Guia de tanques vegetals PDF

1.5. CARACTERÍSTIQUES DE LES TANQUES VEGETALS 1.5.1. Les tanques vegetals Una tanca vegetal és un conjunt d’arbusts o d’arbres ramificats, generalment des de la base, disposats a una distància regular, en fila simple, doble o múltiple, que constitueixen una massa uniforme i compacta. L’objectiu de...

1.5. CARACTERÍSTIQUES DE LES TANQUES VEGETALS 1.5.1. Les tanques vegetals Una tanca vegetal és un conjunt d’arbusts o d’arbres ramificats, generalment des de la base, disposats a una distància regular, en fila simple, doble o múltiple, que constitueixen una massa uniforme i compacta. L’objectiu de les tanques vegetals és marcar un límit o separar espais. També podem fem servir planta vivaç per aconseguir aquest objectiu. És convenient utilitzar plantes autòctones o adaptades al nostra clima per a la composició de les tanques vegetals. Per fer tanques vegetals noves s’han d’emprar plantes joves, sanes i vigoroses amb un bon sistema radicular. Les tanques vegetals poden classificar-se segons:  Criteris de disseny  Característiques de les plantes 1.5.1.1. Criteris de disseny Segons els criteris de disseny de la tanca vegetal parlem del següent: - Nombre de fileres que formen la tanca vegetal i la seva disposició. - Tractament de manteniment que es dona a la tanca vegetal. - Nombre d’espècies que componen la tanca vegetal. - Nombre d’estrats fets servir en la tanca vegetal. - Altres funcionalitats. Nombre de fileres que formen la tanca vegetal i la seva disposició Segons el nombre de fileres que formen la tanca vegetal parlem de tanques:  Simples: són les que usen una o diverses espècies disposades a una distància regular en una única filera.  Dobles: són les que usen una o diverses espècies disposades a una distància regular en una filera doble.  Triples: són les que usen una o diverses espècies disposades a una distància regular en una filera triple. 14 Segons com es disposen els diversos elements a la tanca vegetal parlem de tanques amb disposició:  En filera: la plantació de les espècies es fa una al darrere de l'altra, formant una línia recta.  Marc quadrat o simètric de plantació: la plantació es fa a intervals i a distàncies idèntiques.  Al portell: en la plantació, cada planta queda enfront del punt mitjà de les altres dues i així en tota la plantació.  En agrupacions: la plantació es fa en masses amb més d’una espècie per donar- li un caire més natural. Tractament de manteniment que es dona a la tanca vegetal Segons el tractament de manteniment que es dona a la tanca vegetal parlem de tanques:  Lliures Són les tanques naturals. Es deixen créixer lliurament i es desenvolupen fins a la floració. No es retallen. Segons l’espècie i la ubicació s’hi poden fer actuacions puntuals. S’utilitzen bàsicament en zones agrícoles, jardins de grans dimensions o zones perimetrals. Són molt recomanables pel seu baix manteniment, per les seves floracions, per les seves fructificacions i per tota la biodiversitat que hi està associada. 15   Retallades Són les més emprades i s’evita deixar-les créixer lliurement. Tanques informals Són les tanques que mantenen un aspecte natural de creixement i són les més semblants a les tanques lliures. Se’n controla l’alçada i l’amplada amb diferents podes puntuals anuals o bianuals. Tanques formals Són els arbres o arbusts que es tracten com a exemplars únics o en conjunt, que formen part d’una vorada. Per mantenir la seva forma artística o geomètrica cal retallar-les diverses vegades l’any. Dins les tanques formals tenim les que tenen verd només al perfil i les que tenen verd tant al perfil com a l’interior. Topiària Són les tanques que mantenen, durant tot l’any, la seva forma geomètrica o artística. Per mantenir la seva forma artística o geomètrica cal retallar-les molt sovint. Per aconseguir la forma desitjada es necessiten normalment uns quants anys d'intervencions. Al principi s’utilitzaran motlles i filferros per guiar el creixement de la planta. Dins les tanques en topiària hi ha les que tenen verd només al perfil i les que tenen verd tant al perfil com a l’interior. Nombre d’espècies que componen la tanca vegetal Segons el nombre d’espècies que componen la tanca vegetal parlem de tanques:  Monoespecífiques: són les tanques vegetals formades per una sola espècie.  Pluriespecífiques: són les tanques vegetals formades per més d’una espècie. 16 Nombre d’estrats usats en la tanca vegetal Segons el nombre d’estrats que componen la tanca vegetal parlem de tanques:  D’un únic estrat: són les tanques vegetals formades per un únic estrat, sigui arbori arbustiu o subarbustiu.  