Apunts desenvolupament socioafectiu PDF

Apunts desenvolupament socioafectiu Psicología Universitat Rovira i Virgili (URV) 25 pag. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-soci...

Apunts desenvolupament socioafectiu Psicología Universitat Rovira i Virgili (URV) 25 pag. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])  DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU BLOC 1: INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 1. CONCEPTE I OBJECTE D’ESTUDI DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Feldman → El desenvolupament al llarg del cicle vital és la matèria que estudia les pautes de creixement, canvi i estabilitat en la conducta que succeeixen durant el transcurs de la vida. Palacios → La psicologia evolutiva s’ocupa d’estudiar els canvis psicològics que, en relació amb l’edat, es donen en les persones al llarg del seu desenvolupament, és a dir, des de la seva concepció fins la seva mort. López → La psicologia del desenvolupament és la disciplina que estudia els canvis en la conducta relacionats amb l’edat i per tant al llarg de tot el cicle vital. ESTUDIAR és descriure, explicar i intervenir al voltant de què és el que passa a cada etapa i intenten donar-hi una explicació. ESTUDIAR EL CANVI és estudiar els canvis de la conducta relacionats amb l’edat. Aquesta es pot entendre com a edat biològica, psicològica o social. CONCLUSIÓ: El desenvolupament de l’individu és global Tipus d’edats: - L’EDAT BIOLÒGICA - L’EDAT PSICOBIOLÒGICA o capacitats adaptatives de les persones - L’EDAT SOCIAL o rols assignats a cada edat: expectatives, atribucions socials relacionades amb l’edat... Etapes del cicle vital: - INFÀNCIA (0 A 11 ANYS) - ADOLESCÈNCIA (12 A 18 ANYS) - JOVENTUT (19 ALS 35 ANYS) - MADURESA (36 A 65 ANYS) Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])  - VELLESA (+ DE 65 ANYS) - QUARTA EDAT O VELLESA AVANÇADA (+ DE 80/85 ANYS) 2. EL DESENVOLUPAMENT PISCOLÒGIC I ELS DETERMINANTS AL LLARG DEL CICLE VITAL 2.1. Principis bàsics del desenvolupament humà: 1) Existeixen processos lligats a l’edat: la maduració. - Calendari biològic: marca les fites a assolir, és més determinista al principi del cicle vital. - Els processos de maduració es produeixen sota el control directe de processos neurològics i hormonals controlats per l’hipotàlem. - La maduració determina que aquestes capacitats es donin però la manifestació depèn de l’ambient. 2) El desenvolupament es produeix de manera gradual : És lent, continuo i progressiu. Hi podem identificar etapes successives. Fins als 2 anys es produeix ràpidament. Es tracta d’adquirir noves habilitats i de perfeccionar les ja existents → integració → diversificació → especialització 3) Es dona al llarg del cicle vital: qualsevol etapa és susceptible de patir canvis que ens fan evolucionar. 4) És multidimensional i multidireccional : En diferents àrees i cadascú té un desenvolupament diferent (cognitiu, sentits, emocions...) 5) Algunes direccions són comunes: de la regulació externa a l’autoregulació. Dependència – autonomia. Ens autoregulem (això no ho puc fer perquè m’han dit que no ho puc fer) 6) Ens desenvolupem a diferents ritmes. Hi ha diferències individuals i les franges d’edat són arbitràries ja que podrien variar amb les cultures. 7) Explicar el desenvolupament implica atendre a diferents influències: Segons Palacios cada element és influenciat per l’altre. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) 8) Ens desenvolupem en contextos: no vivim aïllats, interaccionem amb l’ambient amb el que participem i la persona influeix en l’ambient i viceversa. 9) Continuïtat i canvi: El desenvolupament és adaptable i reversible. La conducta pot canviar en canviar d’ambient. 10) Som fruit de la interacció: Interacció entre Genètica i Ambient, la genètica aporta uns marges i l’ambient els modula. P.ex: Alçada Per tant, no existeixen dos perfils de desenvolupament idèntics, inclòs els bessons. 2.2. Dominis del desenvolupament: Els àmbits que tracta la Psicologia evolutiva són: - ÀMBIT BIOSOCIAL: desenvolupament físic i psicomotor (talla i pes, habilitats motrius) - ÀMBIT PSICOSOCIAL: desenvolupament sòcio-emocional i afectiu (personalitat, autoestima) - ÀMBIT COGNITIU: desenvolupament cognitiu i lingüístic (intel·ligència, pensament) 3. TEORIES I MODELS DE L’EXPLICACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT Model: Són intents de sistematitzar i descriure quelcom en funció d’uns supòsits teòrics. 1. MECANICISTA:  Hobbes + Locke + Hume (s. XVII- s. XVIII).  L’ésser humà entès com una màquina (es pot desgranar, no és un tot, es pot separar).  El comportament té a veure amb causes externes  La conducta és observable (El q no es veu no s’estudia)  Canvis deguts a processos d'aprenentatge i són quantitatius.  