Psicologia del testimoni (Tema 3) - PDF

Psicologia Criminal, Tema 3: PSICOLOGIA DEL TESTIMONI La “veritat” als testimonis - La veritat no s detectable ni jur dica ni psicol gicament....

Psicologia Criminal, Tema 3: PSICOLOGIA DEL TESTIMONI La “veritat” als testimonis - La veritat no s detectable ni jur dica ni psicol gicament. - Nom s podem arribar a diferents graus de certesa o convicci. - La tend ncia a mostrar-se segons conveni ncia est present en tot proc s jur dic. Exactitud: implica si el que es declara/testi ca, all que conta la persona o persones ha passat tal i com diu (s’ajusta a la realitat- abs ncia d’errades). Credibilitat: si es valora que el testimoni es exacte, s a dir, avaluaci subjectiva de la exactitud de les manifestacions del/s testimoni/s. Con an a: pr pia o externa, creen a sobre el comportament. - Proves anticipades: són facilitadores, properes i professionals. Es recullen amb immediatesa als fets [Ex: a la consulta del metge]. Es donen sobretot en casos de violència o abús sexual per evitar la revictimització. Es tracta de protegir la víctima especialment si és menor o vulnerable. - Proves preconstituides: una vegada recollides es presenten al judici FACILITADORS: aquells professionals neutrals que oferixen els suports i ajustos necessaris perquè els subjectes amb DI o del desenvolupament exercisquen el seu dret d'accés a la justícia en igualtat de condicions, assegurant una comunicació e caç durant els procediments judicials 1 è fi é ç è ó ç fi é ò ò é í è ò à ó é fi í  Càmera de Gesell Creador: ARNOLD LUCIUS GESELL (1880 – 1961) És una habitació condicionada que permet l'observació de persones. Està conformada per dos ambients separats per un vidre de visió unilateral, els quals compten amb equips d'àudio i de vídeo per a la gravació dels diferents experiments. És l’inici de la metodologia per recollir proves anticipades Observació no participant: participar ja condiciona en cert nivell els participants. Açò és possible per realitzar l’anàlisi de la conducta desde fora amb un vidre unidireccional. Usos actuals: - Entrenament i formaci de psicòlegs - Psicoter pia sist mica - Psicologia d’empresa - Psicologia jur dica i forense. Millores pendents al sistema de la Càmera de Gesell: - Quant a la protecci : Ajustar temps de realitzaci per a reduir de manera efectiva la victimitzaci secund ria. Protegir al menor quant a la intervenci que puga requerir. - Quant a la declaraci Establir protocol per persones acompanyants/tutores. Fomentar l' s de protocols d'entrevista adequats. Prioritzar segons necessitats especials i recursos Presa de decisions pr via a la prova d’objectius de la prova El procés que segueix és l’obtenció del relat, l’anàlisi del relat i la valoració del relat. 2 à à ú í è ó ó è ó ó ó ó  Processos cognitius de memòria 1. CODIFICACI : transformaci dels est muls en representaci mental. Import ncia de l’atenci en quant a la selecci i la intensitat amb la que es processen els est muls (autom tica o intencionada) Durant la codi cació, la informació sensorial és processada i transformada en un format que el cervell pot emmagatzemar. Això implica l'activació de diferents àrees del cervell, com l'hipocamp i l'escorça cerebral. És la fase de percepció i interpretació de la informació És un procés contextual, sensorial, semàntic 2. EMMAGATZEMAMENT: la informaci s’organitza mitjan ant esquemes, unitats estructurades de coneixements (conceptes, categories, relacions…). Una vegada consolidats, els records s'emmagatzemen en diferents àrees del cervell, principalment en l'escorça cerebral. Els records episòdics (esdeveniments especí cs i experiències personals) tendixen a ser emmagatzemats en regions especí ques del cervell associades amb la percepció i l'experiència emocional, mentres que els records semàntics (fets i conceptes) poden estar més àmpliament distribuïts en l'escorça cerebral. 3. RECUPERACI : proc s d’acc s a la informaci emmagatzemada (espont nia o volunt ria). Quan es necessita accedir a un record emmagatzemat, el cervell activa les xarxes neuronals associades amb eixe record. Això pot ocórrer en resposta a estímuls externs (com una pregunta o una pista) o interns (com la recuperació espontània). La recuperació exitosa del record implica la reconstrucció de la informació emmagatzemada a partir de les connexions neuronals rellevants. Consisteix a “recordar” (passar de memòria a llarg plaç a memòria de treball) És el moment de donar forma i context, és a dir, donar coherència al relat a través de testimonis d’altres persones i de plenar els buits amb dades que “tenen sentit” Errades relacionades amb els processos de memòria: - Deja vu: errada de