Histologia i Cel·les

<p>Formar nova matriu extracel·lular ossia. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>El sistema de Havers. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>La formació de cartílag hialí. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Disposició en capes (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Controlar el diàmetre dels vasos sanguinis (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Teixit connectiu especialitzat. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Fusiformes i de longitud variable (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Inclou teixit ós compacte i esponjós. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>A l'interior del sistema digestiu (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Filaments de miosina i actina (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Una làmina externa de carbohidrats (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Filaments de miosina de 20 nm de diàmetre (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Feixos en diferents direccions (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Conté proteïnes que permeten el pas selectiu de substàncies. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Participa en la producció i maduració de proteïnes. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Mitjançant la respiració cel·lular per produir ATP. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Modificar, empaquetar i expulsar proteïnes. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Són substàncies no envoltades per vesícules. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Conté DNA que forma els cromosomes i una membrana nuclear selectiva. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Augmenten la superfície per a la respiració cel·lular. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Les cèl·lules són la unitat funcional dels organismes vius. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Participar en la regeneració del múscul després d'una lesió. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>La seva absència provoca la distròfia muscular de Duchenne. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Es produeix fibrosi, i les fibres lesionades no es recuperen. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Sarcolema. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Proporcionar oxigen i nutrients adaptant-se a les necessitats. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>S'intercalen formant una roseta amb una proporció de 14/1. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Permeten que totes les cèl·lules s'adonin de l'estímul alhora. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>S'allibera Ca++. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Disminueix fins a 1/4 de la seva mida original. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Els òrgans tenen un acoblament elèctric, mentre que els vasos grans tenen contracció ràpida. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>La calmaudulina s'uneix al Ca++ per activar la contracció. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Proporciona energia per l'acció del cap de la miosina. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Convergeixen en polaritats oposades per a la contracció. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Facilitar l'activitat aeròbica (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Fibres tònica i fàsica (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Poden passar a tenir característiques semblants a les blanques (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Motoneurona Roja (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Realitzar contraccions ràpides (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Síntesi de lípids (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Realitzen la respiració cel·lular per produir ATP (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Contenir el DNA (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Eliminació de residus mitjançant vacuoles (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Conté una bicapa lipídica i proteïnes (C)</p> Signup and view all the answers

<p>El RER conté ribosomes, mentre que el REL no (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Emmagatzemar substàncies no envoltades per membranes (C)</p> Signup and view all the answers

<p>El nucli conté els cromosomes que es compacten per la divisió (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Miòcits sinoauriculars (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Són excitables de forma autònoma. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Reduir la freqüència cardíaca. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Elevat contingut de mitocòndries (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Es produeix per sobreús intens i perllongat. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Endomissi (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Incrementen la força de contracció. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Fibres multinucleades. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Crear una barrera de permeabilitat selectiva. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Són responsables de l'adherència entre cèl·lules epitelials a través de filaments d'actina. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Connecten cèl·lules adjacents i permeten el pas de ions. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Proteïnes de matriu extracel·lular (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Sostenir el citoesquelet i proporcionar un lloc d'adherència. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Són responsables de la cohesió de cèl·lules mitjançant filaments d'actina. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Unions comunicants (A)</p> Signup and view all the answers

<p>El desmosoma uneix cèl·lules entre si, mentre que l'hemidesmosoma uneix una cèl·lula amb la làmina basal. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Les fibres blanques són menys abundants que les roges. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Transportar nutrients als condròcits (A), Permetre la comunicació entre cèl·lules (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Motoneurona roja. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Manté un tonus muscular constant. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Cèl·lules multi-nucleades (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Fibres de col·lagen de diferents tipus (D)</p> Signup and view all the answers

<p>La fibra roja adopta característiques similars a les blanques. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>La seva alta vascularització (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Les fibres tòniques són lentes i sempre mantenen tonus. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Cèl·lules uninucleades amb un sistema intrínsec de contracció (B)</p> Signup and view all the answers

<p>El múscul llis presenta una contracció involuntària (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Teixit hialí (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Facilitar la regeneració del teixit ossi (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Mantenir units els filaments actina i miosina (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Regulació de la unió de la miosina a l'actina (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Desmina (D)</p> Signup and view all the answers

<p>2 cadenes pesades i 4 cadenes lleugeres (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Presència de calci (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Desproveïda de caps (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Mantindre la forma i cohesió de les fibres (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Regular l'ús de calci en la cèl·lula (D)</p> Signup and view all the answers

L'estudi de l'estructura microscòpica del material biològic i de com els components es relacionen estructural i funcionalment.

La cèl·lula és la unitat funcional dels organismes vius.

