Tema 2. Glúcids

Són les biomolècules més abundants a la Terra, formades per carboni, hidrogen i oxigen.

Unitats bàsiques dels glúcids, amb fórmula general (CH₂O)ₙ (n=3-7), sòlids blancs, solubles en aigua i de gust dolç.

Format per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç o-glicosídic.

Glúcids formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.

Formats per la unió de molts monosacàrids, poden ser lineals o ramificats.

Enllaç que uneix dos monosacàrids formant un disacàrid, un oligosacàrid o un polisacàrid.

Molècules amb la mateixa fórmula química, però diferent disposició dels àtoms a l'espai.

Molècules amb la mateixa fórmula química però amb diferent connexió dels àtoms.

Són estereoisòmers que són imatges especulars no superposables.

Un àtom de carboni unit a quatre grups funcionals diferents.

Són sucres que es formen quan s'oxida l'alcohol al carboni 6 d'una aldohexosa, formant un grup carboxil (COOH).

Sucres amb sis carbonis i un grup aldehid.

Sucre amb grup funcional aldehid.

Sisè carboni d'una aldohexosa.

Grup químic –COOH.

Descripció de la posició del carboni quiral més allunyat de l'aldehid o cetona en relació al gliceraldehid

Estereoisòmers que no són imatges especulars. Presenten diferents propietats químiques i físiques.

Tipus de diasteroisòmers que difereixen en la configuració d'un únic carboni estereogènic.

Molècules amb la mateixa fórmula química i connexió dels àtoms, però amb una disposició espacial diferent.

Estereoisòmers que són imatges especulars no superposables.

Formes cícliques que adopten els monosacàrids de cinc o més àtoms de carboni en solució aquosa.

Reacció de formació d'un grup hemiacetal (en aldehids) o hemícetal (en cetones) quan el grup hidroxil C-5 s'uneix a l'aldehid o a la cetona.

Forma de representar les estructures cícliques dels monosacàrids.

Molècules amb la mateixa fórmula molecular, però amb els enllaços dels àtoms ordenats de manera diferents

Monosacàrids de 6 carbonis que formen hexàgons.

Monosacàrids de 5 carbonis que formen pentàgons.

Nou carboni quiral que es forma quan el carboni 1 es connecta al carboni 5 durant la ciclització.

Isòmers que difereixen en la configuració del carboni anòmer (C1).

Unitats bàsiques dels glúcids, formades per carboni, hidrogen i oxigen.

Format per la unió de dos monosacàrids.

Glúcids formats per la unió de 2 a 20 monosacàrids.

Glúcids formats per la unió de molts monosacàrids, poden ser lineals o ramificats.

Enllaç que uneix dos monosacàrids formant un disacàrid, un oligosacàrid o un polisacàrid.

Sucres àcids derivats de l'oxidació d'un alcohol del C6 d'un monosacàrid.

Un polisacàrid important en el teixit connectiu fet d’aminosucres.

Glúcids on es perd un oxigen del C2 d’un monosacàrid.

Glucosa amb un grup fosfat al C6, intermediari del metabolisme dels glúcids.

Polisacàrid format per residus d'N-acetil-D-glucosamina units per enllaços β(1à4). Forma estructures rígides i resistents.

Polisacàrids formats per diferents monosacàrids. Tenen funcions diverses, com a components de la matriu extracel·lular.

Heteropolisacàrid que forma la paret bacteriana, alternant N-acetilglicosamina i àcid muràmic.

Heteropolisacàrid que forma gels, utilitzat per separar DNA o RNA al laboratori.

Heteropolisacàrids a la matriu extracel·lular, units a proteïnes i amb funcions estructurals i lubrificants.

GAG que forma solucions transparents i viscoses. Important en el líquid sinovial i en l'humor vitri.

GAG important en el cartílag i teixits connectius, donant elasticitat.

Tipus d'enllaç que uneix els residus de monosacàrids en la quitina.

Reacció química on es forma un nou enllaç químic alliberant una molècula d'aigua i que requereix energia.

Reacció química on es trenca un enllaç químic amb addició d'un molècula d'aigua, alliberant energia.

Enllaç que uneix dos monosacàrids per formar disacàrids i polisacàrids.

Molècula formada per la unió de dos monosacàrids.

Disacàrid més abundant a les plantes per transportar monosacàrids.

Disacàrid de la llet format per galactosa i glucosa.

Disacàrid format per dues molècules de glucosa.

Macromolècula formada per centenars o milers de monosacàrids units per enllaços glicosídics.

Polisacàrids formats per un únic tipus de monosacàrid.

Polisacàrids formats per diferents tipus de monosacàrids.

Polisacàrid de reserva energètica vegetal.

Polisacàrid de reserva energètica animal.

Homopolisacàrids de glucosa típics de bacteris i llevats.

Polisacàrid estructural vegetal format per glucosa que forma xarxes resistents.

Tipus d'enllaç glicosídic que dona lloc a midó i glucogen.

Tipus d'enllaç glicosídic que crea ramificacions en midó i glucogen.

Component lineal del midó.

Component ramificat del midó.