Unitat 3: Tècniques Ag-Ac Primàries

Una prova que utilitza la formació de complexos antigen-anticòs per a obtenir un resultat mesurable.

Tècniques que detecten directament la unió d'antigen i anticòs amb un marcador.

Proves que empren complexos antigen-anticòs per a obtenir un resultat quantificable.

Tipus d'immunoassaig que utilitza enzims com a marcadors.

Empren radioisòtops per detectar la unió d'antigen i anticòs

Tècnica immunològica que usa la fluorescència com a senyal.

Immunoassaigs que generen llum de forma quimioluminiscent.

Tècnica que utilitza desplaçament de substàncies per visualitzar la interacció d’antigen-anticòs.

Tècnica d'immunanàlisi que utilitza anticossos o antígens marcats amb enzims per mesurar la concentració d'una molècula problema.

Tipus d'enzimoimmunoassajos basat en l'immunoadsorció, on un component es fixa a un suport sòlid i l'altre està marcat amb enzim.

Procés on un component de la reacció immunològica queda fixat a un suport sòlid.

Molècula afegida a la reacció enzimàtica que, al ser catalitzada, genera un compost mesurable (acolorit).

Unió especifica entre un antígen i un anticòs, fonamental en els enzimoimmunoassajos.

Anticòs al qual se li ha unit un enzim per a la detecció.

Antígen al qual se li ha unit un enzim per a la detecció.

Instrument utilitzat per mesurar la intensitat de la llum absorbida pel compost creat.

Lloc on s'uneixen anticossos específics marcats a la mostra.

Zona amb anticossos contra l'antigen, on s'uneixen els conjugats antigen-anticòs.

Zona amb anticossos contra l'anticòs marcat (o antigen); verifica el correcte funcionament.

Reté components de la mostra que no s'han unit a les altres zones.

Un anticòs que es uneix a un antigen específic.

Molècula que desencadena la producció d'anticossos.

Tècniques que utilitzen reaccions antigen-anticòs per a diagnòstic.

Primera interacció entre antigen i anticòs.

Tècnica d'ELISA no competitiva per detectar antígens. Un anticòs marcat amb enzim s'uneix a l'antígen.

Tècnica d'ELISA no competitiva per detectar anticossos. Empra dos anticossos, un primari i un secundari marcat amb enzim.

Tècnica d'ELISA competitiva per detectar antígens. Empra dos anticossos que 'emmarquen' l'antígen.

Tècnica ELISA que detecta antígens o anticossos on un component s'uneix a un altre, bloquejant la interacció amb el reactiu que està marcat.

Anticòs específic que reconeix i s’uneix a l’antígen objectiu durant les tècniques ELISA.

Anticòs que reconeix i s’uneix a un anticòs primari marcat amb un enzim, per augmentar el senyal.

Molècula proteica que reconeix i s'uneix a un antigen específic

Són ¹²⁵I, ¹³¹I, ³H, ³²P i ¹⁴C. S'utilitzen per marcar antígens en proves diagnòstiques.

Es construeixen reemplaçant àtoms normals per isòtops radioactius o afegint-los a la molècula.

Utilitzen una cambra amb gas inert que s'ionitza amb la radiació, convertint-la en corrent elèctrica.

Utilitzen cristalls de iodur de potassi o sodi que emeten llum quan passen partícules de radiació.

L'antigen no marcat present a la mostra que es vol mesurar.

L'antigen marcat amb un isòtop radioactiu, utilitzat com a referència.

L'antigen no marcat competeix amb l'antigen marcat per unir-se als anticossos, limitant la detecció de l'antigen marcat, i permetent determinar la quantitat d'antigen no marcat present.

Técnica microscòpica que utilitza la fluorescència per detectar antígens o anticossos.

Técnica que detecta antígens directament marcant l'anticòs amb un fluoròfor.

Técnica que detecta anticossos marcant un anticòs amb un fluoròfor, on l'antigen és fixat prèviament.

Microscopi adaptat amb filtres per seleccionar longituds d'ona específiques de llum.

Molècula que emet llum quan és exposada a una longitud d'ona específica del espectre.

Mesura de la distància entre dues ones consecutives.

Un tipus de placa de plàstic que s'utilitza com a suport sòlid en els enzimoimmunoassajos per a capturar i retenir antígens o anticossos.

Un material que pot unir o capturar antígens o anticossos a la seva superfície.

Un pas important en els enzimoimmunoassajos que serveix per a eliminar els components no units a les plaques, garantint que només els complexos antigen-anticòs romanen a la superfície.

Una molècula que l'enzim utilitza com a material per a generar un senyal mesurable.

Es compara la intensitat del senyal amb una corba patró que relaciona la intensitat amb la concentració de l'anàlit.

