Unitat Formativa 2 NF3: Microprocessadors

El cervell de l'ordinador, també conegut com a processador o xip. Executa instruccions d'un programa que no és més que una seqüència d'ordres.

Un tipus d'arquitectura de CPU que utilitza instruccions simples i primitives per a tot, com sumar, restar, multiplicar i dividir.

Un tipus d'arquitectura de CPU que utilitza instruccions complexes per a diverses tasques, lliurant el programa de feina, però tot i així la CPU executa la feina a través de microinstruccions.

La part del microprocessador que rep instruccions de la RAM i les desxifra.

La part del microprocessador que executa operacions matemàtiques.

Memòries petites dins de la CPU que emmagatzemen dades temporalment.

La velocitat a la qual el microprocessador processa informació, mesurada en Ghz. En resum, quantes accions pot realitzar per segon.

Dos tipus de velocitat del microprocessador: la que venen amb el processador (multiplicador) i la velocitat del bus de sistema.

Els encapsulats actuals per a CPUs són LGA (sense pins) i PGA (amb pins).

Els components electrònics produeixen calor. Excés de calor pot danyar els components.

Un ventilador millora la refrigeració. Un dissipador dissipa la calor del nucli de la CPU, el ventilador al seu damunt allunya la calor.

La mida dels transistors en una CPU, mesurada en nanòmetres. Una tecnologia més petita significa major integració i potencialment major potència.

La velocitat d'un processador, usualment mesurada en GHz, determina la quantitat d'instruccions que pot executar per segon.

Un processador pot executar múltiples tasques al mateix temps gràcies a les vies d'instruccions. Més vies = més capacitat de multitasca.

Una memòria cache és una memòria ràpida i petita dins de la CPU, que accelera l'accés a dades recentment utilitzades.

Els nuclis contenen les unitats aritmètico-lògiques (ALU) i registres. Més nuclis = més processament paral·lel.

Tecnologia d'AMD que permet overclocking automàtic en els processadors Ryzen.

Primer microprocessador d'Intel, creat el 1971.

Microprocessador d'Intel amb 8 bits i 66 instruccions, llançat el 1972.

Microprocessador d'Intel amb bus de dades de 16 bits i 1MB de RAM, llançat el 1978.

Microprocessador d'Intel que va impulsar la popularització del PC, amb bus intern de 16 bits i extern de 8 bits, llançat el 1979.

Microprocessador d'Intel amb bus d'adreces de 24 bits, llançat el 1984.

Microprocessador d'Intel amb dades i adreces de 32 bits, llançat el 1985.

Microprocessador d'Intel amb rellotge de 50MHz i fino 40.7 MIPS, llançat el 1989.

Els processadors AMD de gamma alta, equivalents als Intel i9, però van aparèixer més tard en l'arquitectura ZEN.

Aquests processadors porten una 'X' al seu nom si tenen XFR (Extrem Frequency), que permet un boost automàtic de la freqüència.

La nova arquitectura ZEN 4, amb un rendiment millorat en comparació amb les generacions anteriors.

Els processadors AMD de gamma alta per a estacions de treball, equivalents als Intel i9.

Aquests processadors ofereixen un boost de freqüència automàtic en càrregues de treball elevades, similar a la tecnologia XFR de Ryzen.

Intel va llançar al 2009 una nova arquitectura de processadors amb diversos nivells: i7 (gama alta), i5 (gama mitja), i3 (gama baixa) i Atom (gama més baixa). Aquestes categories s'han ampliat amb l'afegit dels i9 com a gama molt alta al 2017.

Aquesta tecnologia va aparèixer amb la primera generació de processadors i7 (Nehalem) al 2009. Es refereix al nombre de circuits que s'inclouen en un processador. Com més transistors, més complexitat i més recursos disponibles.

L'any 2009 es van introduir els processadors Intel Nehalem amb una freqüència de funcionament que arriba fins a 4 Ghz. Aquesta mesura indica la velocitat a la qual el processador processa les instruccions.

Els Intel Nehalem van ser els primers processadors a oferir sis nuclis. Un nucli és una unitat de processament independent que pot executar un programa de manera simultània. Més nuclis = major multitarea.

La primera generació de processadors i7 va presentar un socket (connexió a la placa base) anomenat 1155, que va ser adoptat posteriorment en la segona generació de processadors Sandy Bridge, a partir del 2012.

La quarta generació de processadors Intel (Haswell) del 2013 va reduir la mida dels circuits a 22 nanometres. Aquesta disminució de la mida va permetre augmentar la potència i reduir el consum d'energia.

AMD va competir amb Intel amb el seu processador K6, que superava els Pentium II i PRO d'Intel. Aquesta competència va impulsar la innovació en el camp dels microprocessadors.

Aquesta tecnologia es va incorporar al processador K6-II d'AMD i va permetre un rendiment significativament millor en aplicacions de gràfics i animacions 3D.