Farmacologia de l'aparell respiratori

Farmacologia de l'aparell respiratori

• Els fàrmacs s'utilitzen per tractar l'asma i la Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
• Els fàrmacs antiinflamatoris i broncodilatadors són part del tractament de l'asma i la MPOC.
• Els antitussígens i mucolítics també són part del tractament.
• La MPOC és una inflamació crònica dels pulmons, poc reversible, caracteritzada per l'obstrucció progressiva dels bronquis.
• La causa principal de la MPOC és el tabaquisme.
• L'objectiu del tractament farmacològic per a la MPOC és millorar els símptomes, evitar les aguditzacions, augmentar la tolerància a l'exercici i millorar el pronòstic de la malaltia.
• El tractament bàsic per a la MPOC inclou deixar de fumar i adoptar un estil de vida saludable.
• El tractament farmacològic per a la MPOC es basa en broncodilatadors i antiinflamatoris.
• L'asma és una malaltia inflamatòria de l'arbre bronquial, amb obstrucció reversible i recurrent de les vies respiratòries.
• Els signes de l'asma són episodis de disnea (dificultat respiratòria), sibilàncies i tos.
• L'asma es manifesta amb hiperreactivitat de les vies bronquials (contracció del múscul llis bronquial), inflamació de les vies respiratòries.
• L'asma també presenta obstrucció bronquial reversible i hipersecreció de moc.
• La remodelació de les vies respiratòries inclou hipertrofia i hiperplàsia del múscul llis, hiperplàsia de les glàndules submucoses, neovascularització i fibrosi subepitelial.
• Els tipus d'asma es classifiquen com a Th₂ alt (principalment per mecanisme al·lèrgic o tardana) i Th₂ baix (hiperreactivitat mediada per neutròfils).
• Els fàrmacs es classifiquen per objectiu: control/manteniment (administració contínua) i rescat/alleujament (a demanda).
• Els broncodilatadors d'acció llarga (LABA, LAMA), glucocorticoides inhalats, antagonistes de receptors leucotriens, i immunoteràpia són part dels fàrmacs de control.
• Els broncodilatadors d'acció curta (SABA, SAMA) i corticoides són part dels fàrmacs de rescat.
• La via d'administració d'elecció és la inhalatòria.
• Els sistemes d'administració inhalatòria inclouen inhaladors (aerosol), inhaladors d'autodescarrega i nebulitzadors.
• Els agonistes β2 són broncodilatadors directes que relaxen el múscul llis bronquial, inhibeixen la desgranulació de mastòcits i disminueixen la secreció mucosa.
• Els principals efectes adversos dels agonistes β2 inclouen tremolor, cefalea, taquicàrdia, palpitacions i hipertensió sistòlica.
• Hi ha contraindicacions per als agonistes β2 com casos d'amenaça de part prematur, hipersensibilitat i feocromocitoma.
• Existeixen interaccions amb fàrmacs digitàlics o diürètics i els beta-blocants, incrementant el risc d'hipocalèmia (baix potassi).
• Els antagonistes colinèrgiques disminueixen la broncoconstricció induïda per Ach i la producció de moc.
• Els principals exemples són bromur d'ipratropi, bromur de tiotropi, bromur de glicopirroni i bromur d'aclidini.
• Els antiinflamatoris corticoesteroides redueixen la inflamació i la secreció de la mucosa bronquial.
• Exemples inclouen prednisona, metilprednisona, dexametasona, beclometasona, budesonida i fluticasona.
• Potents efectes adversos dels corticoesteroides inhalats inclouen candidiasi orofaríngea, tos, ronquera i irritació de la gola (nens).
• Els antagonistes dels receptors de leucotriens, com montelukast, inhibeixen l'efecte dels leucotriens, són un tractament coadjuvant amb broncodilatadors i glucocorticos.
• L'immunoteràpia amb omalizumab i mepolizumab, anticossos monoclonals, bloqueja mediadors inflamatoris.
• Els principals antiinflamatoris són prednisona, metilprednisolona, i dexametasona.
• S'aconsella el tractament escalonat per ajustar la medicació i optimitzar l'eficàcia.

Classificació de l'asma

• Tipus Th₂ alt: d'aparició precoç i caracteritzada per eosinòfils
• Tipus Th₂ baix: d'aparició tardana i relacionada amb el tabaquisme