Senyalització vertical: Tipus, mides, color i forma PDF

**resum** La senyalització vertical comprèn un conjunt d'elements destinats a informar i ordenar o regular la circulació. Està composada per uns símbols o llegendes, la superfície en què s'inscriuen (generalment plaques) i els dispositius de sustentació: postes, pòrtics, banderoles, etc. Els seu ob...

**resum** La senyalització vertical comprèn un conjunt d'elements destinats a informar i ordenar o regular la circulació. Està composada per uns símbols o llegendes, la superfície en què s'inscriuen (generalment plaques) i els dispositius de sustentació: postes, pòrtics, banderoles, etc. Els seu objectiu és augmentar la seguretat, l'eficàcia i la comoditat de la circulació seguint els principis bàsics de disseny de claredat, senzillesa i uniformitat. Cal distingir entre senyalització vertical de codi (advertiment de perill, reglamentació i indicació) i senyals d'orientació. Els **senyals verticals de codi** poden ser: d'advertiment de perill (triangulars), de reglamentació (circulars), d'indicació (rectangulars) o panells complementaris (rectangulars i més petits que el senyal a què acompanyen). En via segregada són de mida gran, i en carreteres convencionals, si aquestes tenen voral \> 1,5 m , són de mida mitjana, i si el voral és inferior a 1,5 m, són de mida petita. Els **senyals d'orientació** poden ser d'alerta llunyana, presenyalització, direcció pròpia, direcció avançada, direcció final i confirmació. La posició longitudinal dels senyals és funció de les visibilitats fisiològica i geomètrica. La **visibilitat fisiològica** és la màxima distància a la que es considera llegible una lletra o símbol (800 vegades la seva altura). La **visibilitat geomètrica** és la màxima distància, mesurada sobre la carretera, en què la visual cap al plafó està lliure d'obstacles i l'angle de la visual pel que fa al rumb del vehicle no supera els 10º en sentit vertical. La **posició tranversal** de la senyalització d'orientació s'estableix segons el tipus de via: amb senyal lateral (en carreteres convencionals i, en alguns casos, en vies ràpides) o mitjançant banderola o pòrtic (generalment en autovies i autopistes). Entre els **usos específics** de la senyalització vertical destaquen: la senyalització de la classe de carretera, a l'inici i al final d'aquesta, en funció del tipus de via d'on es prové o a on es connecta; la senyalització dels nusos de la xarxa viària i d'entrades i sortides específiques; la senyalització i abalisament de corbes, determinada per la diferència entre la velocitat d'aproximació i la velocitat màxima a la corba, així com pel radi i trajectòria d'aquesta; la senyalització de velocitat màxima, que serà mitjançant limitacions múltiples de 10 km/h i, en el cas en què la reducció de velocitat sigui superior a 40 km/h, es farà mitjançant vàries senyals esglaonats; senyalització sobre avançament, en carreteres de calçada única i doble sentit de circulació, en les quals per avançar a un altre vehicle s'hagi d'envair el carril de sentit contrari; i altres casos de senyalització, com passos a nivell, ponts mòbils, perfil irregular, restriccions de gàlib, paviment lliscant, passos per a peatons, vent transversal, restriccions de pas\... La **senyalització d'orientació** és un sistema de comunicació que proposa una emissió de missatges permanents per aconseguir una reacció immediata en el receptor, constituït per una suma de signes que permet interpretar l'espai i relacionar-s'hi de forma adequada, i, per tant, millorar la mobilitat. L'objectiu de la senyalització d'orientació és facilitar l'orientació dels conductors seguint el principi de continuïtat segons el qual un destí indicat a la senyalització ha de repetir-se en tots els cartells següents fins a arribar-hi. Els **materials** utilitzats com substrat en els senyals verticals, seran l'alumini o l'acer galvanitzat, i verificaran les prescripcions UNE corresponents. Els materials retrorreflectants emprats en senyalització vertical es classifiquen segons la seva naturalesa i característiques en tres nivells (tots ells han de complir la norma UNE corresponent i estar provistos de marca d\'identificació. La selecció del nivell de retrorreflexió es fa en funció de l'entorn d'ubicació i del tipus de senyal. Pel que fa als postes de sustentació de senyals, ancoratges de plaques i cargols, seran d'acer galvanitzat i compliran amb les normes UNE. La **senyalització variable** és un tipus de senyalització que té per objecte regular la circulació adaptant la senyalització a les circumstàncies canviants del trànsit. S'utilitza per donar informació als conductors, advertir-los de possibles perills i donar recomanacions o instruccions d'obligat compliment. Existeixen 3 tipus de missatge: preceptiu, d'advertència de perill i informatiu. Aquests panells adverteixen dels canvis següents: variació en l'adherència, variació en els nivells de trànsit, variació en el vent, variació en la visibilitat, variació en la capacitat de la via o variació en l'itinerari. **INDEX** [ [SENYALITZACIÓ VERTICAL: TIPUS, MIDA, COLOR I FORMA] 4](#senyalitzaci%C3%B3-vertical-tipus-mida-color-i-forma) [[1.1] [Senyalització de codi] 4](#senyalitzaci%C3%B3-de-codi) [[1.2] [Senyalització d'orientació] 5](#senyalitzaci%C3%B3-dorientaci%C3%B3) [[1.2.1] [Senyalització d'orientació interurbana] 5](#senyalitzaci%C3%B3-dorientaci%C3%B3-interurbana) [[1.2.1.1] [Tipus] 5](#tipus) [[1.2.1.2] [Forma] 8](#forma) [[1.2.1.3] [Dimensions] 8](#dimensions) [[1.2.1.4] [Colors] 9](#colors) [[1.2.2] [Senyalització d'orientació urbana] 9](#senyalitzaci%C3%B3-dorientaci%C3%B3-urbana) [ [IMPLANTACIÓ DE LA sENYALITZACIÓ VERTICAL: POSICIÓ LONGITUDINAL I TRANSVERSAL] 10](#implantaci%C3%B3-de-la-senyalitzaci%C3%B3-vertical-posici%C3%B3-longitudinal-i-transversal) [[2.1] [Visibilitat dels senyals] 10](#visibilitat-dels-senyals) [[2.2] [Posició longitudinal] 10](#posici%C3%B3-longitudinal) [[2.2.1] [Senyalització de codi] 10](#senyalitzaci%C3%B3-de-codi-1) [[2.2.2] [Senyalització d'orientació] 11](#senyalitzaci%C3%B3-dorientaci%C3%B3-1) [[2.2.2.1] [A la mateixa cruïlla] 11](#a-la-mateixa-cru%C3%AFlla) [[2.2.2.2] [Entre cruïlles] 12](#entre-cru%C3%AFlles) [[2.3] [Posició transversal] 12](#posici%C3%B3-transversal) [[2.3.1] [Senyalització de codi] 12](#senyalitzaci%C3%B3-de-codi-2) [[2.3.2] [Senyalització d'orientació] 13](#senyalitzaci%C3%B3-dorientaci%C3%B3-2) [ [USOS ESPECÍFICS DE LA sENYALITZACIÓ] 14](#usos-espec%C3%ADfics-de-la-senyalitzaci%C3%B3) [[3.1] [Senyalització d'interseccions] 14](#senyalitzaci%C3%B3-dinterseccions) [[3.2] [Senyalització