Sistema Urinari

Sistema Urinari

• Elimina residus, formant l'orina i regula l'equilibri d'aigua i sals del cos.
• Els ronyons tenen forma de fesol (10x4x5cm) i pesen entre 120-300g. Se situen a la regió lumbar, a cada costat de la columna vertebral, darrere de la cavitat abdominal. El dret està una mica més baix que l'esquerre.
• El ronyó té un costat intern (hilí renal) per on entren i surten vasos sanguinis, nervis i la pelvis renal. I una part externa (càpsula adiposa i fàscia renal) que el manté a la seva posició, permetent un petit moviment.
• La còrtex renal (capa externa) conté glomèrulos (30 capil·lars), que són els corpúscles renals que filtren la sang i donen un color vermellós fosc.
• Les nefrones (mil·lions d'unitats funcionals) són les encarregades de produir l'orina.
• La medul·la renal (part interna) conté piràmides renals (10-12) que es converteixen a les papil·les renals.
• Els calics renals (menors i majors) recollen l'orina de les papil·les renals abans d'entrar a la pelvis renal.
• La pelvis renal connecta els calics renals amb els ureters.
• Els ureters transporten l'orina de la pelvis renal a la bufeta urinària.

Vasos sanguinis

• La sang arriba al ronyó a través de les artèries renals, que aporten un 20% del flux sanguini del cor.
• Les artèries renals s'envaeixen en artèries més petites (segmentàries) per la seva distribució a la mèdul·la i la còrtex renal.
• A continuació, aquestes artèries es divideixen en artèries interlobulares que es ramifiquen en artèries arqueadas.
• Les artèries arqueadas generen artèmies interlobulares, que formen arterioles aferents que arriben als glomèrulos.
• Després de la filtració, la sang passa per arterioles eferents, formant una nova xarxa de capil·lars que envolten els túbuls urinífers.
• Finalment, la sang filtrada passa a venes més grans (interlobulares i arqueadas), i posteriorment a venes renals, que condueixen la sang al cor a través de la vena cava inferior.

Formació d'orina (Filtració)

• Els corpúscles renals (glomérulos) i la càpsula de Bowman filtren la sang i creen una solució que s'anomena filtrat glomerular.
• Els podòcits, endoteli capilar, i la membrana basal formen la membrana de filtració que permet el pas de substàncies de baix pes molecular.
• A continuació, l'orina formada entra als túbuls urinífers, on es produeix la reabsorció selectiva d'aigua i nutrients essencials.

Vies urinàries excretors

• La pelvis renal és l'estructura que recolecta l'orina dels calics renals i la dirigeix als ureters.
• Els ureters són tubs musculars que transporten l'orina des de la pelvis renal fins a la bufeta urinària.
• Hi ha tres estrets en el recorregut dels ureters: a la part superior, on surt de la pelvis renal; on els ureters travessen els vasos de la pelvis inferior i, on passen per la paret de la bufeta.

Bufeta urinària

• Situada a la part inferior de l'abdomen, per sota del peritoneu, prop de la sínfisi púbica.
• Té un cuerpo i un fons amb una regió anomenada trígon vesical.
• La bufeta conté músculs (detrusor) que s'encarreguen d'expulsar l'orina. El trígon vesical està entre les desembocadures dels ureters i la sortida de la uretra

Uretra

• La uretra és el conducte que transporta l'orina des de la bufeta fins a l'exterior del cos.
• La uretra masculina és més llarga i forma part del tracte urogenital, transportant també el semen.
• La uretra femenina és més curta i està separada del tracte reproductor.
• Té parts prostàtica, membranosa i esponjosa (masculina) i una única part (femenina).
• Té músculs esfinter interns i externs que controlen la micció.

Inervació

• El sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic) controla el funcionament de la bufeta i l'orina.
• El sistema simpàtic relaja els músculs de la bufeta i contrau els esfíncter per evitar la micció.
• El sistema parasimpàtic contrau els músculs de la bufeta i relaja els esfíncter per iniciar la micció.