Electrocardiograma i Sistema Cardiovascular

Les derivacions toràciques V1 a V6 i 4 elèctrodes perifèrics.

Com més aviat es solucioni el problema, menor serà l'afectació al pacient.

Indica el temps des de l'inici de la P fins a la R, i no hauria de superar els 200 ms.

<p>Pot indicar un bloqueig de rama, afectant el bateig elèctric del ventricle.</p> Signup and view all the answers

<p>Es compten els quadrats entre dues ones R consecutives i es divideix 300 pel nombre de quadrats grans.</p> Signup and view all the answers

<p>Indica un problema al nòdul auricul-ventricular, amb una contracció ventricular afectada.</p> Signup and view all the answers

<p>La braquicàrdia és &lt; 60 bpm, mentre que la taquicàrdia és &gt; 100 bpm.</p> Signup and view all the answers

<p>Per la irregularitat en la distància entre els complexes QRS.</p> Signup and view all the answers

<p>Pressió pulmonar i pressió del respirador.</p> Signup and view all the answers

<p>Transport, eliminatòria de metabòlits, termoreguladora, defensa immunitària i manteniment del medi intern.</p> Signup and view all the answers

<p>Cinco vegades més viscosa que l'aigua.</p> Signup and view all the answers

<p>Pericardi visceral (epicardi), miocardi i endocardi.</p> Signup and view all the answers

<p>Situat al mediastí mig.</p> Signup and view all the answers

<p>Cèl·lules contràctils i cèl·lules elèctriques.</p> Signup and view all the answers

<p>Evitar la fricció durant el batec del cor.</p> Signup and view all the answers

<p>Entre 7.35 i 7.45.</p> Signup and view all the answers

<p>Cèl·lules petites (SCLC) i cèl·lules no petites (NSCLC).</p> Signup and view all the answers

<p>Grandària (T), nòduls (N) i metàstasi (M).</p> Signup and view all the answers

<p>Convertir el pulmó no operable en operable i millorar la capacitat cardiorespiratòria.</p> Signup and view all the answers

<p>Patologies neuromusculars.</p> Signup and view all the answers

<p>Per sota de T8 no hi ha afectació dels volums respiratoris mesurats en espirometria.</p> Signup and view all the answers

<p>Taponament i obstrucció de les vies aèries més fines, amb acumulació de moc.</p> Signup and view all the answers

<p>La progressió de l'escoliosi provoca pèrdua de força en la musculatura inspiratòria, afectant la CVF.</p> Signup and view all the answers

<p>Antimicrobians, nutrició, antiinflamatoris i fisioteràpia respiratòria.</p> Signup and view all the answers

<p>La compliància determina el volum inspiratori; a més alta compliància, més volum es pot inspirar.</p> Signup and view all the answers

<p>Un pacient amb fibrosi tindrà una baixa compliància.</p> Signup and view all the answers

<p>L'emfisema requereix poc esforç per omplir els pulmons d'aire.</p> Signup and view all the answers

<p>La pressió transpulmonar ha de ser negativa.</p> Signup and view all the answers

<p>En MPOC, observem aplanament diafragmàtic i horizontalització costal.</p> Signup and view all the answers

<p>La contracció dels músculs inspiratoris negativitza la pressió interpleural.</p> Signup and view all the answers

<p>La pressió atmosfèrica és de 760 mm Hg i conté un 21% d'oxigen.</p> Signup and view all the answers

<p>Durant l'expiració, la caixa toràcica tendeix a expandir-se.</p> Signup and view all the answers

<p>El rentat nasal.</p> Signup and view all the answers

<p>Són tècniques inspiratòries de baix volum i alt flux.</p> Signup and view all the answers

<p>Bronquiolitis, catarro de vies altes i rinitis.</p> Signup and view all the answers

<p>Poden provocar complicacions com la fuga del líquid cap a l'orella.</p> Signup and view all the answers

<p>En prono amb el cap cap a un costat.</p> Signup and view all the answers

<p>Via superior, via distal i via mitja.</p> Signup and view all the answers

<p>Mitjançant una inspiració de gran volum a baix flux.</p> Signup and view all the answers

<p>La tècnica de desobstrucció rinofaríngea retrògrada (DRR).</p> Signup and view all the answers

<p>Les VA proximals requereixen inspiracions de baix volum i alt flux amb expiracions ràpides, les VA mitges tenen inspiracions lentes de baix flux i alt volum amb expiracions lentes, i les VA perifèriques necessiten inspiracions lentes de baix flux i alt volum amb expiracions lentes.</p> Signup and view all the answers