de rotondes] 14](#senyalitzaci%C3%B3-de-rotondes) [[3.3] [Senyalització i abalisament de corbes] 15](#senyalitzaci%C3%B3-i-abalisament-de-corbes) [[3.4] [Senyalització de velocitat màxima] 15](#senyalitzaci%C3%B3-de-velocitat-m%C3%A0xima) [[3.5] [Senyalització sobre avançament] 16](#senyalitzaci%C3%B3-sobre-avan%C3%A7ament) [[3.6] [Afitament de carreteres] 17](#afitament-de-carreteres) [ [senyalització d'orientació: criteris d'elecció de mencions, composició de cartells, tipus i disposició] 18](#senyalitzaci%C3%B3-dorientaci%C3%B3-criteris-delecci%C3%B3-de-mencions-composici%C3%B3-de-cartells-tipus-i-disposici%C3%B3) [[4.1] [Manuals de referència] 18](#manuals-de-refer%C3%A8ncia) [[4.2] [Criteris d'elecció de mencions] 18](#criteris-delecci%C3%B3-de-mencions) [[4.2.1] [Trams interurbans] 18](#trams-interurbans) [[4.2.2] [Trams urbans (travesseres),] 21](#trams-urbans-travesseres) [[4.3] [Composició de cartells, tipus i disposició] 21](#composici%C3%B3-de-cartells-tipus-i-disposici%C3%B3) [[4.3.1] [Senyalització interurbana] 21](#senyalitzaci%C3%B3-interurbana) [[4.3.1.1] [Contingut] 21](#contingut) [[4.3.1.2] [Distàncies] 21](#dist%C3%A0ncies) [[4.3.1.3] [Alfabets] 22](#alfabets) [[4.3.1.4] [Mida de lletra] 22](#mida-de-lletra) [[4.3.1.5] [Marges] 23](#marges) [[4.3.1.6] [Interlineat i separacions] 23](#interlineat-i-separacions) [[4.3.1.7] [Composició del senyal] 23](#composici%C3%B3-del-senyal) [[4.3.1.8] [Optimització dels plafons] 24](#optimitzaci%C3%B3-dels-plafons) [[4.3.1.9] [Alineació de mencions] 24](#alineaci%C3%B3-de-mencions) [[4.3.1.10] [Caixetins, panellets, finestres] 24](#caixetins-panellets-finestres) [[4.3.2] [Senyalització urbana] 25](#senyalitzaci%C3%B3-urbana) [ [materials] 25](#materials) [ [senyalització variable] 26](#_Toc22574844) [[6.1] [Senyalització variable: concepte] 26](#_Toc22574845) [[6.2] [Criteris de disseny i ús de missatges en els panells de missatge variable (PMV)] 27](#_Toc22574846) [ [Bibliografia] 29](#bibliografia) [[7.1] [Normativa] 29](#normativa) [[7.2] [Webgrafia] 30](#webgrafia) [[7.3] [Apunts] 30](#apunts) [ [Annexes] 30](#annexes) [[Annex 1: Norma 8.1 -- I.C. Señalización Vertical] 30](#annex-1-norma-8.1-i.c.-se%C3%B1alizaci%C3%B3n-vertical) [[Annex 2: Catàleg de senyals de circulació.] 30](#annex-2-cat%C3%A0leg-de-senyals-de-circulaci%C3%B3.) [[Annex 3: Manual SENIOR] 30](#annex-3-manual-senior) [[Annex 4: Manual de senyalització urbana d'orientació] 30](#annex-4-manual-de-senyalitzaci%C3%B3-urbana-dorientaci%C3%B3) [[Annex 5: Normes de senyalització circumstancial en PMV] 30](#annex-5-normes-de-senyalitzaci%C3%B3-circumstancial-en-pmv) [[Annex 6: Senyalització d'accessos] 30](#annex-6-senyalitzaci%C3%B3-daccessos) SENYALITZACIÓ VERTICAL: TIPUS, MIDA, COLOR I FORMA ================================================== La senyalització vertical comprèn un conjunt d'elements destinats a informar i ordenar o regular la circulació. Està composada per uns símbols o llegendes, la superfície en què s'inscriuen (generalment plaques) i els dispositius de sustentació: suports, pòrtics, banderoles, etc. És l'eina bàsica de comunicació entre la carretera i els seus usuaris, i una peça bàsica per garantir una circulació segura, còmoda i fluïda. Els principis bàsics de disseny de la senyalització són **claredat, senzillesa i uniformitat.** A més a més tota la senyalització ha de ser: - **Visible:** Amb antelació, en una localització adaptada al traçat i a l'entorn. - **Llegible**: De contingut simple i de longitud reduïda. - **Intel·ligible:** Amb informació comprensible, actualitzada i jerarquitzada. - **Creïble:** Que mantingui la continuïtat i coherència de les seves indicacions. - **Segura:** que no representi un perill per a la conducció, que pugui ser detectada i interpretada amb suficient antelació. Senyalització de codi --------------------- Es classifiquen atenent la seva funcionalitat en: - Senyals **d'advertiment** **de perill**: Forma generalment triangular, de vora vermella i fons blanc. Es designen per la lletra P seguida d'un número comprès entre l'1 i el 99. - Senyals **de reglamentació**: Poden ser de prioritat, prohibició d'entrada, restricció de pas, altres de prohibició o restricció, obligació, final de prohibició o restricció. Forma generalment circular. Es designen per la lletra R seguida d'un número, que varia segons el cas: a. [Senyals de prioritat]: nombre inferior al 100. Diverses formes i colors segons el cas. (R-1 Cediu el pas, R-2 Estop, R-5 Prioritat en sentit contrari, R-6 Prioritat respecte el sentit contrari\...) b. [Senyals de prohibició d'entrada]: del 100 al 199. Circulars, amb la vora vermella i el fons blanc, excepte la R-101 d'entrada prohibida i la R-102, que té el fons blanc dividit en dos amb una línia vermella. c. [Senyals de restricció de pas]: del 200 al 299. Circulars, amb la vora vermella i el fons blanc, tot i que algunes tenen una línia diagonal vermella que indica prohibició de la maniobra representada. d. [Senyals d'altres prohibicions o restriccions]: del 300 al 399. Circulars, amb la vora vermella i el fons blanc o blau (si fan referència a l'estacionament), i amb línies diagonals vermelles, una o dues, o sense. e. [Senyals d'obligació]: del 400 al 499. Circulars, de fons blau. f. [Senyals de final de prohibició o restricció]: nombre superior al 500. Circulars, de fons blanc, excepte la R-506 de fi de velocitat mínima i la R-505 de final de via reservada. - Senyals **d'indicació**: Forma generalment rectangular i de color blau (tot i que hi ha excepcions) Poden ser: d'indicacions generals, relatius a carrils, de servei. Es designen per la lletra S seguida d'un número, que varia segons el cas: a. Senyals d'indicacions generals: nombre inferior al 50. b. Senyals d'indicacions relatives a carrils: del 50 al 99. c. Senyals d'indicacions de serveis: del 100 al 199. - **Altres senyals** (número superior a 900). - **Panells complementaris**: Forma generalment rectangular, fons blanc i menors dimensions que el senyal que acompanyen. Es designen igualment per la lletra S seguida d'un número, que va des del 800 al 899. La mida dels senyals depèn del tipus de via (i en el cas de la carretera convencional, de si té o no voral). **E**l disseny dels senyals i panells complementaris atén a la vigent edició del Catàleg Oficial de Senyals de Circulació publicat per la Dirección General de Carreteres. Senyalització d'orientació -------------------------- ### [Senyalització d'orientació interurbana] #### Tipus La senyalització d'orientació fa servir una sèrie de plafons que es classifiquen segons l'ordre en el qual se'ls trobarà el conductor. Tenen forma rectangular o de fletxa segons el cas: **Alerta llunyana (AL)**: Senyals que s'instal·len principalment en vies segregades. Són plafons rectangulars tipus croquis que tenen per objectiu atreure l'atenció al conductor abans d'arribar a la presenyalització d'una sortida especialment si és complexa o si marca la bifurcació de dos itineraris. S'implanten al lateral de la carretera. **Presenyalització (PS):** **Preparen la presa de decisió en la maniobra de divergència.