Unitat 5.- Conducta Social PDF

Psicobiologia Unitat 5.- Conducta Social WUOLAH INTRODUCCIÓ Els humans som extremadament socials Vivim en grup i el nostre èxit en aconseguir aliment, parella i altres recursos importants depèn de la nostra habilitat per analitzar la conducta i els es...

Psicobiologia Unitat 5.- Conducta Social WUOLAH INTRODUCCIÓ Els humans som extremadament socials Vivim en grup i el nostre èxit en aconseguir aliment, parella i altres recursos importants depèn de la nostra habilitat per analitzar la conducta i els estats mentals d’altres individus, i també per actuar en un entorn social de manera eficaç. Els processos mentals per entendre altres persones són iguals o diferents dels processos que utilitzem per a entendre el món en general? - Moviment governat per processos mentals (intencions, desitjos…). - Moviment governat per paràmetres físics (velocitat, acceleració, massa…). Són diferents! → xarxes neurals diferents i específiques per la conducta social. Períodes crítics en el desenvolupament social La falta de contacte social o el contacte empobrit durant els períodes crítics perjudica el desenvolupament de la conducta social. → Ex. Víctor von Aveyron Hipótesis del cerebro social: uno de los factores que ha guiado la evolución del ser humano es la vida en sociedad, y por tanto la necesidad de manejar relaciones cada vez más complejas (Robin Dubar). Es un mecanismo adaptativo que ha favorecido la evolución cerebral y el éxito como especie. 1  Psicobiologia PERCEPCIÓ I RECONEIXEMENT DE SENYALS SOCIALS PERCEPCIÓ SOCIAL Capacitat per donar sentit a les persones i les seves interaccions a partir de dades sensorials. Percepció social engloba percepció visual, tàctil, química i auditiva. Perquè una persona pugui percebre a una altra com a un objecte, com a mínim necessitem dos canals sensorials. Avaluació de la confiança de la cara: fem judicis de confiança basats únicament en atributs i expressions facials. L’expressió facial és clau en la transmissió d’informació social Les cares transmeten molta informació social. Les cares ens guien cap a les nostres primeres impressions. Àrea fusiforme i escorça temporal inferior (via visual què). Amígdala → por: cares concretes, expressions genèriques. Nucleus Accumbens (cares contentes). 2  Psicobiologia Condicions mínimes per fer inferències a partir de les expressions facials de les altres persones Quan de temps necessitem? 100 ms!!! Canvia el nostre judici amb més temps? No! En realitat, ens serveix per refermar- los. Amb 5 mili segons es feia un judici adequat, i per molt temps que deixessin, el judici no canviava. Com a molt canviava el nivell d’inferència. Per tant, és immediata. Quan observem una cara, donem molt èmfasi als ulls i a la boca. Processament de la informació visual: reconeixement de l’expressió facial Com percebem les cares? Ull → tàlem → col·licles superiors → À. Visual primària → Circunvolució fusiforme dreta (FFA) (lòbul temporal, àrea visual 2a, específica pel reconeixement de cares). la area visual del què o via ventral: iria desde V1 hacia el lobulo temporal 3  Psicobiologia anterior significa la primera, la mas frontal, por delante L’àrea fusiforme per les cares (FFA, fusiform face area) Aquesta part de l’escorça inferotemporal (IT) processa informació referent a les cares. S’ha observat que l’estimulació elèctrica provoca canvis en la percepció de cares. L’amígdala Reb informació directament a través de l’escorça inferotemporal (IT). L’hipotàlem lateral rep informació del nucli fusiforme i del tàlem. Amígdala es important perquè està implicada en diferents coses. Una part de les seves funcions és dirigir l’atenció cap al focus més important de les cares. 4  Psicobiologia WUOLAH Sistema de reforç While first-time mothers show activity at the FFA to the sight of the face of their own infant and others, they show a selective increase in the activity of reward regions (nucleus accumbens) to happy>neutral>sad faces of their own infants. 5  Psicobiologia La FFa de l’escorça IF també es connecta amb les vies del reforç. Estudi de mares que mostren una activació de la FFA durant el visionat d’imatges de nadons (i el seu propi fill i altres) però activen de manera selectiva les vies del reforç (nucli accumbens) quan veuen les cares del seu fill (feliços>neutres>cares tristes). L’àrea fusiforme s’activava sempre, però les vies del reforç només s’activaven amb les fotos del seu fill. Quan més s’activaven era amb fotos on el fill sortia feliç. Conclusió: quan les mares veuen la cara dels seus nadons, sembla que s’activa una extensa xarxa cerebral en que la informació afectiva i cognitiva es pot integrar i dirigir cap a les sortides motores/conductuals. Les regions cerebrals relacionades amb la recompensa dopaminèrgica s’activen específicament en resposta a cares infantils feliços, però no tristes. La comprensió de com una mare respon de manera única al seu propi nadó, quan s’està fent un plor, pot ser el primer pas per entendre la base neural de l’afecció maternoinfantil. PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ VISAUL → Aspectes clau 1. Les cares transmeten molta informació social, essent l’element principal que guia les nostres primeres impressions.  