Tema 1: Ciència i Mètodes de Recerca Social PDF

Tema 1. Ciència i Mètodes de recerca social 1.1. Causalitat i correlació. Variables dependent, independent i de control. 1.2. Les fases de la investigació social. 1.3. Els mètodes d’investigació social: quantitatiu, qualitatiu, i experimental 1.4. La ciència. El falsacionisme i les limi...

Tema 1. Ciència i Mètodes de recerca social 1.1. Causalitat i correlació. Variables dependent, independent i de control. 1.2. Les fases de la investigació social. 1.3. Els mètodes d’investigació social: quantitatiu, qualitatiu, i experimental 1.4. La ciència. El falsacionisme i les limitacions de la ciència.  Tema 1. Ciència i Mètodes de recerca social 1.1. Causalitat i correlació. Variables dependent, independent i de control. 1.2. Les fases de la investigació social. 1.3. Els mètodes d’investigació social: quantitatiu, qualitatiu, i experimental 1.4. La ciència. El falsacionisme i les limitacions de la ciència. 1.3 Variables dependents, independents i de control Variable: Dimensió que serveixi per categoritzar el canvi en un individu o grup i permet establir determinades comparacions al llarg del temps Variable dependent: Factor que es influenciat i explicat per una altre variable Variable independent: Factor que té una influència causal en una altra variable Variable de control: Factor que es manté constant per comprovar el valor d'una variable independent sobre una variable dependent ¿És variable dependent o independent? Gènere / discriminació laboral Edat / parlar una llengua indígena Ètnia / viure en un determinat barri Nivell de ingressos / tipus de cotxe Quantitat de diners / hores treballades https://rovira-my.sharepoint.com/:x:/g/personal/73259656-x_epp_urv_cat/EUEu8 V8NApJDhyrPxmxnj_YB9NpEaVQukESTh8os16pD1g?e=csVQNp  Correlació vs. causalitat Si haces ejercicio, llevas una dieta sana y bebes agua marca , mejorará tu salud y bajarás peso. Conclusión: el agua mejora la salud y adelgaza.  Correlació vs. Causalitat: el clàssic de les cigonyes i la natalitat Com podem NO deduir que les cigonyes porten els xiquets? (correlació vs. causalitat)  Causalitat Variable de control – Eliminar efectes espuris – Temperatura i suïcidis (control per activitat social) – Èxit escolar -> Èxit laboral (control per origen familiar) – Tabac i càncer – Variables de control: electromagnètica Circularitat: – Les actituds causen accions – Les accions causen actituds –.... Lectura: Correlación, causalidad… y grafos: lo más fundamental (e ignorado) en estadística  Exercicis col·lectius: correlació, causalitat i variables ¿Es correlació o causalitat? ¿Es correlación o causalidad?  Marçal Terrades @mterrades Nou exemple de relació espúria: despesa en ciència i tecnologia vs suïcidis per asfíxia. #curiositats “Podemos ver correlaciones claras sorprendentes; por ejemplo, que la gota está fuertemente ligada a las enfermedades cardiovasculares. Es una relación que los investigadores han debatido en el pasado”, ha declarado Brunak a Sinc. No obstante, Brunak ha advertido de que estas trayectorias no explican causas ni efectos entre dolencias: “Debemos tener cuidado con la manera de interpretarlas, porque solo describen correlaciones. Para afirmar que realmente dos enfermedades tienen un vínculo habrá que buscar la explicación biológica y descartar que su relación se deba a causas intermedias que desconocemos”. Las historias de seis millones de daneses dibujan un mapa de relaciones entre enfermedades 1.2. LES FASES DE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL  El mètode científic (Quivy) La pregunta inicial: definició del problema L’exploració: revisió bibliogràfica, entrevistes exploratòries... El marc teòric: problemàtica Hipòtesis: la construcció del model d’anàlisi, disseny de la recerca L’observació: treball de camp L’anàlisi de les informacions: interpretació de resultats Les conclusions: avaluació comunitat científica... i tornar a les preguntes  Quines preguntes es poden fer? Industrialització Organització urbana Transport públic...  