** Anuncien les diferents direccions que s'han d'escollir al pròxim nus, per tal que l'usuari es prepari per realitzar una possible maniobra. Són plafons rectangulars, amb destinacions i fletxes (i a vegades croquis), sense indicació de distàncies. Les fletxes i els croquis estan associats a maniobres. Poden ser pòrtics, banderoles o senyals laterals. Alguns exemples: **Direcció pròpia (DP)**: Indiquen les destinacions assolides sense deixar el tronc de la via. Són rectangulars, amb destinacions i fletxes, i s'implanten a la mateixa secció que la presenyalització, o bé, que la direcció avançada definida al paràgraf següent. Poden ser pòrtics o senyals laterals (i excepcionalment banderoles). En el cas de senyalització elevada (en pòrtic), s'hi afegeix panellet d'identificació de la via sobre la qual es troben. **Direcció avançada (DA):** Suporten l'acció de la maniobra. Anuncien les destinacions dels pols de sortida quan els moviments corresponents es fan mitjançant un carril especialment habilitat, que pot ser d'alentiment o bé un carril complet que es \"perd\" (cas anomenat d'afectació de carril). Indiquen el punt immediatament després del qual el conductor ha d'iniciar la maniobra de canvi de carril (en el cas de carril de alentiment) o bé la vertical a la qual s'ha de situar l'usuari que decideix sortir (cas anomenat d'afectació de carril). Els plafons són rectangulars, i inclouen destinacions de pols de sortida, el codi de la carretera divergent (panellet) i una fletxa que pot ser horitzontal o inclinada cap amunt (plafó lateral), inclinada cap a baix (plafó elevat) o vertical cal a baix ( afectació de carril). **Direcció final (DF):** Suporten igualment l'acció de la maniobra. Anuncien les destinacions corresponents al moviment de sortida. i s'implanten de manera que el conductor que fa aquest moviment circuli deixant el plafó a la seva mà esquerra si la sortida és a mà dreta, i dreta si la sortida és a ma esquerra. Són plafons - fletxa. Se'ls superposa panellet de la via divergent. Les distàncies quilomètriques figuren en els senyals que indiquen carreteres convencionals de segon ordre, que no disposen de senyals de confirmació. **Confirmació (CN):** Senyals que reforcen el descartament de la maniobra. Anuncien, un cop sobrepassat el nus, les destinacions a què s'arriba per la via en la qual està instal·lat. Són rectangulars sense cap tipus de fletxa i inclouen noms de pols amb llurs distàncies quilomètriques i panellet d'identificació de la carretera a la qual s'instal·len.  **Plafons de localització (LOC):** són plafons rectangulars d'implantació lateral. Tenen fons verd si són territorials (indiquen els límits de Catalunya, els límits de comarca o límits de província), fons marró si indiquen accidents geogràfics i fons blanc si fan referència a l'inici o final de la travessera d'un municipi (S-500 i S-510). **Senyals d'accessos:** indiquen el punt d'accés a masies, masos, camins públics i també activitats (hotels, restaurants, càmpings, cases rurals i cellers). El seu disseny està regulat per la circular 1/2013 de la DGIM. Són senyals de direcció avançada i direcció final amb un disseny diferent als senyals d'orientació. #### Forma Poden ser rectangulars o pentagonals (rectangular acabat en punta de fletxa):  #### Dimensions Els plafons rectangulars i plafons fletxa permeten la combinació de diverses alçades i amplades contemplades en el Manual de disseny de la senyalització interurbana d'orientació de Catalunya. Es poden fer servir plaques quan l'amplada del plafó no supera 3,5m i la superfície és inferior a 6m^2^. En carreteres convencionals es limita l'amplada dels senyals a 3,5m. En plafons-fletxa, es limita la llargada en funció de l'alçària:  #### Colors Els plafons dels tipus anteriorment esmentats seran de fons blau o blanc seguint el quadre següent (en funció del tipus de via i del tipus de senyal): Els caixetins i panellets de codis d'identificació de carreteres tenen els colors següents:  ### [Senyalització d'orientació urbana] En senyalització urbana d'orientació s'utilitzen plafons rectangulars d'implantació lateral que poden ser presenyalitzacions o direccions finals. El Manual de Senyalització Urbana d'Orientació defineix les dimensions, el tipus i mida del text, i els colors a emprar en els senyals d'orientació. IMPLANTACIÓ DE LA sENYALITZACIÓ VERTICAL: POSICIÓ LONGITUDINAL I TRANSVERSAL ============================================================================ Visibilitat dels senyals ------------------------ La visibilitat d'un senyal depèn de dos factors: - La mida del senyal i dels seus elements - La ubicació del senyal en relació a altres elements de la carretera. Per tant, podem definir la visibilitat d'un senyal de dues maneres: - **Visibilitat fisiològica (D1):** és la màxima distància a la que es considera llegible una lletra o símbol (800 vegades la seva mida de lletra o símbol). - **Visibilitat geomètrica (D2):** és la màxima distància, mesurada sobre la carretera, en què la visual cap al plafó està lliure d'obstacles i l'angle de la visual pel que fa al rumb del vehicle no supera els 10º en sentit vertical. En qualsevol cas, el plafó ha de ser visible a una distància no inferior a la mínima necessària per a què un conductor que circuli a la velocitat màxima establerta pugui percebre el senyal, interpretar-lo i decidir i executar la maniobra. En cas contrari, si és per raó de la visibilitat fisiològica, s'ha d'augmentar l'altura de la lletra o símbol, i ,si és per raó de la visibilitat geomètrica, s'adopten mesures com són el canvi de l'emplaçament del senyal, la seva duplicació, la supressió dels obstacles o d'altres. Posició longitudinal -------------------- ### Senyalització de codi Els **senyals d'advertiment de perill** es disposen entre **150 m i 250 m** abans del perill i en funció de la seva naturalesa, la velocitat, la visibilitat i, en el seu cas, la maniobra. Els **senyals de reglamentació** es disposen **allà on es comencin a aplicar** **i es reiteren** a intervals de l'ordre d'**un minut** de recorregut, especialment després d'entrades o