Tema 1: Criminologia com a Ciència Empírica i Interdisciplinària PDF

Tema 1 La criminologia com a ciència empírica i interdisciplinar Verònica Gisbert-Gracia Departament de Dret Penal Insititut Universitari d’Investigació en Criminologia i Ciències Penals ¿Què és la criminologia? En grup intenteu...

Tema 1 La criminologia com a ciència empírica i interdisciplinar Verònica Gisbert-Gracia Departament de Dret Penal Insititut Universitari d’Investigació en Criminologia i Ciències Penals ¿Què és la criminologia? En grup intenteu respondre les següents preguntes: 1. Perquè us heu matriculat en criminologia? 2. Què penseu que és la criminologia? CONCEPTE Què és la criminologia? Ciència relativament recent (S. XIX) El CONCEPTE ha anat transformant-se al llarg dels anys. Garofalo: “l'estudi del delicte, les seues causes i els mitjans emprats per a la seua repressió.” Larrauri: “La criminologia estudia els comportaments delictius i la forma com les societats responen a ells.” “Ciència empírica i interdisciplinària (mètode), que s'ocupa del delicte, el delinqüent, la víctima i el control social (objecte) del comportament delictiu; i que tracta de subministrar una informació vàlida, assegurada (funcions), sobre la gènesi i dinàmica del problema criminal i les seues variables; sobre els programes i estratègies de prevenció eficaç del delicte; i sobre les tècniques d'intervenció positiva en l'home delinqüent.” (García-Pablos de Molina, 2016) Allò que NO és la criminologia Què és la ciència? La criminologia és una ciència La Criminologia ÉS UNA CIÈNCIA perquè: 1. Ha desenvolupat un mètode d'estudi propi que es basa en la interdisciplinarietat per a l'anàlisi del seu objecte d'estudi que pertany al món real i consegüentment verificable. 2. Té un objecte d'estudi particular i diferenciat: el delicte, el delinqüent, la víctima i el control social (formal i informal). 3. Funcions pròpies: proporcionar informació vàlida i fiable al voltant de la criminalitat, desenvolupar programes de prevenció i intervenció efectives (reinserció/resocialització). La criminologia és una ciència 4. Té un cos doctrinal (teories) al voltant del fenomen delictiu. 5. Ciència empírica, el coneixement es construeix a partir de l'observació de la realitat: FETS. 6. Ciència CAUSAL-EXPLICATIVA: descriu els fets delictius, la realitat, i intenta explicar les seues causes per a formular hipòtesi i teories. MÈTODE Mètode científic Conjunt de regles i procediments que són el fil conductor en qualsevol investigació científica. “Si no hi ha mètode, no hi ha ciencia” Wallace va concebre l’activitat científica com un proces dinàmic interactiu, entre la realitat i les teories que expliquen el funcionament d’aquesta realitat. https://www.youtube.com/watch?v=XlSZEs7S9F8 Mètode de la Criminologia: empiric i interdisciplinar Mètode empíric: anàlisi i observació de la realitat, experimentació i inducció. El seu objecte (delicte, delinqüent, víctima i control social) s'insereix en el món real, verificable, mesurable. La Criminologia pretén conèixer la realitat per a explicar-la i comprendre-la. Mètode de la Criminologia: empiric i interdisciplinar No necessàriament experimental: en molts casos experimentació inviable o il·lícita. Utilitzar altres tècniques no experimentals. El principi interdisciplinari: síntesi, integració i coordinació de les informacions sectorials procedents de les altres disciplines interessades pel fenomen delictiu. Cada conclusió particular es corregeix i enriqueix en contrastar-se amb les obtingudes en altres àmbits i disciplines. Mètode de la Criminologia: empiric i interdisciplinar ACTIVITAT PRÀCTICA L'experimentació en Criminologia planteja importants límits ètics i legals, sobretot quan l'experimentació implica d’una o altra forma una inducció a cometre infraccions, però també sempre que puga produir conseqüències negatives en els qui s'impliquen en l'experiment. Milgram: https://www.youtube.com/watch?v=K2hm_aAXy5c Zimbardo: https://www.youtube.com/watch?v=dXixBKcEqcA 1. Quin tipus de conseqüències van tenir aquestes experiències per als participants? 