Entrevistes i Qüestionaris en Recerca Social

Aquesta entrevista no té un guió predefinit i les preguntes surten de manera natural a partir dels temes d'interès de l'investigador.

L'investigador té un conjunt de preguntes previstes, però pot modificar-les o afegir-ne de noves durant l'entrevista.

S'utilitzen per a recopilar informació inicial sobre un tema d'estudi o una situació.

Aquest tipus d'entrevista s'utilitza per a conèixer l'evolució d'un fenomen i aprofundir en la seva comprensió.

L'objectiu és comprovar la informació obtinguda durant la investigació i, si cal, proporcionar informació al subjecte entrevistat.

Únicament hi ha una persona participant a l'entrevista.

Aquesta entrevista es fa a un grup de dos o més persones alhora.

Aquesta tècnica s'utilitza per a obtenir perspectives diverses sobre un tema concret, sense buscar un consens.

Un guió preliminar que inclou els temes i subtemes que es volen abordar a l'entrevista. Serveix per planificar l'entrevista de forma efectiva.

Els grups principals de contingut que s'analitzaran a l'entrevista, relacionats amb els objectius de la recerca.

Identifica quines preguntes són essencials, eliminables, o poden ser fusionades o millorades. Serveix per optimitzar les preguntes de l'entrevista.

L'ordre en què es presenten les preguntes a l'entrevista. Important per a la fluïdesa i l'interès del participant.

Començar amb preguntes generals i anar cap a les més específiques o complexes a mesura que l'entrevista avança. Això crea interès i fluïdesa en la conversa.

La selecció dels participants a l'entrevista. En alguns casos es busquen individus destacats; en d'altres, representants de un grup.

Fer-se entendre la naturalesa i els objectius de la investigació als participants. Inclou explicacions sobre el propòsit de l'entrevista, l'ús de la informació, la durada i la garantia de confidencialitat.

Obtenció del consentiment dels participants per prendre part a l'entrevista, incloent un permís escrit si és necessari, especialment en el cas dels menors.

Els qüestionaris són eines molt útils per recollir molta informació de manera ràpida i senzilla. Són molt accessibles i es poden enviar a un gran nombre de persones.

Una de les limitacions dels qüestionaris és la possibilitat que les preguntes no s'entenguin correctament o que no s'obtingui informació veraç dels participants.

Si no s'elaboren amb cura, els qüestionaris poden contenir preguntes que no s'entenguin o que siguin difícils d'analitzar.

És important considerar que les respostes obtingudes a un qüestionari poden no reflectir la realitat completa de la situació, ja que pot faltar informació o haver-hi un biaix en les respostes dels participants.

L'ús de tecnologies com Microsoft Forms o Google Forms facilita la creació, l'administració i l'anàlisi de qüestionaris, permetent una recollida i organització de dades més eficient.

Els qüestionaris són una tècnica de recerca social popular que pot proporcionar molta informació. No obstant això, sempre és recomanable complementar aquesta tècnica amb altres mètodes per a obtenir una visió més completa.

Les tecnologies ens poden ajudar a recollir i analitzar informació obtinguda a través dels qüestionaris, simplificant la tasca de treballar amb dades.

És important tindre en compte que els qüestionaris no són perfectes. Pot haver-hi problemes com la manca de sinceritat dels participants o la dificultat d'interpretar algunes respostes.

És un mapa que representa les entitats i actors relacionats amb la cultura d'un territori, com ara institucions, equipaments, empreses, entitats sense ànim de lucre, professionals i artistes, i les relacions entre ells.

Es tracta d'un procés per a identificar i analitzar les necessitats d'un territori, considerant aspectes com l'educació, la societat, l'ecologia, l'economia, la seguretat, l'oci, la cultura, etc.

Un grup de persones participen en el diagnòstic, assenyalant en el mapa sociocultural les necessitats que identifiquen, utilitzant pòsits de diferents colors per a diferenciar les necessitats i els col·lectius.

