Resum de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (Temes 11-12)

Tema 11: La Segona República i la Catalunya Autònoma (1931-36) 1.1 LES ELECCIONS I EL GOVERN PROVISIONAL ​ El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals. Els partits del Pacte de Sant Sebastià (Republicans, Socialistes i Nacionalistes) van guanyar en 41 de les 50 capita...

Tema 11: La Segona República i la Catalunya Autònoma (1931-36) 1.1 LES ELECCIONS I EL GOVERN PROVISIONAL ​ El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals. Els partits del Pacte de Sant Sebastià (Republicans, Socialistes i Nacionalistes) van guanyar en 41 de les 50 capitals de província. ​ El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República. Alfons XIII va renunciar al tron i va abandonar Espanya. ​ A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser el gran vencedor. Francesc Macià va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. 1.2 LA CONSTITUCIÓ DE 1931 ​ El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions guanyades per una coalició d’esquerres amb una alta participació (70,14%). ​ Niceto Alcalà-Zamora va ser ratificat com a cap de govern. Es va formar una comissió encarregada de redactar una constitució que va ser aprovada al desembre del 1931. ​ La Constitució de 1931 va ser avançada, democràtica i progressista, incloent àmplia declaració de drets i llibertats, igualtat davant la llei, laïcitat de l’Estat, reconeixement del matrimoni civil i el divorci, i el dret de vot a les dones. 1.3 PARTITS I SINDICATS A LA SEGONA REPÚBLICA ​ Formacions d'esquerra: Izquierda Republicana, PSOE (amb tendències socialdemòcrata i revolucionària), Partido Comunista d’España (PCE). ​ Sindicats: CNT (amb tendències moderades i insurreccionals), UGT. ​ Formacions de dreta: Partit Radical de Lerroux, Derecha Liberal Republicana, CEDA, Partit Nacionalista Basc, Renovación Española, JONS, Falange Española. ​ Partits catalans: Lliga Regionalista (dreta), ERC (esquerra), Unió Socialista de Catalunya, Federació Catalana del PSOE, Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya, POUM, PSUC. 2. LES REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-33) 1931-33: Govern presidit per Manuel Azaña, format per republicans d'esquerra i socialistes. Van iniciar un programa de reformes per modernitzar i democratitzar la societat espanyola. 2.1 LA REFORMA RELIGIOSA ​ La República va limitar la influència de l'Església i va secularitzar la vida espanyola. ​ L'Estat era no confessional segons la Constitució de 1931. ​ S'autoritzaven el divorci i el matrimoni civil, i es secularitzaven els cementiris. ​ Es va prohibir que els ordes religiosos es dediquessin a l'ensenyament. ​ Llei de Congregacions de maig de 1933: límits a la possessió de béns per part dels ordes religiosos i possibilitat de dissolució en cas de perill per a l'Estat.  ​ La Companyia de Jesús va ser dissolta i els seus bens confiscats. ​ La jerarquia eclesiàstica es va oposar a la República, excepte algunes excepcions. 2.2 LA MODERNITZACIÓ DE L’EXÈRCIT ​ Manuel Azaña va assumir també el Ministeri de Defensa i va impulsar una reforma de l'exèrcit per fer-lo professional i democràtic. ​ Llei de Retir de l'Oficialitat de 1931: tots els oficials havien de prometre fidelitat a la República, amb possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre. ​ Es van suprimir les Capitanies Generals, els Tribunals d'Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar. ​ Es va crear la Guàrdia d'Assalt, força d'ordre públic fidel a la República. 2.3 LA REFORMA AGRÀRIA ​ Es volia acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos. ​ Llei de la Reforma Agrària de 1932: permetia l'expropiació sense indemnització de les terres dels “Grandes de España” no conreades. ​ L'Institut de la Reforma Agrària (IRA) es va encarregar de l'aplicació de la llei. ​ Resultats limitats degut a la resistència dels propietaris, l'escàs pressupost i les dificultats burocràtiques. ​ Tensions socials considerables: grups de propietaris donant suport als grups d'extrema dreta i jornalers decebuts amb la República. 2.4 LA REFORMA DE L’ESTAT CENTRALISTA ​ La República va prometre autonomia a determinats territoris segons la Constitució de 1931. ​ Catalunya va crear la Generalitat el 1931 i el seu Estatut es va aprovar el 1932. ​ Al País Basc, el projecte d'Estatut d'Estella va ser arraconat fins a la Guerra Civil, quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia el 1936. ​ A Galícia, un projecte d'estatut va ser sotmès a plebiscit el 1936, però no es va aprovar degut a la Guerra Civil. 