUAN EL PROCÉS ÉS… - Adaptatiu i/o funcional: Capacitat d’ajustar les estratègies de regulació emocional d’acord amb les demandes específiques d’una situació. Capacitat de regular les emocions d’una manera que faciliti l’ajust i el funcionament efectiu en diverses àrees de la vida. - Supressió emocional (en certs contextos, pot ser funcional o adaptativa, tot i això, la supressió crònica sense tractar les emocions subjacents pot tenir conseqüències negatives). Inhibició conscient de l’expressió externa d’una emoció. La persona sent l’emoció però tria de no mostrar-la obertament. Control extern: l’expressió facial, gestual i verbal de les emocions es limita o s’evita. Riscos a llarg termini: pot portar a tensions físiques i mentals, afectant la salut emocional i física amb el temps. Regulació superficial: a vegades s’associa amb la regulació emocional superficial, on l’emoció subjacent no es tracta. PROCÉS DE REGULACIÓ EMOCIONAL ESTRATÈGIES DE REGULACIÓ EMOCIONAL Estratègies per evitar la reactivitat Reactivitat: rapidesa i força amb què una persona respon emocionalment a un estímul o situació. Una persona considerada “reactiva” tendeix a experimentar respostes emocionals intenses i ràpides davant de certs estímuls o desencadenants. Distanciament temporal Distracció conductual Allunyar-se físicament de la situació o activitat que genera malestar emocional. - Realitzar activitats físiques, com fer una passejada, fer exercici o practicar esports. - Realitzar tasques domèstiques o activitats creatives per canviar l’enfocament de la ment. - Socialitzar amb amics o familiars per canviar l’entorn i les interaccions. Distracció cognitiva Canviar els pensaments o l’atenció mental de manera conscient per apartar-se de pensaments negatius o ansiosos. - Comptar cap enrere en números, recitar una poesia o cantar una cançó a la ment per canviar l’enfocament. - Centrar-se en l’observació dels detalls de l'entorn per desviar l’atenció de pensaments negatius. - Resoldre endevinalles mentals o jugar a jocs mentals per ocupar la ment amb alguna cosa diferent. Expressió de l’emoció Expressar les emocions de manera saludable és una estratègies efectiva per evitar la reactivitat emocional excessiva. - Explicar-ho a algú - Diari personal - “Tècnica de la cadira buida” - A través de l’art Respiració i relaxació - Respiració diafragmàtica. - Respiració 4 - 7 -8 Inhal·la pel nas comptant fins a 4. Mantingues la respiració comptant fins a 7. Exhal·la completament per la boca comptant fins a 8. - Respiració quadrada. Inhal·la lentament durant 4 segons. Mantingues la respiració durant 4 segons. Exhal·la durant 4 segons. Descansa sense respirar durant 4 segons. - Relaxació muscular progressiva. Tensa i després relaxa cada grup muscular, començant pels peus i avançant cap amunt. - Visualització guiada. Visualitza un lloc tranquil i relaxant. Imagina tots els detalls, com els sons i olors de l’entorn. Sumergeix-te mentalment en aquest lloc mentre practiques la respiració profunda.  - Mindfulness o atenció plena. Centra’t en el moment present i observa els teus pensaments i emocions sense jutjar. Presta atenció a la teva respiració, sensacions corporals i entorn. - Tècnica 3 - 3 - 3 Observa tres coses al teu voltant. Escolta tres sons. realitza tres repiracions profundes. - Exercici físic moderat. Reestructuracció cognitiva i reavaluació Aquestes estratègies s’utilitzen per canviar la manera com interpretem i responem a situacions emocionalment intenses. Reestructuració cognitiva - La reestructuració cognitiva implica canviar patrons de pensament persistents i desadaptatius que contribueixen a estats emocionals negatius. - Es centra en canviar patrons de pensament més amplis i arrelats que poden afectar la percepció general d’un mateix i del món. Exemple: si tens una creença negativa arrelada, com “No faig mai res bé”, la reestructuració cognitiva implicaria desafiar aquesta creença i reemplaçar-la per pensaments més realistes i adaptatius, com “Sí, vaig cometre errors en el passat, però també he tingut èxits i puc aprendre de els meus errors”. Reavaluació cognitiva - La reavaluació cognitiva implica tornar a avaluar la interpretació d’una situació o esdeveniment per canviar la resposta emocional associada. - La clau és canviar les interpretacions negatives i automàtiques dels esdeveniments per reduir la intensitat de les emocions negatives associades. Exemple: imagina que comets un error en una presentació. En lloc de pensar “sóc un fracàs total”, podries reavaluar la situació pensant “tots comentem errors; això és una oportunitat per aprendre i millorar” Diferències - La reavaluació cognitiva s’enfoca a canviar la interpretació d’esdeveniments específics mentre que la reestructuració cognitiva aborda patrons de pensament més amplis i arrelats. - Totes dues estratègies busquen canviar pensaments negatius o desadaptatius per millorar la regulació emocional i promoure una perspectiva més saludable. - La reavaluació sovint es fa servir en resposta a situacions específiques, mentre que la reestructuració pot abordar patrons de pensament més persistents i generals. Passos a seguir 1. Identificació de pensament automàtics: reconeix i enregistra els pensaments automàtics que sorgeixen en resposta a situacions específiques. 