<p>Si el peak flow de la tos és inferior a 270L/min, la tos no és competent en situacions inestables; si és inferior a 170L/min, pot indicar patologia neuromuscular, i si és inferior a 160L/min, necessitarà eliminació invasiva.</p> Signup and view all the answers

<p>El reflex de la tos implica el tancament de la glotis, compressió abdominal per augmentar la pressió, i una obertura ràpida de la glotis per eliminar les secrecions.</p> Signup and view all the answers

<p>La TEF genera un alt flux expiratori i és recomanada per pacients amb bona força muscular i condicions com la fibrosis quística, bronquièctasi, MPOC i asma.</p> Signup and view all the answers

<p>Els llavis funcits serveixen per eliminar punts d'igual pressió i ajuden a allargar el temps expiratori, facilitant l'expulsió del moc.</p> Signup and view all the answers

<p>Es poden utilitzar sèrum isotònic al 0,9% i sèrum hipertònic a concentracions de 3, 6 i 12%, així com mannitol en casos comercials.</p> Signup and view all the answers

<p>La compressió del tòrax disminueix el diàmetre de la via aèria i facilita l'eliminació de secrecions.</p> Signup and view all the answers

<p>Un alt flux expiratori ajuda a desplaçar les secrecions cap a les vies aèries centrals, millorant la neteja respiratòria.</p> Signup and view all the answers

La capacitat dels pulmons per expandir-se i contraure's amb un canvi de pressió.

La resistència que presenta el flux d'aire a través de les vies respiratòries.

L'enregistrament no invasiu de l'activitat elèctrica del cor.

Es refereix a la capacitat dels pulmons de retornar a la seva posició original després de la inspiració.

La pressió que existeix dintre dels pulmons, que canvia amb la respiració.

Són les derivacions toràciques que es col·loquen directament al pit del pacient, desde V1 a V6.

Mesura el temps que triga el senyal elèctric a passar del nòdul auriculo-ventricular als ventricles.

La pressió que hi ha entre les dues capes de la pleura, que sempre és negativa.

Representa la contracció elèctrica dels ventricles.

La diferència entre la pressió intrapulmonar i la pressió intrapleural. Aquesta pressió és la que manté els alvèols berts.

Indica l'activitat elèctrica entre els impulsos dels ventricles.

Un pacient amb fibrosis tindrà una compliància baixa, ja que els teixits pulmonars es tornen més rígids i dificulten l'expansió.

Un pacient amb emfisema tindrà una compliància alta, ja que els alvèols es danyen i es tornen més grans, facilitant l'expansió pulmonar.

Un ritme cardíac on la distància entre els complexos QRS és la mateixa.

Un ritme cardíac amb distàncies irregulars entre els complexos QRS.

Un problema al nòdul auriculo-ventricular on el segment PR és massa llarg (> 5 quadrats grans).

El sistema cardiovascular és un circuit tancat que transporta la sang als teixits i al cor, realitzant funcions com el transport de nutrients i oxigen, l'eliminació de metabòlits, la regulació de la temperatura i la defensa del cos.

Les artèries transporten la sang dels pulmons al cor i dels pulmons al cos, mentre que les venes transporten la sang del cos al cor i del cor als pulmons. La circulació major o sistèmica transporta la sang als teixits, mentre que la circulació menor o pulmonar transporta la sang als pulmons per a l'intercanvi de gasos.

La sang s'origina a través de la eritropoesi i té un volum aproximat de 4-5 litres en dones i 5-6 litres en homes. El seu pH oscil·la entre 7.35 i 7.45, i és 5 vegades més viscós que l'aigua.

El mediastí és un espai a la cavitat toràcica que conté el cor, la tràquea, l'esòfag i altres estructures. El cor està situat al mediastí mig i està encapsulat pel pericardi, que consta de dues capes: parietal (externa) i visceral (interna), separades per l'espai pericardi, que conté líquid pericardi per a la lubricació.

El miocardi és la capa muscular del cor que li dona la capacitat de contraure's i bombejar la sang. El miocardi es divideix en dues parts: el ventricle esquerre, responsable de bombejar la sang a tot el cos, i el ventricle dret, responsable de bombejar la sang als pulmons.

Les cèl·lules cardíaques es divideixen en dos tipus principals: contràctils, que són responsables de la contracció del múscul cardíac i elèctriques, que controlen la freqüència cardíaca. Les fibres musculars cardíaques es caracteritzen per la seva estructura estriada semblant al múscul estriat, amb ramificacions en forma de

Els discs intercalats són connexions especialitzades que permeten el pas d'ions entre les cèl·lules cardíaques, garantint la propagació del senyal elèctric per a la coordinació de la contracció cardíaca.