Bicapa lipídica que regula l'entrada i sortida de substàncies a la cèl·lula.

Síntesi de lípids i determinades proteïnes.

Produeixen energia (ATP) per a la cèl·lula a través de la respiració cel·lular.

Processa, empaqueta i empaqueta substàncies per a la seva exportació de la cèl·lula.

Substàncies no envoltades per membranes, no són orgànuls.

Conté el material genètic (ADN) de la cèl·lula, protegit per la membrana nuclear.

Teixit ossi fet quan un fetus es forma. Es troba també en fractures i la malaltia de Paget.

Teixit ossi madur; os compacte (cortical) i os esponjós (trabecular).

Tipus d'os laminar dens i resistent que forma la capa externa dels ossos.

Tipus d'os laminar amb una estructura porosa que està a l'interior dels ossos.

Procés d'ossificació que forma ossos plans a partir d'un sol centre d'ossificació.

Procés d'ossificació que forma ossos llargs a partir de cartílag.

Medul·la òssia que està irrigada per nutrició i creixement, i no té teixit adipós. Present en nens.

Medul·la òssia que conté normalment teixit adipós. Pròpia adults.

Les fibres musculars llises tenen forma fusiforme (com un fus) i una longitud variable, des de 0.5 mm fins a 0.02 mm. Es disposen en capes o fascicles.

Es troba envoltant òrgans interns com el tracte digestiu (esòfag a anus), el respiratori (tràquea) i els vasos sanguinis, controlant l'amplada dels vasos.

Els components contràctils de la fibra muscular llisa són l'actina i la miosina, que formen el seu aparell contràctil.

Normalment es localitza al centre de la cèl·lula on hi ha un o dos nuclèols que indiquen possible divisió cel·lular.

L'aparell contràctil de la fibra muscular llisa es localitza perifèricament al citoplasma, al voltant del nucli.

La seva organització pot variar des de fibres aïllades a fascicles, bandes o capes continues (segons l'òrgan).

Estructura citoplasmàtica on s'enganxen els filaments d'actina i miosina.

Zones on els filaments d'actina i miosina s'uneixen a la membrana plasmàtica de la cèl·lula muscular llisa.

Fibres curtes presents en tot el múscul, connectades per bandes transversals.

Cèl·lules que participen en la recuperació muscular en lesions lleus. No intervenen en lesions greus.

Membrana que envolta la fibra muscular (cèl·lula).

Proteïna en la fibra muscular que proporciona reforç mecànic. Problemes amb la distrofina poden provocar distròfia muscular.

Connexions entre artèries i venes que controlen el flux sanguini segons la necessitat.

Estructura que permet la contracció del múscul llis, formada per filaments de miosina i actina intercalats.

Procés lent i de durada prolongada, on l'entrada de calci inicia una sèrie de passos que permeten el moviment de les proteïnes.

Invaginacions del plasmoema en el múscul llis que permeten la propagació de l'estímul i la contracció de la cel·lula alhora.

Sistema que garanteix la transferència d'estímuls per desencadenar la contracció muscular.

Les fibres musculars són innervades individualment, permetent una contracció ràpida i precisa..

El missatge es propaga a través d'uniones de fissura, on els impulsos elèctrics es transmeten de fibra muscular a fibra.

L'entrada de calci (Ca++) dins de la cèl·lula muscular desencadena una cascada d'esdeveniments que finalitzen en la contracció.

Durant la contracció muscular llisa la mida de la fibra es redueix fins a un quart de la seva mida inicial.

Hi ha dos tipus principals de miòcits: tònics i fàsics. Els tònics són lents, rojos i aeròbics, mentre que els fàsics són ràpids, blancs i anaeròbics.

La motoneurona roja envia impulsos dèbils, però freqüents, i manté el múscul en tonus constant. Assegura la contracció lenta i contínua del múscul.

La motoneurona blanca genera impulsos forts, però poc freqüents, provocant contraccions ràpides i intenses.

Les fibres blanques són fàsics, ràpides i anaeròbiques. S'utilitzen per a moviments forts i explosius, però es cansen ràpidament.

Organul amb ribosomes que sintetitza i processa proteïnes.

És on es sintetitza l'ARN ribosòmic, un component essencial per a la fabricació de proteïnes.

Tipus d'unió cel·lular que actuen com una barrera hermètica entre cèl·lules adjacents, evitant el pas de líquids i substàncies. Poden trobar-se a la part apicolateral de les cèl·lules.

Unions d'ancoratge que connecten el citoesquelet de cèl·lules adjacents. Estan distribuïts per la superfície cel·lular i ajuden a mantenir la resistència i cohesió de la teixit.

