Gestió de conflictes i presa de decisions

Situacions en què dues o més persones entren en oposició o desacord a causa de la incompatibilitat entre els seus interessos, necessitats, desitjos o valors.

Els conflictes ben abordats ofereixen oportunitats de transformació i millora, creant tensions que generen progrés i creativitat. Tot i que sovint es consideren negatius, poden ser fonts d'aprenentatge i creixement.

Els conflictes sorgeixen quan dues o més parts perceben els seus interessos com a incompatibles.

Els conflictes es poden classificar com a latents, manifestes, emmascarats, invisibles o endèmics, depenent de la seva visibilitat.

El conflicte latent es troba present però no es reconeix ni es manifesta.

Un conflicte manifest se reconeix obertament i es fa públic.

Un conflicte intrapersonal es produeix a l'interior d'una persona. Pot ser causat per un dilema moral o conflictes de valors.

El conflicte interpersonal es produeix entre dues o més persones.

Quan les parts que estan en conflicte arriben a un acord, tenen una solució o la discussió deixa de tenir sentit.

Un mètode per resoldre conflictes on les parts parlen i arriben a un acord mútuament satisfactori.

Una tècnica per resoldre conflictes on les parts implicades parlen directament per trobar una solució que els beneficiï a tots.

Un tercer neutral, que ajuda a les parts en conflicte a trobar un acord, però no pren decisions.

Un mètode per resoldre conflictes on una tercera instància decideix el resultat final.

Un tipus de vies adversarials on les parts s'acorden en sotmetre la resolució del conflicte a un tercer, amb autoritat per a imposar-la, com un jutge.

Un sistema que s'encarrega de resoldre conflictes a través d'institucions oficials, com els tribunals.

El primer pas per a resoldre un conflicte és reconèixer que existeix.

En aquesta fase s'estableix una base per a la negociació. Cada part explica la seva versió del conflicte, permetent que tots els participants entenguin els punts de vista de la resta.

Aquesta és la fase crucial on es busca trobar solucions acceptables per a totes les parts. L'objectiu és centrar-se en els interessos de cada persona involucrada, trobar zones comunes i explorar noves alternatives.

Es dóna per acabat el procés de negociació. El resultat pot ser un acord satisfactori per a tots els participants, amb l'elaboració d'un document que reflecteix les decisions preses, o pot no haver-hi un acord i el conflicte romandre sense resoldre's.

Aquest pas implica formular el problema de manera clara i precisa, definint el nucli del conflicte a resoldre.

En aquesta etapa generem diverses solucions possibles, intentant trobar el major nombre d'opcions per a escollir la més adequada.

Un procés integrador on totes les parts treballen per aconseguir beneficis comuns, buscant una solució on tothom surti guanyant.

El procés de negociació es divideix en set etapes, des de l'exposició de les parts fins a la consecució d'un acord equilibrat.

Un tipus de negociació on totes les parts busquen pactar cedint alguna cosa per aconseguir un equilibri.

És la capacitat d’escoltar activament i amb atenció per obtenir la màxima informació durant la negociació.

Un tipus de comunicació clara i precisa que facilita la comprensió per part de l'altra persona.

Fer preguntes que ajudin a aclarir posicions i identificar interessos reals.

La capacitat de generar alternatives diverses i de qualitat per trobar una solució satisfactòria per a tots.

Estar disposat a cedir en alguns aspectes per arribar a una solució que beneficiï a tots.

Fer propostes amb condicions clares, donant a entendre que la seva acceptació està lligada a determinats factors.

Un mètode per resoldre conflictes amb la participació d'un tercer neutral que facilita la comunicació.