Consistència i fiabilitat de la informació que s'obté en la investigació. Es busca que els resultats siguin precisos i realistes en relació a la realitat que s'analitza.

Es basa en la idea que els resultats de la investigació s'ajusten a la realitat, comprovat a través d'una observació persistent del fenomen i la recollida de diverses fonts d'informació.

Es refereix a la possibilitat de verificar la fiabilitat dels resultats. S'aconsegueix amb una descripció detallada dels mètodes i tècniques emprats, així com una documentació rigorosa de les dades recollides.

La informació recollida s'ha de validar amb diverses fonts, com ara entrevistes, enquestes, documents, observacions, etc. Aquesta comparació ajuda a assegurar que la informació és coherent.

Es busca una observació constant i detallada durant el procés d'investigació. Implica estar atents a tots els detalls rellevants del fenomen estudiat.

Aquesta dinàmica té com a objectiu conèixer els desitjos i la visió ideal del grup. Serveix per a guiar accions futures i aconseguir millores en la relació amb l'entorn.

Un mètode per a recollir la història del col·lectiu en forma d'una línia contínua que pot ocupar un paper o una paret. L'organització pot ser per dies, mesos, anys o èpoques.

Aquesta dinàmica s'implementa durant el procés de transformació del col·lectiu. La finalitat és conèixer els desitjos i l'ideal del grup.

Es crea un ambient de confiança on es reparteixen objectes (estrelles, núvols, fulles) que representen els desitjos del grup. Cadascú reflexiona sobre els aspectes que li agradaria que estiguessin presents o millorats.

És important que el propi grup creï la seva pròpia dinàmica per a sentir-se protagonista. La creativitat és clau per a que la dinàmica sigui realment pròpia del grup.

La dinàmica "El món ideal" busca que el grup reflexioni i escrigui els seus desitjos en estrelles o altres objectes. Aquestes estrelles es recopilen en una caixa per a permetre una reflexió posterior.

El grup s'ha d'obrir a múltiples perspectives i indagar sobre els esdeveniments del seu passat. No es pot quedar estancat en una única visió.

La línia de vida del grup ha de reflectir els esdeveniments que han marcat la història del col·lectiu. Els esdeveniments es poden organitzar per dies, mesos, anys o èpoques.

Una detecció de necessitats es considera legítima quan es garanteixen els drets de les persones investigades (dret a la intimitat, privacitat, anonimat) i es realitza amb l'objectiu de superar injustícies o desigualtats. No es consideren legítimes les que busquen comprendre, per exemple, les necessitats de persones riques en acumular més riquesa.

Les necessitats identificades han de tenir un impacte positiu en la societat o en les persones, especialment quan es tracten de persones o col·lectius vulnerables.

La detecció de necessitats ha de ser viable. Això significa que es poden avaluar les necessitats amb els recursos disponibles i, a més, es poden aplicar accions per abordar-les. No es considera viable si, una vegada identificades, no es poden afrontar.

No totes les necessitats tenen la mateixa prioritat. Algunes són urgents i fonamentals per a l'avanç en la satisfacció d'altres necessitats, mentre que d'altres poden ser accessòries.

L'anàlisi de Pareto és una eina útil per identificar les necessitats prioritàries. Aquesta tècnica permet obtenir dades rellevants sobre quines àrees requereixen atenció.

El procés d'establir prioritats pot ser influenciat pels valors i la ideologia de la persona o organització que duu a terme el projecte. No obstant això, cal buscar mètodes objectius per a definir les prioritats, basant-se en principis d'intervenció.

Els principis d'intervenció són bàsics per a garantir que la intervenció social es realitzi de manera efectiva i ètica..

Un projecte d'intervenció ha de ser el resultat d'un anàlisi exhaustiu de la realitat social. Aquest anàlisi ha de incloure la identificació de les necessitats, l'avaluació de la seva importància i la definició de les prioritats d'acció.