tema 5 - conducta social

Capacitat de donar sentit a les persones i les seves interaccions a partir de dades sensorials.

Inclou percepció visual, tàctil, química i auditiva.

Fem judicis de confiança basats únicament en atributs i expressions facials.

L’expressió facial és clau en la transmissió d’informació social.

Les cares ens guien cap a les nostres primeres impressions.

Àrea fusiforme i escorça temporal inferior (via visual què).

Amígdala → por: cares concretes, expressions genèriques.

Nucleus Accumbens (cares contentes).

El temps no afecta el nostre judici sobre les cares, només reforça la nostra primera impressió.

En 5 mil·lisegons som capaços de formar un judici sobre una cara.

El reconeixement facial implica el processament de la informació visual, des dels ulls fins al cervell.

La circunvolució fusiforme dreta (FFA) és una àrea del cervell especialitzada en reconèixer cares.

La via ventral del sistema visual processa la informació referent a 'què' és un objecte.

L'amígdala juga un paper crucial en el processament de les emocions derivades de les expressions facials.

L'hipotàlem lateral està implicat en la recepció d'informació relacionada amb les cares, inclosa la del nucli fusiforme.

L'activitat en el nucli accumbens augmenta quan les mares veuen expressions felices dels seus fills.

L'àrea cerebral que s'activa en reconèixer cares humans. Es troba en el lòbul temporal inferior i forma part de la via visual ventral, que ens permet reconèixer objectes.

La FFA està connectada amb les vies de recompensa del cervell, que s'activen especialment en resposta a cares feliços dels propis fills.

L'amígdala, una part del cervell que processa les emocions, rep informació de cares i pot reconèixer expressions facials, especialment la por.

L'estimulació del FFA pot canviar la percepció de les cares, donant-nos pistes sobre la importància d'aquesta àrea en el reconeixement facial.

La interacció entre el FFA, les vies de recompensa i l'amígdala suggereix una xarxa cerebral extensa que integra informació afectiva i cognitiva, i podria explicar com responem a les cares, especialment les dels nostres fills.

Els judicis sobre qualsevol persona s'estableixen ràpidament, en menys de 100 mil·lisegons, des del moment que la veiem. Això demostra la importància de les cares en les primeres impressions.

Les carícies, un tipus de tacte, ajuden a promoure el benestar emocional i social. Poden tenir un impacte positiu en les relacions humanes.

Aquesta informació sobre el FFA i la seva connexió amb les vies de recompensa i l'amígdala aporta una base important per comprendre la comprensió de la interrelació afectiva entre mares i fills.

La capacitat de situar-se en la pell d'una altra persona i sentir el que sent.

Capacitat de comprendre els sentiments dels altres sense necessàriament viure'ls nosaltres mateixos.

La capacitat de comprendre les emocions dels altres i tenir sentiments d'aflicció o comprensió cap a la seva situació.

Experiència emocional provocada per l'observació d'una emoció en una altra persona.

La teoria que el cervell humà va evolucionar per a la vida social, donant prioritat a les interaccions socials.

Xarxes neuronals responsables de l'emoció, amb una capacitat reduïda en persones amb autisme.

La severitat dels símptomes de l'autisme es relaciona amb la menor activitat del sistema de neurones mirall.

Àrea cerebral responsable de la consciència corporal i la regulació emocional.

La TMS pot afectar la precisió de la imitació alterant el funcionament de l'àrea de Broca i les neurones mirall.

Són neurones que s'activen tant quan realitzem una acció com quan observem algú altre realitzant-la.

Les neurones mirall ens permeten comprendre les accions i intencions dels altres observant-los. Imaginem la seqüència de moviments i inferim el motiu de l'acció.

La imitació de les expressions facials activa la mateixa xarxa emocional en l'observador, facilitant l'empatia. Sensació de compartir l'estat emocional de l'altre.

A través de l'observació, les neurones mirall creen una 'empremta' neural de l'acció. Això facilita l'aprenentatge de la tasca quan la hem de realitzar nosaltres.

Aquest àrea cerebral es relaciona amb la percepció visual detallada i ajuda a processar les accions que observem.

Aquest lòbul està implicat en la descripció motora de les accions observades, ajudant a connectar la visió amb el moviment.

L'escorça premotora (PMC) està involucrada en la planificació i l'execució motora. Es relaciona amb l'objectiu de la conducta a imitar.

La capacitat de comprendre els estats mentals dels altres, inclosos els seus pensaments, sentiments i intencions.

Una regió del cervell implicada en la TOM, situada a l'escorça prefrontal medial. És activa quan fem inferències sobre els altres i sobre nosaltres mateixos, i quan reflexionem sobre la nostra pròpia conducta.

Un procés que permet alternar l'atenció entre el propi estat mental i el de l'altra persona. Aquest procés és important per a la TOM, perquè ens ajuda a diferenciar els nostres pensaments dels dels altres.

Un conjunt de regions cerebrals que treballen juntes per a permetre la TOM i la comprensió de les intencions socials. Aquest conjunt inclou la MPFC i la TPJ (juntura temporoparietal).

Una àrea del cervell que s'activa quan es pensa en la ment dels altres i en la pròpia. Està implicada en la comprensió de les perspectives dels altres i en la predicció del comportament.

Una teoria que suggereix que ens imaginem a nosaltres mateixos en la situació de l'altra persona per a comprendre els seus pensaments i sentiments. És un procés que ajuda a comprendre la TOM.

Un estudi que demostra que la mateixa xarxa neuronal s'activa quan reflexionem sobre els nostres propis pensaments i quan reflexionem sobre els pensaments dels altres, evidenciant la relació entre la TOM i la comprensió de nosaltres mateixos.

La TOM ens ajuda a comprendre les normes socials i a aplicar-les adequadament a cada situació, i avaluar correctament la personalitat i personalitat de les altres persones.