B.7. - L’organització territorial de l’Estat

Organització Territorial de l'Estat

• La CE reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitat i regions que integren l'Estat espanyol.

Comunitats Autònomes

• Les comunitats autònomes gaudeixen de personalitat jurídica, potestat d'autogovern i autonomia legislativa.
• La seva autonomia és qualitativament diferent a la dels municipis i províncies, que només tenen autonomia administrativa.
• L'estatut d'autonomia de cada comunitat autònoma defineix la seva organització i competències.
• Les comunitats autònomes tenen facultats de direcció política, governamental i legislativa.
• La seva organització institucional segueix el principi de separació de poders i la responsabilitat política del govern davant l'assemblea legislativa.
• Tenen autonomia financera per exercir les seves competències.
• La relació amb l'Estat central és de competència, no de jerarquia.
• Les comunitats autònomes tenen instruments de participació política a les instàncies centrals de l’Estat, com la presentació d'iniciatives legislatives i la designació de senadors.
• El dret estatal és supletori del dret autonòmic.

Municipis

• El municipi és la unitat local bàsica de l'organització territorial.
• Els ajuntaments són els òrgans de govern local pels municipis.
• La Llei 7/1985, de bases de règim local (LBRL), defineix les competències dels municipis, que inclouen urbanisme, trànsit, mercats, cementiris, salubritat, assistència social, enllumenat i neteja.

Províncies

• La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia.
• S'organitzen com una divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat.
• Les diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu són els òrgans que governen la província.
• Les atribucions de les diputacions inclouen la coordinació de serveis municipals, l'assistència jurídica, econòmica i tècnica, la prestació de serveis intermunicipals, el foment dels interessos de la província i l'adopció del pla anual de cooperació a les obres i serveis municipals.
• La província és una circumscripció electoral per a l'elecció dels representants al Congrés i al Senat.

Comarques

• Es poden crear agrupacions de municipis limítrofes diferents de la província.
• Els estatuts d'autonomia defineixen les circumscripcions territorials pròpies a través d'aquestes agrupacions.
• El consell comarcal està format per tres òrgans: el ple, el president i la comissió especial de comptes.
• Les competències de les comarques són de procedència municipal o de la Generalitat.
• La llei enumera matèries com l'ordenació del territori i urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat pública i medi ambient, en les quals les comarques tenen competències.

Vegueries

• La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.
• Tenen personalitat jurídica pròpia.
• El Consell de Vegueria està format pel president o presidenta i els consellers de vegueria.
• Els consells de vegueria substituiran les diputacions.

Models d'Estat

• Els models d'Estat es diferencien per la forma de distribuir el poder en un territori.
• L'estat unitari té un únic centre de decisió política i un únic centre per dictar normes amb rang de llei.
• L'estat federal és un "Estat d'estats", amb dos centres de poder: la central i les instàncies territorials.
• La CE preveu la possibilitat de transformar l'Estat unitari i centralista espanyol en un Estat descentralitzat.

Idees Claves

• La CE estableix els principis i procediments per a la descentralització de l'Estat espanyol.
• El municipi és la unitat local bàsica.
• La província és una divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat.
• La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat.
• Els estatuts d'autonomia permeten la creació de comarques.

L’organització territorial de l’Estat

• El poder d’un estat es distribueix en funció de la seva estructura territorial.
• L’Estat espanyol s’estructura en comunitats autònomes, municipis i províncies.
• Es poden crear agrupacions de municipis diferents de la província.

Models d'organització territorial

• Els models d'organització territorial depenen de la manera en què es distribueix el poder en un estat.
• Els models d'organització territorial són: l'unitari i el federal.

L'Estat unitari

• L'Estat unitari neix a França amb la caiguda de l'antic règim.
• L'Estat unitari es basa en un únic centre de decisió política (el govern) i un únic centre per dictar normes amb rang de llei (el parlament).
• L'Estat unitari es basa en la unitat, la uniformitat i la centralització.
• El model unitari s'estengué a bona part dels països europeus continentals, entre ells Espanya.

L'Estat federal

• L'Estat federal sorgeix amb la constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787.
• L'Estat federal es basa en un pacte entre diversos estats sobirans que decideixen la creació d'una nova entitat, la federació.
• L'Estat federal es caracteritza per tenir una pluralitat de centres de poder, una diversitat de normes i orientacions polítiques, i una descentralització o distribució territorial de la capacitat de decisió.

L'evolució dels models

• L'Estat unitari ha anat introduint diversos mecanismes de descentralització política.
• L'Estat federal ha anat reclamant més competències en un procés constant de lluita amb els estats membres cap a una major centralització i uniformització.

Les comunitats autònomes

• Excepte Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia i Navarra, la resta de les comunitats autònomes que es crearen van accedir a l'autonomia a través del procediment general previst a l'article 143.
• Totes les comunitats autònomes tenen un alt grau d'uniformisme en el contingut competencial.

Els municipis

• Els municipis són entitats territorials de dret públic, representat per regidors i presidit per un alcalde.
• Els municipis tenen potestat d'autoorganització.

Les comarques

• La CE no crea la institució comarcal, però permet la creació d'agrupacions de municipis diferents de la província.
• Catalunya regula el règim jurídic de les comarques al Decret legislatiu 2/2003.
• Les competències de les comarques són de procedència municipal o de la Generalitat.

Les vegueries

• La vegueria és l'àmbit territorial per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.
• La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis.
• El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria.
• Els consells de vegueria substituiran les diputacions.

Explora les comunitats autònomes d'Espanya i la seva organització. Entén les competències, drets i responsabilitats que tenen aquestes regions en el context de l'estat. Aprèn sobre l'autogovern i les relacions amb l'Estat central.