19.El servei públic local: concepte i evolució

El servei públic local

• L'Administració satisfà una necessitat pública directament d'una acció que es converteix en benefici per als administrats.
• Públic és un terme polisèmic i polèmic.
• Existeixen definicions i concepcions diferents del terme servei públic.
• Proporciona utilitat als particulars imposada per raons d'interès públic (Garrido Falla).
• Satisfà una necessitat pública mitjançant la prestació d'un servei als ciutadans (Parada).
• Alguns serveis públics presenten connexió directa amb el catàleg de drets fonamentals.

Cronologia de l'evolució i crisi del concepte de servei públic

• A l'Estat liberal (segle XIX) hi ha serveis assistencials de beneficència, sanitat, educació primària i algun monopoli.
• A l'Estat social i escola del servei públic (darreria segle XIX) els ajuntaments milloren vida i l'Estat presta serveis públics i crea infraestructures.
• En la crisi de plantejaments (darreria segle XX) hi ha creixement d'estats, crisi econòmica envers els estats, teoria econòmica neoliberal i influència de dret europeu.
• A la restricció del concepte de servei públic, la finalitat és la prestació material d'un servei, és titularitat de l'Administració Pública i presenta principis d'universalitat, continuïtat, igualtat, qualitat i assequibilitat.

Característiques del servei públic

• Activitat "prestacional" indispensable en la vida social.
• El servei públic pressuposa una activitat de fer, amb l’objectiu d’alterar la realitat social, no de tramitar-la, sinó de dirigir-la.
• L'Administració realitza activitat concreta i n'és directament responsable.
• Són sota la responsabilitat d'una Administració Pública i es distingeixen serveis públics de les activitats d'interès general.
• Arran de la liberalització, serveis considerats públics poden ser prestats per particulars en règim de lliure competència.
• Es distingeixen activitats rellevants per als ciutadans que no arriben a la categoria de serveis públics i activitats constitutives de servei públic.
• La noció de servei públic es vincula a la garantia de la responsabilitat dels poders públics i hi ha l'assumpció d'un servei per part de l'Administració Pública.
• Seran serveis públics en la regulació serveis que hagin de estar declarats com a públics expressament per una llei, o fins i tot pel propi text constitucional.
• Allò cabdal per parlar de servei públic és la responsabilitat, el manteniment i la continuïtat del servei per part d'una administració pública.
• La responsabilitat última dels poders públics justifica serveis essencials com la sanitat o l'educació.
• Hi ha activitats imprescindibles, es concedeix un dret subjectiu a l'usuari.
• També presenten activitats contínues, regulars i uniformes.
• Són activitats regides pel principi d'igualtat de tracte a l'usuari.
• Han de satisfer necessitats essencials d'una col·lectivitat.

Principis comuns del règim jurídic dels serveis públics

• Existeixen característiques o principis comuns del règim jurídic dels serveis públics.
• Es concreten en cada llei sectorial com obligacions de servei públic dels operadors.

El principi d'universalitat

• L'Estat Social i els principis de solidaritat, igualtat d'oportunitats, cohesió social i correcció de desequilibris territorials exigeixen que els serveis essencials siguin accessibles i assequibles per a tota la població.
• Una privació d'alguns d'aquests serveis essencials atemptaria contra la dignitat de les persones.
• Hi ha un ensenyament bàsic obligatori i gratuït, unes prestacions sanitàries universals i una cobertura tendencialment global contra els riscos de la desocupació i de la vellesa.
• Directives comunitàries i lleis espanyoles van obrir sectors a la competència, però imposen als operadors la cobertura universal del servei.

El principi de continuïtat

• Nota essencial del servei públic pel seu caràcter indispensable, es la necessària continuïtat i regularitat en sa prestació.
• Les empreses que gestionen un servei públic no poden suspendre la seva activitat ni alterar el pla de prestació sense el consentiment de l'autoritat administrativa competent.

El principi d'adaptació

• Quan les exigències de l'interès general evolucionen, el servei públic ha d'adaptar l'obligació d'incorporar innovacions tecnològiques.
• L'Administració pot variar regulació d'una activitat o clàusules dels contractes.
• L'adaptació de les prestacions exigeix adaptar també el règim econòmic.