2. Quin tipus de conseqüències ètiques i jurídiques per a qui ho va organitzar? Comisiones éticas en Investigación Experimental https://www.uv.es/comision- etica-investigacion- experimental/es/comision- etica-investigacion- experimental.html Metodologia: Quantitativa i Qualitativa Quantitativa Qualitativa Paradigma Positivisme Interpretativista propi CCSS Lògica Explicativa Comprensió Mesura Objectiva Descripció (causalitat i generalitzacions) (Interpretativa) Arreplegada de Dades Sistèmica i estructurada Flexible interactiva Anàlisi Estadístic Interpretacional Abast dels resultats Recerca de lleis generals Recerca de significats de les accions humanes.. Conta unitats i Compren significats, actitud i comportaments uniformes. diversitat dels discursos. Tècniques de recerca en CCSS  Tècniques de recerca Explotació estadística: ús d’arxius de dades existents per indagar en el passat, processos de canvi, tendències... Experimentació: es basa en el control i la intervenció de la persona investigadora. La recerca es dirigeix a la comprovació dels efectes d’una variable manipulada per l’investigador en la concurrència de la variable investigada. Enquesta: aplicació d’un procediment estandarditzat per arreplegar informació (fets, opinions, actituds...) d’un gran nombre de persones, localitzats en un àrea geogràfica àmplia, en un breu espai de temps i a un preu baix.  Tècniques de recerca Grups de discussió: Conèixer discursos socials espontanis. “El grup de discussió és un projecte de conversació socialitzada, on la producció d’una situació de comunicació grupal serveix per a la captació i `l’anàlisi dels discursos ideològics i de les representacions simbòliques que s’associen a un fenomen social” (Alonso) Observació participant: La persona investigadora observa i participa en la cultura estudiada, en un grup social determinat. Registrem tot en un diari de camp. Entrevistes: l’objectiu és obtenir informació al voltant de la vida (en general o una temàtica) d’una persona. El focus esta en la perspectiva del subjecte. Triangulació Dades Utilització de diferents fonts d’información al voltant d’un mateix objecte d’estudi. Investigadors Equips de recerca interdisciplinars. Teòrica Analitzar un mismo objete d’estudi des de perspectives teòriques diferents. Metodològica Triangulació intramètode: únic mètode aplica diferents tècniques. Triangulació entre mètodes: combinació de diferents mètodes. Triangulació (Denzin, 1970)  Mètodes i Tècniques de recerca ACTIVITAT PRÀCTICA Amb les dades de l'últim Informe sobre la Evolución de Delitos de odio en España del Ministeri de l'Interior, respongueu les següents preguntes: 1. Què entén el Ministeri de l'Interior com a delicte d'odi? 2. Amb les dades de l'informe construeix el perfil de les víctimes menors d'edat de delictes d'odi? 3. Amb les dades de l'informe construeix el perfil de les autories en el grup d'edat 18-25 anys? 4. Quina és l'evolució d'aquests tipus de delicte en l'estat espanyol? Quin és el posicionament del vostre territori respecte a la taxa de delictes d'odi, infraccions i incidents d'odi per cada 100.000 hab.? (indiqueu el territori). Relació entre Dret Penal, Criminologia i la Política Criminal  POLÍTICA CRIMINAL CRIMINOLOGÍA DRET. PENAL Referències bibliogràfiques (MATERIALES D’ESTUDI) Serrano Tárraga, M.D. (2018). Concepto de Criminología. En M.D. Serrano Tárraga, Criminología. Introducción a sus principios. (2ª ed., pp. 21-27). Dykinson, S.L. García-Pablos de Molina, A. (2016). La criminologia como ciencia empírica e interdisciplinària: aproximación a la misma. En A. García-Pablos de Molina, Criminología: una introducción a sus fundamentos teóricos (8ª ed., pp.19-21). Tirant lo Blanch. Serrano Tárraga, M.D. (2018). La Criminología es una ciencia. En M.D. Serrano Tárraga, Criminología. Introducción a sus principios. (2ª ed., pp. 84-98). Dykinson, S.L. Larrauri, E. (2015). Métodos de estudio de la criminologia. En E. Larrauri, Introducción a la criminologia y al sistema penal (pp. 33-48). Serrano Tárraga, M.D. (2018). Relaciones entre Derecho penal, Criminología y Política criminal. En M.D. Serrano Tárraga, Criminología. Introducción a sus principios. (2ª ed., pp. 147-150). Dykinson, S.L.