1. La pregunta d’investigació Què es? Formulació a partir de la qual es defineix el problema que inicia la investigació Què es una bona pregunta de investigació? Gairebé sempre les preguntes amb què s'inicia una investigació pretenen millorar el nostre coneixement d'una àrea concreta. Però les millors investigacions socials són aquelles que pretenen resoldre "enigmes". Seleccionar un tema d´investigació  2. Revisar l’evidència i les dades anteriors Recollir la bibliografia més rellevant del fenomen social Localitzar bases de dades que donen compte del fenomen social que estudiem Resumir els aspectes més rellevants per a la nostra investigació Familiaritzar-se amb treballs previs que tracten el mateix tema  3. Concreció del problema Definir la manera en què entenem el problema social amb el marc teòric (la problemàtica) Què s'intenta comprovar i com s’interpretarà  4. Disseny de la investigació Construir hipòtesis: afirmació especulativa sobre la relació entre dues o més variables Escollir el mètode més adequat per a la nostra pregunta d’investigació Quina relació es creu que hi ha entre variables  5. Desenvolupament de la investigació Recollida de dades i recopilació d'informació Fase d'enfrontar-se a problemes logístics i de tenir especial cura amb els biaixos  6. Interpretació Anàlisi de les implicacions de les dades recollides. Es demostren les nostres hipòtesis?  7. Presentació de les conclusions Quina és la seua importància? Quina relació té amb els resultats anteriors?  Model ús de català amb els companys de classe Llengua inicial dels pares Actituds cap al català Llengua amb els Llengua progenitors identificació L1 Llengua Competència Confiança en germans oral en català català Ús de català amb Composició els companys de demolingüística de classe l’aula Durkheim (1858-1917) UN EXEMPLE DE RECERCA: EL SUÏCIDI  Definició del suïcidi "Tot cas de mort que resulta directament o indirectament d'un acte positiu o negatiu realitzat per la víctima mateixa, i que, segons ella sabia, havia de produir aquest resultat"  Durkheim explicant el suïcidi De nou, la imaginació sociològica: – Com l'estructura afecta l'agència (societat->individu)? Pregunta de recerca: – Què provoca el suïcidi? / Per què alguns grups socials tenen més taxes de suïcidi? Mètode: – Quantitatiu i comparatiu: Dues societats / Una societat al llarg del temps Variable independent: – integració (enllaç a allò social) – regulació (grau de constricció externa a les persones). Variable dependent: – Taxes de suïcidi  Suïcidi Altruista Regulació Anòmic Fatalista Egoista Integració  Durkheim: explicant el suïcidi Integració – Suïcidi egoista: Els individus no estan integrats a la unitat social global. – Per exemple: més suïcidis entre solters, suïcidi per assetjament (bullying) – Suïcidi altruista: La integració social és massa fort. – Per exemple: militars, yihadistes, kamikazes, sectes religioses. Regulació (normes) – Suïcidi anòmic: No hi ha a penes regulació sobre els individus i la col·lectivitat no pot exercir autoritat. Manca de normes o incapacitat de l'estructura social de proveir el necessari per aconseguir les metes de la societat. – Per exemple: suïcidis a Grècia durant la crisi econòmica i a Espanya pels desnonaments. – Suïcidi fatalista: La regulació és massa opressiva sobre els individus. – Per exemple: societat esclavista.  Suïcidi Altruista Los Samuráis en Japón (28’-34’). Vídeo 2 (34’)  Columbine High School massacre Suïcidi Egoista La massacre de l'institut Columbine va ser un tiroteig en una escola que es va produir el 20 d'abril de 1999, a l'Escola Secundària Columbine. A més dels trets, l'atac complex i altament planificada va implicar una bomba de foc per desviar els bombers, els tancs de propà convertits en bombes col·locades a la cafeteria, de 99 artefactes explosius i bombes aparellades de cotxes. Els autors, dos estudiants de nivell superior Eric Harris i Dylan Klebold, van assassinar un total de 12 estudiants i un professor. Van ferir a 21 persones, amb altres tres ferits a l'intentar escapar de l'escola. La parella després es va suïcidar. Els investigadors van buscar diferents causes explicatives, moltes d'elles comunes a altres