Tema 9 : Metabolisme dels hidrats de Carboni (Part2)

La fermentació alcohòlica és un procés metabòlic anaeròbic que converteix el sucre en alcohol etílic (etanol) i diòxid de carboni (CO₂). Només es realitza en llevats, produint el que se sol conèixer com a alcohol.

La glicòlisi és la primera etapa de la respiració cel·lular, on es trenca una molècula de glucosa en dues molècules de piruvat. Es produeix al citoplasma de la cèl·lula i genera un guany net de 2 molècules d'ATP.

El piruvat és un producte intermedi de la glicòlisi. El seu destí depèn de la presència d'oxigen. L'ATP i el NADH es produeixen en la glicòlisi.

En presència d'oxigen, el piruvat entra al mitocondri i comença la respiració cel·lular aeròbica. En absència d'oxigen, el piruvat experimenta la fermentació alcohòlica.

La reacció química que converteix el piruvat en etanol passa en dos passos: primer, es converteix en acetaldehid, i després s'hidrogena a etanol. Aquest procés genera CO₂.

La gluconeogènesi és el procés de síntesi de nova glucosa a partir de precursors no glucídics, com ara piruvat, lactat, glicerol o aminoàcids. Aquest procés és essencial per mantenir els nivells de glucosa en sang en situacions de dejú o exercici intens.

El primer pas de la gluconeogènesi consisteix en la conversió de piruvat a oxaloacetat, un intermedi crucial en el cicle de Krebs. Aquest pas requereix l'enzim piruvat carboxilasa i es realitza al mitocondri.

L'oxaloacetat es converteix en fosfoenolpiruvat (PEP), un intermedi crucial en la glucòlisi, mitjançant l'enzim fosfoenolpiruvat carboxiquinasa (PEPCK). Aquest pas es realitza al citoplasma.

La gluconeogènesi és un procés que requerix energia. Els dos passos principals de la gluconeogènesi són la conversió de piruvat a oxaloacetat i la conversió d'oxaloacetat a PEP. Aquests passos són realitzats per l'enzim piruvat carboxilasa i PEPCK, respectivament.

La gluconeogènesi és un procés que es produeix en el fetge i els ronyons. Aquest procés involucra la síntesi de nova glucosa a partir de precursors no glucídics, com ara lactat o aminoàcids.

La gluconeogènesi és un procés que va en la direcció oposada a la glucòlisi. Aquesta via metabòlica és crucial per mantenir els nivells de glucosa en sang en moments de necessitat.

Un polisacàrid que emmagatzema glucosa a curt termini.

El fetge regula els nivells de glucosa a la sang, proporcionant-la a les cèl·lules que la necessiten.

El múscul utilitza el glicogen com a font d'energia durant l'exercici.

El procés de síntesi de glicogen a partir de glucosa.

El procés de degradació del glicogen en glucosa.

L'enzim que catalitza la conversió de Fructosa 1,6-bisfosfat a Fructosa 6-fosfat.

L'enzim que catalitza la conversió de Glucosa 6-fosfat a Glucosa.

Un cicle metabòlic on el lactat produït pels músculs s'utilitza al fetge per a crear glucosa.

Un substrat per a la gluconeogènesi que s'obté de la degradació dels triglicèrids.

Aminoàcids que s'utilitzen com a substrats en la gluconeogènesi.

Un cicle metabòlic que s'utilitza per a transportar aminoàcids dels músculs al fetge per a la gluconeogènesi.

L'òrgan principal responsable de la gluconeogènesi. Utilitza substrats com el lactat, glicerol i aminoàcids per a sintetitzar glucosa.

La gluconeogènesi i la glicòlisi s'activen o s'inhibeixen mútuament a tres punts de control per mantenir la homeòstasi del sucre en sang.

Activació de la gluconeogènesi:

• Acetyl-CoA activa la piruvat carboxilasa i la PEP carboxiquinasa.
• Citrat activa la fructosa 1,6-bisfosfatasa.

Inhibició de la gluconeogènesi:

• ADP inhibeix la piruvat carboxilasa i la PEP carboxiquinasa.
• AMP i fructosa 2,6-bisfosfat inhibeixen la fructosa 1,6-bisfosfatasa.

El citrat és un intermediari del cicle de Krebs que pot indicar un alt nivell d'energia, activant la fructosa 1,6-bisfosfatasa de la gluconeogènesi.

L'ADP és un indicador de baix nivell d'energia i actua inhibint la gluconeogènesi, frenant el procés de generar glucosa.

La glucosa 6-fosfatasa és l'enzim final de la gluconeogènesi, que allibera glucosa lliure a la sang.

La via pentosa-fosfat és una ruta metabòlica que té com a objectiu principal la producció de NADPH i pentoses, necessàries per a la síntesi de nucleòtids i coenzims.

La via pentosa-fosfat es troba al citoplasma de la cèl·lula, on es porta a terme la producció de NADPH i pentoses.

El NADPH és un coenzim reductor important per a reaccions metabòliques com la síntesi d'àcids grassos i la detoxificació.

Les pentoses, generades a la via pentosa-fosfat, són necessàries per a la síntesi de nucleòtids, components essencials del DNA i RNA.

Un camí metabòlic que genera NADPH i pentoses, especialment la ribosa 5-fosfat, que és important per a la biosíntesi de nucleòtids i coenzims.

La primera fase de la via de les pentoses fosfat, on es produeixen NADPH i ribosa 5-fosfat a través de dues reaccions d'oxidació.

L'enzim clau de la via de les pentoses fosfat, que catalitza la primera reacció de la fase oxidativa.

La segona fase de la via de les pentoses fosfat, on es realitzen reorganitzacions moleculars i transferències de carboni per regenerar glucosa 6-fosfat.

Un coenzim reductor que es produeix a la fase oxidativa de la via de les pentoses fosfat. És essencial per a la biosíntesi i l'activitat antioxidant.

Un tipus d'anèmia que pot ser causada per una deficiència en G6PDH, que provoca una disminució de NADPH i una major sensibilitat a substàncies oxidants.

La incapacitat del cos per a produir suficient G6PDH, que pot conduir a l'anèmia hemolítica.

Una substància que pot desencadenar l'anèmia hemolítica en persones amb deficiència en G6PDH. Es troba, per exemple, en les faves.

La via de les pentoses fosfat està regulada principalment per l'enzim G6PDH.

Una sorprenent troballa que demostra que la deficiència en G6PDH pot protegir contra la malària en algunes poblacions.