Resum-clau-periferies-bloc-1 PDF

Resum-clau-periferies-bloc-1.pdf user_4838402 Historia 1º Grado en Sociología Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la tra...

Resum-clau-periferies-bloc-1.pdf user_4838402 Historia 1º Grado en Sociología Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486979 BLOC 1: DE L9EMERGÈNCIA DEL CAPITALISME A LA PRIMERA GLOBALITZACIÓ LIBERAL TEMA 1.1. REVOLUCIONS LIBERALS I REVOLUCIÓ INDUSTRIAL - SAINT DOMINGUE I EL PROBLEMA COLONIAL - CAP. 1: La Revolució Francesa La Ilustración, pueblos sin historia y esclavitud (p.24-25) La il·lustració S.XVIII coincideix amb l9edat d9or de l'esclavitud pel sistema colonial europeu i per la contribució en legitimar-la. Esclavitzar als no europeus, considerats inferiors, semblava no entrar en contradicció amb el pensament il·lustrat. Justificació: destí natural dels pobles inferiors. La missió d9europa es civilitzar les colònies. L9Abat Gregoire pensador antiesclavista, però defensor de colonitzar Àfrica amb la missió de cristianitzar-la. Era comú rebutjar el colonialisme però no a l9esclavitud colonial, ja que sustenta l9economia. Despotisme il·lustrat: monarques absoluts adopten idees de la il·lustració per modernitzar i reformar els seus estats. Tot per al poble, però sense el poble. L'església feia el possible per evitar la circulació de l9enciclopèdia. Només circula per sectors benestants, idea de: les llums s9han de filtrar d9amunt avall. Saint Domingue y el problema colonial (p. 39-42) + CAP. 2: L9imperi Francés, les guerres napoleòniques i l9impacte en la periferia colonial americana La reconquista colonial de Saint-Domingue i la independència de Haití Saint Domingue era una colònia francesa de gran rellevància per l9exportació principalment de sucre i cotó (matèria prima essencial per a la revolució industrial). A l9abril del 1791, per petició de l9abat Grégoire, es debat la qüestió colonial, sobretot de Saint Domingue, en l'Assemblea nacional. Arriben a l9acord que els mulatos tenen dret a vot. Als burgesos temen que els altres esclaus recalmin el mateix dret. 14 d9agost del 1791, liderat per Toussaint L9Overture, esclau domèstic, inicia la revolució que acabava amb la independència de Haití. 1. Guerra civil: blancs i mulatos contra els esclaus sublevats. El 1792, després de la caiguda de la monarquia francesa, arriben tropes franceses i acaben amb la guerra civil. Guillotinen el monarca colonial. 2. La Constitució integrava les colònies com a part de la República, per tant, les mateixes lleis. La guerra entre la república francesa i les monarquies europees per les possessions colonials, reactiva el conflicte colonial. França acorralada per la invasió d9Espanya i Inglaterra proclama la llibertat dels esclaus en Saint Domingue. El 1794 a la Convenció Nacional s9aboleix l9esclavitud. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486979 3. El 1802 Napoleó captura de Toussaint. Jean-Jacques Dessalies continua la lluita. Ara conflicte colònia contra la metròpoli per a la independència. El 1804 proclamar la independència de Saint Domingue, convertint-la en Haití i s9autoproclama emperador. Crea la primera constitució de Haití on els blancs no poden ser propietaris i elimina les disticions racials. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Saint Domingue va ser el primer estat independent d9Amèrica llatina, el primer estat governat per esclaus negres, sent gran referent per a les altres colònies. CAP. 4: La industrialització a Gran Bretanya i les transformacions en l9economia-món capitalista El comerç colonial i el mercat de cotó (p.140-152) Estats Units i el Carib: capitalisme industrial i esclavitud S.XVIII, GB és la potència colonial hegemònica i rica. 1750 s9expandeix per subcontinent índic, Imperi Otomà, Rússia i Àfrica occidental. Grans exportacions de productes tèxtils a causa d9adaptar-se a matèries més barates i, que a més, van permetre la 8indústria rural a domicili9. Avantatge sobre França a causa de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques. L9esclavitud negra del Carib genera una acomulació de capital que permet la Revolució