convergències. Com a mínim, els senyals es distanciaran entre sí **50 m** per donar temps al conductor a percebre-les, analitzar-les, decidir i actuar en conseqüència. Segons el manual de la DGIM, la distància es pot reduir a **25m** en cas de carreteres convencionals. ### Senyalització d'orientació La regla bàsica és: El senyal ha d'estar ubicat en un punt de la via on sigui possible detectar-lo, llegir-lo i interpretar-lo amb temps suficient per poder executar la maniobra de forma segura. La regla genèrica serà implantar el senyal de manera que la seva detecció es produeixi com a mínim a la distància de visibilitat fisiològica, considerada 800 vegades l'alçada de base. Com a mínim els senyals es distanciaran entre sí **50m** per a vies segregades i **25m** per a carreteres convencionals. La presència de senyalització vertical representa un risc de col·lisió. Es recomana aprofitar les barreres de seguretat existents per protegir els senyals o bé utilitzar sistemes fusibles per subjectar el senyal. #### A la mateixa cruïlla S'implanten senyals de DA, DP, DF i AC. Els criteris orientatius d'implantació són: Els illots simplement pintats sobre el paviment no s'han d'emprar per situar-hi elements de senyalització. És recomanable estudiar llur conversió en illots autèntics, mitjançant vorades (sobretot en el cas de rotondes) o altres elements materials. #### Entre cruïlles Entre cruïlles, la senyalització d'orientació pot estar formada per plafons d'AL, PS, DP,CN i LOC. Les distàncies mínimes que estableix la Norma 8.1IC són les següents:  Posició transversal ------------------- ### Senyalització de codi En el cas **d'autopistes i autovies** els senyals d'advertència de perill i de reglamentació se situaran **en ambdós marges**, a excepció dels senyals P-1c, P-1d y R-400c que només se situaran en el marge dret. En **carreteres convencionals**, es col·loquen en el **marge dret** de la carretera i també en el marge esquerre si el trànsit pogués obstruir la visibilitat dels senyals situats en el marge dret. Es duplicaran sempre en el marge esquerre els senyals R-305, R-306, P-7, P-8, P-9a, P-9b, P-9c, P-10a, P-10b i P-10c. **Alçada dels senyals**: La diferència de cota de la vora inferior del senyal i la vora de la calçada (o vorera si és el cas) es fixa en **2m** en cas d'autovies i autopistes (senyals de mida gran), **1,8m** en cas de carreteres convencionals amb voral igual o superior a 1,5 m (senyals de mida mitjana) i **1,5m** en carreteres amb voral inferior a 1,5 m (senyals de mida petita). A la pràctica a les carreteres titularitat de la Generalitat, s'intenten implantar senyals de codi de mida mitjana en carreteres convencionals (hi hagi o no un voral superior a 1,5 m). En aquest cas l'alçada lliure mínima sempre serà d'1,8 m. En travesseres i trams urbans, si el senyal se situa a sobre de la vorera o en zones destinades a circulació de vianants, l'alçada de la senyalització de codi serà de **2,2 m.** ### Senyalització d'orientació La posició transversal de la senyalització vertical s'estableix en funció del tipus de via. a. **Banderola o pòrtic** El gàlib mínim és de **5,5m.** Sempre es protegiran amb un sistema de contenció de vehicles de categoria mínima **H1.** b. **Senyalització lateral:** se segueix la norma 8.1IC: La diferència de cota de la vora inferior del senyal i la vora de la calçada (o vorera si és el cas) serà sempre **2,2 m** en trams interurbans i **2,3 m** en trams urbans. Pel que fa a **l'excentricitat del suport**: - Senyals d'un sol suport (plafons de fins a 3m d'amplada i 6m^2^ de superfície): aquest anirà col·locat excèntricament a 1/3 de l'amplada total del senyal, mesurada segons la part rectangular del plafó. El panellet anirà centrat amb el suport. - Senyals amb dos o més suports (N suports): es col·locaran centrats en el plafó, equidistants entre si i amb una distància de separació entre ells igual 1/N de l'amplada total del plafó. El panellet anirà centrat en el senyal. USOS ESPECÍFICS DE LA SENYALITZACIÓ =================================== Senyalització d'interseccions ----------------------------- En l'ordenació d'encreuaments a nivell o en convergències es pot establir una prioritat de pas per a una de les dues trajectòries, anomenada primària, que podrà ser fixa, senyalitzada sobre la via secundària amb "stop" o "cediu el pas", o alternativa, regulada a través de semàfors, garantint des de 75 m abans del primer semàfor una velocitat aproximada màxima de 50 km/h. L'ús de semàfors s'ha de justificar adequadament (sobretot fora de poblat o allà on la velocitat d'aproximació superior 50 km/h) pel perill que suposen per a la trajectòria principal, que normalment forma part d'un itinerari de llarg recorregut. També poden tenir senyals complementaris. En la trajectòria secundària, l'elecció entre "stop" o "cediu el pas" (aquest últim té disposicions fixes en carrils d'acceleració i glorietes...) depèn de les IMD, la continuïtat d'itineraris, la visibilitat i la velocitat d'aproximació d'aquesta trajectòria secundària. En la trajectòria principal es disposen els senyals de prioritat. **S'adoptarà l'ordenació d'"stop" a la trajectòria secundària**: a. En encreuaments amb una altra trajectòria d'igual o més importància, ja sigui per la seva IMD o perquè estableixi continuïtat d'itinerari. b. On no s'instal·lin semàfors a l'encreuament amb una altra carretera on la majoria dels encreuaments tinguin aquesta ordenació. c. On la visibilitat d'encreuament sobre la trajectòria principal sigui restringida. **S'adoptarà l'ordenació de "cediu el pas" a la trajectòria secundària**: a. Al començament d'un carril d'acceleració (no al final). b. A la convergència d'una trajectòria, mitjançant un carril reservat per girar a la dreta. c. A l'entrada a una rotonda, on tindran prioritat els vehicles que circulin per la calçada anular. d. En interseccions urbanes secundàries, amb visibilitat d'encreuament suficient i velocitat d'aproximació no superior a 50 km/h. La prioritat fixa ha d'estar explícitament senyalitzada. En els encreuaments s'instal·laran senyals tipus P-1, P-1a o P-1b a uns 25-50 m del punt de creuament en vies urbanes i a uns 150-200 m en carreteres convencionals. Les trajectòries secundàries hauran de tenir instal·lats senyals tipus R-1 o R-2. Senyalització de rotondes ------------------------- La seqüència de senyalització, en el cas general, és: - Alerta (rombe P-4/R-1) aproximadament a 150 m-250 m o en una secció de via on la percepció sigui òptima i no intercepti visualment cap altre plafó. - Presenyalització (croquis): en una secció de la via on la percepció