Concepte de Servei Públic

Concepte de Servei Públic

• L'activitat administrativa de presentació de serveis satisfà una necessitat pública directament als administrats
• Exemples de serveis públics: Seguretat Pública, transport, ensenyament, sanitat
• La creació d'un servei públic requereix un acte jurídic formal de publicatio i la reserva expressa de l'ordenament jurídic
• Per serveis creats per l'Estat o les CCAA, l'acte sol ser una llei que regula el servei i la gestió no sempre correspon a qui el crea o regula per llei
• La regulació bàsica correspon a l'Estat tot i que la titularitat s'hagi transferit a les CCAA en serveis grans com l'ensenyament i la sanitat
• Serveis de menor importància poden crear-se per norma reglamentària o actes administratius
• L'acord de creació de serveis locals correspon al ple de la Corporació per majoria simple si l'activitat és en règim de lliure concurrència
• Per a serveis reservats en règim de monopoli, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Corporació, amb aprovació de l'òrgan de govern de la Comunitat Autònoma en municipis grans
• És necessari un expedient de municipalització o provincialització que justifiqui la legalitat i oportunitat de la decisió

Classificació dels Serveis

• Segons el subjecte que el presta:
  • Estatals
  • Autonòmics i locals (municipis, províncies i comarques a Catalunya)
  • Organismes autònoms amb personalitat jurídica pròpia en gestió directa i descentralitzada
• Segons l'obligatorietat:
  • Obligatoris
  • Voluntaris o facultatius, d'utilització lliure
• Segons els seus usuaris:
  • Singulars (uti singuli): Beneficien només a determinats (transport públic, telefonia)
  • Universals (uti universi): Beneficien a tothom (enllumenat públic, clavegueram)
• Segons l'exclusivitat:
  • En règim de concurrència lliure amb particulars
  • En règim de metròpoli
• Segons les necessitats que cobreixen:
  • Essencials: Prestacions vitals
  • No essencials: Satisfan interessos generals però no són indispensables
• Segons el tipus d'activitat:
  • Caràcter econòmic
  • Caràcter social

Formes de Gestió dels Serveis Públics

• Els serveis públics es poden gestionar de manera directa o indirecta segons la legislació de contractes de les administracions públiques (LCSP) i règim local (LBRL)
• Gestió Directa: La pròpia administració titular del servei o una entitat auxiliar (organisme autònom, agència, entitat pública empresarial, societat mercantil amb capital íntegrament públic, fundació pública, etc.) ho du a terme
• Gestió Indirecta: Es realitza mitjançant contracte o altres formes de gestió per entitats privades amb títols habilitants no contractuals com a concessions (ex: televisió i radiodifusió)
• Només poden ser objecte de contractació indirecta els serveis amb "un contingut econòmic que els faci susceptibles d'explotació per particulars"
• No poden prestar-se per gestió indirecta els serveis que "impliquin l'exercici de l'autoritat inherent als poders públics" (art. 251.1 LCSP), és a dir, que constitueixin l'adopció de decisions unilaterals de Dret Públic
• Gestió Mixta: Complementa la gestió directa i indirecta, amb empreses amb capital públic i privat, sotmeses principalment al dret mercantil però respectant el dret administratiu

Principis Reguladors de l'Activitat Prestacional de Serveis Públics

• L'activitat de prestació o de servei s'ajusta a principis marcats històricament per la jurisprudència i doctrina francesa
• Inclouen legalitat, continuïtat o regularitat, adaptabilitat al progrés tecnològic, neutralitat i igualtat
• El poder legislatiu reconeix una activitat com d'interès general i la dotació dels crèdits necessaris per a la creació d'un servei públic per principi de legalitat
• La llei estatal o autonòmica pot reservar en monopoli l'activitat a l'Administració si són serveis essencials; el principi de legalitat està cobert per la Llei de Règim Local en l'àmbit local
• Principi de continuïtat: El servei públic ha de desenvolupar-se ininterrompudament segons la naturalesa de la prestació, amb serveis continus (policia, proveïment) i d'altres amb dies i horaris previstos (educació, transport)
• Principi de perfectibilitat o adaptabilitat: Qui presta el servei (Administració o concessionari) ha d'incorporar els avanços tècnics per als usuaris del servei
• Principi de neutralitat: Els serveis públics han de prestar-se tenint en compte l'interès general, sent il·lícita la seva utilització amb finalitats partidistes
• Principi d'igualtat: Tracte igual per a tots els que tenen dret d'accés al servei, prohibint el tracte discriminatori i dispensant el mateix tractament als usuaris en situacions comparables
• Principi de gratuïtat: Aplicable quan es deriva de la naturalesa del servei o ve imposat per norma constitucional o legislativa, i en cas contrari el cost pot ser recuperat per l'Administració
• Principi de mutabilitat: Els poders públics poden modificar les condicions del servei per satisfer l'interès general, fins i tot si correspon a empreses privades, i la LCSP atribueix a l'Administració la facultat de modificar les característiques del servei contractat i les tarifes
• Principi de qualitat: Importància social i reflex en la regulació dels serveis públics, i l'Administració ha d'assegurar la contínua millora dels procediments i prestacions públiques
• Principi d'assequibilitat: Els serveis públics han de ser accessibles econòmicament a qualsevol persona, sent element essencial de la cohesió econòmica i social, i l'assequibilitat no suposa necessàriament la gratuïtat