El principi d'igualtat

• Exigeix la igualtat de tracte als ciutadans, tant en l'accés a les prestacions de el servei, com en les seves condicions de prestació als usuaris
• Es promouen instruments i tècniques de participació ciutadana en el funcionament i millora dels serveis.

Adequació de les tarifes i control de preus

• El caràcter indispensable dels serveis i una eventual posició de monopoli comporten que l'Administració Pública controli els seus preus.
• Poden trobar serveis gratuïts, serveis amb preus "polítics", taxes quan els presta una administració i serveis amb tarifes autoritzades per l'Administració.
• Els ajuts de l'Administració han de ser compatibles amb el règim restrictiu de el Dret de la UE.
• Quan és possible, el millor sistema per reduir els preus dels serveis i millorar la qualitat la introducció de competència entre les empreses.

Sostenibilitat pressupostària

• Es dirigeix específicament a l'actuació de les administracions.
• La Llei 2/2011 regula una sèrie de principis que constitueixen la política de sostenibilitat de l'economia espanyola.

La qualitat en la prestació dels serveis públics

• Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat.
• Les lleis han de regular les condicions d'exercici i les garanties dels drets.
• Administracions públiques han de tenir cartes de serveis a disposició dels ciutadans.
• Existeix dret a uns serveis públics de qualitat.
• Tots els ciutadans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i a que es realitzi un procediment específic per l'atenció i reclamació dels serveis públics.
• Ha Garantir que els serveis de la seva competència es presten en unes condicions mínimes i raonables de qualitat, i s'ha d'incloure cartes de servei en el marc regulador dels serveis públics.

Classes de serveis públics

• Determinades prestacions d'interès general deriven de l'exercici de funcions connectades amb la sobirania,
• El poder executiu satisfà també altres necessitats que els ciutadans perceben de forma general i no personalitzada.
• Hi ha serveis públics uti universi (de prestació general i difusa) i serveis públics uti singuli (es gaudeixen de forma individual).
• Servei útil a la ciutadania, vinculat a una activitat amb determinat contingut econòmic on es proporcionen béns o es atenen necessitats socials de primera necessitat
• Es distingeixen serveis públics estatals, autonòmics o locals.
• Aquells essencials reservats a les entitats locals i els que es poden prestar en règim de concurrència lligada a la iniciativa privada

El servei públic a entitats locals

• En funció de la distribució constitucional, les diferents administracions tenen encomanades funcions de servei públic.
• Sobre la administració local, i en concret el municipi, descansa la obligació de prestar un nombre elevat de serveis públics.
• Es diferencia els tipus de prestació en funció de si s'han de prestar obligatòriament o si el municipi decideix prestar per contribuir amb les necessitats.
• Els municipis, han de prestar a mínim: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament aigua potable, clavegueres, accès als nuclis població, pavimentació, etc
• En municipis amb una població superior a cinc mil habitants (a més): parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus
• A més, municipis superiors a vint mil hab, han d'oferir amb matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics d'emergència municipal, i en matèria de servei socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població legalment establerts
• Municipis superiors a 30.000 hab el servei de lectura pública descentralitzat, i els de més de 50.000 hab, transport col·lectiu, han d'oferir també el transport adaptat a la diversitat.
• D'acord amb l'art 246 de la LMiRLC, els ens locals tenen la potestat per constituir, organitzar, modificar i suprimir els serveis de la seva competència.

