Segona República Espanyola a Catalunya

La Segona República i la Catalunya Autònoma (1931-36)

Les eleccions i el govern provisional

• El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals on els partits del Pacte de Sant Sebastià van guanyar a 41 de les 50 capitals de província.
• El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República, després que Alfons XIII va renunciar al tron i va abandonar Espanya.
• A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser el gran vencedor i Francesc Macià va proclamar la República Catalana.

La Constitució de 1931

• El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions, guanyades per una coalició d'esquerres amb una alta participació (70,14%).
• Niceto Alcalà-Zamora va ser confirmat com a cap de govern i es va encarregar a una comissió redactar una constitució, aprovada el desembre de 1931.
• La Constitució de 1931 va ser avançada, incloent drets i llibertats, igualtat davant la llei, laïcitat de l'Estat, reconeixement del matrimoni civil i el divorci, i el dret de vot a les dones.

Partits i sindicats a la Segona República

• Formacions d'esquerra inclouen: Izquierda Republicana, PSOE i el Partido Comunista d'España (PCE).
• Sindicats destacats: CNT i UGT.
• Formacions de dreta inclouen el Partit Radical de Lerroux, Derecha Liberal Republicana, CEDA, Partit Nacionalista Basc, Renovación Española, JONS, Falange Española.
• Partits catalans inclouen: Lliga Regionalista, ERC, Unió Socialista de Catalunya, Federació Catalana del PSOE, Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya, POUM i PSUC.

Les reformes del Bienni d'Esquerres (1931-33)

General

• Durant el període 1931-33 el govern va ser presidit per Manuel Azaña, format per republicans d'esquerra i socialistes, modernitzant i democratitzant la societat espanyola.

La Reforma Religiosa

• La República va buscar limitar la influència de l'Església i secularitzar la vida espanyola, amb un Estat no confessional segons la Constitució de 1931.
• Es van autoritzar el divorci i el matrimoni civil i els cementiris es van secularitzar.
• Es va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament.
• La Llei de Congregacions de maig de 1933 limitava la possessió de béns per part dels ordes religiosos i permetia la dissolució en cas de perill per a l'Estat.
• La Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus béns confiscats.
• La jerarquia eclesiàstica es va oposar a la República, amb algunes excepcions.

La Modernització de l'Exèrcit

• Manuel Azaña va impulsar una reforma per professionalitzar i democratitzar l'exèrcit, assumint el Ministeri de Defensa.
• La Llei de Retir de l'Oficialitat de 1931 permetia als oficials retirar-se amb el sou íntegre si prometien fidelitat a la República.
• Es van suprimir les Capitanies Generals, els Tribunals d'Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar. Es va crear la Guàrdia d'Assalt per ser una força d'ordre públic fidel a la República.

La Reforma Agrària

• Es buscava acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos.
• La Llei de la Reforma Agrària de 1932 permetia l'expropiació sense indemnització de les terres dels "Grandes de España" no conreades.
• L'Institut de la Reforma Agrària (IRA) va ser l'organisme encarregat d'aplicar la llei.
• Els resultats van ser limitats per la resistència dels propietaris, l'escàs pressupost i les dificultats burocràtiques.
• Van sorgir tensions socials amb grups de propietaris donant suport a l'extrema dreta i jornalers decebuts amb la República.

La Reforma de l'Estat Centralista

• La República va prometre autonomia a certs territoris segons la Constitució de 1931.
• Catalunya va crear la Generalitat el 1931 i l'Estatut es va aprovar el 1932.
• Al País Basc, el projecte d'Estatut d'Estella va ser arraconat fins a la Guerra Civil, quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia el 1936.
• A Galícia, un projecte d'estatut va ser sotmès a plebiscit el 1936, però no es va aprovar per la Guerra Civil.

L'Obra Educativa i Cultural

• La República volia promoure garantia el dret a l'educació.
• Es va adoptar un model d'educació mixta i obligatòria.
• El pressupost de l'Educació va augmentar un 50%, amb la creació de 10.000 escoles de Primària i 7.000 places de mestres.
• Les Missions Pedagògiques portaven biblioteques, conferències a zones rurals.

Les Reformes Laborals

• Francisco Largo Caballero va millorar les condicions laborals.
• Es va crear la Llei de Contractes de Treball.
• Es va aprovar la Llei de Jurats Mixtos.
• Es va augmentar els salaris, la setmana laboral es va reduir a 40 hores.