No tenen en compte l'edat cronològica (El desenvolupament esta condicionat per l’entorn no per l’edat) 2. ORGANICISTA:  Kant, Rousseau, Leibniz (s. XVII- s. XVIII)  L’ésser humà és un subjecte actiu (ésser humà té desitjos, motivacions, no és passiu)  Canvis qualitatius, unidireccionals i diferenciats en etapes (La persona canvia totalment d’una etapa a una altra)  Les lleis del desenvolupament són universals independents de la cultura 3. CONTEXTUAL I DIALÈCTIC:  Hegel, Max Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])   La conducta és un diàleg entre el subjecte i l’ambient (ésser i ambient s’influeixen)  Els canvis són qualitatius i quantitatius  Tenen en compte 3 variables: edat, generació i moment històric Teoria: Explicacions i prediccions àmplies i organitzades, sobre fenòmens d'interès, que ofereixen un marc de referència per a entendre les relacions entre un conjunt de fets o principis. S’han de sotmetre a avaluació en forma d’investigació 3.1. Principals teories del desenvolupament: PSICOANALÍTICA:  Freud (1856-1939), metge vienès que va començar atenent a adults amb problemes i va concloure que la majoria dels seus problemes es devien a: inconscient, conflictes sexuals (a causa de la gran repressió de l’època) i infància (és clau pel desenvolupament posterior)  La personalitat es compon de 3 instàncies psíquiques: el ID/ ello (desitjos, part salvatge), el EGO/ yo (batalla entre el ID i el SUPEREGO, manté l’equilibri) i el SUPEREGO (part moral, el policia)  Teoria del desenvolupament psicosexual: Les zones erògenes són clau perquè a partir d’elles es planteja el desenvolupament en 5 etapes. Dintre de cada etapa l'instint sexual es centra en una zona erògena concreta. L’absència o excés de satisfacció en un d’ells (els estadis) pot provocar fixacions. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL:  Erik Eriksson (1902-1994)  Inclosa en les teories psico-dinàmiques (defensen que la conducta està motivada per forces internes, i que el record i els conflictes interns generalment escapen de la consciència i del control de la persona) però emfatitza la interacció social, la societat i la cultura.  La cultura i la societat ens desafien i modulen  Canvi al llarg del cicle vital: a cada etapa l’individu s’ha d’enfrontar a la realitat social per a adaptar-se.  8 etapes determinades per la maduració biològica i les exigències socials. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) PERSPECTIVA CONDUCTISTA: 1. EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC:  John Watson (1878-1958): si controlem l’ambient podem provocar qualsevol conducta “Denme una docena de ninos...”  Sorgeix com a reacció a la psicoanàlisi  La clau del desenvolupament és la conducta observable front estímuls ambientals (Gos de Pavlov: es toca una campana quan arriba el menjar i per tant quan el gos escolta la campana saliva).  Fonament de les primeres teories de l’aprenentatge  Els individus no passen per etapes universals (el desenvolupament és personal)  Succeeix quan un organisme aprèn a respondre de forma particular davant d’un estímul neutre que normalment no provocava aquesta resposta. 2. EL CONDICIONAMENT OPERANT:  Skinner (1904-1990): “una resposta voluntària és enfortida o debilitada per l’associació en conseqüències positives o negatives”  Les conseqüències determinen si la conducta es repetirà o no Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])  Concepte de reforç: estímul que incrementa a la probabilitat de que es repeteixi la conducta ( positiu si s’agrega recompensa, negatiu si s’elimina una molèstia)  Concepte de càstig: estímul que disminueix la probabilitat de que es repeteixi una conducta, a través de la introducció d’un estímul desagradable o suprimint un desitjable (no anem de vacances) 3. TEORIA DE L’APRENENTATGE SOCIAL:  Albert Bandura  Deriva del conductisme però introdueix els factors cognitius  És possible aprendre una conducta a través de l’observació i/o la imitació. La conducta de l’altre actua com a model.  No és necessari experimentar una conseqüència  Les persones som processadors actius de la informació, que reflexionem sobre la relació entre la conducta i les seves conseqüències. COGNOSCITIVA-EVOLUTIVA:  Jean Piaget (1896-1980)  Intel·ligència: capacitat d’adaptació, és un procés bàsic que ajuda a l’organisme a adaptar-se.  Els nens construeixen de manera activa, interpreten el món a partir de la seva experiència personal.  Pensament humà estructurat en esquemes. o Assimilació: interpretem les noves situacions en funció dels nostres esquemes cognitius actuals (quan coneixies una raça nova de gat i assimiles que és un gat) o Acomodació: quan es presenta una nova situació que no encaixa amb el esquemes que ja tenim, els hem de modificar per a que encaixin amb la realitat. Modificació de la forma de pensar (tu creus que tots els gats són peluts però trobes un que no, has de modificar el teu esquema).  Sempre és necessari la superació d'una etapa per passar a l'altre, sinó no pot avançar el desenvolupament cognitiu. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) *Sensoriomotor: el bebè busca, explora *Preoperacional: respostes màgiques EXPERIMENT DE LA MUNTANYA: per a superar l’egocentrisme i posar-se en la perspectiva dels altres. Mètode: El nen s'asseu al capdavant d'una taula, en la qual hi ha tres muntanyes. Cadascuna de les muntanyes és diferent: un té neu, una altra té una barraca al cim i la ultima una creu vermella sobre. ES col·loca una nina en diverses posicions de la taula. A continuació, es mostra al nen les 10 fotografies de les muntanyes preses des de diferents posicions i se li demana que indiqui quina mostra la perspectiva de la nina. Piaget va assumir que si el nen seleccionava correctament la targeta que mostrava la vista de la nina no era egocèntric, mentre que seria egocentrisme si seleccionava la targeta que corresponia a la perspectiva del propi nen. PROCESAMENT INFO:  Estudien la manera com les persones assimilen, utilitzen i emmagatzemen la informació  Camps d’estudi: memòria, atenció i percepció, llenguatge, raonament i resolució de problemes.  