De diversos estrats: són les tanques vegetals formades per diversos estrats, arbori, arbustiu o subarbustiu. Altres funcionalitats Les tanques vegetals s’usen per millorar el disseny dels jardins. A part de l’objectiu principal de les tanques vegetals, com és el de marcar un límit o separar espais, també tenen altres funcions: Limitar espais: delimitació de camins, de parterres de flor o vivaces, de plantacions, de zones del jardí, d’una finca... Preservar i protegir espais creant pantalles vegetals: com a tallavents, pantalles acústiques, zones d’ombra, tanques defensives amb punxes, protecció de desnivells, per ocultar espais no desitjats, proporcionar intimitat i recolliment... Com a planta estructural (habitualment de fulla perenne), que dona personalitat al jardí. Augmentar, disminuir o variar perspectives. Emfatitzar altres plantes més vistoses actuant com a teló de fons. Topiària Preservar i afavorir la biodiversitat del lloc. 1.5.1.2. Característiques de les plantes Segons les característiques de les plantes utilitzades en les tanques vegetals podem classificar-les segons els aspectes següents: - Hàbit de creixement - Alçades de les espècies vegetals - Forma - Estructura o ramificació - Tipus de fulla - Floració i fructificació 17 Hàbit de creixement Segons l’hàbit de creixement de les espècies que conformen les tanques vegetals, les classifiquem de la manera següent:  Tanques amb arbres: són tanques lliures o retallades (informals o formals) formades per arbres de fulla perenne i caduca.  Tanques amb arbusts: són tanques lliures o retallades (informals o formals) formades per arbusts de fulla perenne i caduca. En el cas de les tanques formades amb arbusts sarmentosos, aquestes han de créixer verticalment recolzades sobre un suport, una paret, un arbre, una tanca... També hi ha la possibilitat d’emprar sarmentoses penjants, que són les que creixen en un lloc elevat i les seves branques pengen cap avall. Les especificacions de la poda d’enfiladisses es poden consultar en la metodologia concreta d’aquest tipus d’arbust.  Tanques amb plantes vivaces: són tanques lliures formades per plantes vivaces persistents. Generalment es fan servir per delimitar espais, com ara camins, petites zones enjardinades, parterres de flor de temporada o altres vivaces... Destaquen per la seva floració i fructificació. També es poden emprar fent una doble tanca vegetal que combini arbusts i vivaces.  Tanques amb plantes cactàcies o suculentes: són tanques lliures formades per plantes cactàcies o suculentes. Alçada de les espècies vegetals Segons l’alçada de les espècies vegetals, les classifiquem de la manera següent:  Tanca vegetal alta: són les que tenen per objectiu delimitar i aïllar parcs i jardins. La seva funció és ocultar espais i aïllar el jardí de les vistes del seu entorn. L’alçària pot anar des de 2 metres fins a l’alçària màxima de l’espècie escollida. Aquesta tanca vegetal també pot ser un element decoratiu espectacular si les seves floracions són interessants.  Tanca vegetal mitjana: són les que tenen per objectiu delimitar i separar els diversos espais d’un mateix parc o jardí. També pot ser un element decoratiu per les seves floracions o pel fullatge. L’alçària oscil·la entre 1 i 2 metres. 18   Tanca vegetal baixa: són les que tenen per objectiu delimitar, emmarcar i emfatitzar el contingut dels parterres d’un jardí sense ocultar-lo (plantes de flor, vivaces, graves...). De manera general, són de fulla persistent i retallades (quan són tanques d’arbusts), però en alguns casos es poden deixar lliures (quan treballem amb planta vivaç). L’alçària oscil·la entre 0,3 i 1 metre. Forma Segons la forma de les espècies vegetals, parlem de tanques piramidals, còniques, columnars, ovoïdals, esteses o horitzontals, verticals, arrodonides, arquejades, lliures i pendulars. Estructura o ramificació Segons l’estructura o ramificació de les espècies vegetals parlem de tanques: amb tronc únic ramificat, troncs múltiples ramificats, troncs poc ramificats, sarmentosos i rebrots. 19 Tipus de fulles Segons el tipus de fulla de les espècies vegetals parlem de tanques: amb fulla perenne o caduca amb fulla petita o gran amb fulla ampla o estreta amb fulla punxant o tallant amb fulla coriàcia o tendra amb fulla amb diferents coloracions i tonalitats amb fulla fragant o aromàtica Floració i fructificació En el cas de les tanques vegetals on la flor o el fruit tenen un valor ornamental o són interessants per a la biodiversitat, cal controlar el moment de la poda per afavorir-les. El retall s’ha de fer quan ja ha passat la floració o la fructificació. 