2. Qüestionament de pensaments distorsionats: examina i qüestiona pensaments distorsionats, com ara la catastrofització, la personalització o la polarització. 3. Generació de pensaments alternatius: desenvolupa pensaments alternatius i més realistes que siguin menys emocionalment carregats. 4. Prova de creences: busca evidència que recolzi o refuti els pensaments automàtics i les creences desadaptatives. 5. Desenvolupament de noves creences: construeix i reforça creences i patrons de pensament nous que siguin més saludables i adaptatius. La reavaluació i reestructuració cognitiva no impliquen ignorar la realitat, sinó veure-la de manera més equilibrada i realista. Tipus de pensaments distorsionats Són aquelles que distorsionen la realitat o la reflecteixen parcialment, dificultant la consecució dels nostres objectius i sovint són motiu d’emocions desagradables. - Polarització o visió en blanc i negre. - Lectura de pensament “segur que no els caic bé,,,”. - Generalització excessiva “sempre, mai, ningú, …” - Raonament emocional “si em sento inútil soc inútil” - Personalització “ho diu per mi, s’està fixant en mi…” - Hauria de “he de …, disculpa, és que soc … si hagués, …” - Etiquetatge “és un.. soc una…” - Catastrofisme “segur que em passarà a mi” - Evasió de control “no puc fer-hi res” o “ho he de fer jo” - Canvi en els altres “si ell canviés llavors jo podria…” Estratègies - Acceptar la pròpia responsabilitat. - Acceptar la part de “culpa” en el conflicte: Ajuda a crèixer emocionalment. - Emocions que ho dificulten: Vergonya Orgull Relacionat amb la necessitat de preservar la nostra autoestima, de buscar la perfecció. Canviar la situació: buscar una solució - Implica adoptar estratègies actives per modificar o abordar directament els factors que contribueixen a una experiència emocional negativa. - Aquesta estratègia es basa en el `principi que, en alguns casos, es pot influir en l’entorn de les circumstàncies per millorar la situació i reduir l’impacte emocional. Passos: 1. Identificació del desencadenant emocional: reconèixer i comprendre l’esdeveniment o situació que genera la resposta emocional. 2. Anàlisi de la situació: avaluar de manera objectiva si hi ha aspectes de la situació que es poden canviar o millorar. 3. Buscar diferents solucions (pluja d’idees): buscar avantatges i inconvenients 4. Escollir una opció 5. Dur-la a terme 6. Avaluar-la: avaluar com els canvis implementats afecten a la situació i la resposta emocional. Regulació interpersonal - Buscar recolzament social: compartir el problema amb altres persones. Contagi emocional. Pertinença: afavorir el sentiment de pertinença a un grup de recolzament. D’aquesta manera pot viure el problema com si fos del grup i no només propi, i fer diferents accions. - Buscar recolzament professional. ESTRATÈGIES QUE EMPITJOREN LA REGULACIÓ EMOCIONAL - Aïllament social. - Pensament desideratiu (les coses milloraran soles). - “Rumiació”. - Autocriticar-se - Atribuir a altres la culpa de tot. - Negació - Agressivitat - Comparació ACTIVITATS - Contes (cargolet / El rei i el falcó) - Tècnica del semàfor - Respiració i relaxació (mà, estrella, …) - Massatges - Situacions / role playing - Exercicis: pol positiu / pol negatiu AUTONOMIA EMOCIONAL QUÈ ÉS? - Concepte ampli que inclou característiques relacionades amb autogestió personal. - Inclou elements com autoestima, actitud positiva, responsabilitat, capacitat crítica, cerca d’ajuda i autoeficàcia emocional. MICROCOMPETÈNCIES Autoestima - Imatge positiva de si mateix. - Satisfacció personal. - Mantenir bones relacions amb ell mateix. Autoeficacia emocional - Percepció de ser capaç de relacions personals. - Capacitat per generar emocions desitjades. - Acceptació de l’experiència emocional. - Regulació i canvi d’emocions segons el context. - Viure amb consonància amb els propis valors. Automotivació - Capacitat d’automotivar-se a diverses àrees de la vida. - Motivació i emoció van de la mà. - Essencial per donar sentit a la vida. Responsabilitat - Capacitat per respondre dels propis actes. - Implicació en comportaments segurs, saludables i ètics. - Presa