Les cèl·lules cardíaques elèctriques tenen la capacitat d'autoexcitar-se, generant impulsos elèctrics que controlen la freqüència cardíaca. Aquestes cèl·lules s'organitzen en un sistema de conducció cardíac, que controla la ritmicitat de la contracció cardíaca.

Un tipus de càncer de pulmó que es caracteritza per cèl·lules de mida petita. Aquest tipus de càncer representa aproximadament el 20% de tots els càncers de pulmó.

Un tipus de càncer de pulmó que es caracteritza per cèl·lules de mida gran. Aquest tipus de càncer representa aproximadament el 75% de tots els càncers de pulmó.

Un sistema per classificar la gravetat del càncer de pulmó, basat en la mida del tumor (T), els nòduls (N) i la metàstasi (M). Aquest sistema té 4 estadis, els quals van de menys a més greus.

Un procediment per avaluar la funció pulmonar i la capacitat de tolerar una cirurgia. Aquesta prova analitza diversos factors com el volum pulmonar, la difusió de monòxid de carboni (DLCO) i la capacitat d'esforç.

Un tipus d'intervenció quirúrgica que s'utilitza per tractar el càncer de pulmó. Aquest procediment implica l'eliminació d'un segment o lòbul del pulmó.

Un programa que té com a objectiu millorar la capacitat cardiorespiratòria d'un pacient abans d'una cirurgia pulmonar. Aquest programa pot incloure fisioteràpia respiratòria, exercici muscular i cardiovascular.

Un grup de malalties que afecten el sistema nerviós perifèric, sovint causant debilitat muscular i problemes respiratoris.

Una malaltia genètica que afecta els canals de clor, causant mucositat excessiva i problemes respiratoris. En els nens, afecta principalment el sistema digestiu. En els adults, afecta principalment els pulmons.

El mecanisme fisiològic i voluntari del cos per expulsar substàncies irritants de les vies respiratòries.

Un mètode que consisteix en generar un flux d'aire fort per moure les secrecions de les vies respiratòries.

Un mètode que serveix per a mobilitzar les secrecions de les vies respiratòries mitjançant un moviment de llavis especial.

El mètode que utilitza solucions hiperosmolars nebulitzades per a diluir el moc i facilitar la seva expulsió.

Un mètode que utilitza pressió manual al pit per a facilitar l'expulsió de secrecions.

La desobstrucció de la via aèria proximal és un procediment necessari en pacients amb patologia respiratòria neuromuscular que presenten secrecions abundants a la via aèria superior i que dificulten la respiració. Aquests pacients poden presentar desaturació si no es desobstrueix la via aèria proximal.

El rentat nasal és una tècnica de desobstrucció de la via aèria superior que té com a objectiu eliminar el moc de la part més superficial de la via aèria. Es realitza mitjançant la injecció d'un líquid a la cavitat nasal, el qual elimina les secrecions al sortir per l'altre orifici nasal.

Les tècniques inspiratòries ràpides són procediments que utilitzen inspiracions de baix volum i alt flux per a desobstruir la via aèria superior. Aquestes tenen com a objectiu transportar les secrecions a l'aparell digestiu, on seran eliminades a través de la femta.

Les tècniques d'aspiració nasal activa permeten eliminar les secrecions de la via aèria superior en nens amb patologia respiratòria. Aquestes tècniques s'apliquen quan el nen no pot eliminar els mocs per si mateix.

La DRR o desobstrucció rinofaríngea retrògrada és un procediment que s'utilitza per a eliminar les secrecions de la via aèria posterior. Es basa en la aplicació d'un líquid en la part posterior del nas que fa que els mocs surtin per la boca del pacient.

Les tècniques de via aèria distal (VAD) són procediments que utilitzen inspiracions d'alt volum i baix flux per a desobstruir la via aèria inferior. Aquestes tenen com a objectiu facilitar l'expansió pulmonar, augmentant l'elasticitat dels pulmons.

L'auscultació de crujits causats per les secrecions en la via aèria superior és un signe comú en la bronquiolitis i altres patologies que afecten la via aèria.

La aerosolterapia és un procediment mèdic que permet administrar medicaments a través d'un vapor inhalat. Aquest vapor conté petites partícules de medicaments que arriben als pulmons per a tractar patologies respiratòries.