2.5 L’OBRA EDUCATIVA I CULTURAL ​ La República volia promoure una educació liberal i laica, garantint el dret a l'educació per a tota la població. ​ Es va adoptar un model d'educació mixta, laica, obligatòria i gratuïta. ​ Es va augmentar el pressupost de l'Educació en un 50%, creant 10.000 escoles de Primària i 7.000 places de mestres. ​ Les Missions Pedagògiques portaven biblioteques, cors, conferències, teatre i cinema a les zones rurals. 2.6 LES REFORMES LABORALS ​ Des del Ministeri de Treball, Francisco Largo Caballero va millorar les condicions laborals de la classe treballadora. ​ Llei de Contractes de Treball: regulació de la negociació col·lectiva.  ​ Llei de Jurats Mixtos: poder vinculant en cas de desacord. ​ Augment de salaris, creació d'assegurances socials, setmana laboral de 40 hores i reforç dels sindicats agrícoles. 3. La Catalunya Autònoma La Constitució de 1931 permetia a Catalunya gaudir d’un Estatut d’Autonomia. 3.1 La Generalitat Provisional i l’Estatut de Núria: Creació de la Generalitat de Catalunya, amb l’elaboració d’un projecte d’Estatut d’Autonomia per una comissió presidida per Jaume Carner al Santuari de Núria. L’Estatut de Núria proclamava una República federal amb sobirania del poble de Catalunya, competències exclusives en diversos àmbits i gestió dels impostos directes. 3.2 L’Estatut d’Autonomia de 1932: ERC va guanyar les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931. Francesc Macià va presentar l’Estatut a Madrid. La dreta espanyola es va oposar a l’Estatut de Núria. Manuel Azaña va ser clau en l’aprovació de l’Estatut el 9 de setembre de 1932. Catalunya es constituïa en regió autònoma, amb competències retallades i compartides amb l’Estat central. 3.3 La Generalitat Republicana: Després de l’aprovació de l’Estatut, ERC va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932. Francesc Macià va ser president de la Generalitat fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933, succeït per Lluís Companys. El Parlament va aprovar l’Estatut Interior de Catalunya. 3.4 La Tasca del Govern: Durant el govern provisional (abril de 1931-novembre de 1932) i després de l’aprovació de l’Estatut, la Generalitat va treballar en diversos àmbits: ​ Camp Econòmic: Creació dels Serveis d’Estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i foment de cooperatives. ​ Política Social: Llei de Bases de 1934 per sanitat i assistència social. ​ Ensenyament: Fundació d’escoles, millora de condicions laborals dels mestres i autonomia per a la Universitat de Barcelona. ​ Cultura: Normalització lingüística del català, publicació del Diccionari General de Pompeu Fabra el 1932, i establiment del bilingüisme a l’escola primària. ​ Nova Divisió Territorial: Model comarcal oposat al provincial, amb 38 comarques aprovades el 1936. 4. Els Problemes de la Coalició Republicano-Socialista Amb la República, les classes populars tenien grans esperances de canvi social, però també hi havia desconfiança entre els empresaris i propietaris. 4.1 Una Conjuntura Econòmica Desfavorable: La crisi econòmica mundial de 1929 va agreujar problemes interns com l’atur agrícola i la poca competitivitat. Les polítiques republicanes van augmentar salaris però van disminuir la inversió privada. 4.2 La Conflictivitat Social: La lentitud de les reformes va provocar impaciència entre els treballadors. L’atur augmentava i els propietaris agrícoles es negaven a negociar. La CNT i els socialistes radicals van impulsar vagues i insurreccions, incloent la sublevació de minaires a l'Alt Llobregat (1932) i de jornalers a Casas Viejas, Cadis (1933). 4.3 La Reorganització de les Dretes: Les reformes republicanes van disgustar les elits econòmiques i socials, organitzant-se al voltant de partits conservadors i organitzacions feixistes: ​ Centre-Dreta: Reestructurat al voltant del Partit Radical de Lerroux. ​ CEDA: Formada el 1933 per sectors catòlics i conservadors liderats per José María Gil Robles. ​ Altres Grups Conservadors: Renovación Española de José Calvo Sotelo, Comunión Tradicionalista, JONS i Falange. Alguns sectors de l’exèrcit es van fer ressò dels temors socials, amb el general Sanjurjo intentant un cop d’estat l’agost de 1932, fracassant estrepitosament. El 1933 es va crear l’UME, una organització clandestina de militars de dretes que va participar activament en el cop d’estat de juliol de 1936. 