Tema 1: Dret Laboral Introducción

Aquestes associacions tenien com a objectiu ajudar els treballadors mútuament. Un exemple d'aquest tipus d'associació és la Sociedad de Tejedores del Algodón, fundada el 1840.

Són organitzacions que lluiten per millorar les condicions de vida i treball dels treballadors. La UGT (1888) i la CNT (1910) son exemples de sindicats.

L'Estat va reprimir el moviment obrer, prohibint les associacions, vaga, reunió i manifestació. Al mateix temps, va implementar mesures per millorar les condicions de treball.

L'Estat va implementar lleis per millorar les condicions de treball. La Llei Benot de 1873 prohibeix el treball infantil.

El treball voluntari és aquell que es desenvolupa sense cap amenaça o coacció.

El treball forçós no és un treball voluntari ja que es realitza sota una amenaça o coacció.

El treball forçós que es realitza sota l'amenaça d'una pena jurídica.

El treball forçós que es realitza sota l'amenaça de violència física.

Són aquelles prestacions de serveis que, independentment de si compleixen els requisits del Dret del Treball, la llei expressament exclou de la relació laboral per motius polítics, socials o econòmics.

Són aquelles prestacions de serveis que, tot i complir amb els requisits del Dret del Treball, no es consideren relacions laborals per decisió expressa de la llei.

Són aquelles prestacions de serveis que no compleixen amb els requisits del Dret del Treball i, per tant, no es consideren relacions laborals.

La normativa laboral no s'aplica en absolut a la relació.

Es pot aplicar certa part de la normativa laboral.

Funcionaris, personal en règim estatutari i contractats administratius.

Membres de taules electorals, jurats populars, treballs en benefici de la comunitat i treballs de col·laboració social.

Consellers o personal similar que realitzen funcions inherents al seu càrrec.

Són els tractats que estableixen les bases de la Unió Europea i defineixen les seves competències. En el context laboral, estableixen la lliure circulació de treballadors i marquen disposicions mínimes en matèries com la salut laboral.

Són les normes que les institucions de la UE (Comissió, Parlament, etc.) creen per complementar i desenvolupar el dret originari. Inclouen reglaments comunitaris, directives d'harmonització i decisions.

Són normes jurídiques que s'apliquen directament en tots els països de la Unió Europea, sense necessitat de ser transposades a la legislació nacional.

Són normes que estableixen objectius generals que els països de la UE han de transposar al seu ordre jurídic nacional.

És la norma fonamental de l'ordenament jurídic espanyol. En el cas de la relació laboral, la Constitució reconeix diversos drets de caràcter laboral com el dret de vaga o la llibertat sindical.

Inclouen el dret a convocar una vaga, secundar una vaga o no secundar-la. Aquest dret està reconegut a l'article 28.2 de la Constitució Espanyola.

Inclou el dret a fundar un sindicat, afiliar-se a un sindicat o no afiliar-se a un sindicat. Aquest dret està reconegut a l'article 28.1 de la Constitució Espanyola.

Aquest dret assegura que tothom tingui les mateixes oportunitats i que no hi hagi discriminació per raons de sexe, origen, religió, etc. Aquest dret està reconegut a l'article 14 de la Constitució Espanyola.

Aquest principi estableix que, en cas d'ambigüitat en la interpretació d'una norma laboral, s'ha d'escollir la interpretació que afavoreixi al treballador.

Aquest principi estableix que les lleis s'haurien d'interpretar per a mantenir la relació laboral sempre que sigui possible.

El treballador no està obligat a complir ordres il·legals, injustes, vexatòries o que posin en perill la seva salut.

El poder de direcció de l'empresari ha de respectar els drets dels treballadors.

Un acord legal en el qual una persona física (treballador) accepta proporcionar els seus serveis al comandament d'una altra persona (empresari) a canvi d'un salari.

El contracte de treball es crea amb el consens de les parts, sense necessitat de formalitats addicionals.

El treballador té l'obligació de complir amb les ordres de l'empresari, excepte en els casos d'ordres il·legals, injustes, vexatòries o perjudicials per a la salut.

En un contracte de treball, sempre hi ha dos parts: l'empresari i el treballador, amb obligacions recíproques.

El treballador ha de complir amb el deure de rendir-se en la feina, generalment definit en el conveni col·lectiu, contracte o legalment.

El treballador no pot treballar per a un altre empresari si això perjudica o competeix amb el seu empleador actual.

Tant l'empresari com el treballador esperen obtenir un benefici del contracte: l'empresari a través del treball del treballador i el treballador a través del salari.

El contracte de treball implica obligacions per a les dues parts: el treballador està obligat a treballar i l'empresari a pagar el salari.

El treballador està obligat a prendre totes les mesures de seguretat e higiene en el treball que l'empresa li proporciona.

Les obligacions de les dues parts en el contracte són clares o poden determinar-se fàcilment.

El dret a la intimitat dels treballadors en l'ús dels dispositius digitals que l'empresa els proporciona. Per exemple, l'empresari no pot controlar les seves comunicacions privades.

El treballador té dret a la seva intimitat en relació a la videovigilància i la geolocalització. L'empresa no pot gravar els seus moviments o conversations privades sense el seu consentiment.

Facultat que té l'empresari per a tancar temporalment el negoci en cas de violència, dany a les instal·lacions, ocupació il·legal o qualsevol altra situació que impedeixi el funcionament normal de l'empresa.

L'empresari pot modificar les condicions de treball en determinades circumstàncies, com per exemple, canviar l'horari o la tasca del treballador.

L'empresari ha de respectar els drets dels treballadors (a la intimitat, a la seguretat laboral, etc.) quan exerceix el poder de direcció.

Facultat que té l'empresari per a sancionar els treballadors que cometen faltes laborals.

L'empresari no pot sancionar un treballador per una conducta que no està prevista a la llei o al conveni col·lectiu.

Els treballadors tenen el dret a ser informats sobre les sancions que se'ls poden imposar, així com a presentar defenses i a ser escoltats abans de rebre una sanció.