incidents similars. Les primeres al·ludeixen a la possible malaltia mental dels agressors, amb símptomes de depressió i megalomania segons els estudis del FBI. Altres van buscar l'explicació en l'aïllament social a l'institut, mencionant el poder dels grups juvenils i del bullying. Wikipedia  Es disparen les temptatives de suïcidi a Catalunya des de l'inici de la crisi La taxa d'hospitalització per intent de suïcidi a Catalunya s'ha disparat des de l'inici de la crisi, principalment entre els majors de 45 anys: en 2008 es van registrar 27,3 temptatives per cada 100.000 dones i 15,3 per cada 100.000 homes, unes xifres que en 2012 van ascendir a 33,8 i 21,6, respectivament. Suïcidi Anòmic  Suïcidi fatalista La presencia de los españoles en las Antillas produjo distintas reacciones por parte de los nativos, predominando en el comienzo una acogida favorable y cálida. El panorama sería muy diferente al regresar el Almirante en 1493. La guarnición se había comportado en forma abusiva con los indígenas, especialmente con las mujeres, lo cual motivó una furiosa reacción de caciques vecinos, encabezados por Caonabó, quienes incendiaron el fuerte y mataron a los treinta españoles que allí había. Las represalias de Colón y sus sucesores con los nativos en el sentido de "meterle miedo a la gente", sólo engendraron más violencia y motivaron mayores tentativas por enfrentar a los extranjeros. Las rebeliones antillanas implicaron asimismo el abandono de los conucos, para derrotar al invasor dejándolo sin alimentos. Lo mismo derivó en una elevada mortandad indígena a causa del hambre. El desgano vital y los suicidios colectivos constituyeron otras de las facetas que adquirió la resistencia, incidiendo significativamente en la fuerte caída demográfica de las Antillas. 1.3. ELS MÈTODES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL: QUANTITATIU, QUALITATIU, I EXPERIMENTAL  Disseny de la recerca Biaix dels que responen – (preguntes dels diaris per Internet) Univers estudiat – Vot polític en aquesta aula Preguntes esbiaixades – Diferents formes de preguntar el mateix (Independència) – Preguntes amb contingut NS/NC – Vot ocult Biaix de l’observador (subjectivitat)  Metodologia: quantitatiu vs. qualitatiu Quantitatiu: – Representatiu, mesurar, quantificar, macrosocial... – Positivisme i Funcionalisme Qualitatiu: – Significat, comprensió, empatia, zoom, microsocial – Interaccionisme, Etnografia Experimental: – Comprovar hipòtesis en entorns controlats Històric: – Comprensió del procés complet Multimetodologia, multiparadigma...  1. Anàlisi qualitativa Entrevista Observació (participant), Etnografia Grups focals (entrevistes en grup)  1. Qualitativa: Etnografia/Entrevistes en profunditat/Grups de discussió Etnografia: treball de camp o estudi directe de les persones utilitzant l'observació participant o les entrevistes en profunditat Observació participant: observació participant: la investigació de camp en l’escenari natural Entrevistes en profunditat: trobades reiterades cara a cara entre l'investigador i els informants, dirigides a la comprensió de les perspectives dels informants respecte de les seves vides, experiències o situacions, tal com les expressen amb les seves pròpies paraules Grups de discussió, Grups focals, Entrevistes en grup: Es reuneix un grup de persones per discutir un tema o intercanviar opinions  El diari de camp Un clásico_Alice_Cunningham_Fletcher Exemple: Gang Leader for a Day ¿Por qué los camellos siguen viviendo con sus madres?  Un exemple: Mad Men Grups de discussió en publicitat Altres  Avantatges i desavantatges + Entendre en profunditat el punt de vista de l'altre i quin significat li dóna a les seves accions + Entendre els processos socials des d'un altre punt de vista - Aïllar el nostre sentit comú. - Dificultat de la vida quotidiana. - Accés a grups complicats. Guanyar-se la confiança. - Problemes de comunicació: no s'accepten les preguntes de forma directa. - Perillós. Solitud. - No es pot generalitzar.  