Curs en gestió immobiliària 2023/2024

Curs en gestió immobiliària Mòdul: 10 Curs 2023/2024 INTRODUCCIÓ AL BLANQUEIG DE CAPITALS I FINANÇAMENT DEL TERRORISME Fiñana Pifarré, Carles Cornejo, Ricardo ÍNDEX Introducció al blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Estàndards i organismes internacionals. 1.1- Blanqueig de capitals i...

Curs en gestió immobiliària Mòdul: 10 Curs 2023/2024 INTRODUCCIÓ AL BLANQUEIG DE CAPITALS I FINANÇAMENT DEL TERRORISME Fiñana Pifarré, Carles Cornejo, Ricardo ÍNDEX Introducció al blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Estàndards i organismes internacionals. 1.1- Blanqueig de capitals i finançament de terrorisme: Conceptes 1.2- Organismes internacionals: GAFI + Recomanacions 1.3- FSRBs: Moneyval 1.4- Altres organismes 1.5- Avaluacions mútues i metodologia 1.1 Conceptes: Blanqueig de diners o valors Blanqueig de diners o valors (BC) És el procés que consisteix en donar una aparença de legitimitat a uns béns (diners, actius, propietats, etc.) provinents d’una activitat delictiva. Origen del terme El terme “Money laundering” va aparèixer als Estats Units a la dècada del 1920 quan certs grups criminals van tractar de fer passar com a fons legítims uns diners obtinguts de manera delictiva. Les activitats principals que utilitzaven eren intensives en l’ús de l’efectiu (bugaderies, serveis de rentats de cotxes, màquines expenedores). El terme de blanqueig prové de la traducció francesa “blanchiment d’argent”. 1.1 Conceptes: Blanqueig de diners o valors Fases del blanqueig Tradicionalment s’ha considerat que el procés de blanqueig de diners o valors consisteix en tres fases: 2. Encobriment: 1. Col·locació: procés d’ocultació i separació dels fons del introducció dels fons seu origen il·lícit i titularitat mitjançant la d’origen il·lícit en el sistema utilització de transaccions complexes. financer. 3. Integració: reintroducció dels fons blanquejats en l’economia donant-los una aparença legítima (per exemple, rescat de pòlisses, compra de béns, acords de préstec, etc.). 1.1 Conceptes: Blanqueig de diners o valors El Codi Penal d’Andorra defineix el blanqueig de capital de la següent manera: Article 409 CP “Blanqueig de diners o valors” “1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor. 2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó. 3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament: a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior. b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior. 4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi. 5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.” 1.1 Conceptes: Blanqueig de diners o valors Delicte subjacent És el delicte que precedeix o origina el delicte de blanqueig de diners o valors Fins el 18 de gener del 2023, el Codi Penal andorrà tipificava el delicte de blanqueig de diners o valors amb la inclusió d’un llistat d’activitats delictives que es podien considerar com a delictes subjacents. Mitjançant la publicació de la Llei 45/2022, del 22 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, s’ha adoptat al marc jurídic andorrà el criteri de que qualsevol delicte pot ser subjacent del delicte de blanqueig de diners o valors (all-crimes approach). 1.1 Conceptes: Blanqueig de diners o valors Article 410 CP “Tipus qualificat” “1. S’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Quan el delicte es cometi mitjançant grup organitzat. b) Quan el subjecte obri amb habitualitat. c) Quan l’autor del blanqueig tingui la condició de subjecte obligat de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, o actuï dins el mac d’un establiment bancari o financer, d’una agència immobiliària o d’una companyia d’assegurances. En aquest cas el tribunal pot imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a deu anys. d) Quan els fons objecte del blanqueig provinguin de qualsevol delicte relatiu a les associacions il·lícites, al terrorisme, al tràfic d’éssers humans, als delictes contra la llibertat sexual, al tràfic il·legal de drogues tòxiques o a la corrupció. 2. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.” 1.1 Conceptes: Finançament del terrorisme Finançament del terrorisme (FT) El finançament del terrorisme implica qualsevol forma d’acció econòmica, ajuda o mediació que proporcioni suport financer a terroristes individuals i/o organitzacions terroristes per tal de facilitar la comissió d’actes de terrorisme en favor de la seva ideologia. Tot i que l’objectiu principal dels terroristes i/o organitzacions terroristes no és econòmic, aquests criminals necessiten fons per dur a terme les seves activitats, que poden provenir tant de fonts lícites com de fonts il·lícites, a diferència dels fons destinats al blanqueig de capitals. 1.1 Conceptes: Finançament del terrorisme El Codi Penal d’Andorra defineix el finançament de terrorisme de la següent manera: Article 366 bis CP “Finançament del terrorisme” “1. La persona que realitza actes de finançament del terrorisme ha de ser castigada amb pena de presó de dos a vuit anys. La temptativa i la conspiració són punibles. 2. A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirecta, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger: - Per un grup terrorista o per un terrorista. - Per cometre un o diversos actes terroristes. - Per a la realització de qualsevol de les conductes tipificades a l’article 364 d’aquest Codi. 3. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, i les lletres de canvi i de crèdit. 4. S’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Quan el finançament es cometi mitjançant un grup organitzat. b) Quan el subjecte actuï amb habitualitat. La temptativa i la conspiració són punibles.” 1.1 Conceptes: Finançament del terrorisme Article 364 CP “Altres infraccions amb finalitat terrorista” “1. El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb grup terrorista i amb la finalitat establerta a l’apartat primer de l’article 362, cometi qualsevol altra infracció prevista en aquest Codi, ha de ser castigat amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior. 2. El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar el recurs al terrorisme o a fer apologia de grups o organitzacions que l’hagin practicat o li hagin donat suport ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 3. Qui viatgi a un territori diferent del de la seva nacionalitat o residència amb la finalitat de cometre, participar, planificar o preparar qualsevol acte de terrorisme, o contribuir a cometre’l, o amb la finalitat d’organitzar, facilitar o rebre formació, instrucció o ensinistrament amb finalitats terroristes, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys. Amb la mateixa pena es castiga qui, amb coneixement de la finalitat terrorista, organitzi o faciliti la comissió de la conducta descrita en l’apartat anterior de qualsevol altra manera que no sigui el seu finançament, incloent-hi els actes de reclutament. La temptativa és punible.” 1.1 Principals diferències entre BC i FT Blanqueig de diners o valors Finançament del terrorisme Origen dels fons Il·lícit Lícit o il·lícit Import de les transaccions Generalment imports elevats sovint fragmentats per Generalment imports petits per sota dels llindars de control evitar controls addicionals Canals utilitzats Principalment sistema financer regulat i mitjançant xarxes complexes que involucren societats pantalla, accions al portador o paradisos fiscals Principalment sistemes informals de transacció de diners (hawala, transport físic, etc.) Propòsit/motivació Lucre Ideològic Traçabilitat dels fons Circular, els diners generats es reintegren en el sistema financer, retornen a la persona que els va generar o es reutilitzen per futures operacions de blanqueig Lineal, es recapten els fons que van destinats a una persona o grup amb finalitat terrorista Focus de detecció Operacions sospitoses com ara dipòsits que no s'ajusten al patrimoni del client o a la seva activitat esperada Relacions sospitoses, com ara transferències de fons entre parts que no semblen tenir cap relació 1.2 Organismes internacionals Grup d’Acció