Els judicis sobre trets s’estableixen en els primers 100 ms de veure una cara. 2. La percepció de la cara implica l’àrea de la cara fusiforme (FFA), al Temporal inferior Escorça (IT), que pertany a la via visual ventral, implicada en l’objecte reconeixement (el camí "Què").  L’estimulació elèctrica del FFA evoca canvis en la percepció de la cara. 3. L’amígdala rep informació de cares mitjançant una connexió amb la TI.  Conté algunes neurones que responen a parts de les cares; altres selectius per a la cara d'un individu particular; d'altres selectius a una expressió facial independentment de l'individu. Les lesions amigdalars alteren la guia atenció de la mirada per a l’expressió facial reconeixement (sobretot por). 4. Les regions de recompensa (nucli accumbens) augmenten selectivament la seva activitat fins al vista de cares feliços del propi nadó d’una mare per primera vegada. TACTE Les carícies promouen el benestar socioafectiu. Les sensacions de les carícies es transmeten per fibres C (CT, fibres C del tacte) Algunes fibres C transmeten sensacions de baix llindar (CT = C Touch fibres). La força suau i lenta sobre la pell (carícies) estimula les vies C aferents (CT). La taxa de descarrega de les vies T aferents correlaciona amb el plaer percebut. La freqüència de descàrrega de les fibres CT correlaciona amb la percepció de plaer. 6  Psicobiologia L’estimulació aferent de CT es processa a la ínsula CT aferents acaben a la insula amb una organització somatotòpica. Persones amb pèrdua de fibres Ab mostren activitat a la ínsula però no a SI o SII (i a la inversa, persones amb alteració de les aferències CT mostren activitat a SI i SII però no a la ínsula, i la seva sensació de plaer és molt més baixa. Les carícies a nadons (11-36 dies) activen la ínsula posterior. Aspectes clau 1. El tacte social afavoreix el benestar socioafectiu.  Calma, redueix l’estrès, i afavoreix la unió. 2. Les carícies, una forma de tacte social, es transmeten mitjançant les aferències CT.  Aquestes aferències CT responen al màxim d’estímuls tàctils en moviment dins d’un rang de força estret (suau) i un rang de velocitat estret (generalment lent), i la seva activitat es correlaciona directament amb la percepció d’agradabilitat. 3. La informació aferent CT es processa a l’escorça insular.  Les persones que no tenen aferències de CT mostren activitat a les carícies a l’escorça somatosensorial (informació portada per les aferències Aβ tàctils), però no a la insula.  Les persones que no tenen aferències Aβ mostren activitat a les carícies a la insula però no a la escorça somatosensorial.  Els nounats mostren activitat insular a les carícies.  Les neurones de la insula son més selectives a la velocitat tàctil (acariciant-les). 4. Per tant, les carícies semblen processades per un domini de tacte diferent, caracteritzat no per les seves funcions sensorial-discriminatives, sinó pel seu context social i acompanyament component subjectiu, amb un sistema de processament perifèric i central dedicat a aquest processament. 7  Psicobiologia LES NEURONES MIRALL Descobertes a finals de la dècada dels 80 en primats no humans, foren definides com......cèl·lules parietals i premotores del cervell que es mostren actives quan l’animal realitza una acció dirigida a un objectiu així com quan veu a d’altres realitzant la mateixa acció. SISTEMA DE NEURONES MIRALL (MNS) Formen part d’un sistema frontoparietal per a la integració sensoriomotora i la imitació. Aleshores, la imitació implica: - STS: solc temporal superior – percepció visual detallada. - IPL: lòbul parietal inferior: descripció motora de l’acció que veiem. planificació i execució - PMC: escorça premotora motora, es relaciona amb - IFG: gir frontal inferior l’objectiu de la conducta a imitar. Informació per comprovar que el que s’executa correspon al que es vol imitar. Registres unicel·lulars a l’escorça frontal inferior, mostrant un patró d’activació similar entre les 2 situacions. Les neurones mirall codifiquen aspectes molt abstractes dels estímuls:  Relacionats amb l’acció: també responen a estímuls auditius, com per exemple al so d’un cacauet quan es trenca.  