2. Quantitatiu: Enquestes Enquesta: mètode d'investigació sociològica que sol comportar el lliurament de qüestionaris a la població objecte d'estudi perquè els ompli i posteriorment fer una anàlisi estadística de la informació per detectar pautes i regularitats. Preguntes tancades: preguntes on la resposta està estipulada pel qüestionari Preguntes obertes: Preguntes on la resposta no està tancada i a l'entrevistat se li permet contestar lliurement Mostreig (representativitat): Selecció de casos perquè siguin representatius d'una població Mostreig aleatori: Tipus de mostreig que pretén que tota els individus tinguin les mateixes possibilitats de ser inclosos Mostreig conveniència: Tipus de mostreig no aleatori. La selecció d'individus està marcada per una determinada característica important per a l'estudi i els seus resultats.  Anàlisi quantitativa Enquesta Preguntes tancades o obertes Mostreig (representativitat) Aleatorietat vs. Estratificat Estadístics: – Mitjana (Desviació típica) – Mediana – Moda Variables: – Categòriques – Ordinals – Interval  Avantatges i desavantatges + Permet generalitzar. + Permet l'ús de mètodes estadístics i matemàtics. – Aparença de rigor: respostes superficials. – Moltes vegades no hi ha resposta Hi ha molt bona ciència social (@LluisOrriols) Cal saber llegir enquestes electorals Evitar-ho: l’enquestat vol quedar bé amb nosaltres…...manipulació preguntes…  3. Els mètodes experimentals Laboratori (comprovar hipòtesis en ambients controlats) Difícilment reproduïble en laboratori els fets socials – Més efectiu en treballs realitzats per psicòlegs i psicòlegs socials – L’experiment Milgram. Vídeo 1. – L’experiment Zimbardo. TED Talk (12’52’’-15’58’’). Documental (IIGM) – L’experiment Hawthorne. Elton Mayo. Vídeo 1. Efecte Hawthorne – Indefensió apresa  Avantatges i desavantatges + Comprovar hipòtesis en ambients controlats - Efecte Hawthorne - Més efectius en treballs realitzats per psicòlegs i psicòlegs socials  4. La investigació biogràfica S'utilitza per explorar la manera com els individus experimenten la vida social i els períodes de canvi social i com interpreten les seves relacions amb l'altre en aquest món canviant. Avantatges i desavantatges + Dona moltíssima informació – Falta de validesa  5. Els estudis comparatius Relativitzar i entendre millor el nostre fenomen.  L’anàlisi històrica Historia oral: Consisteix a fer entrevistes a persones sobre esdeveniments en els quals han participat o que han viscut en èpoques anteriors de les seves vides. Investigació documental: Cerca de material documental que avali les nostres hipòtesis o ens ajudi a elaborar les hipòtesis Fonts primàries: és la font documental que es considera material de primera mà relatiu a un fenomen que es vol investigar o relatar Fonts secundaries: són dades elaborades per altres persones que utilitzem en la nostra investigació Exemple Anthony Ashworth  Avantatges i desavantatges +Comprensió del procés complet de la transformació social. – Requereix molt de temps en la documentació i en la comprensió.  Tècniques: els vehicles Artificial Grups de discussió Enquestes per qüestionari Entrevistes Observació Experiment Històries de vida Investigació- acció – participació Observació Observació participant Distant (no participant) Natural 1.4. LA CIÈNCIA. EL FALSACIONISME I LES LIMITACIONS DE LA CIÈNCIA.  Què és la ciència? La Física és una Ciència? La Matemàtica és una Ciència? La Geografia és una Ciència? La Meteorologia és una Ciència? La Sociologia és una Ciència? L’Economia és una Ciència? La Literatura és una Ciència? El Treball Social és una ciència? – Economia en colors. Rosa. El mico ensinistrat : marc teòric sobre les bombolles (inici), predicció economia i meteorologia (34’-49’20’’)  La relació entre la Sociologia i la Ciència Què és la Ciència? El mètode científic Sociologia = Ciència? Ciències socials vs Ciències experimentals Com és el treball científic?  