sigui òptima (aproximadament entre 25 i 100m de la rotonda) - Just al final del nas de l'inici de cada illot deflector o divisor es disposarà un senyal R-401a "pas obligatori". - Cediu el pas a l'entrada. Si l'entrada té dos o més carrils, es duplicaran els senyals R-1 de cediu el pas en ambdós marges. Davant de cada entrada a la rotonda es col·locaran senyals R-402 en l'illot central. A les sortides, es col·locaran els senyals de direcció final (plafó fletxa) únicament indicant els punts als quals s'accedeix per aquella sortida. A l'inici del tram de prohibició d'avançament, que s'efectua en entrades a la rotonda des de carreteres bidireccionals de dos carrils quan la prohibició no s'ha establert anteriorment, se situaran dos senyals R-305 "avançament prohibit"; un a cada costat de la calçada. Senyalització de velocitat màxima --------------------------------- Per tal de ser respectades i exigibles, les limitacions de velocitat han de semblar raonables i no innecessariament restrictives. No s'han d'imposar límits excessius que perjudiquin la credibilitat de la senyalització, tinguin repercusions en la capacitat de la carretera, o provoquin accidents per acostament o formació de cues (també cal senyalitzar el final de limitació). Els límits de velocitat són múltiples de 10 km/h. La desacceleració necessària per assolir una velocitat limitada a partir d'una altra d'aproximació respon a un model de desacceleració uniforme per l'acció dels frens a raó de 7 km/h/s, complementada per l'efecte d'inclinació de la rasant, per a un temps de percepció i reacció de 2 segons. En travesseres, la velocitat màxima genèrica és de **50 km/h** tot i que de manera justificada es podran senyalitzat limitacions diferents en funció de la configuració del poblat. El senyal S-500 situat al començament de la travessera implica la prohibició zonal de circular a més de 50 km/h. Segons la Norma 8.1 IC, es la **limitació serà inferior a 50 km/h** si: - La distància entre façanes és inferior a 10 m - L'amplada de carril és inferior a 3,5 m - La distància entre la façana i la calçada és inferior a 3 m - Presència de vianants incontrolats o nombrosos passos de vianants La **limitació serà superior a 50 km/h** en aquests casos: - distància entre façana i calçada entre 6 i 20 m: velocitat entre 70 km/h i 90 km/h en un nucli dispers i 50 km/h en un nucli compacte. - distància entre façana i calçada entre 20 i 50 m: velocitat entre 70km/h i 90 km/h en un nucli compacte i no limitat específicament en un nucli dispers. On no es disposi de visibilitat suficient per detenir-se davant d'un obstacles imprevist a la calçada es limitarà la velocitat. També es podran establir limitacions de velocitat de forma justificada per motius de seguretat viària. Els senyals R-301 i S-7 es consideren d'aplicació a partir de la secció en la qual es trobin instal·lades. La senyalització de limitació de velocitat ha de ser vista (si convé es reitera) des d'una distància tal que permeti que al passar per la secció on es troba situada, el valor de la velocitat del vehicle sigui inferior al que indica el senyal. Si la reducció de velocitat necessària és superior a 40 km/h s'han de disposar varies senyals esglaonades de manera que l'interval de velocitats sigui menor al principi i més gran al final. La Norma 8.1 IC proposa unes distàncies d'esglaonament. Senyalització i abalisament de corbes ------------------------------------- La seguretat de la circulació en corbes requereix no sobrepassar una certa velocitat. Si el conductor que s'aproxima precisés reduir-la excessivament, ha de valorar la situació amb suficient antelació per evitar frenar bruscament i perdre el control del vehicle. La utilització d'un abalisament, de senyals d'advertiment de perill, de senyals d'indicació de velocitat aconsellada o d'una combinació de tots aquests elements, que es dissenyen a partir dels valors de la velocitat a la corba i la velocitat d'aproximació, ha d'ajudar al conductor a prendre les seves decisions. Només s'utilitzarà senyals de limitació de velocitat on no es disposi de la visibilitat necessària per poder-la reduir. La senyalització i l'abalisament que cal disposar en una corba ve determinat per la diferència entre la velocitat d'aproximació i la velocitat a la corba, així com pel radi i trajectòria de l'esmentada corba. En conèixer la velocitat d'aproximació i la velocitat a la corba, s'hauran de senyalitzar els esglaons de velocitat necessaris per passar d'una a l'altra. Aquestes limitacions de velocitat s'han d'efectuar mitjançant senyals de velocitat aconsellada, excepte en corbes de gran perillositat o característiques especials, que requereixin la utilització de senyals de velocitat màxima permesa. Es disposarà d'un senyal P-13 d'advertiment de perill sempre que la diferència entre la velocitat d'aproximació i la velocitat del revolt sigui superior a 15 km/h. Si la diferència és superior a 30 km/h aquest senyal anirà acompanyat d'un senyal de recomanació o limitació de velocitat. Senyalització sobre avançament ------------------------------ En carreteres de calçada única i doble sentit de circulació, en les que per avançar a un altre vehicle més lent s'hagi d'envair el carril de sentit contrari, es defineixen trams d'avançament permès, trams de preavís dins dels quals només es pot completar un avançament iniciat amb anterioritat i trams de prohibició d'avançament (pot ser només als camions), en els quals no s'ha d'envair el sentit contrari, tots ells convenientment senyalitzats. Al principi d'un tram de prohibició d'avançament se situaran dos senyals R-305, un a cada marge de la carretera, i en el seu final un senyal R-502. Si l'avançament prohibit només fa referència als camions, se situaran dos senyals R-306 que es reiteraran en intervals no superiors a 2 km. S'anul·larà la prohibició amb un senyal R-503. Afitament de carreteres ----------------------- Les fites quilomètriques són referències que indiquen la distància en quilòmetres al punt d'origen de la carretera, permetent posicionar qualsevol element d'aquesta en el plànol (bidimensional). Es materialitzen a les vores de la carretera mitjançant senyals normalitzats en els que figura, si més no, el codi de la carretera, definit d'acord amb el Decret 261/1999, pel qual s'aprova el nou sistema de codificació de la xarxa de carreteres de Catalunya, i un número sencer que indica la distància a l'origen en km. L'afitament és també un dels sistemes de l'abalisament de carreteres. Les balises de vora o fites d'aresta són elements d'abalisament de la carretera, formats per pals amb elements reflectants