de decisions conscient i responsable. Actitud positiva - Decisió d’adoptar una actitud positiva davant de la vida. - Manifestar optimisme en situacions extremes. - Predisposició a ser bo, just, caritatiu i compassiu. Resiliència - Capacitat per enforntar-se amb èxit a condicions adverses. - Superació en situacions difícils. Anàlisi crítica de normes socials - Capacitat per avaluar críticament missatges socials. - Evitar comportaments estereotipats. - Avançar cap a una societat més conscient i responsable. COMPETÈNCIES SOCIALS QUÈ ÉS? La competència social és la capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Implica dominar habilitats socials bàsiques, comunicació efectiva, respecte, actituds prosocials, assertivitats, etc. MICROCOMPETÈNCIES Habilitats socials bàsiques - Escoltar:fonament per a altres habilitats socials. - Saludar, acomiadar-se, donar les gràcies, demanar un favor, manifestar agraïment, demanar disculpes, esperar torn, mantenir actitud dialogant, etc. Respecte pels altres - Acceptar i apreciar diferències individuals i grupals. - Valorar els drets de totes les persones. Aplicar el respecte a diferents punts de vista durant una discussió. - Aplicar el respecte a diferents punts de vista durant una discussió. Practicar la comunicació receptiva - Atendre els altres en comunicació verbal i no verbal. - Rebre el missatges amb precisió. Practicar la comunicació expressiva - Iniciar i mantenir converses. - Expressar pensaments i sentiments amb claredat (verbal i no verbal). - Demostrar comprensió als altres. Compartir emocions - Comsciència d ela importància de la sinceritat expressiva i reciprocitat. - Relacions definides per la immediatesa emocional i simetria. Comportament prosocial i cooperació - Realitzar accions a favor dels altres sense sol·licitud. - Altruisme Assertivitat - Mantenir equilibri entre agressivitat i passivitat. - Defensar i expressar propis drets, opinions i sentiments. - Dir “no” clarament i respectar quan l’altre ho diu. - Enfrontar pressió de grup, demorar decisions sota pressió, etc. Prevenció i solució de conflictes - Identificar i anticipar conflictes socials. - Afrontar resolutivament problemes interpersonals. - Negociació i mediació per a una resolució pacífica. Capacitat per gestionar situacions emocionals - Reconduir situacions emocionals en contextos socials. - Activar estratègies de regulació emocional col·lectiva. - Induir o regular emocions als altres. COMPETÈNCIES PER A LA VIDA I BENESTAR QUÈ ÉS? - La capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables per afrontar satisfactòriament els desafiaments diaris de la vida, ja siguin personals, familiars, socials, de lleure, etc. - Les Competències per a la vida permeten organitzar la nostra vida de manera sana i equilibrada, facilitant-nos experiències de satisfacció o benestar. MICROCOMPETÈNCIES Fixar objectius adaptatius: capacitat per establir objectius realistes a curt i llarg termini a diferents àrees de la vida. Presa de decisions: desenvolupament de mecanismes personals per prendre decisions oportunes i responsables en diverses situacions. Cerca i ajuda de recursos: habilitat per identificar la necessitat de suport i accedir als recursos disponibles de manera apropiada. Ciutadania activa i compromesa: reconeixement de drets i deures, participació en sistemes democràtics, solidaritat i compromís, respecte per la diversitat. Competències emocionals a la ciutadania: les competències emocionals són essencials per desenvolupar una ciutadania activa i participativa. Benestar emocional: capacitat per experimentar conscientment el benestar emocional i contribuir al benestar de la comunitat. Actitud favorable al benestar: acceptar el dret i el deure de buscar el propi benestar per contribuir activament al benestar de la comunitat. Capacitat per a fluir: habilitat per generar experiències òptimes a la vida profesional, personal i social.  INTERVENCIÓ GRUPAL ALUMNAT PROJECTE DE CONVIVÈNCIA (PC) CONTINGUTS DEL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA 1. Contextualització 2. Diagnosi 3. Objectius generals i específics 4. Indicadors d’avaluació 5. Mesures o actuacions - Marc Organitzatiu i de gestió del centre - Resolució de conflictes (intervenció) - Valors i actituds convencionals (prevenció) - Educació per la convivència 6. Protocols Contextualització El PC ha de fer referència a la contextualització del centre recollida en el projecte educatiu, incloent-hi, si es considera rellevant, els trets més destacats del centre i el seu entorn en relació amb els factors que poden incidir en la convivència. Per exemple:  A) Factors del centre: - Participació en programes o projectes relacionats amb