Relacionats amb la intenció: en l’exemple de la figura, responen diferencialment si el menjar es recull per menjar-se’l o bé per llençar-lo. Per la seva relació amb el processament d’aspectes abstractes dels estímuls, han pogut contribuir a l’aparició del llenguatge? La relació entre les neurones mirall i el llenguatge es basa en:  La coincidència entre la localització de la regió frontal inferior del MNS i de l’àrea de Broca. Això dóna suport a la teoria gestual de l’origen evolutiu del llenguatge Usant la IRMf s’ha observat que les àrees motores del llenguatge s’activen visualitzant i verbalitzant accions Congruence between the cortical sectors activated by observing actions and by their verbal descriptions provides evidence for an involvement of premotor areas with mirror neuron properties in re-enactment of sensory-motor representations during conceptual processing of linguistic phrases describing actions.  Usant la TMS (estimulació magnètica transcranial) es pot alterar el funcionament de l’àrea de Broca → la conducta d’imitació es torna menys precisa, altera el funcionament de les neurones mirall. Funcions de les neurones mirall: a) Comprensió de les accions i intencions motores dels altres Si veiem una persona que s’ajup i recull alguna cosa del terra podem:  entendre la seqüència de moviments que ha fet, i/o 8  Psicobiologia  inferir la intenció que s’amaga rere l’acte En el moment en què la nostra ment simula la pauta WUOLAH motora (seqüència, rapidesa, intensitat...) en la qual aquesta persona s’ajup, podem fer una bona estimació de quin serà l’objectiu de la seva acció (per exemple, s’ha ajupit per agafar alguna cosa del terra amb la intenció de quedar-se-la o de llançar-la a la paperera?). b) Ressonància emocional (experiència encarnada) Reproduir motriument l’acció de l’altre (ex. expressió facial) ens ajuda a reproduir en nosaltres mateixos la sensació de l’altre i per tant facilita l’empatia (teoria de la simulació encarnada (Gallese et al). Implica l’activació de la xarxa emocional pròpia (Preston & de Waal 2002) La ínsula anterior (IA) i l’escorça cingulada anterior (CCA) en són les regions clau (Singer et al., 2004)). c) Aprenentatge per imitació Amb les neurones mirall podem simular mentalment com seria fer una acció determinada (parts del cos, moviments...). Quan ho hem de fer nosaltres ja no comencem de 0 ja que hi ha una “empremta” neural que ha deixat la observació. La imitació implica STS:Solc temporal superior – Percepció visual detallada IPL: Lòbul parietal inferior: Descripció motora de l’acció que veiem PMC: escorça premotora IFG: gir frontal inferior Planificació i execució motora, es relaciona amb l’objectiu de la conducta a imitar. La cognició social Estudi IRMf del sistema de neurones mirall en trastorn autista 9  Psicobiologia This fMRI study demonstrates that children with ASD have reduced MNS activity during social mirroring compared with typically developing children. The MNS activity in children with ASD inversely correlates with the severity of disease: the higher the severity of disease, the lower the MNS activity. EMPATIA EMOCIONAL CONCEPTES Hipòtesi del cervell social L’evolució del cervell està relacionada amb l’evolució de la vida social. En primats, el volum del cervell incrementa en funció de la mida del grup. Empatia emocional → capacitat que tenim de situar-nos, sense esforç, a la pell de l’altre, de sintonitzar amb les seves emocions, és a dir, de sentir el que l’altre sent. Empatitzar implica que en observar (o imaginar) una persona amb un estat emocional, s’experimenta aquest estat (o isomòrfic). És diferent del contagi emocional (pensar que les emocions dels altres són teves). L'observació de les emocions (processament sensorial) provocaria sensacions somàtiques (processos visceromotors) en els observadors que són similars a les que es produirien si els mateixos observadors estiguessin experimentant aquesta emoció. Això podria permetre als observadors identificar l'emoció dels altres aprofitant les seves pròpies sensacions sobre aquesta emoció (Adaptat de Rizzolatti & Sinigaglia, 2016). EMPATIA EMOCIONAL / AFECTIVA El mecanisme de mirall ajudaria a entendre millor l’emoció. Els nodes principals de les xarxes implicades serien la ínsula anterior (AI, anterior insula) i l'escorça cingolada anterios (ACC, anterior cingulate cortex). 10  Psicobiologia Aspectes clau 1. L'empatia és la capacitat de posar-nos al lloc de l'altre, de sintonitzar amb les seves emocions, sentint el que sent l'altre.  L'empatia cognitiva és diferent de l'empatia afectiva.  L'empatia, la simpatia i el contagi emocional són conceptes diferents.  Doble dissociació per estudi de lesions: l'empatia cognitiva sembla requerir l'activitat de l'escorça prefrontal VentreMedial (VMPFC); L'empatia afectiva sembla requerir l'activitat del gir frontal inferior (IFG).  