Metàfora de l’ordinador  El desenvolupament és continuo, no per etapes, és gradual i quantitatiu  Existeix una capa limitada per tractar la informació, però es desenvolupen estratègies per augmentar la eficiència CICLE VITAL:  P. Baltes, successor d’Erik Eriksson  El desenvolupament es dona al llarg de tot el cicle vital  Qualsevol etapa pot produir canvis que ens obliguen a adaptar-nos de nou (inici parella)  Dona importància a la generació, el moment històric i els factors ambientals  Cada etapa està influenciada per l’anterior Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) ETOLÒGICA:  Charles Darwin  Estudia les conductes en els animals (no es centra tant en els humans)  S’inspira en els zoòlegs Konrad Lorenz i Niko Tinbergen  Les espècies neixen amb conductes preprogramdes per a sobreviure  Període crític: un estímul s’ha de desenvolupar en un cert moment ( el llenguatge en la etapa dels nadons)  John Bowlby va aplicar l’etologia als humans: el plor és una conducta preprogramada  Teoria del apego  Els 3 primers anys de vida són essencials DE SISTEMES O ECOLÒGICA:  El desenvolupament és el vincle entre l’ambient i l’individu.  L’individu és actiu i canvia contínuament de igual manera que l’ambient. Estudia la conducta en el context natural (on viu o es desenvolupa la persona)  Nivells ambientals: microsistema (entorn més immediat), mesosistema (interrelació entre dos o més entorns/microsistemes), exosistema (influeix en la persona indirectament: la feina del pare) i macrosistema (creences, valors de la cultura de l’individu) SOCIOCULTURAL:  Vygotsky (1934-1962), psicòleg bielorús que va qüestionar a Piaget.  L’organisme participa activament i està en continua interacció amb el medi físic i social  Els processos psicològics superiors (pensament) tenen una gènesi social i van de lo social a lo individual (interaccions amb l’altre)  Les interaccions educatives formen un procés de participació guiada, zona de desenvolupament pròxim: distància que existeix entre allò que pot fer un sol i allò que podrà fer amb ajuda. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])  Metàfora de la bastida: L’ajuda d’un expert aporta a l’aprenent a la ZDP, s’ajusta a les necessitats de l’aprenent i a mesura que és capaç es retira (un pare ensenyant a cordar-se les sabates a son fill). TEORIA HUMANISTA:  Es centren en qualitats úniques de cada ésser humà  Cada persona controla i decideix la seva vida  Carl Rogers: “Tots tenim la necessitat de ser estimats i respectats. La visió que tinguem de nosaltres mateixos depèn de com creiem que ens veuen els altres.”  Abraham Maslow: l'autorealització és la meta essencial. Consisteix en arribar al màxim potencial individual. 4. MÈTODES I DISSENYS PER A LA INVESTIGACIÓ EVOLUTIVA La psicologia del desenvolupament es considera una disciplina ja que els seus investigadors adopten el mètode científic.  MÈTODE CIENTÍFIC: Procediment que es basa en plantejar i respondre qüestions utilitzant tècniques rigoroses i controlades que inclouen l’observació sistemàtica i ordenada i la recopilació de dades (Feldman). Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])   METODOLOGIA: Estudi dels procediments i estratègies regulars per a obtenir coneixement. Implica una forma de plantejar els fenòmens a estudiar i com respondre les preguntes. Qualitativa (obtenció de dades respecte opinions, necessitats...) i quantitativa (dades mesurables, mitjanes...).  MÈTODES: Pla general d’actuació que especifica la normativa: experimental, observacional i correlacional. Existeix una pluralitat de mètodes en funció la teoria que dirigeix la investigació i l’objecte d’estudi.  DISSENYS: Estratègies concretes per a l’aplicació del mètode a un problema.  TÈCNIQUES: Procediments específics que utilitzem per a poder aplicar el mètode.  HIPÒTESIS: Formulació de preguntes en forma de predicció que s’ha de sotmetre a prova.  VARIABLE INDEPENDENT: Variable manipulada pels experimentadors.  VARIABLE DEPENDENT: Variable que els investigadors mesuren en l’experiment i que s’espera que canviï com a resultat de la independent. 4.1. Mètode experimental: L’objectiu és establir conclusions predictives sobre les causes i els efectes. S’introdueix un canvi en una situació estructurada per a veure’n les conseqüències. En un experiment es creen dues condicions diferents o tractaments: el grup experimental (s’exposa a la variable estudiada) i el grup control (no s’exposa). Aquests dos grups es poden comparar ja que la resta de variables es controlen. Els grups aleatoris serveixen per a controlar possibles variables estranyes. 