reconeixement de memòria - Jamais vu: atribució pròpia de una idea aliena 3 à à ó Ó Ó é ó ó é ó í fi ó ç fi ó fi à í à  - Formes de falsejament de records: Positives Negatives - Selecció: Oblit selectiu d’all - Automanipulació: distorsionar negatiu de manera esbiaixada els seus propis records per a reforçar - Suavització: Embelliment pensaments negatius mitjan ant l’especulaci - Imaginació: intrusió d’aquesta o - Agregació: Juxtaposici malsons vívids d’esdeveniments - Obsesió (overthinking) - Compleció: Incorporaci de continguts - In uència per mala praxis del terapeuta - Cierre: Generaci d’un nal desitjat per a l’esdeveniment Memòria a les declaracions: Valoració tècnica del testimoni consisteix en un anàlisi del relat i la seua conseqüent valoració. - Fets autobiogrà cs: fets de la pròpia vida dels quals es té coneixements per testimonis externs. Pot generar falsos records que es malinterpreten com memòria autobiogrà ca. Els falsos records es poden generar si el context és verídic (exemple carrefour) - Memòria narrativa: fets que es saben sobre les experiències dels demés, experiencial (encara que fos d’un famós, si és episòdic). - Coneixement del món: informació general (que no afecta directament a una persona) *Pregunta examen: en aquesta situació, quina memòria s’empra? autobiogrà ca,… 4 fl ç ó fi ó ó fi ó ò fi fi  Diferència entre reconeixement i record: RECONEIXEMENT 1. General: Retroalimentaci i contaminaci. 2. Descripci : Dimensiones sem ntiques de personalitat m s el “tret a tret”. 3. Identi caci per fotos: Risc de vincular elecci a posterior identi caci “Irrealisme” (abs ncia de moviments). 4. Roda de Reconeixement: Probabilitat de ser elegit equivalent del sospit s als dem s Biaix de l’acusat: caracter stica distintiva del grup. Selecci de distractors por descripci , no por paregut al sospit s Grand ria m nima de sis (ideal de 10 a 12) Prefer ncia por presentaci seq encial a simult nia (falsos positius) Biaix d’instruccions (fal·l cia del culpable presente: endevina qui s) Velocitat d’identi caci (menys de 20” rellevant en encerts) RECORD 1. Demora: Retard en el relat relacionat amb el temps d’exposici. 2. Primera declaraci. Reiteraci incrementa biaixos ns i tot en abs ncia d’entrenament. 3. Informaci post-succ s: contacte amb altres testimonis i prescriptores 4. Estrat gia d’obtenci d’informaci : Prefer ncia de record lliure (preguntes obertes, format narratiu) Evitar interrupcions i missatges (verbals o no verbals) d’acord. Fomentar el record (refor ament atencional, animar a contar tot...) Permetre context i detalls accessoris. 5 è fi è è è à ó ó ó ó í fi ó ó é ó à ó ç í ó ó à ü ó ó ó ó ó à fi é é ó ó fi é è ó  Persones amb discapacitat intel·lectual com testimonis Està demostart que no són pitjors testimonis, tot i que tendeixen a patir prejudicis. S’ha demostrat que les diferències amb les persones sense DI no són signi catives. No obstant, les persones amb alguna DI tenen di cultats als processos de memòria, especialment a la codi cació (per la menor rapidesa de processament de la informació o l’escassa comprensió dels esdeveniments). També presenten limitacions al propi testimoni (per dè cits a les habilitats comunicatives, per l’alta desitjabilitat social, la sugestionabilitat i la di cultat del mateix procés) Al cas del falsejament dels testimonis, el psicòleg ha de dur a terme una sèrie de protocols per veri car i analitzar el testimoni, aquest és un pla d’actuació de proposta per a aquesta situació: 1. An lisis dels Factors d’in u ncia (avaluaci de l’expedient). 2. Avaluaci de la Capacitat per a Testi car i dels coneixements previs. 3. Obtenci de la declaraci. Protocol NICHD/ EC. A. Establiment Normes i Rapport B. Entrevista Episodi Viscut C. Entrevista Viv ncia Objecte exploraci : Context + Obertes/Narrativa D. Revisi i Contrast (all no contat, all que sabem...) E. Tancament 4. An lisis/avaluaci de la declaraci. F. Caracter stiques (com ho conta) (considera 1 i compara 3b con 3c) G. Contingut (all que conta) (Nom s analitza 3c) Parts importants del tema: Relaci Exactitud – Con an a, import ncia de la prova preconstitu da en la protecci del proc s judicial, or gens de la c mera de Gesell i els seus usos a l’actualitat, prevenci quatern ria en la revictimitzaci – avan os i elements pendents en la protecci dels testimonis, passes per l’an lisi de credibilitat del testimoni, la mem ria (funcionament, tipus, aspectes fonamentals en codi caci i recuperaci , falsejament de records, protocols t cnics [algunes consideracions], consideracions sobre DI com a v ctimes/testimonis) 6 à à fi ó fi ò ó ó í í ï ò è ó fi ò fi ó ó fl ó è ó é ó ó è ò fi à ó é ó fi fi í ç à ó fi à à ç ó fi ó