Financera (GAFI) Moneyval: Organisme inter-regional del GAFI → Andorra n’és membre des del 1997 Egmont Group: Agrupació de UIFs → Andorra n’és membre des del 2002 Acord Monetari: (juny 2011) → Comitè Mixt (Joint Committee) 1.2 Grup d’Acció Financera (GAFI) El GAFI és un cos intergovernamental creat al 1989 pel G-7, que elabora i promou mesures/normes internacionals/polítiques, tant a nivell nacional com internacional, per combatre/impulsar la lluita contra el BC/FT. Les mesures i elements necessaris en la lluita contra el BC i FT es recullen a les 40 Recomanacions del GAFI. Tot i que Andorra no n’és membre directe, sí que forma part de la representació del Moneyval al GAFI. 1.2 GAFI: Història de les 40 recomanacions Les 40 Recomanacions del GAFI proporcionen el marc per detectar, prevenir i reprimir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Evolució històrica: Origen (1990): Va ser una iniciativa del G7 per combatre l’abús dels sistemes financers per part dels blanquejadors de diners relacionats amb el tràfic de drogues. Revisió de les Recomanacions (1996): Primera revisió per ampliar significativament el seu abast més enllà del blanqueig de diners relacionat amb les drogues. Ampliació del mandat (2001): El GAFI va ampliar el seu mandat per incloure el finançament d’actes i organitzacions terroristes i va establir vuit (posteriorment nou) Recomanacions Especials sobre el finançament del terrorisme. Segona revisió de les Recomanacions (2003): Es van revisar per segona vegada i van ser adoptades per més de 180 països. Novena recomanació (2004): L’any 2004, es va afegir la novena recomanació especial del GAFI, que estableix estàndards d’avaluació de la conformitat per a jurisdiccions supranacionals. Revisió de les Recomanacions (2012): Es procedeix amb una revisió global de les recomanacions, amb la consolidació de les recomanacions especials, i la incorporació de mesures per combatre el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massives. Es determina l’estructura actual de les 40 recomanacions. 1.2 GAFI: 40 Recomanacions A – POLÍTIQUES I COORDINACIÓ PBC/FT Recomanació 1 Avaluació de riscos i aplicació d’un enfocament basat en el risc Recomanació 2 Cooperació i coordinació nacional B – BLANQUEIG D’ACTIUS I COMÍS Recomanació 3 Delicte de blanqueig d’actius Recomanació 4 Decomís i mesures provisionals C – FINANÇAMENT DEL TERRORISME I FINANÇAMENT DE LA PROLIFERACIÓ Recomanació 5 Delicte de finançament del terrorisme Recomanació 6 Sancions financeres dirigides relacionades al terrorisme i finançament del terrorisme Recomanació 7 Sancions financeres dirigides relacionades a la proliferació Recomanació 8 Organitzacions sense ànim de lucre 1.2 GAFI: 40 Recomanacions D – MESURES PREVENTIVES Recomanació 9 Lleis sobre el secret de les institucions financeres Deguda diligència del client i manteniment de registres Recomanació 10 Deguda diligència del client Recomanació 11 Manteniment de registres Mesures addicionals per als clients i activitats específiques Recomanació 12 Persones exposades políticament Recomanació 13 Banca corresponsal Recomanació 14 Serveis de transferència de diners o valors Recomanació 15 Noves tecnologies Recomanació 16 Transferències electròniques 1.2 GAFI: 40 Recomanacions Dependència, controls i grups financers Recomanació 17 Dependència en tercers Recomanació 18 Controls interns i sucursals i filials estrangeres Recomanació 19 Països de major risc Report d’operacions sospitoses Recomanació 20 Report d’operacions sospitoses Recomanació 21 Revelació (tipping-off) i confidencialitat Activitats i professions no financeres designades (APNFD) Recomanació 22 APNFD: Deguda diligencia del client Recomanació 23 APNFD: Altres mesures 1.2 GAFI: 40 Recomanacions F- TRANSPARÈNCIA I RESPONSABILITATS DE LES AUTORITATS COMPETENTS I ALTRES MESURES INSTITUCIONALS Regulació i supervisió Recomanació 26 Regulació i supervisió d’institucions financeres Recomanació 27 Facultats dels supervisors Recomanació 28 Regulació i supervisió de les APNFD Operatiu i ordre públic Recomanació 29 