Industrial. Tràfic d9esclaus: GB - Àfrica Occidental - Carib. Per l9arribada de la Revolució Industrial, sorgeix el capitalisme industrial: producció en massa, la propietat privada, la lliure competència i la búsqueda de beneficis econòmics. A conseqüència de la Revolució Haitiana, molts van vendre els esclaus per por i per ficar-se en el tràfic intern de les colònies. A més, gran els propietaris busquen noves fonts per mantenir la producció. Per tant, s9inicia la 8segona esclavitud9: període d9intesificació de l9esclavitud en Estats Units i el Carib. Augmenta el comerç d9esclaus i l9expansió de plantacions, sobretot de sucre i cotó. Cuba reemplaça Haití. USA segueix amb el sistema de plantacions esclavista. Duplica el seu territori amb la 8conquista de l9est9, la qual cosa va suposar una reubicació masiva d9esclaus i augment de producció i, per tant, riquesa. Índia i Xina com perifèria de la Revolució Industrial britànica L'Índia fabrica gran part de l'oferta del mercat europeu. L'Índia fabrica calicós: teixit barat i de qualitat. Calicós amenaça el teixit local d'Anglaterra. Per això, a partir del 1700 es prohibeix la importació i l'ús dels calicós per protegir la indústria local. A més, comencen a produir còpies de calicós amb noves tècniques industrials com el telar mecànic que revolucionen la producció tèxtil, sobretot a Lancashire. Assenta les bases de la Revolució Industrial. A partir del 1813, la Companyia Britànica de les Índies Orientals (companyia que controlava i monopolitzava el comerç britànic a les índies Orientals) va perdre l'exclusivitat o monopoli, per tant, es va obrir el mercat indi. Així doncs, Índia queda replena de teixit de cotó fabricat en Lancashire, la qual cosa provoca una desindustrialització massiva a l'Índia. GB exportava cotó a la Xina i importava té xinès. L'Índia exportava opi i cotó a la Xina. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago Historia Banco de apuntes de la  a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486979 Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486979 TEMA 1.2 ELS MOVIMENTS I LES INSTITUCIONS SOCIALS AL S.XIX - IMPERI OTOMÀ I ARGÈLIA - CAP. 3: Revolució burgeses a Europa, nacionalismes i la reconfiguració del territori euroasiàtic Els imperis transcontinentals i la Mirada d’Occident: l’Imperi Otomà (p.113-117) L’imperi Plurinacional Austrohúngaro i els reclams d’autodeterminació L9Imperi Austríac, governat pels Habsburg, era un Estat multiètnic. S.XIX, comencen ha haver-hi tensions per l9augment dels moviments nacionalistes. La pèrdua en la Guerra de les Set Setmanes (1866) contra Prússia porta a la creació del 8sistema dual9 entre Àustria i Hongria, reconeixent a Hongria com a regne independent i creant així l9Imperi Austrohongarès. No obstant, no s9acaben les tensions i cada cop és més inestable, amb la qual cosa a la IGM es desintegra. Els imperis transcontinentals i la mirada d’Occident L9Imperi Otomà (turc principalment) i el Rus també eren imperis multiètnics i plurinacionals. Tots dos eren transcontinentals, s9expandien per Europa i Àsia, i l9Otomà també pel nord d9Àfrica. L9Imperi Otomà comença procés de declivi, mentre que el Rus s9expandeix i es consolida. La 8qüestió d9Orient9: entre 1774 i 1914, es produeixen 7 conflictes bèl·lics entre ells. Tema rellevant per Europa: La desintegració de l9Imperi Otomà podia generar problemes geopolítics, sobretot si Russia aconseguia dominar els estrets amb accés al mediterrani. GB va donar suport militar i financer a l9Imperi Otomà a canvi de beneficis comercials. L’Imperi Otomà La base de l9Imperi era Anatolia i abarcava els Balcans, orient mitjà, nord d9Àfrica i regions d9Europa Central. Del 1800 a 1914 perden els Balcans i altres territoris. A inicis del S.XX, a causa de la desintegració i la debilitat econòmica de l9Imperi accepten acords de les potències europees (GB, França i Russia) i, per tant, l9Imperi depèn i està sotmès a occident. Després de la Guerra de Crimea (1853-1856) s9intensifica la intervenció europea amb la creació de bancs, ferros i empreses. Període Tanzimat: l9Imperi s9intenta modernitzar i 