4.2. Mètode correlacional: L’objectiu es comprovar si existeix una associació o relació entre dos o més factors. No serveix per a determinar la causa-efecte. El quocient de correlació (r) fluctua entre -1 i 1 i representa la força i direcció de la relació entre dos factors. Correlació ↑A ↑B o Ex. Salari i satisfacció laboral. positiva (+) A↓ B↓ Correlació A↓ B↑ o Ex. Ús de videojocs i resultats acadèmics. negativa (-) A↑ B↓ No relació entre 0 Ex. Color d’ulls i empatia. factors Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) Si agafem l’edat com a variable independent: 1. DISSENYS LONGITUDINALS: Es mesura la conducta d’un o més subjectes a mesura que van creixent. S’estudien els canvis intraindividuals. Avantatges: Permet observar el curs general dels canvis ocorreguts en diferents períodes. Inconvenients: Gran inversió de temps, “mort” experimental (desgast del subjecte), efecte d’aprenentatge i memòria. 2. DISSENYS TRANSVERSAL: Es compara a diferents persones d’edats diferents en un mateix moment. P. Ex: prova de record a nenes de 3, 4 i 5 anys. Avantatges: Permet observar les diferencies individuals en el desenvolupament en funció de l’edat, és més econòmic. Inconvenients: Influències degudes a la cohort (generació), no ens donen informació sobre els canvis de l’individu. 3. DISSENY SEQÜENCIAL: Tècnica que combina els 2 dissenys anteriors. S’observen diferents grups d’edat en diferents moments. P. Ex: S’estudia un grup de nenes de 3 anys als 3,4 i 5. Un grup de nens de 4 anys als 4, 5 i 6. Un grup de 5 quan tenen 5, 6 i 7. Avantatges: Permet observar el curs dels canvis amb el pas del temps i les diferències en funció de l’edat. Inconvenients: és car i costós. 4. DISSENY INTERVAL – TEMPORAL: S’estudien subjectes de la mateixa edat però de generacions diferents en moments també diferents. Avantatges: Capta el canvi generacional, estudia la importància del canvi històric per al desenvolupament. Inconvenients: Confusió entre moment històric i canvis generacionals. 4.3. Mètode observacional: Estudia i descriu els fenòmens en el seu entorn natural. No es manipulen els nivells de la variable independent, sinó que es fan registres – mesures. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) 4.4. Tècniques d’obtenció de dades: Mètodes d’autoinforme: consisteix en contestar a les preguntes plantejades pels investigadors. Tipus: entrevistes i qüestionaris/tests. Experiment: Es creen dues condicions o tractaments diferents per comparar-ne els resultats. Observació naturalista: es dona en l’entorn natural dels subjectes, sense intervenir en la situació. Ex: num. De vegades que els nens de p3 comparteixen joguines. - Avantatges: no interferim en l’entorn i podem veure què fan els subjectes en el seu hàbit. - Inconvenients: no controlem totes les variables, pot ser difícil generalitzar les dades, el subjecte observat pot modificar la seva conducta degut a la presència de l’observador. Estudi de casos: entrevistes en profunditat a un individu o grups d’individus. S’utilitzen per extreure principis més generals. 4.5. Directius ètics que s’han de seguir: 1. Els investigadors han de protegir als participants del dany físic i psicològic. 2. Han de tindre el consentiment informat dels participants abans de l’inici de l’estudi. 3. L’ús de l’engany en la investigació ha d’estar justificat i no provocar danys. 4. S’ha de mantenir la privacitat dels participants. BLOC 2.1: INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2.1.1 OBJECTE I ÀMBIT D’ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU El desenvolupament afectiu i social és aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada nen/a que neix a la societat on viu. Això suposa nombrosos processos de socialització: formació de vincles afectius, l’adquisició del coneixement social, l’adquisició de valors i normes, l’aprenentatge de costums i la construcció d’una forma personal de ser (identitat). No disposem de macro models teòrics capaços d’explicar tot el desenvolupament social i emocional però sí tenim teories explicatives sobre determinades àrees d’aquest comportament. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) Estudis actuals: S’estudia el canvi emocional al llarg de tot el cicle vital, en els entorns naturals on es produeixen les conductes, tenint en compte les interaccions entre els diferents continguts del desenvolupament. La unitat d’anàlisi és la diada, triada i grup. No totes les teories serveixen per a explicar-ho tot, es parla de cert “relativisme teòric”. Es busca l’aplicabilitat de les noves teories. Estudis sorgits els últims anys: Estudien les emocions, la regulació emocional i el temperament. Les capacitats cognitives per a establir relacions socials: comprendre els estats interns dels altres, analitzar un context social i conseqüències de l’actuació, resoldre conflictes... El paper de la cultura en els processos socials i les relacions familiars. 