Unitats d’Intel·ligència Financera Recomanació 30 Responsabilitats de les autoritats de l’ordre públic i investigatives Recomanació 31 Facultats de les autoritats de l’ordre públic i investigatives Recomanació 32 Transport d’efectiu 1.2 GAFI: 40 Recomanacions Recomanació 33 Estadístiques Recomanació 34 Guia i retroalimentació Sancions Recomanació 35 Sancions G- COOPERACIÓ INTERNACIONAL Recomanació 36 Instruments internacionals Recomanació 37 Assistència legal mútua Recomanació 38 Assistència legal mútua: congelació i decomís Recomanació 39 Extradició Recomanació 40 Altres formes de cooperació internacional 1.2 Grup d’Acció Financera (GAFI) 1.3 FSRBs A més del GAFI, existeixen d’altres organismes regionals que desenvolupen funcions similars a les d’aquesta institució (FSRBs segons les sigles en anglès). MONEYVAL 1.3 Moneyval És el Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el BC i contra el FT del Consell d’Europa → Es tracta d’un organisme inter-regional del GAFI, vinculat al Consell d’Europa → Andorra n’és membre des del 1997 Avaluació del compliment tècnic de les Recomanacions del GAFI i de l’efectivitat → Per consegüent, el Moneyval detecta les deficiències i/o necessitats de millora i realitza recomanacions a les autoritats nacionals Composició:  Estats membres del Consell d’Europa que no són membres del GAFI  Estats membres del Consell d’Europa que passen a ser membres del GAFI però que demanen continuar sent avaluats per Moneyval  Països que no són estats membres del Consell d’Europa (i.e. Israel, el Vaticà, l’Illa de Guernsey, l’Illa de Jersey, l’Illa de Man i Gibraltar) Andorra → avaluacions Moneyval → 5ena ronda d’avaluacions 1.3 Moneyval Països membres: Rondes mútues d’avaluació: Primera ronda (1998-2000) – Andorra: març 1999 Segona ronda (2001-2004) – Andorra: març 2002 Tercera ronda (2005-2009) – Andorra: octubre 2005 Quarta ronda (2009-2015) – Andorra: març 2011 Cinquena ronda (2015-2024) – Andorra: març 2017 Sisena ronda (2024-2032) – Andorra: octubre 2026 1.4 Grup Egmont Creat al 1995 a Brussel·les → Agrupació d’Unitats d’Intel·ligència Financera (UIFs) → Andorra n’és membre des del 2002 Incentiva l’intercanvi d’informació i de coneixements en matèria BC/FT entre les UIFs, proveint la plataforma per disposar d’un canal d’intercanvi segur → “Memorandums of understanding” La seva missió principal és la de promocionar i facilitar la cooperació internacional entre les UIF, d’acord amb els principals estàndards existents en la matèria i d’altres normes pròpies d’obligat compliment per les UIFs que el conformen, tals com la Carta fundacional EGMONT i la Guia de Principis d’Intercanvi d’informació (2013). S’estructura en 5 grups de treball:  El Grup de Treball Legal  El Grup de Treball de Formació i Comunicació  El Grup de Treball de Divulgació  El Grup de Treball Operacional  El Grup de Treball d’Informació Tecnològica 1.4 Acord Monetari entre Andorra i la UE Implementació dels estàndards europeus per la lluita contra BC/FT Acord Monetari: signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea al juny del 2011 → Arrel de la signatura d’aquest acord, Andorra es compromet a implementar en el seu ordenament jurídic determinades disposicions normatives de la Unió Europea. Comitè Mixt (Joint Committee) → Actualització anual de l’Annex: normativa que Andorra es compromet a transposar al seu ordenament jurídic intern Legislació europea transposada 1.4 Característiques de la presentació Cada any es publica al BOPA un edicte amb les modificacions a l’annex de l’Acord Monetari acordades en el Comitè Mixt. D’aquesta manera s’assegura l’actualització i l’equivalència del marc jurídic andorrà amb la normativa d’aplicació emanada a la Unió Europea. 