o amb il·luminació pròpia, que es col·loquen verticalment a intervals regulars a ambdós costats de la plataforma de la via. Tenen dos finalitats bàsiques: - Serveixen per a l'abalisament diürn de les vores de la carretera i per aquest motiu són blancs amb una franja negra que assenyala l'eix de la calçada; i per a l'abalisament nocturn compten amb uns elements reflectants grocs i blancs. - Materialitzar els hectòmetres de la carretera, mitjançant un número del 1 al 9 segons el punt hectomètric a què correspon. Són molt útils com a elements de guia en condicions de poca visibilitat, com són la conducció nocturna i la conducció amb pluja. La "Orden Circular 309/90 C y E sobre hitos de arista" els defineix com un pal dotat d'un o diversos elements reflexius que es col·loca verticalment al marge de la plataforma d'una carretera. Les dimensions i especificacions de qualitat de les balises de vora seran les establertes a aquesta Ordre. Existeixen dos tipus fonamentals de fites: - Tipus I (secció oberta). Té una secció en forma d'"A" amb costats iguals. amb els cantons iguals de 12 cm, formant un angle de 30 º sexagesimals. - Tipus II (secció tancada). Presenta una secció formada per dues línies paral·leles 12 cm, unides en els seus extrems per dues semicircumferències de 3,2 cm de diàmetre Generalment es fan servir les balises de vora tipus I a les carreteres convencionals de calçada única i les de tipus II a carreteres de calçades separades. L'alçada de la fita ha de ser d'1,05 m sobre el paviment i es claven no menys de 50 cm en el terreny afegint una barra d'acer corrugat o de clorur de polivinil, o es fixen mitjançant elements metàl·lics a la roca, barreres, etc. Les fites són blanques (de clorur de polivinil amb addicions per a la protecció en front els raigs ultravioletes), i tenen una franja negra inclinada cap a l'eix de la carretera de 250 mm d'amplada. Sobre les bandes negres es col·loquen els elements reflectants (rectangular (18cmx5cm) i groc en el cantó dret, i dos blancs i circulars (6 cm de diàmetre) en el cantó esquerre). També es col·loca un número que representa l'hectòmetre (del mateix material que la franja negra) inscrit en un rectangle, a la cara visible de la balisa. Generalment es fan servir les balises de vora amb elements retrorreflectants de nivell 2 tot i que, excepcionalment, s'utilitzen de nivell 3 i, en casos especials, amb il·luminació pròpia. L'element retrorreflectant pot formar part de la mateixa balisa o bé estar adherit a la mateixa emprant cargols, reblons o adhesius. Entre les fites dels hectòmetres es col·loquen fites d'arestes iguals que les dels hectòmetres però sense número. El nombre i separació d'aquestes fites d'aresta entre hectòmetres depèn de si es tracta de corba o recta (d'1 a 9 segons una taula que figura a la circular 309/90). Quan més juntes s'implantin les balises de vora, més alt serà el grau d'abalisament. senyalització d'orientació: criteris d'elecció de mencions, composició de cartells, tipus i disposició ====================================================================================================== Manuals de referència --------------------- - Manual de Senyalització Interurbana d'Orientació (DPTOP, Generalitat de Catalunya, maqueta v.2010.1, Febrer 2010) - - Criteris d'elecció de mencions ------------------------------ ### [Trams interurbans] La selecció de destinacions que han d'aparèixer en els plafons es fa d'acord amb el Pla Director de Senyalització d'Orientació (el nou Pla Director es troba en fase d'aprovació). L'objectiu final consisteix a determinar les destinacions que cal indicar en la senyalització dels nusos de la xarxa de carreteres de Catalunya. Definirem **pol** com aquell lloc o servei susceptible d'ésser senyalitzat. Dins d'aquesta definició inclourem poblacions, aglomeracions, zones d'activitat, zones turístiques, serveis específics i d'altres punts que puguin ser d'interès per al conductor. Definirem **destinació** com la menció escrita d'un pol, és a dir la inscripció literal que el representa. Els [principis elementals] en la redacció d'un pla director de senyalització són els següents: **Jerarquització dels pols**: Els pols es classificaran d'acord amb criteris objectius. Aquesta classificació permetrà jerarquitzar els itineraris entre els diferents pols i servirà de base per a seleccionar les destinacions que hauran d'aparèixer en la senyalització. **Globalitat**: L'estudi s'abordarà de forma global al territori considerat per aconseguir la uniformitat de la senyalització. **Estructuració de la xarxa:** La xarxa es considerarà com una malla contínua; la senyalització així concebuda facilitarà als usuaris el seguiment dels itineraris entre els diferents pols. **Continuïtat**: La senyalització es concebrà amb la condició que existeixi continuïtat seguint l\'itinerari des que una destinació apareix fins que s'arriba al destí. **Visibilitat:** La col·locació dels senyals s'ha de fer amb la suficient visibilitat i al punt adequat de la xarxa viària. **Llegibilitat:** El nombre de destinacions que han d'aparèixer a la senyalització ha de ser limitat per facilitar-ne la lectura. En la senyalització d'orientació només es poden incloure **pols**. Aquests es divideixen en 2 grups clarament definits: - **nuclis de població** - **altres pols**: zones industrials aïllades, aeroports, universitats, hospitals, nusos fronterers i centres socioeconòmics aïllats. També poden senyalitzar-se els **pols viaris**, que són els punts d'accés a determinades vies (com són autopistes i autovies) quan aquests són poc nombrosos i per tant resulta necessari senyalitzar-los. Els pols es classifiquen en diferents nivells en funció de les seves característiques (en el cas de nuclis de població el manual inclou un annex amb la classificació dels mateixos segons siguin o no capitals de província, comarca o CCAA, i el nombre d'habitants; en el cas dels altres pols, la classificació es fa en funció del nombre d'assalariats, volum de passatgers, nombre d'estudiants, nombre de llits, IMD, o nombre de visitants segons el cas). El Manual SENIOR defineix una sèrie de regles i de principis, l'aplicació dels quals ha de permetre fer una [tria de les destinacions que cal senyalitzar]. Aquestes regles i principis són: **Regla d'anivellament:** la categoria d'un recorregut es defineix en funció del nivell dels pols que el mantenen i coincidirà amb el de nivell inferior. **Regla d'allunyament màxim:** es defineixen uns allunyaments màxims (en temps) en funció del nivell del recorregut a partir dels quals els recorreguts queden descartats per considerar