la convivència. - Organització de centre: existència de servei de mediació, comissió de convivència, alumnes ajudants, etc. - Línia metodològica de centre: treball per projectes, treball col·laboratiu, comunitats d’aprenentatge, etc. - Formació del professorat en relació amb la convivència. - Anàlisi de la conflictivitat al centre. B) Factors de l’entorn: - Coordinació amb projectes socioeducatius (PEE, PdAC - Conv, etc.) - Participació en alguna xarxa de centres per la convivència. - Anàlisi de rescos. - Altres. Diagnosi Objectiu: determinar les necessitats del centre (punts forts i febles). Participació dels diversos sectors de la comunitat escolar: alumnat, famílies, professorat i PAS. Eixos: - Valors i actituds: El sistema de relacions al centre L’ambient a l’aula / centre El currículum - Resolució d econflictes: la gestió dels conflictes - Organització de centre: L’estructura organitzativa Els espais Continguts dels models de diagnosi Objectius generals i específics La formulació dels objectius específics ha d’anar d’acord amb el projecte educatiu del centre, els objectius generals del Projecte de Convivència del Departament d’Educació i les necessitats detectades en la diagnosi. Objectius generals del Projecte de convivència (Departament d’Educació): - Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la comunitat escolar. - Ajudar l’alumnat a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món. - Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat en un marc de valors compartits. - Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte. - Fomentar una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones. Indicadors - Formulació dels indicadors d’avaluació que permetin conèixer el grau d’assoliment dels objectius específics. - Permeten fer el seguiment i l’avaluació del grau de compliment dels objectius específics que es volen aconseguir. Són quantificables, mesurables i directament verificables. GUIA PER A L’ELABORACIÓ DEL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA Organització Gestió democràtica: - Normes de convivència clares i consensuades per tota la comunitat educativa. Agents que intervenen en l’elaboració del PC - Director del centre: Impulsa l’elaboració del PC Garanteix una participació de tota la comunitat escolar. Seguiment i avaluació. - Comissió convivència Col·labora en la planificació, apliació i seguiment del PC. Integrada pel mateix nombre de docents que de famílies i alumnat. - Claustre professorat Intervé en l’elaboració, modificació i actualització del PC. - Consell escolar El PC ha d’estar acceptat per mínim ⅗ parts del Consell Escolar. Exemple de normes de convivència 1. Respecte a tota la comunitat educativa: - Companys - Professorat - Famílies - Personal d’administració i serveis - Material i instal·lacions - … Per respecte entenem que no hagin conductes agressives físiques, psicològiques, verbals i socials. 2. La utilització de dispositius mòbils i aparells electrònics 3. La utilització d’estris perillosos al recinte escolar. 4. Puntualitat En cas d’incompliment d’aquestes normes: - Avís verbal raonat (afecte + límits) - Anotacions en l’agenda - Tasques reparadores (1 - 3: per cada situació negativa de fer tres positives) - Parlar amb la família - Conseqüències Exemple de protocol de convivència a l’aula Prevenció de conductes disruptives a l’aula - Fer-los visibles - Assenyalar un temps per a començar en silenci (3 min) - Supervisió silenciosa - Avisar de les conseqüències de la seva conducta - Semàfor o una altra estratègia de regulació - Full de reflexió - Nota a l’agenda per a demanar la col·laboració de la família - Parlar amb la família  INTERVENCIÓ GRUPAL ALUMNAT: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES CONFLICTE Aquella situació de disputa o divergència en què hi ha o es percep una contraposició d’interessos o necessitats entre dues o més parts. Hi ha una idea molt estesa que és la de veure el conflicte com a quelcom negatiu i probablement està basada en diversos motius: - Ho relacionem amb la forma que habitualment hem vist que se solen afrontar: violència, l’anul·lació o destrucció d’una de les parts. - La majoria sentim que no hem estat educats per afrontar els conflictes d’una manera positiva i que, per tant, ens falten les eines i recursos. - Tenim una gran resistència al canvi. Encara que les coses no estiguin bé i ho veiem clar, moltes vegades preferim mantenir-les abans que assumir els riscos que significa introduir-nos a un procés de transformació. El conflicte, però, és consubstancial (inseparable) a les relacions humanes. Per molt que fugim, el conflicte segueix el seu curs. - La diversitat i la diferència són un valor, la