2.1.2. DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EMOCIONAL L’estudi del desenvolupament emocional consisteix en detectar i explicar els canvis evolutius que es produeixen en: l’expressió emocional, en la conseqüència emocional sobre els propis estats afectius, en la comprensió de les emocions i en la regulació emocional o empatia. Els teòrics actuals consideren les emocions com a organitzadores i motivadores de la conducta i com a senyals comunicatives. El desenvolupament de l’emoció: Campos i Cols proposen una sèrie d’emocions bàsiques presents al llarg de tot el cicle vital però hi ha aspectes que s’aniran modificant: - Es produiran canvis en els objectius específics i en el comportament, tot i que la tendència serà la mateixa. (les emocions bàsiques perduren i la seva tendència també però la causa i el comportament de resolució és diferent. P. Ex: entre un adult i un bebè). - Canviarà l’expressió emocional, modulada inicialment pel context familiar i més endavant pels iguals i pel llenguatge. Al llarg del cicle vital evolucionarà la comprensió emocional (pròpia i aliena), l’empatia i la regulació emocional (s’aprèn en relació als cuidadors. Depèn de la forma en que la família s’expressi). Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) Els canvis en la vida emocional: Succeeixen en relació amb l’evolució de la resta de processos de desenvolupament (maduració cerebral, llenguatge, processos de apego...) i el context social. El context social ens aporta: oportunitats per a experimentar emocions, etiquetes verbals (anomenar les emocions), definir les regles d’expressió i les regles de sentiment (saber estar segons criteris morals). Desenvolupament emocional en la primera infància: 1. L’EXPRESSIÓ EMOCIONAL 1.1. Expressió facial: Johnson i Col van realitzar un estudi on les mares reconeixien en els nens d’un mes expressions de còlera, por, sorpresa, interès i alegria. En menys freqüència la tristesa. Izard va realitzar un estudi similar però amb bebès i observadors sense relació entre ells. Es van trobar grans coincidències. Segons estudis actuals, l’aparició cronològica de les expressions emocionals bàsiques en els bebès es desenvolupa de la següent manera: - NAIXEMENT: somriure, expressions d’interès, fàstic i malestar. - ENTRE 2N I 4T MES: expressions de còlera, sorpresa i tristesa. - A PARTIR DEL 5È MES: la por comença a ser evident En conclusió, durant els primers mesos el bebè no mostra les expressions emocionals de manera adequada a l’estímul o situació. Per tant, potser es necessita la maduració de determinades estructures neurològiques per a que es produeixi una associació o bé els diferents components del sistema emocional es desenvolupen en diferents moments fins a integrar-se en un sistema organitzat. 1.2. Valor comunicatiu de les expressions: Segons Campos i Cols és més adequat fer servir el terme “senyals emocionals”. Aquests, són avisadors potents que regulen la conducta de les figures cuidadores en la satisfacció de les necessitats infantils i regulen la interacció social. EMOCIONS: - L’interès o alegria indica que el nen vol prolongar la interacció. - La còlera indica el desig de finalitzar l’activitat. - La tristesa o por la necessitat de protecció i consol. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) 2. RECONEIXEMENT DE LES EMOCIONS 2.1. Reconeixement: Edat. Capacitat. 2 mesos Diferencien emocions en els altres. Associen el significat emocional amb diferents expressions facials. L’evidència 4-7 és que responen apropiadament. mesos Ex. Davant l’alegria responen rient, movent-se,... La capacitat d’interpretar les expressions emocionals és clarament evident. 8-10 Davant d’una situació incerta miren a la mare i utilitzen la informació de la mesos seva expressió emocional per a regular la seva conducta (referència social). Finals Capacitat per a respondre adequada i selectivament davant les expressions del 1r facials de la mare gran indicador del paper organitzador de les emocions. any 2.2. Empatia: És la capacitat per experimentar les emocions dels altres. Els nens no es limiten a reconèixer i interpretar les emocions dels altres, sinó que també comparteixen els seus estats afectius. Segons Hoffman és una resposta universal de base biològica, des dels primers dies els nadons ploren si plora un altre nadó. Als 10 mesos ja s’interessen pel malestar dels altres però no poden separar les seves emocions de les dels altres. Hi ha característiques especials de la relació de apego que ajuden a desenvolupar l’empatia: mirada mútua i contacte corporal, interacció rítmica i sensibilitat, resposta de la mare i transmissió dels seus sentiments davant les emocions del nen. 3. LA REGULACIÓ EMOCIONAL CONCEPCIONS TEÒRIQUES: - Clàssiques: la regulació emocional depèn de les capacitats cognitives. L’interès de les investigacions són els nens grans. - Actuals: la regulació sorgeix amb la relació amb l’altre i té la base en la primera infància arrel de l’efecte de diferents factors maduratius, psicològics i interactius. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])  Desenvolupament emocional en la primera i segona infància: 1. DESENVOLUPAMENT DEL JO I PRESA DE CONSCIÈNCIA DELS ESTATS EMOCIONALS El desenvolupament de la consciència d’un mateix és una experiència emocional subjectiva. En la primera infància té lloc l’experimentació i expressió d’estats emocionals i en la segona infància té lloc la presa de consciència, interpretació i avaluació dels propis estats i expressions emocionals. Això implica que el nen sap que té un estat intern i que percep ell mateix aquest estat. L’experiència emocional pren forma lingüística: estic trist, tinc por... L’entorn posa les etiquetes verbals i dona significat a les emocions. 