1.5 Avaluacions internacionals Metodologia d’aplicació de les recomanacions del GAFI → “The scope of the evaluations will involve two inter-related components for technical compliance and effectiveness”: (i) Compliment tècnic de les Recomanacions: abasta l’anàlisi del compliment dels requisits específics de les Recomanacions del GAFI, principalment pel que es refereix al marc legal i institucional del país, així com les facultats i procediments de les autoritats competents → “The technical compliance component will assess whether the necessary laws, regulations or other required measures are in force and effect, and whether the supporting AML/CFT institutional framework is in place”. (ii) Efectivitat del sistema PBC/FT: avalua l’adequació de l’aplicació de les Recomanacions del GAFI, és a dir, es centra en determinar fins a quin punt el marc legal i institucional del país està produint els resultats esperats → “The effectiveness component will assess whether the AML/CFT systems are working, and the extent to which the country is achieving the defined set of outcomes”. En conjunt, l’anàlisi del compliment tècnic de les Recomanacions i l’efectivitat del sistema PBC/FT permetrà determinar el grau de compliment de les normes del GAFI per part del país avaluat i així com l’èxit en el manteniment d’un sistema sòlid de lluita contra el BC/FT. 1.5 Compliment tècnic Avalua l'aplicació dels requisits específics de les Recomanacions del GAFI, incloent-hi el marc legal i de mitjans coercitius, així com l'existència, les facultats i els procediments de les autoritats competents. Les Recomanacions, al ser normes internacionalment reconegudes, són d’aplicació a tots els països. Tanmateix, cal tenir present que el marc legislatiu, institucional i de supervisió de la lluita contra el BC/FT pot variar d’un país a l’altre → Per consegüent, els avaluadors han de ser conscients dels riscos i els factors estructurals i contextuals de cada país. El component del Compliment Tècnic de la Metodologia estableix requisits específics per a cada Recomanació → Cada Recomanació presenta una llista de criteris, que representen els elements que han d’estar presents per acreditar el compliment dels elements obligatoris de cada Recomanació. Puntuacions      Compliant (C) → No hi ha deficiències Largely Compliant (LC) → Només hi han deficiències menors Partially Compliant (PC) → Hi han deficiències moderades Non-Compliant (NC) → Hi han deficiències importants Not applicable (NA) → Un requeriment no aplica (excepcional) 1.5 Efectivitat L’avaluació de l’efectivitat pretén identificar el grau en que un sistema nacional de PBC/FT assoleix els objectius de les normes del GAFI i detectar les possibles deficiències del seu sistema, alhora que permetre als països prioritzar les mesures per millorar el seu sistema preventiu → L’efectivitat mesura el grau de consecució dels resultats definits. Per a l’avaluació de l’efectivitat, el GAFI ha adoptat un enfocament centrat en una jerarquia de resultats definits:  Al més alt nivell, l’objectiu de l’aplicació de les mesures de PBC/FT és el següent: “Financial systems and the broader economy are protected from the threats of money laundering and the financing of terrorism and proliferation, thereby strengthening financial sector integrity and contributing to safety and security”.  Per aconseguir un equilibri adequat entre una comprensió general de l’efectivitat del sistema de lluita contra el BC/FT i una apreciació detallada del funcionament dels seus components, el GAFI avalua l’efectivitat principalment sobre la base d’11 Resultats Immediats→ Cadascun d’ells representa un dels objectius clau per aconseguir un sistema eficaç de PBC/FT. Alhora, aquests 11 Resultats Immediats s’integren en 3 Resultats Intermitjos, que representen els principals objectius temàtics de les mesures de PBC/FT. 1.5 Efectivitat  High level of effectiveness → El Resultat Immediat (Immediate Outcome) s’ha assolit en gran mesura; es necessiten millores menors. Puntuacions  Substantial level of effectiveness → El Resultat Immediat (Immediate Outcome) s’ha assolit en gran mesura; es necessiten millores moderades.  Moderate level of effectiveness → El Resultat Immediat (Immediate Outcome) s’ha assolit en certa mesura; es necessiten millores importants.  Low level of effectiveness → El Resultat Immediat (Immediate Outcome) no s’ha assolit o s’ha assolit de manera insignificant; es necessiten millores fonamentals. 