que s'ha superat la distància d'atracció del pol. **Regla de pantalla:** Un pol de determinat nivell ocultarà (amb el resultat de no senyalitzar-lo) a altres pols posteriors de nivell igual o inferior. Aquesta regla contempla excepcions. **Regla de dominació:** Quan un usuari es dirigeix a un pol situat a les proximitats d'un altre pol de classe superior, pot veure identificat el seu destí mitjançant la menció del pol de classe superior, motiu pel qual no cal mencionar el pol de destí de l'usuari, sempre que aquest sigui prou allunyat del seu destí. El domini d'un pol sobre els altres de classe inferior es defineix a partir dels valors d'allunyament límit. **Unicitat de recorreguts:** Els recorreguts seguiran la millor ruta entre dos pols, entenent per tal aquella per on es trigui menys temps en arribar al pol destí. Aquesta regla contempla excepcions. **Regla de llegibilitat**: En un plafó es podran senyalitzar **tres destinacions** i, excepcionalment i de manera molt justificada es poden admetre **quatre mencions**. **Llegibilitat per nivells:** En un plafó es podran senyalitzar com a màxim dues destinacions d'un mateix nivell. **Selecció suplementària de destinacions:** Per tal d'escollir les destinacions a senyalitzar en un plafó o subplafó es tindran en compte els criteris següents: Les de recorreguts de nivell més elevat, d'entre elles, les corresponents a pols de nivel més elevat, les que per accedir als pols calgui menor nombre de trencalls, les que per accedir als pols tinguin el primer trencall més proper, les corresponents a pols més propers, les corresponents a recorreguts que utilitzen rutes geogràficament més diverses i els recorreguts que suporten més trànsit. **Regla de continuïtat:** només es podrà mencionar un pol si és possible continuar-lo mencionant fins arribar al destí **Principi de reciprocitat i proximitat:** s'aplica als pols viaris. Una senyalització vers una intersecció d'autopista o autovia pot estar indicada per [reciprocitat] a partir d'un pol (ja senyalitzat a partir de la intersecció) fins a una distància de 30 km. Per [proximitat], amb la finalitat de facilitar localment l'accés a les autopistes i autovies, aquestes poden ser indicades a partir de la xarxa adjacent en un radi de 5 km al voltant de les interseccions. **Repicatge:** En el cas d'itineraris que no suporten cap recorregut es pot indicar una destinació de les que apareixen al llarg de l'itinerari (per exemple, un municipi que té dues entrades a través d'una mateixa carretera i no suporten cap altre recorregut, es pot indicar el nom del municipi en totes dues; si no fos així s'arribaria a l'absurd de deixar una de les interseccions sense senyalització d'orientació). **Destinacions sobre vies en cul-de-sac**: s'apliquen altres principis ### [Trams urbans (travesseres), ] En aquest cas són d'aplicació els criteris del Manual de senyalització urbana d'orientació. Val a dir que es tracta d'unes recomanacions que poden ser aplicades o no segons decideixi cada municipi. Aquests criteris són els que s'apliquen a les travesseres titularitat de la Generalitat de Catalunya. Per elaborar una llista de possibles destinacions a senyalitzar es poden considerar tots els que pertanyin als blocs següents: - - - - Un cop elaborada la llista d'elements a senyalitzar, cal definir un **ordre de prioritats** d'aquests elements, en funció del grau d'atracció i de l'interès de l'element i determinar la distància des d'on és necessari senyalitzar l'element. El municipi pot desenvolupar un pla director de senyalització urbana d'orientació que permeti triar les destinacions a senyalitzar i l'itinerari més adient. Cal tenir en compte que un cop s'iniciï la senyalització d'una destinació, cal repetir aquesta informació a totes les interseccions que siguin necessàries fins a arribar-hi (no perdre la continuïtat). **El límit de mencions** en un senyal és de **6.** Composició de cartells, tipus i disposició ------------------------------------------ ### [Senyalització interurbana] #### Contingut Els textos poden ser mencions, distàncies numèriques, qualificatius o expressions comunes. #### Distàncies Distàncies de pols: Distàncies de maniobra:  Segons la Norma 8.1 IC, les distàncies en panells complementaris: - De 0 a 50m: múltiples de 10 - De 100 a 500m: múltiples de 50 - De 600 a 900m: múltiples de 100 - A partir d'1Km: com les distàncies de maniobra #### Alfabets - *"CCRIGE"* a qualsevol tipus de carretera. - Majúsculs: plafons de fons groc o fons blanc per als nuclis de població (pols de superespecials fins a quaternaris) - Minúsculs: en tot cas sobre fons blau, marró o verd, i en el cas de pols no poblacionals o poblacionals inferiors a quaternaris sobre fons blanc. - "*CURSIU*" (Helvètica 67): qualificatius de destinació i distàncies mètriques. #### Mida de lletra - **Alçària de base (Hb):** depèn del tipus de via (via segregada o carretera convencional de 1r o 2n ordre)[^1^](#fn1){#fnref1.footnote-ref}, del tipus de senyal (AL, PS, DP, DA, DF, CN\...) i de la seva posició (lateral o elevada): - Via segregada: - Plafo elevat (PS, DA, i DP): 400mm - Plafó lateral: - 270mm si és AL o CN - 360mm si és PS, DP o DF - Carretera convencional: varia entre 250mm (elevats), 200mm, 150mm o 120mm. - **Alçària de composició (Hc):** correspon a les mides de lletra que es poden fer servir en un senyal. Estan relacionades amb Hb segons l'escala següent:  En general Hc serà igual a Hb. En les composicions Hc no pot diferir en més d'un nivell d'Hb. En senyals que continguin plafons blaus es pot arribar a una diferència de 2. - Casos en què Hc=Hb-1: - Segona línia de menció - Decimals de les distàncies quilomètriques - Panells complementaris - Mòduls de sortida - Qualificatius de menció - Plafons blancs en vies segregades - Casos en què Hc=Hb+1: - Plafons blaus en carretera convencional - Finestres blaves en plafons blancs excepte el mot "Direcció" (Hc=Hb) #### Marges Espai entre les orles i els elements continguts en el plafó. - En plafons rectangulars: 2/3 Hb - En plafons fletxa: 50mm #### Interlineat i separacions Espai entre dues línies de text. - Entre dues mencions diferents: ¾ Hc (½ Hc en plafons fletxa) - Entre dues línies de la mateixa menció: ½ Hc (1/3 Hc en plafons fletxa) #### Composició del senyal En senyals laterals, els plafons de fons blau se situen sempre sobre els del fons blanc, excepte en els senyals de presenyalització de rotonda. La separació entre plafons que formen un senyal serà de 50mm. En senyals laterals, els plafons que formen part d'un mateix conjunt han de tenir la mateixa amplada. Les úniques excepcions