Tipus de Suïcidi i Massacre de Columbine

Tipus de Suïcidi

• Suïcidi egoista: Més comú entre solters. Pot ser motivat per assetjament (bullying).
• Suïcidi altruista: Motivat per un fort sentiment d'integració social. Exemples: militars, yihadistes, kamikazes, sectes religioses.
• Suïcidi anòmic: Falta de regulació social i incapacitat de la societat per proveir les necessitats dels individus. Exemples: suïcidis durant la crisi econòmica a Grècia i a Espanya a causa dels desnonaments.
• Suïcidi fatalista: La regulació social és excessivament opressiva. Exemple: societat esclavista.

La Massacre de Columbine

• Va tenir lloc el 20 d'abril de 1999 a l'Escola Secundària Columbine.
• Els autors, Eric Harris i Dylan Klebold, van assassinar 12 estudiants i un professor i van ferir a 21 persones.
• Els autors van planificar amb gran detall l'atac, que va incloure bombes, tancs de propà i artefactes explosius.
• Després de l'atac, els autors es van suïcidar.
• Les possibles causes de la massacre inclouen malaltia mental dels agressors, aïllament social a l'institut i bullying.

Increment dels Intents de Suïcidi a Catalunya

• Des de l'inici de la crisi econòmica, la taxa d'hospitalització per intents de suïcidi a Catalunya ha augmentat significativament.
• L'augment és més pronunciat entre persones majors de 45 anys.

Resistència Indígena a les Antilles

• Els nadius van rebre inicialment bé els espanyols.
• La conducta abusiva dels espanyols va provocar violència per part dels nadius, liderada per Caonabó.
• Els nadius van lluitar contra els espanyols amb rebel·lions i amb l'abandó dels conucos, provocant fam i mort entre els espanyols.
• La resistència va incloure el desgano vital i suïcidis col·lectius.

Mètodes d'Investigació Social

• Quantitatiu: Enfocament que busca mesurar, quantificar i estudiar fenòmens macrosocials. Connecta amb el positivisme i el funcionalisme.
• Qualitatiu: Enfocament que busca comprendre el significat, la perspectiva dels individus i l'experiència microsocial. Connecta amb l'interaccionisme i l'etnografia.
• Experimental: Comprova hipòtesis en entorns controlats per obtenir resultats fiables.
• Històric: Busca la comprensió del procés comple de l'objecte d'estudi, basat en l'anàlisi dels esdeveniments passats.

Tècniques d'Investigació

• Artificial:
  • Grups de discussió: Tècnica de discussió en grup guiat per un moderador.
  • Enquestes per qüestionari: Recopilació de dades quantitatives a través de preguntes predefinides.
  • Entrevistes: Recopilació de dades qualitatives en converses individuals.
• Natural:
  • Observació: Observació directa del fenomen d'estudi. Pot ser participant o no.
  • Experiment: Tècnica que manipula variables per comprovar hipòtesis.
  • Històries de vida: Recull de la narració detallada de la vida d'un individu, aportant una perspectiva personal i individualitzada.
  • Investigació-acció – participació: Tècnica que es basa en la participació activa dels subjectes estudiats en la recerca, on s'interactua i es reflexiona en comú.

Ciència i Falsacionisme

• La ciència busca el coneixement i l'explicació de la realitat mitjançant el mètode científic.
• La ciència es basa en el falsacionisme, proposant hipòtesis que puguin ser falsables.

Inductivisme

• Inductivisme: La ciència s'inicia a partir de l'observació, la qual genera una hipòtesi. Aquestes hipòtesis es generalitzen a partir d'un conjunt d'observacions.
• Principi d'inducció: Es generalitza una hipòtesi a partir d'una sèrie d'observacions que la confirmen.
• Problemes del inductivisme:
  • La conclusió pot ser falsa, encara que les premisses siguin veritables.
  • No s'ha demostrat lògicament la validesa del principi d'inducció.

Falsacionisme

• Falsacionisme: Reconeix el paper fonamental de la teoria en el procés científic.
• Hipòtesis falsables: Les hipòtesis científiques han de ser capaces de ser refusades per l'evidència empírica.
• El falsacionisme busca rebutjar les teories, no confirmar-les.
• La ciència no busca la veritat absoluta, però sí la millor explicació disponible.

Limitacions del Falsacionisme

• No es pot afirmar amb certesa que una teoria sigui veritable, només podem saber si no ha estat refutada per l'evidència.
• Les teories més amplies i complexes són les més falsables, i per tant, les millors.
• Les teories que ho volen explicar tot, com les religioses, no són falsables.

Relació entre la Sociologia i la Ciència

• La sociologia busca la comprensió dels fenòmens socials a través del mètode científic.
• L'ús del mètode científic es basa en la formulació i contrastació d'hipòtesis.
• La sociologia, com a ciència, ha de ser capaç de presentar hipòtesis que poden ser falsades.