La Catalunya Autònoma

General

• La Constitució de 1931 va permetre a Catalunya gaudir d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat Provisional i l'Estatut de Núria

• Es va crear la Generalitat de Catalunya i es va elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia per una comissió presidida per Jaume Carner al Santuari de Núria.
• L'Estatut de Núria proclamava una República federal amb sobirania del poble de Catalunya.

L'Estatut d'Autonomia de 1932

• ERC va guanyar les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931.
• Francesc Macià va presentar l'Estatut a Madrid.
• Manuel Azaña va ser clau en l'aprovació de l'Estatut el 9 de setembre de 1932.
• Catalunya es va constituir com a comunitat autònoma, amb competències.

La Generalitat Republicana

• Després que ERC va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932, Francesc Macià va ser president de la Generalitat.
• Després de la seva mort el 25 de desembre de 1933, Lluís Companys el va succeir i el Parlament va aprovar l'Estatut Interior.

La Tasca del Govern

• Durant el govern provisional i després de l'aprovació de l'Estatut, la Generalitat va treballar en diversos àmbits.
• En l'àmbit econòmic, va crear serveis d'estadística i l'Institut d'Investigacions Econòmiques, fomentant cooperatives.
• En política social, es va signar la Llei de Bases de 1934 per sanitat i assistència social.
• En ensenyament, es van fundar escoles i la Universitat va tenir autonomia.
• En cultura, es va normalitzar la llengua catalana, es va publicar el Diccionari General de Pompeu Fabra el 1932, i es va establir el bilingüisme a l'escola primària. Es va crear un nou model comarcal, aprovat el 1936.

Els Problemes de la Coalició Republicano-Socialista

General

• La República va crear expectatives de canvi.

Una Conjuntura Econòmica Desfavorable

• La crisi econòmica mundial de 1929 va agreujar problemes interns, com l'atur i poca competitivitat.
• Les polítiques republicanes van augmentar salaris però van disminuir la inversió.

La Conflictivitat Social

• La lentitud de les reformes va provocar impaciència.
• L'atur augmentava i els propietaris agrícoles es negaven a negociar.
• La CNT i els socialistes radicals van impulsar vagues i insurreccions.

La Reorganització de les Dretes

• Les reformes republicanes van originar al voltant de partits conservadors i organitzacions feixistes.
• La Centre-Dreta es va reestructurar al voltant del Partit Radical de Lerroux i la CEDA (formada el 1933).
• Altres Grups Conservadors van ser Renovación Española, Comunión Tradicionalista, JONS i Falange.
• Alguns sectors van fer coup d'estat, però va fracassar estrepitosament.
• El 1933 es va crear una organització clandestina de militars de dretes que va participar activament en el cop.

El Bienni Conservador (1933-35)

• Després del desgast del govern, el president Manuel Azaña va dimitir i Niceto Alcalà Zamora va convocar eleccions per al novembre.

Les Eleccions del 1933: El Govern de Dretes

• El 18 de novembre es van celebrar eleccions generals, el partit de centre-dreta va guanyar les eleccions.
• Niceto Alcalá Zamora va encarregar la formació de govern al Partido Radical de Lerroux.

La Paralització de les Reformes

• El govern per Alejandro Lerroux va paralitzar gran part de la Reforma Agrària.
• Es va intentar contrarestar la Reforma Religiosa i es van respectar els canvis en educació.
• Les Corts van paralitzar el projecte d'Estatut Basc.

El Conflicte Rabassaire a Catalunya

• El govern de la Generalitat va aprovar la Llei de Contractes de Conreu (1934).

La Revolució d'Octubre de 1934

• La CEDA va exigir una acció més contundent en matèria d'ordre públic. L'UGT va convocar una vaga general.
• El govern va enviar la Legió.
• En Catalunya Lluís Companys va proclamar la República.

La Crisi del Segon Bienni

• Les conseqüències de la Revolució d'octubre van ser notables.
• José Maria Gil Robles va ser nomenat Ministre de la Guerra. A Catalunya es va suspendre l'autonomia.
• A la tardor de 1935 es va produir una crisi de govern.

El Triomf del Front Popular

General

• Les Esquerres es van formant dos grans coalicions.