La ciència a la Wikipedia La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements. No obstant això, tot sovint, i en gran mesura d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer ciència"). D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals. Ciència és el coneixement del saber conscient i capaç de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximació a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa. El conjunt de la ciència es pot dividir en dos grans eixos: Ciències pures (el desenvolupament de teories) versus ciències aplicades (l'aplicació de les teories a les necessitats humanes); o Ciències naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus ciències socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).  El mètode científic a la Wikipedia Hi ha dos pilars bàsics del mètode científic: – El primer és la reproductibilitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera donades unes determinades circumstàncies tothom pot observar, amb els mateixos instruments científics uns determinats fenòmens. L'observació es distingeix de l'experimentació en què mentre aquesta darrera es pot reproduir a voluntat, la primera es produeix sobre fenòmens espontanis. Aquest pilar es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts. – El segon pilar és la falsabilitat. És a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments -o que es poden fer unes determinades observacions, per mitjà dels instruments científics adients, sempre que es donin unes condicions determinadesque en el cas de donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesi posada a prova. La falsabilitat no és altra cosa que el modus tollendo tollens del mètode hipotètic deductiu experimental.  Objectiu de la Ciència Conèixer les lleis (mecanismes) sota les que funciona el món  Ciències socials vs. Ciències experimentals Els éssers humans tenen consciència – Voluntat, decisió, llibertat... No es pot experimentar amb els agregats socials La Sociologia aplica el mètode científic  Mètode Deductiu Teoria -> Dades (hipotèticodeductiu) Model (teoria) (contemporani) Hipòtesis Concepte Dimensió Component Indicador (empíric) Mètode inductiu Dades -> Teoria El falsacionisme i les limitacions de la ciència Observació Teoria Inducció vs. Deducció Com buscaríeu nous planetes? Material complementari: Chalmers, A. F. (1990). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?: una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos. Madrid: Siglo XXI.  Inductivisme Inducció de les teories a partir de l’observació 1. Tots els llibres de filosofia que he llegit són avorrits 2. Aquest llibre és un llibre de filosofia −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− 3. Aquest llibre és avorrit Principi d’inducció: 1. Si en una gran varietat de condicions s’observa una gran quantitat d’A i.... 2....tots els A observats, sense excepció, posseeixen la propietat B,... 3....aleshores tots els A posseeixen la propietat B.  Els problemes de l’Inductivisme Inductivisme: la ciència comença amb l’observació. Però... – La conclusió pot ser falsa, les premisses poden ser veritables, i l’argumentació no seria una contradicció. – L’argumentació inductiva no es pot legitimar lògicament. – El cas del gall d’indi inductivista  De l’inductivisme al falsacionisme Inductivisme: s’ha d’efectuar l’observació en una àmplia varietat de circumstàncies Què significa eixa àmplia varietat de circumstàncies? Cal un coneixement teòric de la situació – Quan s’analitzava les ones electromagnètiques, es va considerar les dimensions del laboratori i el color dels cordons de l’investigador com a «clarament irrellevants». Eixa irrellevància era consistent amb un rerefons teòric. – Investigadors posteriors van adonar-se que la teoria havia d’incorporar la dimensió del laboratori, que feia rebotar les ones en les parets i interferia en els mesuradors. Les observacions estan guiades per qüestions teòriques. -> la teoria té un paper vital abans de l’observació Dades sense teoria: la llei de Zipf (Viquipèdia)  Falsacionisme – Falsacionisme: la ciència comença amb el marc teòric El falsacionisme admet que l’observació és guiada per la teoria i la pressuposa – Allò que un observador veu (interpreta), depèn en part de la seua experiència passada, del seu coneixement i de les seues expectatives. L’observació no és anterior a la teoria. La teoria emmarca les observacions i els conceptes. – Popper (1902−1994). Deducció. Les argumentacions deductives sí que es poden legitimar lògicament Les hipòtesis han de ser falsables.  