són els panellets i els plafons fletxa que apunten en sentits diferents. Les mencions s'ordenen en funció de la distància: part superior els pols més propers. L'ordre de les fletxes en senyals laterals és el següent: ------------------------ --  ------------------------ -- #### Optimització dels plafons És recomanable aplicar criteris d'optimització per evitar senyals excessivament grans: - Abreujar les destinacions - Comprimir l'espai entre caràcters fins a un 50% - Dividir els textos en dues línies (la segona línia és més petita) #### Alineació de mencions - **Senyals laterals excepte croquis:** alineació pel costat oposat a la fletxa (totes les línies). Les distàncies quilomètriques s'alineen pel costat de la fletxa. - **Senyals croquis:** Als plafons de croquis, ja siguin de rotonda, rotonda partida, raqueta, alerta llunyana,... cada bloc de mencions s'alinearà per l'esquerra, excepte el caixetí, que s'alinearà centralment respecte la menció més llarga del bloc respectiu. - **Plafons elevats:** centralment si la fletxa va a la part inferior i pel costat oposat a la fletxa quan aquesta és lateral. Parelles de mencions amb qualificatius discriminadors es posaran en el mateix nivell de lectura. #### Caixetins, panellets, finestres Els **caixetins d'identificació de carreteres** s'utilitzen en plafons [d'alerta llunyana] i plafons de [presenyalització de rotondes] (i presenyalització en croquis en general) quan es tracta de codis pertanyents a la **xarxa bàsica**. Els **panellets** es fa servir sempre a la [direcció avançada] (DA) i [direcció final] (DF) sigui quina sigui la classificació de la via de destí. També s'utilitza en [senyalització elevada] (PS i DP) només per indicar carreteres de la **xarxa bàsica.** Les **finestres** són requadres de color, generalment blau, que contenen indicacions referents a les vies segregades dins de plafons de color blanc. ### [Senyalització urbana] El tipus de lletra serà sempre Helvetica Neue 75 Bold i en funció de les distàncies de lectura màximes previstes es determinen dues alçades de lletra: 10 cm (generalment en xarxa secundària urbana i veïnal, distància de lectura de 25 m) i 15 cm (en xarxa principal urbana, distància de lectura de 40 m). **Els pictogrames** es col·loquen a la dreta de la menció. Pel que fa al **color**, és un sistema monocromàtic. Destaquen els colors següents: Pel que fa a les **dimensions dels plafons**, si l'alçada de lletra és 10 cm, els plafons són de 200 mm d'alçada (370 mm per a textos de dues línies) i 1.500 mm de llargària; si l'alçada de lletra és 15 cm, els plafons fan 300 mm d'alçada (570 mm per a textos de dues línies) i 2.200 mm de llargària. MATERIALS ========= La senyalització d'orientació interurbana serà d'alumini. Les característiques dels materials compliran el que estableix la norma UNE-EN-12899-1. Es recomana adaptar el **nivell de reflectància** a les característiques d'il·luminació de la via. Se suggereix el següent:  La **senyalització vertical de codi** és d'acer galvanitzat amb suport de tipus tubular. El nivell de reflectància recomanat és el **nivell RA2** en tots els casos. Les lames i plaques de xapa d'acer galvanitzat i les lames d'alumini han de verificar les prescripcions UNE corresponents. Sempre que la il·luminació ambiental dificulti la seva percepció, on es consideri necessari reforçar els elements de senyalització vertical i en entorns de convergència o divergència de gran fluxos de trànsit s'haurà d'estudiar la idoneïtat de fer servir la classe RA3. El compliment dels requisits exigits als materials constituents s\'acreditarà mitjançant la presentació del marcatge CE, que correspongui a cada un dels materials utilitzats en la fabricació i instal·lació de senyals i cartells verticals de circulació. El compliment dels requisits exigits a les estructures portants de pòrtics i banderoles emprats en senyalització vertical, s\'acreditarà mitjançant la presentació del marcatge CE. En cas que no existeixi norma europea per als materials, s\'exigirà un certificat de conformitat emès per un organisme de certificació, en el qual s\'especifiqui el grau de compliment de les prestacions d\'acord amb la norma UNE 135340. Per la seva banda, la garantia de qualitat dels materials utilitzats en la fabricació i instal·lació de senyals i cartells verticals de circulació serà exigible, en qualsevol circumstància, al Contractista adjudicatari de les obres. **Bibliografia** ================ Normativa --------- - Norma 8.1. IC. Señalización vertical (20-03-2014) - Orden FOM/2523/2014, de 12 de diciembre por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. - Normas de señalización circunstancial en Paneles de Mensajes Variables (Resolución de 1 de junio de 2009, DGT) - Senyalització territorial i temàtica de Catalunya (Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya, 2010) - PG-3 - Catàlogo de Señales de Circulación. MOPU. - Manual de Senyalització Interurbana d'Orientació (DPTOP, Generalitat de Catalunya, maqueta v.2010.1, Febrer 2010) - Manual de disseny de la senyalització interurbana d'orientació de Catalunya (Generalitat de Catalunya, desembre 2016) - Manual de Senyalització Urbana d'Orientació (Generalitat de Catalunya, 2014) Webgrafia --------- - www. carreteros.org - http://www.dgt.es/Galerias/la-dgt/empleo-publico/oposiciones/doc/2014/TEMA-3.14.docx Apunts ------ - Tema 16 de les anteriors oposicions Annexes ======= Annex 1: Norma 8.1 -- I.C. Señalización Vertical {#annex-1-norma-8.1-i.c.-señalización-vertical.ListParagraph} ------------------------------------------------ Annex 2: Catàleg de senyals de circulació. {#annex-2-catàleg-de-senyals-de-circulació..ListParagraph} ------------------------------------------ Annex 3: Manual SENIOR {#annex-3-manual-senior.ListParagraph} ---------------------- Annex 4: Manual de senyalització urbana d'orientació {#annex-4-manual-de-senyalització-urbana-dorientació.ListParagraph} ---------------------------------------------------- Annex 5: Normes de senyalització circumstancial en PMV {#annex-5-normes-de-senyalització-circumstancial-en-pmv.ListParagraph} ------------------------------------------------------ Annex 6: Senyalització d'accessos {#annex-6-senyalització-daccessos.ListParagraph} --------------------------------- ::: {.section.footnotes} ------------------------------------------------------------------------ 1. ::: {#fn1} 1r ordre: velocitat de circulació superior a 90Km/h i plataforma de mínim 6m d'amplada. 2n ordre: velocitat de circulació inferior o igual a 90Km/h i plataforma de menys de 6m d'amplada[↩](#fnref1){.footnote-back} ::: :::