2. LLENGUATGE I EXPERIÈNCIA EMOCIONAL - El llenguatge facilita la consciència de les emocions i la seva expressió. - Transforma les experiències globals i difuses en experiències focalitzades (clarifica l’experiència emocional) - Disminueix la ira i augmenta l’agressió verbal i la capacitat per parlar sobre allò que els frustra (disminueix el plor) - Crea grans diferències en la freqüència amb la que els cuidadors parlen amb els seus fills sobre les emocions. - Aporta diferències de gènere: les nenes mostres millors resultats. 3. EMERGÈNCIA DE LES EMOCIONS SOCIO MORALS L’orgull, la culpa i la vergonya a partir des 2 anys comencen a trobar-se davant l’èxit o el fracàs en la resolució d’una tasca (autoavaluació). La creació d’aquestes emocions és degut a: el desenvolupament del jo, la internalització de l’aprovació/desaprovació del cuidador, la referència social i l’empatia. DIFERÈNCIES DE GÈNERE: Entre els 2-3 anys les nenes puntuen més empatia i presenten culpa amb més freqüència. Les nenes mostren més vergonya que els nens davant el fracàs en una tasca ja que les mares reaccionen més negativament davant els seus fracassos. 4. JOC SIMBÒLIC Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) A aquesta edat comporta jugar amb els sentiments d’un mateix i amb els dels altres. És fonamental pel desenvolupament de la comprensió emocional. Els nens es prenen com a punt de referència i la capacitat d’imaginació projectiva ajuda a posar-se en el lloc de l’altre. Dunn i Cols van torbar-se que el 94% de les converses sobre estats emocionals es donen en el joc de ficció amb els germans i tracten sobre pena, dolor, gana, son i tristesa. Els mateixos autors van veure que els nens que a aquesta edat més van jugar amb els seus germans, després van ser més capaços de comprendre les emocions dels altres. El joc ajuda a accedir a sentiments suprimits i a afrontar ansietats i pors del dia a dia. Desenvolupament emocional preescolar i escolar: 1. DESENVOLUPAMENT DE LA COMPRENSIÓ EMOCIONAL 1.1 Comprensió de les emocions i presa de perspectiva emocional Als 3-4 anys els nens associen situacions a emocions, el dia de l’aniversari és alegria. Per a avançar en comprensió de les emocions cal descontextualitzar l’emoció situada i considerar l’avaluació que fa persona (no per a tothom el seu aniversari significa alegria). Als 4 anys ja poden explicar les seves emocions i les dels altres tenint en compte els desitjos. Als 6 anys consideren factors individuals (personalitat, experiència prèvia i característiques del grup social) 1.2. Comprensió de l’ambivalència emocional Capacitat per a comprendre la coexistència de sentiments contradictoris cap a una persona en una mateixa situació. Donaldson i Alt van realitzar un experiment amb una història on es coordina tristesa i alegria. “Un nen perd el seu gos i li regalen un altre”. RESULTATS: - ABANS DELS 5 ANYS: Content o trist, no accepten la coexistència de sentiments contradictoris. - 5-6 ANYS: A vegades trist, altres content. Existència d’emocions oposades però seqüenciades. - 7-8 ANYS: Està trist però menys. Presència d’emocions diferents que s’influeixen. - 10-11 ANYS: Coexistència d’emocions oposades i explicar l’ambivalència perquè les emocions actuals es relacionen amb les del passat. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) Els predictors més importants en la comprensió de l’ambivalència són el gènere i la freqüència de conversació amb la mare sobre les emocions i les seves causes. 1.3. Comprensió de les regles d’expressió emocional Són culturalment adquirides i dicten patrons d’intensificació, d’inhibició o emmascarament de les emocions segons les situacions o els rols socials. Als 6 anys els nens comprenen que els altres poden llegir les seves emocions i que les poden amagar. Aquest control emocional té dos funcions: protegir-se a un mateix i protegir als altres. Les diferències entre nens i nenes són degudes a estereotips de gènere: les nenes són més capaces d’ocultar la decepció perquè tenen més pressió sobre aquest fet i els nens oculten més sovint la por i la tristesa. 2. LA REGULACIÓ EMOCIONAL La capacitat de regulació té la base en la primera infància, però les etapes escolar i preescolar són claus. ESTRATÈGIES DE CONTROL DE L’ESTRÈS: - Centrat en el problema: modificar la font de l’estat emocional, considerat el més utilitzat pels preescolars tradicionalment (Són estratègies dirigides a influir en els esdeveniments. Per exemple solucionar el problema). - Centrat en l’emoció: modular el propi estat emocional (per exemple distreure’s en una situació d’estrès). L’ús d’estratègies distractors suggereix que des de ben petits els nens saben que els estats emocionals es poden canviar però no poden explicar què ni com ho fan. Des dels 7 anys els nens prenen consciència de que l’emoció va perdent intensitat al llarg del temps. Cap als 8 anys comencen a utilitzar la distracció cognitiva: redirigir l’emoció pensant en altres coses o recordant successos agradables. 3. EL DESENVOLUPAMENT DE L’EMPATIA La comprensió de l’experiència empàtica en un mateix va ser tractada per Strayer en un estudi a través d’una història amb vinyetes: “una família d’immigrants viatja en un vaixell a un altre país, a l’arribar les autoritats retornen al nen al país d’origen per no tindre certificat mèdic”. RESULTATS DELS NENS: - 5 ANYS: Es senten tristos sense saber la raó. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])  - 7 ANYS: Es centren en el protagonista o en experiències pròpies. - 9 ANYS: Apareix la referència a l’empatia (estic trist perquè ell està trist). Si la intensitat de la pròpia emoció és més intensa que l'atribuïda a la víctima es redueix la resposta empàtica. Diferències individuals: Són degudes a: - Factors hereditaris relacionats amb el temperament : la reactivitat emocional i la tendència a experimentar un estat d’ànim - La socialització de les emocions en la família : expressió emocional en la família, apego i educació emocional. Estratègies parentals d’educació emocional: 1. Minimització/evitació: S’ignora o es treu importància als sentiments infantils utilitzant la distracció o l’humor. Pares amb poc autoconeixement emocional, por a perdre el control, ansiosos. Missatge: la teva emoció no és important o és inapropiada. Efectes: afrontament evitatiu i baixos nivells de competència social per part del nen. 2. Evitació/ càstig: Utilitzen l’amenaça, el càstig o la burla davant l’expressió emocional. Són intents de cridar l’atenció i de manipular. Pensen que les emocions reflecteixen el mal caràcter i debilitat. Els nens han de ser durs per a sobreviure. Pares amb dificultats per a regular les seves pròpies emocions i amb por a perdre el control, preocupats per la disciplina, l’obediència i la conformitat. 3. Laissez faire: els pares accepten incondicionalment l’expressió afectiva dels seus fills, però no saben com ajudar a afrontar-les. Tampoc poden limitar l’expressió emocional (el nen plorarà sense consol o s’enfadarà fins a agredir). 4. Educació emocional: Nombrar les emocions té un efecte de calma. Passos: validar les emocions, escoltar empàticament i posar-se en el seu lloc, identificar i nombrar les emocions, ajudar a identificar els objectius, explorar estratègies de solució del problema. Els nens tenen raons per a les seves emocions, aquesta actitud tranquil·litza i assegura al nen. Conseqüències: nens amb menys rabietes, menys ansietat, menys problemes de conducta, millor competència social, etc. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) BLOC 2.2: APEGO: NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DELS VINCLES AFECTIUS 2.2.1. INTRODUCCIÓ: La família és el sistema de relacions de parentiu regulat per la cultura. El nucli familiar acostuma a ser: pare, mare i fill tot i que en la actualitat hi ha més formes. El paper dels cuidadors de referència és assegurar la supervivència dels bebès i Integrar-los a la societat / cultura. Estudis sobre l’apego: Els primers estudis afirmaven que la formació de l’apego era deguda a la satisfacció de les necessitats fisiològiques. Tanmateix, Harlow, ho va desmentir en el seu experiment amb cries de monos on va comprovar com altres factors, com el contacte corporal, afectaven a l’apego. Bowlby, inspirat en treballs d’etòlegs, va defensar la importància de l’establiment del apego i les conseqüències negatives de la separació duradora amb la figura de referència. “Les primeres relacions que estableix el nen assenten les bases de la personalitat futura”. El vincle de apego és la primera necessitat afectiva del nen. Segons Bowlby és el llaç afectiu intens, durador, de caràcter singular que s’estableix entre dues persones com a resultat de la interacció i que els porta a mantenir la proximitat i el contacte. D’aquesta forma s’aconsegueix seguretat, consol i protecció. Segons altres autors l’apego és la base de seguretat i refugi a partir de la qual explorem el món. La seva formació prové de la interacció de l’activitat del nen i l’activitat dels pares. Els estudis de Lorenz sobre la impremta (aprenentatge que s’ha de donar en un moment determinat i que deixa marca) el van portar a parlar de períodes crítics. Els etòlegs actuals defensen l’existència de períodes sensibles. El vincle emocional que s’estableix entre el nen i cuidador referent implica conductes de apego (mantenint proximitat i contacte), representació mental (imatge de l’apego i la capacitat de promoure’l) i sentiments (l’apego proporciona benestar, l’absència malestar). 2.2.2 DESENVOLUPAMENT DE L’APEGO DURANT LA INFÀNCIA Formació del vincle de apego en el primer any: Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) Segons López es dona en 3 fases. FASE 1: Orientació cap a les persones sense reconeixement de les figures cuidadores (0-3 mesos) Des de l’inici el nen orienta les seves conductes i senyals emocionals cap a l’adult. Quan plora, es detén amb el veu i el rostre dels pares. A mesura que els pares li donen atenció quan plora, el plor es torna més breu i és capaç d’allargar l’espera. Encara no parlem de apego perquè el nen no distingeix els pares dels desconeguts. FASE 2: Interacció privilegiada amb els cuidadors sense rebuig cap als estranys (3-7 mesos) Es desenvolupa la percepció visual i intermodal, el nen integra la cara, l’olor i la veu del cuidador per reconèixer-lo. Sabem que l’ha reconegut quan produeix un somriure diferencial, vocalització diferent, plor i interrupció diferencial. La interacció amb les figures de apego promou la creació d’esquemes interns. A partir del tercer