cooperació i la solidaritat són una font de creixement i enriquiment mutu. Conviure amb aquesta diferència comporta el contrast i, per tant, les divergències, disputes i conflictes. - Només entrant en conflicte amb les estructures injustes i/o amb aquelles persones que les mantenen, la societat pot avançar cap a models millors. - Els conflictes són una oportunitat per aprendre. Si en lloc d’evitar o lluitar contra els conflictes, els abordem amb els infants, podem convertir-los en una oportunitat perquè aprenguin a analitzar-los i afrontar-los. Resoldre conflictes per si mateixos, a més de fer-los sentir més a gust amb l’acord, els donarà més capacitats per resoldre’n altres en el futur. La comunicació és el procés bàsic de resolució de conflictes. Recursos per una comunicació eficaç: - Intel·ligència emocional - Escolta activa - Empatia - Assertivitat MODELS QUE AFAVOREIXEN LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES MODEL DIALÒGIC Diàleg com a eina que permet superar les desigualtats. EN el tractament del conflicte pren protagonisme el consens entre totes les parts implicades. Es genera un diàleg compartit per tota la comunitat en tot el procés normatiu (crear normes per un bona convivència). NEGOCIACIÓ Procés que es dona entre els dos afectats. Requereix una relació i clima de confiança, un bon nivell d’autoestima, valors personals, habilitat comunicativa, compartir un codi comú, escolta activa i desenvolupament de la responsabilitat i de la cooperació. PRÀCTIQUES RESTAURATIVES Es fonamenten en el fet que les persones poden fer canvis positius si es compta amb elles, és a dir, quan les coses es fan amb elles i no per elles. és una bona alternativa perquè els infants s’impliquin en la resolució dels seus propis conflictes. Les pràctiques restauratives són una cultura (no un model). Les pràctiques restauratives frenen els comportaments negatius d’una manera més efectiva que un sistema basat en sancions i càstigs. 1. Es centra en el mal causat, no la persona que el causa. 2. Millora la responsabilitat i la confiança 3. Es reconeix que les relacions són fonamentals en la construcció de la comunitat 4. S’aborda el dany causat de tal manera que s’enforteixen les relacions, ja que cadascú assumeix la seva responsabilitat i es compromet en la restauració de la relació. 5. Augmenta la implicació personal en la resolució del conflicte i redueix considerablement la probabilitat de reincidència. La cohesió de grup i sentiment de comunitat preval. MEDIACIÓ Forma de resolució en aquells casos que les parts han esgotat tota possibilitat de resoldre-ho per elles mateixes i demanen mediador. Programa de mediació La mediació escolar és un mètode de resolució de conflictes aplicable a les situacions en què les parts han arribat a un punt en què la comunicació entre ambdues està bloquejada i, per tant, no poden intentar resoldre les desavinences a través de la negociació directa. Principis 1. La mediació és un procés informal, fins que no té procediments rigorosament establerts. 2. és voluntària! Tant per a les parts com per al mediador. 3. És confidencial! Els assumptes tractats no poden ser divulgats. 4. És cooperativa ja que es tracta d’una negociació entre les parts. 5. Confereix protagonisme a les parts. L’acord depèn exclusivament de la voluntat de les parts. El mediador no està autoritzat per imposar-lo. Objectius generals d’un programa de mediació escolar: - Prevenir la violència - Ensenyar estratègies i habilitats - Fomentar un clima socioafectiu Com posar en marxa un programa de mediació Pautes d’actuació dels mediadors - Escolta activament - No jutja - No proposa solucions - Dona suport a la millora de la relació - Explora els interessos i necessitats - Canalitza cap a visions i solucions realistes Presentació de la mediació - Presentació dels mediadors - Presentació de les parts en el conflicte - Explicació del procés i les regles - Esteu d’acord que heu vingut voluntàriament? - Esteu d’acord en escoltar-vos mútuament i no interrompre-us? - Esteu d’acord en no insultar, ni a utilitzar un llenguatge ofensiu? - Esteu d’acord a esforçar-vos a resoldre el problema? Les notes que prenguem es destruiràn, esteu d’acord? - Diposeu d’espais de temps iguals per exposar els vostres punts de vista, el fixem en …? Proposar solucions en la mediació - Facilitar l'espontaneïtat i creativitat en la recerca de solucions (pluja d’idees) - Explorar el que cada part està disposada a fer i li demana a l’altra. - Demanar-los que valorin cadascuna de les possibles solucions. - La clau està a tenir diverses solucions i escollir-ne una. - Sol·licitar la seva conformitat o disconformitat amb les diferents propostes. Tutoria entre iguals