Unions d'ancoratge que connecten cèl·lules a la làmina basal. Poden connectar lateralment amb altres Hemidesmosomes.

tipus d'unió cel·lular que permeten la comunicació directa entre cèl·lules adjacents. Són canals petits que permeten el pas d'ions, molècules petites i senyals.

Capa de matriu extracel·lular que se situa entre el teixit epitelial i el teixit connectiu. Actua com a suport estructural per a l'epiteli i separa tipus cel·lulars.

Una adaptació especialitzada en la superfície apical d'una cèl·lula epitelial. Aquestes adaptacions poden incloure microvellositats, cilis o estereocilis que permeten a les cèl·lules realitzar funcions específiques.

Les unions cel·lulars són essencials per a la cohesió i funcionament dels epitelis. Aporten resistència mecànica, permeten el control de la permeabilitat i faciliten la comunicació entre les cèl·lules, permetent que el teixit funcioni com una unitat cohesionada.

Les cèl·lules epitelials tenen una varietat de funcions, com la formació de capes cohesives, la secreció de substàncies, la formació de barreres protectores i l'absorció de nutrients.

Són fibres musculars lentes, de color vermell i de tipus 1 (aeròbic). S'utilitzen per a moviments lents i sostenits com mantenir la postura.

Són fibres musculars ràpides, de color blanc i de tipus 2 (anaeròbic). S'utilitzen per a moviments curts i explosius, com un esprint.

El teixit conjuntiu es classifica en tres tipus: Teixit Conjuntiu Lax, Teixit Conjuntiu Dens i Teixit Conjuntiu Especialitzat. Cada tipus té característiques específiques i funcions diferents.

Es caracteritza per tenir una matriu extracel·lular abundant, fibres laxament disposades i diversos tipus de cèl·lules. Funciona com a suport dels teixits i òrgans, facilita el moviment i serveix com a reserva d'aigua i nutrients.

Es caracteritza per tenir molta poca matriu extracel·lular, fibres densament empaquetades i poques cèl·lules. Proporciona resistència i suport a la tracció dels teixits.

Inclou teixits amb funcions específiques, com ara el teixit adipós, el teixit cartilaginós, el teixit ossi i la sang.

El teixit cartilaginós és classificat en tres tipus: Cartílag Hialí, Cartílag Elàstic i Cartílag Fibrós. Cada tipus té una composició i funcions diferents.

Es caracteritza per tenir una matriu extracel·lular homogènia, translúcida i amb una alta concentració de col·lagen tipus II. Proporciona suport i flexibilitat a les articulacions, com per exemple, els cartílags articulars.

Es caracteritza per l'alta presència de fibres elàstiques, a més del col·lagen tipus II, que garanteix flexibilitat i elasticitat. Es troba en zones com l'orella externa i la epiglotis.

Es caracteritza per l'alta concentració de fibres de col·lagen tipus I, que li confereix una gran resistència a la tracció. Es troba en zones com els discos intervertebrals i els meniscs.

Filaments d'actina i miosina que es troben dins de la fibra muscular. Una fibra té entre 100 i 1000 miofibretes.

Proteïna filamentosa que uneix els filaments d'actina i miosina, donant-los elasticitat.

Filaments gruixuts formats per moltes molècules de miosina. Són responsables de la contracció muscular.

Filaments prims formats per actina, tropomiosina i troponina. S'uneixen als caps de miosina per a la contracció muscular.

La troponina és una proteïna que s'uneix al calci. Aquest enllaç provoca un canvi en la configuració de la troponina que permet als caps de miosina s'enganxar a l'actina.

Estructura que dona forma, consistència i organització a la cèl·lula muscular. Està format per filaments d'actina, miosina i altres proteïnes.

El citoesquelet reforça la línia Z, connecta miofibretes veïnes, ajuda a la sincronització entre fibres musculars i facilita la fibrilogenèsi.

Cèl·lules musculars especialitzades que inicien el batec cardíac i generen un impuls elèctric de manera autònoma.

La propagació de l'impuls elèctric des dels miòcits marcapassos cap a la resta del cor, permetent la contracció coordinada del múscul cardíac.

El marcapassos natural del cor, situat a l'aurícula dreta, que genera els impulsos elèctrics més ràpids.

El sistema nerviós autònom regula la freqüència cardíaca, augmentant-la (simpàtic) o disminuint-la (parasimpàtic).

Teixit connectiu que envolta els músculs esquelètics, formant una capa exterior (epimisi), capes intern-medianes (perimisi) i capes intern-individuals (endomissi).

Creixement en grossor de les fibres musculars esquelètiques per un ús intens i perllongat.

Disminució en la mida de les fibres musculars esquelètiques per manca d'ús o immobilització.