5. El Bienni Conservador (1933-35) El desgast del govern republicano-socialista va ser evident a la tardor de 1933. El president Manuel Azaña va dimitir i el president de la república Niceto Alcalà Zamora va convocar eleccions per al novembre. 5.1 Les Eleccions del 1933: El Govern de Dretes: El 18 de novembre es van celebrar eleccions generals, i per primer cop les dones van poder votar gràcies a la Constitució de 1931. L’abstenció va ser molt alta. L’esquerra es va presentar desunida mentre que la dreta es va presentar unida i organitzada. Van guanyar els partits de centre-dreta, inaugurant el període conegut com a Bienni Negre per les esquerres. El Partido Radical i la CEDA van obtenir els millors resultats, però Niceto Alcalá Zamora va encarregar la formació de govern al Partido Radical de Lerroux per evitar una reforma radical de la Constitució. 5.2 La Paralització de les Reformes: El nou govern presidit per Alejandro Lerroux va paralitzar gran part de la Reforma Agrària, retornant terres a la noblesa, anul·lant la cessió de propietats mal conreades i permetent la llibertat total de contractació, cosa que va provocar una baixada general de salaris. També va intentar contrarestar la Reforma Religiosa, aprovant un pressupost per al culte i el clero, i iniciant negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu. Va amnistiar els sublevats amb Sanjurjo i els col·laboradors amb la dictadura de Primo de Rivera. En Educació es van respectar els canvis del govern anterior però es va reduir el pressupost. Les Corts van paralitzar el projecte d’Estatut Basc, guanyant-se l’enemistat dels nacionalistes bascos. A causa del gir conservador, el PSOE i l’UGT es van radicalitzar. 5.3 El Conflicte Rabassaire a Catalunya: A Catalunya, el govern de la Generalitat, en mans de republicans d’esquerra, va aprovar la Llei de Contractes de Conreu l’abril de 1934, garantint als pagesos l’accés a la propietat de les terres que treballaven. Els propietaris, organitzats en l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, es van oposar a la llei i van enviar-la al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va declarar inconstitucional. La Generalitat no va acceptar el dictamen i va aprovar una llei idèntica al setembre de 1934, provocant un enfrontament amb el govern central. 5.4 La Revolució d’Octubre de 1934: Davant la mobilització obrera, la CEDA va exigir una acció més contundent en matèria d’ordre públic i participar en el govern sota l’amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va cedir i el 5 d’octubre de 1934 va atorgar tres carteres ministerials a la CEDA, considerant-se una deriva cap al feixisme per l’esquerra. L’UGT va convocar una vaga general que va fracassar per falta de coordinació a nivell nacional. El govern va declarar l’Estat de Guerra, i es van produir grans aldarulls a Astúries i Catalunya. ​ Astúries: Anarquistes, socialistes i comunistes van impulsar una Revolució Social dels minaires. Van ocupar pobles, casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els Ajuntaments per Comitès Revolucionaris. El govern va enviar la Legió, comandada per Francisco Franco, sufocant la revolta en 10 dies amb una forta repressió: 1000 minaires morts, 2000 ferits i 5000 detinguts. ​ Catalunya: Lluís Companys va proclamar la República dins de la República Federal Espanyola el 6 d’octubre de 1934. Els partits i sindicats d’esquerra van organitzar una vaga general, però la revolta va fracassar per la negativa de la CNT a participar-hi i l’escàs suport popular. El govern va declarar l’Estat de Guerra i l’exèrcit, dirigit pel General Batet, va ocupar el Palau de la Generalitat, detenint 3500 persones, incloent el govern de la Generalitat i destacats dirigents d’esquerra. 5.5 La Crisi del Segon Bienni: Les conseqüències de la Revolució d’octubre van ser notables. La CEDA va aplicar condemnes rigoroses i va reorientar la política del govern. José Maria Gil Robles va ser nomenat Ministre de la Guerra i Francisco Franco cap de l’Estat Major de l’Exèrcit. Al juliol de 1935, la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució, revisant les autonomies, abolint el divorci i negant la possibilitat d’expropiació de terres. A Catalunya es va suspendre l’autonomia i es va anul·lar definitivament la Llei de Contractes de Conreu, obligant els rabassaires a pagar la totalitat de les rendes i contemplant desnonaments i presó si es resistien. A la tardor de 1935 es va produir una crisi de govern a causa de diversos escàndols, com el cas de l’Estraperlo i el Cas Nombela. Aquests escàndols van agreujar les diferències dins la coalició de govern. Gil Robles va intentar ser nomenat president del govern per aplicar el programa del seu partit, però Alcalà Zamora es va negar i va convocar eleccions legislatives al febrer de 1936. 