Psicopatologia Infantil i Juvenil

Aquest eix s'utilitza per classificar la qualitat de la relació entre els nens i els seus pares. Inclou dos instruments: l'Escala d'Avaluació global de la Relació Nens-pares, que mesura la relació en una escala contínua, i la Llista de verificació de problemes relacionals, que registra la presència de qualsevol problema de relació detectat.

Aquest eix inclou la registre de qualsevol alteració o condició mèdica que pot afectar el benestar psicològic del nen.

Aquest eix identifica els factors externs que poden estar contribuint als problemes del nen, com la pobresa, el divorci dels pares o l'assetjament escolar.

Aquest eix descriu el funcionament emocional i social global del nen, com ara la capacitat de regular les emocions, les habilitats socials i la participació en l'escola o a la comunitat.

Aquest trastorn es caracteritza per la presència recurrent de pensaments intrusius, records intrusius i somnis sobre un esdeveniment traumàtic. Pot incloure reaccions d'evitació, hipervigilància i reactivitat.

Aquest trastorn es caracteritza per un patró persistent de comportaments que són inapropiats per a l'edat, com la ira, les explosions emocionals, el descontrol, la desobediència, la mentida, el robatori o la destrucció de la propietat.

Aquest trastorn està associat a problemes per adormir-se o mantenir-se adormit.

Aquest trastorn es caracteritza per despertars repetits durant la nit.

Es refereix a problemes de comportament que es manifesten en la interacció amb altres persones i en el seguiment de normes socials.

La majoria dels factors de risc pels trastorns mentals es mostren en un espectre continuum, i la majoria dels mateixos trastorns mentals també es presenten de forma dimensional.

Un gran nombre d'instruments d'avaluació utilitzen una aproximació quantitativa per avaluar la presència de trastorns mentals. Mesuren la freqüència, intensitat o severitat dels símptomes i sumen les puntuacions per obtenir una valoració global.

Es dissenyen amb l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i validesa en la diagnòsticació entre diferents professionals. Inclouen preguntes específiques sobre els símptomes que experimenta el nen, oferint respostes tancades (sí/no).

Un exemple d'entrevista estandarditzada per avaluar la presència de trastorns mentals en nens i adolescents. Inclou preguntes sobre la presència de símptomes al llarg de la vida del nen, tant actuals com del passat.

Els trastorns del vincle es manifesten com a dificultats en la capacitat de la persona per a formar vincles saludables i segurs amb altres individus. Això pot afectar la capacitat de la persona per a regular les emocions, gestionar les relacions interpersonals i desenvolupar la seva autoestima.

Els trastorns del vincle poden tenir diverses causes. Algunes d'elles inclouen experiències traumàtiques durant la infància, la presència de malalties mentals als pares o la privació afectiva.

El vincle entre el nen i la seva figura d'atenció principal té un paper crucial en el desenvolupament emocional de l'infant. Influencia la seva autoestima, capacitat per a regular les emocions i establir relacions interpersonals saludables.

Un llaç afectiu fort entre un nen i el seu cuidador principal, que proporciona seguretat, tranquil·litat i consol.

Trastorn en el qual els nens mostren un patró de comportaments desinhibits i inapropiats envers els adults desconeguts, com ara la familiaritat excessiva o la falta de por.

Un trastorn del comportament caracteritzat per una resposta negativa, irritable, hostil, desafiant i desobediència cap als adults.

Un patró constant de comportaments agressius i destructius que infringeixen els drets dels altres.

Un trastorn caracteritzat per una necessitat permanent d'ajudar o controlar els altres, amb falta d'autonomia i una forta por a ser rebutjat.

Un patró persistent de comportaments que violen les normes socials, amb falta de remordiment o culpa.

La capacitat d'adaptar-se a situacions noves sense sentir angoixa, ansietat o estrès.

La capacitat d'expressar les pròpies emocions de manera adequada i saludable.

Abans del segle XX, es creia que els nens no tenien consciència ni sentiments com els adults, i el seu benestar psicològic no era prioritari.

Sigmund Freud va revolucionar la concepció de la infància, destacant la importància de la vida psíquica infantil per al desenvolupament adult.

El concepte de "mare su昀椀cientment bona" es refereix a una mare que proporciona cures sensibles i adequades a les necessitats del nadó, sense ser perfecta.

Quan la mare no respon adequadament a les necessitats del nadó, pot crear un "jo fals", una defensa que el nen construeix per protegir-se de la frustració.

La capacitat de la mare d'ajudar el nen a gestionar les seves ansietats influeix en la seva capacitat de desenvolupar-se emocionalment.

El fet que el nen se senti segur i confiat a l'hora d'explorar el seu entorn és fonamental per al seu creixement.

El concepte de "mare su昀椀cientment bona" es basa en la idea que una atenció sensible al nadó l’ajuda a generar un jo veritable, una base per a una vida emocional sana.

La qualitat de les experiències primerenques en l'infant pot tenir un impacte molt important en el seu desenvolupament emocional i psicològic.

El patró de separació es caracteritza per tres fases: protesta, desesperació i desvinculació. Aquestes fases es desenvolupen a mesura que la separació entre el nen i la seva mare es perllonga.

La situació de l'estrany és un experiment que permet observar com els nens reaccionen a la separació de la seva mare i a la presència d'un desconegut. La situació consta de 8 episodis d'uns 3 minuts cadascun.

El vincle segur indica que el nen es mostra tranquil quan la mare se'n va, i es rejoïa quan torna, explorant l'entorn feliçment amb la seva presència.

El nen es mostra angoixat quan la mare se'n va, i no es consola amb facilitat quan torna. Pot evitar jugar i estar trist o apàtic

El nen no es mostra angoixat quan la mare se'n va, i no busca el seu contacte en el retorn. El seu comportament pot ser distant o indifferent.

El vincle, la relació que es forma entre un nen i la seva figura principal d'atenció, pot ser segur, ansiog o evitant, depenent de la reacció del nen en la situació de l'estrany.

F. Mary Ainsworth va ser la psicoanalista que va dissenyar l'experiment de la situació de l'estrany, a través del qual va identificar els diferents tipus de vincles entre un nen i la seva mare.

La investigació del vincle d'Ainsworth va demostrar que la relació entre els nens i els seus pares té un impacte significatiu en el seu desenvolupament emocional i social.