1.5 Avaluació del sistema andorrà Cinquena ronda d’avaluacions del Moneyval → iniciada al setembre del 2015: Presentació informe d’avaluació mútua → setembre del 2017 Primer informe de progrés → desembre del 2018 Segon informe de progrés → desembre del 2019 Tercer informe de progrés → desembre del 2021 Compliment Tècnic → Anotacions de les 40 Recomanacions: 37 de 40 Recomanacions → C -Compliant- o LC -Largely Compliant 3 Recomanacions PC restants:  Recomanació 15 → noves tecnologies  Recomanació 31 → poder perseguiment penal  Recomanació 36 → instruments internacionals 1.5 Avaluació del sistema andorrà Ratings Recomanacions GAFI Actuals Anteriors 1 2 31 1 2 3 SR2 SR3 SR8 4 5 10 6 7 SR6 8 SR7 9 15 22 21 13 SR4 14 12 16 33 34 23 29 24 26 27 28 SR9 32 25 17 35 SR1 36 SR5 38 39 40 11 18 19 20 30 37 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 - 3a ronda (on-site visit 17-21 octubre, 2005) (*) 4a ronda (on-site visit 21-26 de març, 2011) (**) MER 1r informe de progrés 2n informe de progrés MER (14.09.07 - 24è Ple) (10.12.08 - 28è Ple) (09.12.10 - 34è Ple) (08.03.12 - 38è Ple) PC PC LC LC PC PC NC LC NC LC NC NC PC NC PC NA PC PC NC LC NC LC PC PC PC NA NC PC PC PC C C NC LC LC LC PC NC LC LC PC LC LC LC PC NC PC PC LC PC PC LC LC PC PC NC LC NC LC NC NC PC NC PC NA PC PC NC LC NC LC PC PC PC NA NC PC PC PC C C NC LC LC LC PC NC LC LC PC LC LC LC PC NC PC PC LC PC PC LC LC PC PC NC LC NC LC NC NC PC NC PC NA PC PC NC LC NC LC PC PC PC NA NC PC PC PC C C NC LC LC LC PC NC LC LC PC LC LC LC PC NC PC PC LC PC PC LC LC PC NC PC C PC LC LC LC PC PC LC LC LC LC LC PC PC LC PC PC PC NA PC PC PC LC C C NC LC LC PC PC NC LC LC LC LC LC LC C NC LC PC LC 5a ronda (on-site visit 6-18 de març, 2017) 1r informe de progrés (31.03.14 - 44è Ple) 2n informe de progrés (14.04.15 - 47è Ple) 3r informe de progrés (14.09.15 - 48è Ple) MER (28.09.17 - 54è Ple) 1r informe de progrés (06.12.18 - 57è Ple) 2n informe de progrés (05.12.19 - 59è Ple) PC PC LC LC PC NC PC C PC LC LC LC PC PC LC LC LC LC LC PC PC LC PC PC PC NA PC PC PC LC C C NC LC LC PC PC NC LC LC LC LC LC LC C NC LC PC LC PC PC LC LC PC NC PC C PC LC LC LC PC PC LC LC LC LC LC PC PC LC PC PC PC NA PC PC PC LC C C NC LC LC PC PC NC LC LC LC LC LC LC C NC LC PC LC PC PC LC LC PC NC PC C PC LC LC LC PC PC LC LC LC LC LC PC PC LC PC PC PC NA PC PC PC LC C C NC LC LC PC PC NC LC LC LC LC LC LC C NC LC PC LC LC PC LC C LC C 3r informe de progrés (11.21 - no discutit en un Ple) LC C PC LC LC LC C LC LC C PC LC LC LC PC LC LC PC PC LC C LC LC C PC LC LC C LC LC LC C LC LC C LC LC C PC LC LC C LC LC LC C LC LC C LC LC C LC LC LC C LC LC LC PC LC LC LC LC LC LC C C C C LC C C C LC PC PC LC PC PC LC PC LC C PC PC LC PC LC C LC LC LC PC PC LC PC LC C PC C LC LC LC C LC LC LC LC LC LC LC LC C PC C LC LC LC C LC LC LC LC LC LC LC LC C PC C LC LC LC PC PC PC PC LC LC LC LC LC LC LC - LC LC LC - LC LC LC - LC LC LC - 1.5 Avaluació del sistema andorrà Ratings 5a ronda (on-site visit 6-18 de març, 2017) Immediate Outcomes IO1 - Risc, polítiques i coordinació MER (28.09.17 - 54è Ple) 1r informe de progrés (06.12.18 - 57è Ple) 2n informe de progrés (05.12.19 - 59è Ple) 3r informe de progrés (11.21 - no discutit en un Ple) SE IO2 - Cooperació internacional SE IO3 - Supervisió ME IO4 - Mesures preventives ME IO5 - Persones i estructures jurídiques ME IO6 - Intel·ligència financera BC/FT SE IO7 - Investigacions i processaments de BC ME IO8 - Comís ME IO9 - Investigacions i processaments de FT SE IO10 - Mesures preventives i sancions financeres de FT ME IO11 - Sancions financeres de PF (proliferació) ME No es reavalua efectivitat, No es reavalua efectivitat, No es reavalua efectivitat, únicament es reporten únicament es reporten únicament es reporten progressos a títol progressos a títol progressos a títol informatiu informatiu informatiu TOTALS High Effectiveness (HE) 0 0 0 0 Substantial Effectiveness (SE) 4 4 4 4 Moderate Effectiveness (ME) 7 7 7 7 Low Effectiveness (LE) 0 0 0 0 MOLTES GRÀCIES! www.uifand.ad 34