6. El Triomf del Front Popular Durant el Bienni Conservador, les Esquerres van ser durament reprimides. Per a les eleccions de 1936 es van formar dues grans coalicions: una de dretes i una d’esquerres. 6.1 Les Eleccions de Febrer de 1936: Els partits catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres, demanant amnistia pels empresonats pels fets de 1934, el restabliment de l’Estatut, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu. Van donar suport al Front Popular, una coalició de republicans d’esquerra, socialistes i comunistes a nivell estatal, que buscava tornar a la legislació reformista suspesa pel govern radical-cedista. La CNT, aquesta vegada, no va demanar l’abstenció. En canvi, els partits dretans van formar el Front Català de l’Ordre a Catalunya i el Bloque Nacional a la resta d’Espanya. ​ A nivell estatal, el Front Popular va obtenir el 48% dels vots, les forces de dretes el 46,5% i els de Centre un 5,4%. ​ A Catalunya, el Front d’Esquerres va obtenir el 59% dels vots (41 dels 54 diputats), mentre que el Front de l’Ordre va obtenir el 41% dels vots (13 diputats). El nou govern del Front Popular es va formar amb republicans d’Esquerra, amb el suport parlamentari de socialistes i altres partits de la coalició. Manuel Azaña va ser nomenat President de la República i Santiago Casares Quiroga cap de govern. 6.2 El Front Popular: Ràpidament, el nou govern va posar en marxa el seu programa: ​ Amnistia per a més de 30.000 presos polítics. ​ Readmissió dels treballadors acomiadats arran de les vagues de 1934. ​ Negociacions per a l’aprovació dels Estatuts del País Basc i Galícia. ​ Suport de la CNT, que defensava accions revolucionàries, i també d’un sector del socialisme i del comunisme. Es van iniciar vagues per millorar les condicions de vida dels treballadors i a Andalusia i Extremadura es van ocupar terres. Aquesta situació va ser rebutjada per les dretes i els propietaris de terres, que van tancar fàbriques i expatriar capitals. L’Església va llançar campanyes contra la República i la Falange va fomentar un clima d’enfrontament i crispació política. A Catalunya, es va restablir la Generalitat, el Parlament, Lluís Companys com a president i la Llei de Contractes de Conreu va entrar en vigor. Companys i ERC van moderar els seus propòsits, mentre que la Lliga va evolucionar cap a posicions més centristes. La CNT més moderada va guanyar posicions respecte als radicals de la FAI, evitant la crispació entre dretes i esquerres com a la resta de l’Estat. 6.3 Cap al Cop d’Estat: El clima de violència a Espanya afavoria els sectors decidits a organitzar un cop d’Estat contra la República. El general Mola va liderar la conspiració militar, buscant un pronunciament simultani a totes les guarnicions possibles, donant protagonisme a l’Exèrcit d’Àfrica comandat per Francisco Franco. La República va intentar frenar els rumors colpistes canviant de destí els generals sospitosos, però no va destituir-los. Tema 12: Guerra Civil Española (1936-1939) 1.1 Del golpe de Estado a la guerra civil El 17 de julio de 1936, el coronel Yagüe en Melilla inició la insurrección armada contra la República, que se extendió rápidamente al resto del protectorado marroquí. Entre el 18 y 19 de julio, guarniciones militares de toda España, así como falangistas y carlistas, se unieron al golpe. El general Franco se trasladó a la península al frente del ejército de África. En pocos días, los insurrectos controlaban varias regiones, pero la República reaccionó armando a las milicias de sindicatos y partidos del Frente Popular, logrando frenar el golpe en gran parte de España. 1.2 El fracaso de la insurrección en Cataluña El general Goded dirigió el golpe en Cataluña, pero encontró poco apoyo. La Generalitat y los partidos y sindicatos movilizaron fuerzas para derrotar a los rebeldes. Goded se rindió y los insurrectos abandonaron la lucha en otras ciudades catalanas, siendo esto un triunfo moral para la resistencia española. 