Les formes de gestió dels serveis públics

• D'acord amb l'art. 86.2 de la L7/85 declara reserva a favor de les entitats locals serveis bàsics com l'abastiment domiciliari i transport de viatgers.
• L'Estat i comunitat autònomes poden establir reserva per a altres activitats.
• La primera decisió es suposa que ha de determinar si s'ofereixen en concurrència amb la iniciativa privada és objecte d'una reserva monopolista.
• La normativa espanyola es refereix a la possibilitat de fer ús de la reserva monopolista per a la prestació del servei públic

Processament de prestació de serveis

• La prestació d'un servei una entitat local necessita de un expedient previ en el que s'acrediti la conveniència i oportunitat.
• L'adopció de servei públic de una comissió local ha de redactar una memòria que determini els aspectes financers, tècnics i forma de memòria.
• El primer tràmit és un examen públic, seguit de una aprovació final i l'aprovació del Govern.
• El TUE estableix una prohibició expressa, llevat casos excepcionals, de constituir monopolis o atorgar drets exclusius
• Els estats decidiran la forma d'organització del servei, triant entre gestió directa o indirecta dels serveis.
• La facultat d'establir el sistema, directe o indirecte, es fonamentada per l'autoorganització dels ens
• Correspon al ple local determinar la forma de gestió dels serveis.

Les formes de gestió directa i indirecta

• En gestió de servei feta per pròpia administració.
• Gestió directa indiferenciada es a través de la seva organització , serveis especialitzats que no gaudeixen de personalitat jurídica.
• Gestió directa diferencia és quan la prestació del servei es confia a un organisme autònom, o una entitat empresaria, si hi ha memòria que justifiqui de més sostenible amb criteris de rendibilitat ecònomia
• Organisme Autònom requereix dotació de patrimoni independent i podrà tenir caràcter industrial Comercial o financer.
• La direcció de la societat està forma d'òrgans de la junta de general, consell d'administració i gerència.
• Es pot fer per una Organització Especial per un consell d'Administració i gerència . Això implica secció separada amb un pressupost ,i implica l'acord i nomenament del consell.
• Consorci: entitat pública amb personalitat jurídica que és de caràcter associativa, per les relacions interadministrativas (almenys entre dues administracions) de cooperació a voluntat pròpia o per llei.

La gestió indirecta

• En cas de gestió indirecta, la titularitat de servei segueix sent pública.
• S'exerceix mitjançant formes establertes per contracte.
• Es pot realitzar per concessió, gestió interessada, concert, arrendament i/o societat mercantil cooperativa amb capital.

La concessió

• El concessionari assumeix serveis amb personal propi.
• L'Administració determina les tarifes d'utilització.
• El dret d'explotació dels serveis implica la transferència al concessionari del risc operacional.
• Hi ha la gestió del serveis i de forma gratuïta, caldrà realitzar a un procés d'organització.
• En matèria de seguretat, es tindrà en compte a directiva de riscos de centre penitenciant .
• Drets, en cas de modificació : rescate. i per a el gestor de servei.
• Hi ha concessió si hi ha transferència de riscos.

Societats mercantils i cooperatives amb capital mixt

• Existeixen per adquisició de l'ens local, per conveni o per fundació.
• La responsabilitat de l'ens és limitada al capital aportat.

La responsabilitat de l'administració

• L’art. 9 de la Constitució proclama el principi de responsabilitat dels poders públics.
• Regulada per contractes civils i actuació penal des fucionaris publics.
• El règim de responsabilitat patrimonial es regulada per diversos artículs CE.
• Les responsalibitat patrimionals es derivada dels actes
• La lle 39/2015 regula el procidiment administratiu común de les administracions publiques
• Existeixen especialitats procedimentals recollides a la Llei 26/2020.
• EEl régim municipiol ,art174 TRLMRCL és el mateix que la de la resta d'administracions.

La responsabilitat patrimonial

• La responsabilitat administrativa es institucional juridique, a particular te tot als seus bens, sino en cas de funcinament.
• La resposabilidad pública va relacionada a la actuación i garantia dels particular.
• Sistema ha de reparar-se tot.

Elements de la responsabilitat patrimonial

• Hi ha dos tipus, subjectivs i objectius .
• Elements subjektiv: Els pariculars/les administracio publiques.
• Elements objektub :Ha de haver lesió patrimonial/i imput amb un administrció publica.

Elements objetius

• Els títols d'imputació són el fonament del dany i el fet ha que és responsable y obliga ha indemnitzar .
• S'ha de trencar el nexe, i es generera exhonoració de l'obliació de despondre .