8civilitzar9 sota paràmetres occidentals amb reformes com l9otomanisme: igualtat entre musulmans i no musulmans. La qual cosa no surt bé perquè Europa segueix veient a l9Imperi com una civilització 8subalterna9. Alhora sorgeix els nacionalismes cristians entre les minories ètniques (gregs, serbis i búgaris) i en resposta sorgeix el nacionalisme turc i el procés de turquisació defensant la identitat turca i la religió islàmica. CAP. 7: Àfrica i l9imperialisme occidental La dominació francesa d’Argèlia 1a etapa d9ocupació: militar. Entre 1830 i 1848 França ocupa Argèlia i s9expandeix gradualment fent front a la resistència de les tribus locals (com el bereberes i els àrabs argelians). Això va comportar una guerra prolongada. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486979 2a etapa d9ocupació: Argèlia com a colònia penal: els deportats i exiliats polítics de les revolucions del 48 i de la Comuna de París del 1871. Argèlia perd els drets tribals. El principal sector de l9economia va ser la producció de vins. Molta població muntanyosa es va desplaçar als plans com a mà d9obra barata. Molta altra va emigrar a França a les ciutats per obtenir ingressos. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Amb el desposseïment de terres, l9economia domèstic campesina va quedar subordinada a l9engranatge de l9economia monetària. A més, es va imposar la política d9assimilació de la llengua i la cultura, l9escola laïca i els liceus, les lleis franceses, l9hospital i metges francesos. Per tant, hi ha una supremacia dels valors occidentals i els argelins assimilen la cultura de l9opressor. Hi ha un fort contrast arquitectònic de les construccions franceses amb les ciutats àrabs El 1912 s9imposa la mili per a que puguin combatre per França. Argel va ser la residència urbana dels pieds noirs (colons francesos). TEMA 1.3 LA PRIMERA GLOBALITZACIÓ I L'IMPERIALISME CAP. 6: La 8Gran Depressió9 (1873-1896) i una nova fase del capitalisme Les mercaderies viatgen… la força de treball també (p.247-253) La revolució del transport permet la mobilització de matèries primes, manufactures i persones. S.XIX declivi del règim esclavista. Es posa fi al cicle de l9economia del comerç triangular iniciat al S.XVI a causa de la revolució haitiana, la crisi del sistema esclavista al Carib, l9abolició de l9esclavitud a Brasil, les restricción del tràfic negre a Anglaterra, etc. El declivi del règim esclavista porta a l9economia capitalista a buscar noves fonts de mà d9obra i, per tant, genera una reubicació de poblacions. Tres onades migratòries (expansió potències industrials i augment industrialització): 1. Inici de la industrialització a Anglaterra amb el pas del camp a la ciutat. Migracions intraeuropeas cap a nuclis industrials. Tipus de migració sobretot pobre. 2. Migracions d9Europa a Amèrica. Destaca el cas d9Irlanda amb el descens de la població per fam i emigracions a causa de la pèrdua de la collita de papa. La cadena migratòria era mitjançant els llaços parental o l9entron. Altes tasses d9inmigració 8golondrina9 (de retorn). Les innovacions del transport (creuer, vaixells de vapor, etc.) fan els viatges més curts, barats i millors condicions. L9emigració transoceànica era de privilegiat. 3. Conviu amb la 2, contractacions precàries i explotadores. Van ser la base d9un gran augment de producció. Mines de Sud Àfrica: els blancs fan una vaga per reemplaçar als negres africans i xinesos. Aconsegueixen la prohibició de feina als negres. Des del 1912 els negres són considerats força de treball no capacitada, per tant, condicions precàries i explotadores. El capitalisme crea un doble mercat de treball entre treballadors integras/estables i migrants. Reforça el racisme i la xenofòbia. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486979 Migració dels treballadors d9Àsia amb contractes de servidumbre anomenats Coolies. Mà d9obra barata que substitueixen els esclaus a causa de la seva abolició el 1808. Molta mà d9obra xina a la mineria i treballs d9infraestructures com la ferroviària. Migració d9indis a les plantacions de les colònies britàniques. Xina: el final de la guerra de l9Opi (1942) força l9obertura al ports, la qual cosa va Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. permetre que els empresaris estrangers explotessin el mercat xinès a través dels comerç de coolies. Molts xinesos van ser enviats a diverses parts (Cuba, Perú, etc.) per cubrir demandes d9explotació. Les àrea colonials i les noves perifèries van ser incorporades i subordinades a l9economia capitalista sent essencials per l9acomulació i la reproducció a gran escala. Guerra de l9opi: conflicte entre Xina i l9imperi Britànic causat pel comerç de l9opi. Els britànics venien opi a Xina a canvi de té i altres productes. Va provocar una crisi d'addicció a la població xinesa. CAP. 8: Àsia i Oceania en l9era de l9imperialisme L’apertura de Xina, les guerres de l’opi i l’annexió de Hong Kong (329-335) Regions d9Àsia feien tribut a Xina per mantenir uns beneficis en el comerç, tot i que Xina volia estar tancada al comerç exterior i no ser influenciada pel capitalisme occidental. Cantón era l9únic port obert als comerciants estrangers durant la temporada de comerç de 6 mesos. L9opi, tot hi ser prohibit a Xina, era el producte comercial més valiós pels contrabands amb Xina. Les autoritats xineses destrueixen les reserves d9opi de Cantón. Genera la 1a Guerra de l9Opi (1839-1842). Els britàncis ocupen cinc ports i Hong Kong per exigir la indemnització de l9opi. S9acaba amb el 1r tractat de Nankin on Xina es veu obligada a obrir el seu mercat. A la 2a Guerra de l9Opi (1856-1860) FR i GB ocupen Beijing i saqueen i cremen cremen el Palau de Verano. L9emperador fuig. Els extrangers imposen l9obertura de nous ports, lliure navegació en els rius de Xina, la dinastia Qing paga la indemnització i s9estableix un servei d9Aduanes Marítimes xines sota el control de les potències. Shangai es converteix en el port principal i la ciutat més moderna ocupada pels estrangers. Intenten imposar valors i sistemes occidentals (religió, educació, etc.) Va acabar sent una semicolònia de l9Europa occidental. El tràfic dels treballadors xinesos com a coolies era força mortal. La rebel·lió dels boxers: finals S.XIX, sorgeix l9organització religiosa La Sociedad de los Puños Armoniosos (boxers) al nord de Xina en contra de la presència europea. Van matar molts religioses, el 1900 ataquen fortament el port de Tianjin, etc. Però es fa un decret imperial on es prohibeixen les societats secretes i persegueixen als boxers. El sublevament dels Boxers va comportar unes conseqüències humiliats per a Xina per part dels occidentals: indemnització, pena de mort als Boxers i dret a establir trobes dins de Beijing. La dinastia manchú queda molt desacreditada provocant la fragmentació del territori en bloca regionals de poder. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11486979 Creixen grups opositors enfortint el nacionalisme xinès que acabarà expulsant el règim imperial a la revolució del 1911. Les colònies com sistema penitenciari. El cas d’Austràlia (p.339-343) Ús de les colònies com annexos penitenciaris de la metròpoli. Cas d9Anglaterra amb Austràlia: amb Botany Bay com a colònia penal. A finals del S.XVII l9augment de migració incrementa el crims. Els condemnats eren utilitzats pels treballs de la colònia. Després de la condemna molts decidien quedar-se. La febre d9or grans emigracions de colons lliure i de coolies pels descobriments d9or. La colonització comporta la desintegració comunitària originària de la zona. L9establiment colonia a Austràlia va consistir en l9apropiació de terres i del desplaçament de les comunitats indígenes. GB va unificar les seves sis colònies sota el nom Confederació d9Austràlia. Cas França amb Guayama Francesa: després de les revolucions liberals i la Comuna de París 1871 molts detinguts van ser enviats a Argèlia, a Guayana Francesa i Nova Caledònia on Louise Miche, educadora, després de ser alliberada va romandre a l9illa per desenvolupar una tasca educativa i recolzar la revolta contra les autoritats colonials franceses. Ubicar als presidiaris en les colònies afavoria el creixement econòmic. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.