Les tècniques d'immunodiagnòstic homogenis no requereixen separació de l'antigen marcat dels immunocomplexos. L'analit marcat només emet senyal quan forma el complex Ag-Ac.

Les tècniques d'immunodiagnòstic heterogenis sí que requereixen separar l'antigen marcat dels immunocomplexos. L'analit marcat emet senyal tant si és lliure com si està unit.

Mètode de separació d'immunocomplexos on s'utilitzen materials com el carbó actiu, dextrà o resines, que s'uneixen a la fase lliure i sedimenten amb la centrifugació.

Mètode de separació que utilitza etanol per a provocar un canvi en la solubilitat de les proteïnes i precipitar-les, deixant els compostos lligats al sediment.

Mètode de separació on s'utilitza un segon anticòs (contra el primer) per a precipitar tot el complex, permetent recollir el sediment.

Mètode de separació on un anticòs o antigen s'immobilitza a un suport sòlid, permetent el rentat i aspiració del medi d'incubació. És el més senzill, ràpid i automatitzable.

Un immunoassaig on diverses molècules competeixen per unir-se al mateix lloc d’unió. La quantitat de reactiu marcat unit a l’anticòs és inversament proporcional a la quantitat d’analit present en la mostra.

Un immunoassaig on cada molècula té el seu propi lloc d’unió. La quantitat de reactiu marcat unit a l’anticòs augmenta proporcionalment a la quantitat d’analit present en la mostra.

Un reactiu que està present en una quantitat limitada en una reacció, com en un immunoassaig competitiu.

Un reactiu que està present en una quantitat suficient en una reacció, com en un immunoassaig no competitiu.

Significa que a mesura que la quantitat d’analit en la mostra augmenta, la quantitat d’analit marcat unit a l’anticòs disminueix.

Significa que a mesura que la quantitat d’antigen en la mostra augmenta, la quantitat d’anticòs marcat unit a l’antigen també augmenta.

En els immunoassajos competitius la intensitat del senyal disminueix a mesura que la quantitat d’analit present a la mostra augmenta.

En els immunoassajos no competitius la intensitat del senyal augmenta a mesura que la quantitat d’analit present a la mostra augmenta.

Un tipus d’ELISA competitiu per a la detecció d’antígens. Es basa en dos anticossos que capturen l’antígen entre ells, formant un ‘sàndwitx’.

Un tipus d’ELISA on un component competeix per a la unió d’un altre component. S'utilitza per detectar antígens o anticossos de forma quantitativa.

L'ELISA directe és ràpid, ja que només s'utilitza un anticòs i elimina la reactivitat creuada entre anticossos.

L'ELISA directe és inflexible i car. Cal marcar individualment cada anticòs i no es pot utilitzar per a experiments múltiples.

Si en l'ELISA es produeix un canvi de color, indica un resultat positiu en les proves no competitives i un resultat negatiu en les proves competitives.

La capacitat dels anticossos d'unir-se específicament a un determinat antigen, sense reaccionar amb altres molècules.

Un fenomen que es produeix quan la concentració d'antigen és massa alta, impedint la unió completa de l'anticòs i donant un resultat fals negatiu.

Un tipus d'immunoassaig que utilitza enzims com a marcadors per a detectar la formació del complex Ag-Ac.

Un EIA pot ser homogeni si la reacció té lloc en una sola fase, o heterogeni si es necessiten diverses fases per separar els complexos Ag-Ac no units.

Un EIA competitiu implica la competència entre un antigen marcat i un antigen no marcat per unir-se a l'anticòs. En no competitiu, s'utilitza un anticòs marcat per detectar l'antígen directament.

Són substàncies que s'uneixen a l'anticòs o a l'antígen, permetent la detecció de la unió Ag-Ac.

Els immunoassajos es classifiquen en diversos tipus, segons el marcador utilitzat (enzim, radioisòtop, fluoròfor...), el tipus d'assaig (homogeni o heterogeni) i la seva metodologia (competitiva o no competitiva).

Un resultat fals positiu indica que la prova és positiva quan en realitat no ho és, mentre que un resultat fals negatiu indica que la prova és negativa quan en realitat ho és.

Són isòtops que emeten radiació i s'utilitzen per marcar antígens en proves diagnòstiques. Els més comuns són l'¹²⁵I, ¹³¹I, ³H, ³²P i ¹⁴C.

Es marquen reemplaçant àtoms normals per isòtops radioactius o afegint-los a la molècula.

El RIA clàssic és una tècnica heterogènia i d'inhibició competitiva que es basa en la unió entre un anticòs i un antigen marcat.

La radioactivitat que es despren de l'anàlisi RIA es quantifica mitjançant detectors de radiació.