1.3 La consolidación de los bandos ​ Insurrectos: Apoyados por clases altas conservadoras, monárquicos, grupos católicos, falangistas y tradicionalistas. Recibieron apoyo de fascistas italianos y nazis alemanes. Se definían como "nacionales", defendiendo la unidad de España y la religión católica. ​ Leales a la República: Integrados por clases populares como obreros, empleados urbanos, pequeña burguesía y campesinos sin tierras, además de clases medias, burguesía ilustrada, intelectuales y artistas. Defendían la legitimidad de la República y las reformas iniciadas durante el Bienio de Izquierdas y el Frente Popular. 1.4 La internacionalización de la guerra civil La guerra civil tuvo una gran repercusión internacional, vista como una confrontación entre fuerzas democráticas y fuerzas fascistas en expansión (Alemania e Italia). Los insurrectos recibieron apoyo militar de fascistas, nazis y del régimen portugués de Oliveira Salazar, además del respaldo del papado. La República contó con el apoyo de la Unión Soviética y de simpatizantes progresistas de todo el mundo. Sin embargo, las democracias europeas adoptaron una política de no intervención que perjudicó a la República y contribuyó a su derrota. 1.5 La ayuda exterior Ambos bandos recibieron ayuda del exterior a pesar del Comité de No Intervención. ​ Insurrectos: Recibieron armas y apoyo militar de Alemania e Italia. Alemania envió la Legión Cóndor (aviación) y nuevas armas, que luego se pagaron con minerales y otros productos. Italia envió el Corpo Truppe Volontarie y armamento. También lucharon voluntarios portugueses, irlandeses y de otras nacionalidades fascistas y ultracatólicas. ​ República: El gobierno de Largo Caballero envió las reservas de oro del Banco de España a la Unión Soviética para pagar las armas. Los consejeros soviéticos desempeñaron un papel importante en la organización táctica de la guerra. Además, la República recibió apoyo de las Brigadas Internacionales, con 60,000 voluntarios antifascistas de todo el mundo, organizados por el Komintern. 2. La zona republicana: la revolución contenida En la zona republicana había una situación compleja, con algunas fuerzas de izquierda aprovechando para hacer la revolución social, pero con la necesidad de concentrar esfuerzos en la guerra. 2.1 El desencadenante de la revolución social José Giral disolvió el ejército y los cuerpos policiales, entregó armas a las milicias y creó batallones de voluntarios. Se instauró un poder popular alrededor de partidos y sindicatos de izquierda. Surgieron consejos, comités y juntas que organizaban a los voluntarios, el orden público y la economía. En Cataluña, se formó el Comité de Milicias Antifascistas, presidido por Companys. 2.2 Una economía de guerra: las colectivizaciones En julio de 1936, se colectivizaron gran parte de la propiedad industrial y agraria en la zona republicana. La Generalitat creó el Consejo de Economía de Cataluña y publicó el Decreto de Colectivizaciones en octubre de 1936. Al final de la guerra, había 4500 empresas controladas por comités de obreros y unas 2000 colectivizadas en Cataluña. 2.3 El gobierno de Largo Caballero (septiembre 1936-mayo 1937) Largo Caballero formó un gobierno con republicanos, socialistas y comunistas, incluyendo cuatro ministros anarcosindicalistas. Pretendía crear una alianza entre fuerzas republicanas, burguesas y obreras para ganar la guerra. En noviembre de 1936, el gobierno de la República se trasladó de Madrid a Valencia. En Cataluña, se disolvió el Comité de Milicias Antifascistas y se formó un gobierno de unidad. 2.4 El tombant dels fets de maig de 1937 En primavera de 1937, hubo enfrentamientos entre fuerzas republicanas sobre cómo llevar el proceso revolucionario y la guerra. La Generalitat desallojó a los anarquistas de la Telefónica, provocando una lucha que duró casi una semana. El gobierno republicano intervino en Cataluña con 5000 Guardias de Asalto, resultando en más de 200 muertos y una profunda crisis de gobierno. Estos eventos revelaron tensiones en las fuerzas antifascistas y entre el gobierno central y la Generalitat. VOCABULARI 11 Llei de Congregacions (1933): Legislació aplicada pel govern reformista (1931-33) que limitava les possessions i el poder dels ordes religiosos mitjançant la nacionalització dels béns eclesiàstics. També limitava