Les Eleccions de Febrer de 1936

• Es van agrupar en el Front d'Esquerres.
• El Front Popular va obtenir el 48% dels vots i el Front d'Esquerres va obtenir el 59% dels vots.
• Manuel Azaña va ser nomenat President de la República.

El Front Popular

• El nou govern va posar en marxa el seu programa, com la amnistia i les negociacions d'estatuts.
• A Andalusia es van ocupar terres per millorar les condicions.
• A Catalunya, es va restablir la Generalitat, el Parlament, la Llei de Contractes de Conreu i Lluís Companys com a president.

Cap al Cop d'Estat

• El clima de violència a Espanya afavoria els sectors decidits a organitzar coup L'Exèrcit d'Àfrica va tenir un rol important.

Temas 12 - Guerra Civil Española

Del golpe de Estado a la guerra civil

• Coronel Yagüe en Melilla inicio la insurrección armada.
• El general Franco se trasladó a la península la los insurrectos controlaban varias regiones, la Republica gano armando a las milicias.

El fracaso de la insurrección en Cataluña

• El general Goded negocio el golpe en Cataluña, pero no logro el apoyo.
• La Generalitat y los partidos y sindicatos movilizaron sus propias fuerzas para derrotar a los rebeldes, siendo un triunfo moral para la resistencia española.

La consolidación de los bando

• Insurrectos: Estaban apoyado por clase alta, grupos católicos, falangistas italianos y nazis alemanes.
• Leales a Republica: Estaban integrados por obreros, empleados urbanos, pequeña burguesía y campesinos sin tierras. Intelectuales y artistas.

La internacionalización de la guerra civil

• La guerra civil tuvo una gran repersucion internacional.
• Los insurrectos recibieron apoyo militar de fascistas la Republica tuvo la ayuda de los sindicatos

La ayuda exterior

• Insurrectos Recibieron armas y apoyo militar de Alemania e Italia. Alemania dio Legión, Italia corpo.
• República: dio un largo Caballero , además de Brigadas internacionales .

La zona republicana: la revolución contenida

• La zona republicana avía una situación compleja, con las fuerzas de izquierda, concentrad esfuerzos en la guerra .

El desencadenante de la revolución social

• José Giral disolvió el ejército, también creo batallones de voluntarios. En Catalunya dirigió Companys.

Una economía de guerra: las colectivizaciones

• En julio de 1936 avía ya 4500 controladas por comités y unos 2000 por Cataluña.

El gobierno de largo caballero

• Estaba formado con republicanos, socialistas, cuatro Ministros anarcosindicalista La Republica se traslador a València A catalunya los disolvió el Comité de milicias y el gobierno.

el tombant dels fets de maig de 1937

• En 1937 avía enfrentamiento entre fuerzas republicas La Generalitat desallojó a los anarquistas de la telefónicas Intervino el Gobierno Republicano Intervino con miles de Guaridas Asalto resultando 200.

Vocabulari

• Llei de Congregacions (1933): Limitava les possessions
• Llei de Retir de l'oficialitat (1931): consistint en l'opció donada als oficials de l'exèrcit legislació aprovada el 1932
• Llei de Reforma agrària: Establia l'expropiació dels latifundis a fi de millorar
• Estatut de Núria: Projecte d'autonomia de Catalunya, presentat al santuari de Núria el 1931. En aquest moment
• Llei de Contractes de Conreu: Legislació sobre la reforma
• Estatut del 1932: normativa institucional del Principat de Catalunya, aprovada
• Cas de l'estraperlo: assumpte referit a un cas de corrupció Divisió territorial de Catalunya: l'any 1936

Vocabulari 12

• Alzamiento Nacional: nom que va rebre en el bàndol franquista
• Tretze punts de Negrín: intent
• Col·lectivitzacions: procès de transferència
• Fets de maig: enfrontaments
• Internacionalització del conflicte: procés evolutiu de la Guerra Civil espanyol
• Acord de Múnich: acord firmat el setembre de 1938
• Decret d'unificació: decret signat per Franco
• Reraguarda: concepte que serveix per anomenar

Explora canvis laborals, el rol d'Azaña en l'Estatut de 1932, i successió de Macià. Descobreix iniciatives culturals, impacte de la crisi de 1929 i característiques de l'Estatut de Núria. Examina la Llei de Bases de 1934, divisió territorial i resposta a vagues.