El Foment i els seus Mitjans

• L'activitat de foment és una intervenció administrativa per dirigir l'acció dels particulars a finalitats d'interès general amb incentius
• Es classifiquen segons la forma d'actuació sobre la voluntat dels subjectes fomentats:
  • Positius: Atorguen prestacions, béns o avantatges al titular de l'activitat o empresa a estimular
  • Honorífics: Distincions i recompenses com a reconeixement públic d'un acte exemplar, que poden ser títols nobiliaris (facultat de gràcia del Rei, article 62.f de la Constitució), condecoracions (de l'Estat, Corporacions Locals i Comunitats Autònomes), mencions especials a empreses, i qualificacions d'exàmens
  • Econòmics: Avantatge pecuniari directe o indirecte, que poden ser de caràcter real (prestació de coses per l'Administració als particulars, ús o aprofitament de domini públic) o financer (avantatges o auxilis que rep el subjecte de l'Administració)
  • Auxilis Indirectes: Exempcions fiscals (temporals, diferents a les antigues franquícies) i desgravaments temporals
  • Auxilis Directes: Desemborsament efectiu de diners públics, coneguts com a subvencions
• Jurídics: Situació de privilegi per a que l'individu gaudeixi de mitjans que l'administració li proporciona de forma particular
• Negatius: Obstacles o càrregues per dificultar aquelles activitats que l'Administració vol desincentivar (ex: taxes, impostos directes, aranzels)

La Subvenció

• Distinció d'altres ajudes econòmiques:
  • Atribució patrimonial a fons perdut
  • D'una administració pública com a subjecte actiu a favor d'un particular
  • Afectació inicial al desenvolupament d'una activitat del beneficiari
• La legislació espanyola i comunitària tenen un concepte més ampli de subvenció que comprèn qualsevol ajuda econòmica, d'acord amb la Llei General Pressupostària
• La Llei 38/2003 estableix que és tota disposició dinerària realitzada per una administració pública que compleixi:
  • Que el lliurament es faci sense contraprestació
  • Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un objectiu, projecte o activitat
  • Que el projecte tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública
• Les aportacions dineràries entre AAPP no entren en l'àmbit d'aquesta llei
• Beneficiari: Persona que realitza l'activitat que fonamenta l'atorgament de la subvenció o es troba en la situació que legitima la concessió
• Poden ser persones físiques i jurídiques (agrupacions públiques o privades, comunitats de béns, etc.)
• Els beneficiaris han de reunir els requisits específics de les bases reguladores i en la convocatòria, i la Llei de Subvencions regula causes que impedeixen obtenir la condició de beneficiari (art. 13.2)
• El beneficiari està subjecte a obligacions (art. 14 de la LGSub), complint els objectius, sotmetent-se a actuacions de control i reintegrant les quantitats obtingudes
• Finançament: La LGSub (art. 19) estableix regles, podent acordar-se el cofinançament i existència de diverses subvencions o ajudes complementàries excepte incompatibilitat
• No podran atorgar-se subvencions per quantia superior a la definida en la convocatòria

La Concessió Administrativa

• Negoci jurídic que atribueix a subjectes drets o deures sobre béns del domini públic (ús, aprofitament, exportació, instal·lacions, obres, etc.)
• Es materialitza en un contracte de concessió d'obres públiques o de serveis
• Avantatges: Recurs per recaptar diners en temps de crisi, cedint l'explotació a la iniciativa privada a canvi d'un preu determinat
• Les empreses privades es comprometen a desenvolupar serveis reservats amb principis d'eficàcia i eficiència
• Les administracions públiques mantenen la capacitat d'exigir el compliment de la fi acordada i poden retirar la concessió per causes objectives justificades
• Exemples: Carreteres (cessió del sòl per autopistes, amb cobrament de peatge o cessió del servei a canvi de manteniment), energia (cessió de preses per producció d'energia elèctrica) i explotacions de petroli (cessió per a l'extracció)

La Utilització de Personalitat Jurídica Privada en la Prestació de Serveis

• L'administració no delega la competència sinó que desenvolupa el servei amb un particular a través societats mixtes
• Societat mixta: Companyia mercantil amb participació significativa de capital públic i privat que intervé en la iniciativa privada, habitualment amb forma de societat anònima
• L'Estat adquireix la posició de soci i es fa representar pels seus funcionaris
• Aquestes companyies, tot i que el capital públic és majoritari algunes vegades, i que quan ho és es poden anomenar empreses nacionals, es regules per les disposicions mercantils
• L'Estat descentralitza el seu poder transferint part de la seva activitat per complir l'objecte social en interès general
• El codi del Comerç, en el seu article 461, les regula pel dret privat i la jurisdicció ordinària
• Són companyies que es constitueixen amb aportacions de capital estatal i capital privat i se subjecten a les normes del dret privat i a la jurisdicció ordinària, excepte que hi hagi una disposició que digui el contrari