la influència de la religió en l’ensenyament. Llei de Retir de l’oficialitat (1931): Legislació emmarcada en la reforma militar empresa durant el bienni reformista (1931-33), consistent en l’opció donada als oficials de l’exèrcit d’elegir entre un retir amb tot el sou íntegre o la permanència a l’exèrcit amb la condició de mostrar la seva adhesió al règim republicà. Llei de Reforma agrària: Legislació aprovada el 1932 i que establia l’expropiació dels latifundis a fi de millorar-ne l’aprofitament i l’assentament de pagesos. La finalitat de la llei era aconseguir una redistribució més gran de la terra i un aoptimització de la producció agrària. Estatut de Núria: Projecte d’autonomia de Catalunya, presentat al santuari de Núria el 1931. En aquest moment es proclama Catalunya com un Estat Federal dintre de la República espanyola, amb la Generalitat com a institució representativa principal. També es concreta la divisió territorial en comarques i s’estableix l’oficialitat de la llengua catalana. No es va arribar a aprovar. Llei de Contractes de Conreu: Legislació sobre la reforma agrària empresa durant el bienni reformista ((1931-33), per la qual es permetia als pagesos l’accés a la propietat de les terres arrendades. Estatut del 1932: normativa institucional del Principat de Catalunya, aprovada per les Corts espanyoles el 1932 i reconeguda per la Constitució republicana. Definia Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat espanyol i establia la cooficialitat de les llengües catalana i castellana. La Generalitat tenia competències sobre ordre públic, administració, justícia i ensenyament. Cas de l’estraperlo: assumpte referit a un cas de corrupció del govern conservador, relacionat amb la introducció a Espanya el 1934 d’una ruleta fraudulenta de la marca Straperlo al casino de Sant Sebastià. La ruleta estava controlada pel casino i va ser desmuntada per la policia. Divisió territorial de Catalunya: l’any 1936, poc després del començament de la guerra civil espanyola, es va aprovar la divisió comarcal de Catalunya, que va quedar dividida en 38 comarques. Fins aleshores el Decret de Nova Planta del 1716, s’havia dividit en quatre províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). VOCABULARI 12 Alzamiento Nacional: nom que va rebre en el bàndol franquista la insurrecció militar del 18 de juliol del 1936, el fracàs parcial del qual va donar origen a la Guerra Civil española. Tretze punts de Negrín: intent de negociació proposat el maig del 1938 al bàndol franquista pel cap de Govern republicà, Juan Negrín. Aquest pretenia arribar a un acord amb els insurrectes que permetés el manteniment de la República i de la democràcia espanyola. Col·lectivitzacions: procès de transferència als treballadors del control dels béns i mitjans de producció. Es van donar a la República espanyola al principi de la Guerra Civil, impulsades pels sindicats CNT-FAI i POUM com a part de la Revolució Social. Fets de maig: enfrontaments que es van produir en el si del bàndol republicà el mes de maig del 1937 a Barcelona. Els sindicats de la CNT i el POUM es van enfrontar als comunistes i als partits republicans pel control de la Generalitat. Es van imposar els segons, que van posar fi a la revolució i van desmantellar els sindicats anarquistes i marxistes. Internacionalització del conflicte: procés evolutiu de la Guerra Civil espanyola, que va passar de ser un conflicte intern a un altre amb una enorme repercussió internacional, en el qual s’enfrontaven els règims feixistes i les democràcies. Els historiadors han considerat la Guerra Civil com el prolegomen de la Segona Guerra Mundial. Acord de Múnich: acord firmat el setembre de 1938 per Gran Bretanya i França pel qual reconeixien l’ocupació dels Sudets per l’Alemanya de Hitler. D’aquesta manera, acceptaven l’expassionisme nazi, i de manera implícita, l’avanç de l’exèrcit franquista a Espanya. Decret d’unificació: decret signat per Franco a l’abril del 1937 pel qual es procedia a la unificació de les forces polítiques en el bàndol insurrecte amb la finalitat de cohesionar les diverses tendències que havien donat suport a la sublevació militar. Reraguarda: concepte que serveix per anomenar durant un conflicte bèl·lic les posicions més endarrerides i allunyades del front o avantguarda. Es tracta, en general, d’àrees urbanes on s’hi concentra la població civil però que també estan exposades a la guerra.