L'empatia afectiva es desenvolupa en 3 etapes: 1. Captar l'emoció (percepció); 2. Interioritzar l'emoció; 3. Expressar emoció interioritzada. 2. Empatia emocional: neurones mirall → és una extensió conceptual del sistema de neurones mirall, proposada com el mecanisme fisiològic subjacent a l'empatia  La ínsula anterior (AI; disgust, dolor) i l'escorça cingolada anterior (ACC; rialles, dolor) són nodes clau de la xarxa. EMPATIA COGNITIVA I TEORIA DE LA MENT EMPATIA COGNITIVA Capacitat d’entendre que els altres poden tenir pensaments, desitjos, creences i intencions que no necessàriament coincideixen amb les nostres; inferir i representar el contingut d’aquests processos mentals per desenvolupar teories que ens permeten predir la conducta i la intencionalitat d’una persona en diferents situacions. Això implica utilitzar funcions cognitives com la flexibilitat mental o la teoria de la ment (ToM; mentalització). - En relació als altres - En relació a un mateix (metacognició) Empatia cognitiva ↔ Empatia afectiva Lesions a l'escorça ventremedial prefrontal (VMPFC) afecten l'empatia cognitiva però no l'afectiva; les lesions al gir inferior frontal (IFG) tenen efectes a l'inversa: afecten l'empatia afectiva però no la cognitiva. 11  Psicobiologia Estudi del Bròquil (Gopnik, 2001) → Una experta li diu al nen que li agrada el bròquil tot i que al nen li agrada el cracker. Als 18 mesos pot entendre que tot i que a ell li agrada una cosa, li dona el bròquil. → TEORIA DE LA MENT. Infants a partir dels 18 mesos ja poden inferir desitjos en els altres; en canvi els dels 14 mesos no. El nen actua com un agent actiu, tenim el JO i els altres. Evolucionarà la teoria de la ment a mesura que el processament de la ment també avanci. S’ha vist que la xarxa del raonament abstracte és diferent de la xarxa que de la teoria de la ment. 12  Psicobiologia Unió temporo-parietal  WUOLAH Inferència d’intencions de la conducta social percebuda.  Actua quan s’ha d’inferir la informació que té un altre. Monitoritza el canvi de realitat, supervisa el procés de descentralització que permet alternar el focus d’atenció entre el propi estat mental i el de l’altre persona.  Qui és l’agent? Jo (self) o els altres  SUBJECTE – SUBJECTE  Distinció de les intencions socials de les meves pròpies intencions. Són les mateixes? (monitoritza el procés de descentralització que permet alternar l’atenció entre l’estat mental i el dels altres. És important per fer inferències sobre els altres. Ajuda a fer la diferenciació entre el “jo” i els “altres”. Escorça prefrontal medial Connexions cortico-límbiques Funcions - Actiu en jocs d’estratègia quan un creu que juga amb un oponent real (no una màquina). - Involucrat en l’abstracció, el pensament reflexiu i la creació de realitats temporals, físiques i mentalment diferents. - Avaluacions positives d’un mateix i dels altres (valor emocional: amígdala). - Distinció entre intencions/creences pròpies i alienes. - Recuperació de records de la memòria hipocampal del self i els altres. - Es relaciona amb les representacions més estables sobre els trets de personalitat i l’aplicació de les normes i convencions socials. Ens basem en l’estat momentani d’aquella persona i en la seva manera de ser, també hi ha un marge de context social. - És important per inferir aspectes socials i psicològics permanents així com avaluar correctament i aplicar les normes socials que corresponen a cada situació. La xarxa de la TOM (especialment l’escorça MPFC) és independent del raonament abstracte. (excepte quan el raonament implica un nivell alt de judici moral). UTP (TPJ) i MPFC estan actius tant quan inferim accions sobre els altres com quan reflexionem sobre els nostres propis pensaments. Teoria de la simulació? Tasca: Subjectes havien de reflexionar sobre frases com “normalment perdo les coses”, En John en sap molt sobre economia…” Resultats: Activació de la TPJ i MPFC en ambdós pensaments. La mateixa xarxa neural que ens ajuda a pensar en els altres és la mateixa que ens ajuda a pensar en nosaltres mateixos. 13  Psicobiologia Fem servir la xarxa de la ToM per persones que percebem com a molt diferents de nosaltres? Self and Similar - mPFC Task: 1. llegir un text de dues persones amb diferents opinions polítiques (lliberals i conservadors). Omplir una escala de posicionament polític (propi). 2. fMRI: Tasques de ToM en relació a un mateix i a l’altre. Resultats: Activació del MPFC tant en pensaments d’un mateix i dels altres pels que es viuen com a similars però no pels que es viuen com a diferents (utilització de les xarxes del pensament abstracte). 14