mes es reconeix el comportament de la figura de apego tot i que encara no hi ha apego pròpiament: el comportament del nen es cap a una sèrie àmplia de persones i no hi ha angoixa amb la separació. FASE 3: Vinculació i por als estranys (8-12 mesos) Es forma el vincle afectiu, ho sabem perquè hi ha ansietat de separació: l’absència de la figura de referència genera inquietud, i quan torna el nen s’aferra a ella. Hi ha exploració, la mare és la base de seguretat per a explorar, la seva presència activa les tendències exploratòries. Apareix la por als estranys que pot ser deguda a 1)T. Psicoanalítica (ansietat de separació), 2) Orientació cognitiva (discrepància nou/conegut) i 3) Hipòtesi etològica (herència biològica). El procés de separació: A partir del segon any de vida el nen pot predir millors les conductes dels cuidadors i expressar millor les seves demandes. La representació mental dels cuidadors espera en la gratificació. Aquesta representació depèn del tipus d’interacció que s’ha establert amb ells. Per a saber que el sistema de apego segueix actiu quan es produeix la separació observem: FASE DE PROTESTA Es pren consciència de la separació. S’acaba a les poques hores, conductes de recuperació de les figures (plorar..), regressions(tornar a fer-se pipi), no consol i retrobament (eleva l’apego, abraça més fort). FASE D’AMBIVALÈNCIA Signes d’ansietat evidents, ambivalència cap als nous Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])  cuidadors i retrobament (desapego o rebuig) FASE D’ADAPTACIÓ Adaptació i superació de l’ansietat i es restableix el vincle amb els nous cuidadors. La separació universal a aquesta edat és a l’escola i és una experiència perllongada i reiterada de separació. Pot ser una amenaça o contribuir a la seguretat emocional del nen. Winnicott va establir la noció d’objecte transicional com a funció asseguradora i defensa contra l’ansietat (portar un peluix). 2.2.3. TIPUS D’APEGO SEGONS AINSWORTH I COL·LABORADORS: Experiment per avaluar la qualitat del vincle entre els nens i les seves mares a través de la situació de l’estrany. Criteris utilitzats en l’estudi: - Mostren ansietat o no davant la separació amb la figura de apego - Reacció del nen en el retrobament - Utilització de la figura de apego com a base per a l’exploració - Reacció i interacció amb la dona desconeguda (estranya) PRESÈNCIA ABSÈNCIA F. % TIPUS RETROBAMENT F. D’APEGO D’APEGO. NENS ↓Exploració i Alegria, activa ctes. APEGO Exploració activa. ansietat de apego, fàcils de 65-70% SEGUR separació. consolar... APEGO Ambivalència prox. / ↓Exploració o ANSIÓS/ Ansietat de oposició, difícils de nul.la i no 10-15% AMBIVALEN separació intensa. consolar... s’allunyen. T Eviten contacte amb la APEGO Passius o Escassa o nul.la mare i no rebutgen a 20% EVITATIU indiferents. ansietat. l’estranya. La sensibilitat materna està associada a la seguretat o inseguretat de l’apego. Els aspectes de la personalitat que correlacionen amb l’apego segur són l’empatia i pro sociabilitat, majors habilitats socials, cooperació en activitats escolars, bona resolució de problemes, bona regulació emocional i ser més autònom. 2.2.4. EL MODEL MENTAL DE LA RELACIÓ: MODEL INTERN ACTIU Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) El model intern actiu és la representació de la figura de apego i d’un mateix. Des del naixement el bebè experimenta emocions positives i negatives: - Si la demanda del nen obté una resposta de la mare, sent benestar. - Si la demanda del nen no obté una resposta de la mare, experimenta malestar i activa l’evocació del record del plaer associat amb la mare. Des del punt de vista sòcio-cognitiu, l’ansietat de separació evidència la construcció d’aquesta representació mental. Aquest model inclou expectatives, creences i emocions. És un reflex de la història afectiva, de les respostes del cuidador a les accions dels nens, i és la base de les futures relacions socioafectives de l’autoconcepte i l’autoestima. La construcció del model mental intern: POSSIBILITAT A POSSIBILITAT B Figura de apego afectuosa. Figura de apego inconsistent. Resposta contingent a les demandes. No resposta o rebuig del nen. Resultat: Resultat: EXPECTATIVES POSITIVES. DESCONFIANÇA i baixa AUTOESTIMA. La qualitat de la representació de la figura de apego i la qualitat de representació d’un mateix construeixen la identitat i autoestima. 2.2.5. CONSEQÜÈNCIES DE LA RUPTURA O LA IMPOSSIBILITAT DE CREAR EL VINCLE D’APEGO 1. Pot retardar o fins i tot aturar el desenvolupament psicològic i social del nen. 2. Afectacions en el còrtex prefrontal dret. 3. Atròfies front límbiques. 4. Dèficits en la integració social. 5. Atròfies en l’hipocamp dificultats control emocional. 6. Nivells alts de noradrenalina i dopamina. 7. Absència de tacte i de moviment nefast per al desenvolupament del SNC. En general, els nens i les nenes passen per períodes llargs de bona relació amb les figures de referència, amb les que se senten segurs ja que han construït una imatge d’ells com a figures incondicionals i eficaces. Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected]) Document shared on https://www.docsity.com/es/apunts-desenvolupament-socioafectiu-1/7583693/ Downloaded by: meri-rion-alegre ([email protected])