20 2. METODOLOGIA DE TREBALL PER A LA PODA DE TANQUES VEGETALS Abans de podar és molt important observar les espècies vegetals i saber quina funció fan al jardí, parc... Cal identificar l’espècie, conèixer bé el creixement, l’època de floració i fructificació, el desenvolupament, la forma, l’estructura, la disposició del brancatge... Només així es pot triar la tècnica de poda més adequada. S’han de conèixer les plantes i les tècniques de poda perquè una poda incorrecta pot causar danys greus, com ara que es podreixin les tiges, i que s’interrompi el desenvolupament de les plantes i flors. Aquests danys perduren durant tota la seva vida i fins i tot poden provocar la mort de la planta. Com diu una vella dita “Observa, reflexiona, poda i interpreta la seva resposta”. 2.1. LA PODA DE LES TANQUES VEGETALS L’objectiu de la poda en les tanques vegetals és mantenir-ne o reduir-ne el volum. La poda com a tal no deixa de ser una agressió a la planta i, per tant, cal saber com i quan fer-la per garantir que la planta pugui respondre de la millor manera possible. 2.1.1. Consideracions generals De manera general, es pot dir que la poda pot ser més freqüent en les tanques vegetals formals, i aconseguir formes geomètriques ben definides, o podes més suaus i puntuals a les tanques vegetals informals, per obtenir tanques amb una aparença més natural. El retall de les tanques vegetals depèn del vigor i la salut de les seves plantes: una planta ben nodrida i lliure de plagues i malures respon millor a la poda. La part superior d’una tanca vegetal és la zona que té més vigor. Això és degut a la dominància apical, branques verticals, que acceleren la circulació de saba, i a la superfície més gran exposada al sol, que fa que n’augmenti l’activitat fotosintètica. La part inferior d’una tanca vegetal és la zona que té menys vigor. Això és degut a l’horitzontalitat de les branques, que provoca un alentiment de la circulació de saba, i a la menor superfície exposada al sol. La part superior de la tanca vegetal fa ombra a la base i provoca una pèrdua de fullatge. Per mitigar aquest efecte, hauríem de mantenir la base de la tanca vegetal lleugerament més ampla que la part superior. 21  En la gran majoria dels casos, les ramificacions laterals només es desenvolupen quan se suprimeixen les parts apicals. Quan s’elimina la dominància apical es redueix la secreció d’auxines, que són les hormones responsables de la inhibició del desenvolupament de les branques laterals. Les branques laterals cobriran l’interior de la tanca i donaran uniformitat a l’estructura. 2.1.2. Èpoques i freqüències de la poda Segons l’objectiu de poda que es vulgui aconseguir, les èpoques i freqüències de poda venen definides per l’espècie emprada en la tanca vegetal i el seu estat fenològic. Èpoques L’estat fenològic és el resultat de la incidència dels factors climàtics sobre la planta. Aquest pot variar amb els anys, depenent de la meteorologia. Aquesta afecta les parades vegetatives de les plantes, la floració, la maduració de fruits, l’aparició i caiguda de les fulles... Per fer els diversos tipus de poda, cal considerar tres moments per actuar sobre la planta:  Hivern: poda de manteniment, formació, reformació, aclarida, informal i de vivaces.  Finals de primavera-inici d’estiu: poda en verd, informal i de vivaces.  Tardor: poda de manteniment, poda en verd, aclarida, formació, reformació, informal i de vivaces. Freqüència Segons les espècies es poda amb més o menys freqüència. Com a norma general:  Coníferes: les tanques de coníferes s’han de retallar de dos a tres cops l’any, evitant les èpoques de més calor i de més fred.  Frondoses: les tanques de frondoses s’han de retallar entre dos i tres cops l’any, depenent de l’exigència del jardí.  Arbusts: les tanques arbustives s’han de retallar dos cops a l’any si es vol mantenir la tanca vegetal perfectament perfilada. Si és una tanca vegetal informal o naturalitzada es pot retallar un cop a l’any.  Vivaces: les tanques de vivaces es poden com a mínim un cop a l’any.  Sarmentoses i enfiladisses: les tanques sarmentoses i enfiladisses s’han de retallar un o dos cops a l’any depenent de l’espècie utilitzada. Generalment l’època de poca és a l’hivern. Hi han espècies que també es poden entrada la primavera o després de la floració, o bé es fan pinçaments durant la primavera, l’estiu i la tardor. 22