FALSABLE I FALÇA: Despús-ahir  Tots els dimecres plou es va falçar  Totes les substàncies es  FALSABLE I FALÇA: Es falsa dilaten en escalfar-se portant l’aigua al punt de congelació.  Els objectes pesats cauen  FALSABLE I NO FALÇADA: és cap a avall en ser deixats falsable, tot i que les prop de la superfície de la observacions no demostren que Terra siga falsa, i per tant, la teoria de (si no hi ha alguna cosa que ho la gravetat es reforça. impedisca)  Exemple Detectar un problema: – En el segle XIX es va descobrir que el planeta Urà no seguia l'òrbita prevista per les lleis de Newton. Formulació d'una hipòtesi: – Van suposar que tals irregularitats serien produïdes per l'atracció d'un altre planeta en una òrbita exterior. Deducció de conseqüències observables: – Si existís tal planeta havia de tenir tal massa i havia de trobar-se en tal punt en el cel i per tant amb un telescopi s'hauria d’observar. Experiment: – Un altre astrònom va trobar efectivament el planeta suposat al que van cridar Neptú: la hipòtesi va resultar no refutada per l'experiència – «tots els planetes es mouen en el·lipses al voltant del Sol» 16’30’’ – 19’48’’ – Hipòtesi sobre un nou planeta segons les interferències en les òrbites: Nuevo espaldarazo a la hipótesis del Planeta Nueve  Limitacions del falsacionisme – El ciència no sap la veritat absoluta (falsacionisme) Però sí que sap que és el millor enunciat fins el moment. Confirmació o validació no significa dir la veritat I accepta que mai es pot dir que una teoria és veritable, però sí que es pot dir que és la millor disponible. – Popper: teories amb l’afany d’explicar-ho tot, fallen per la seua falta de falsabilitat. Les interpretacions sobre la voluntat de déu en guiar els fets naturals en són un exemple. Si ens trobem amb un fet negatiu (catàstrofe), és una prova de déu per avaluar el nostre comportament. Si és un fet positiu, Déu ens premia pel nostre comportament. No és una hipòtesi falsable.  Falsacionisme – Les teories de major abast són les més falsables, i per tant, són millors. Té més abast l’afirmació «tots els planetes es mouen en el·lipses al voltant del Sol» que no «Mart es mou en el·lipses al voltant del Sol». Per tant, l’objectiu del falsacionista és fer hipòtesis summament falsables i intentar falsar-les amb posterioritat. – «tots els planetes es mouen en el·lipses al voltant del Sol» 16’30’’ – 19’48’’  Avançar amb el falsacionisme Confirmació de conjectures audaces (arriscades) – assenyalen novetats inaudites. Falsació de conjectures prudents – falsen allò que es considera veritable. S'aprèn poc de... – La falsació de les conjectures audaces – La confirmació de les conjectures prudents  Què hem de saber del Tema 1? 1. Causalitat. Variable independent/dependent 2. Fases de la investigació social 3. Tria de les metodologies adequades a l’objectiu 4. Relació entre la Sociologia i la Ciència. Els límits de la Ciència  Tema 1: Mètodes d'investigació social 1.1. La ciència. El falsacionisme i les limitacions de la ciència. 1.2. Causalitat i correlació. Variables dependentes, independents i de control. 1.3. Les fases de la investigació social. 1.4. Els mètodes d’investigació social: quantitatiu, qualitatiu, i experimental CITAR BIBLIOGRAFIA  Citar bibliografia: llibre Cognom, A. (any). Títol. Població: editorial. Ritzer, G. (1993). Teoría Sociológica Clásica. Madrid: Mc Graw-Hill.  Citar bibliografia: article/capítol Cognom, N. (any). «Títol». Llibre o Revista n., (Autors, pàgines). Població: Editorial. Wang, P. (2012). «Exponential random graphs model extension: models for multiple networks and bipartite networks». Dins Exponential Random Graph Models for Social Networks (Lusher, Dean; Koskinen, Johan; Robins, Garry., p. 115-129). Cambridge University Press. http://sna.unimelb.edu.au/new_book  Citar al cos del text... segons afirma Wang (2012)... Alternatives –... tal com afirmen alguns autors (Wang 2012:116)... –...segons afirma Wang (2012a)...