Biología Celular - Primer Parcial - PDF

BIOLOGIA-CELLULAR-PRIMER-PARCIAL... paula_diazzz Biología Celular 1º Grado en Biología Facultad de Biociencias Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económic...

BIOLOGIA-CELLULAR-PRIMER-PARCIAL... paula_diazzz Biología Celular 1º Grado en Biología Facultad de Biociencias Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 BIOLOGIA CEL·LULAR: BLOC I TEMA 1: ORGANITZACIÓ CEL·LULAR 1) CÈL·LULA PROCARIOTA: Hi ha dos grans tipus de cèl·lules procariotes: BACTERIS i ARCHEOBACTERIS Les cèl·lules procariotes es caracteritzen perquè: o Estructuralment MÉS SENZILLS o BIOMQUÍMICAMENT molt DIVERSOS o ELEVADA capacitat de REPRODUCCIÓ / MUTACIÓ o RÀPIDA adaptació a aquestes mutacions EUBACTERIS: ✓ Hàbitats: terra, aigua, aire, organismes vius... ✓ Paret cel·lular conté MUREÏNA (proteoglicà principal) ARQUEOBACTERIS: ✓ Hàbitats extrems: metanògens (anòxia), termoacidòfils (80ºC, pH2), halòfils (↑sals)... ✓ Paret cel·lular SENSE MUREÏNA, metabolisme, ribosomes... 1.1 GENOMA DE LES CÈL·LULES PROCARIOTES: o NO associat a HISTONES / PROTEÏNES o NUCLEOL: nom de la regió dins de la cèl·lula on hi ha molècula circular de DNA / SENSE nucli o Tenen estructures com PILIS / FLAGELLS / RIBOSOMES EUBACTERIS: Tenen una PARET CEL·LULAR per protegir-se de l’osmosi GRAM (+): Paret GRUIXUDA de MUREÏNA, única paret cel·lular, queda tenyit blau GRAM (-): Poca mureïna, no queda tenyit, dona lloc a una doblre membran Membrana externa / Capa prima de mureïna /Paret cel·lular ARQUEOBACTERIS: No entren en el grup de GRAM + o GRAM – doncs no tenen mureïna / Paret cel·lular de gran varietat depenent del tipus Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 2) CÈL·LULA EUCARIOTA: ORGANISMES EUCARIOTES: Protists (algues i protozous), Fongs, Animals, Vegetals Són MÉS COMPLEXOS estructuralment: Tenen diversos orgànuls, alguns únics entre cèl·lula vegetal i animal: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 BLOC II: SUPERFÍCIE CEL·LULAR TEMA 2: ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DE LA MEMBRANA PLASMÀTICA 1) FUNCIONS DE LA MEMBRANA PLASMÀTICA: a) Delimitar la cèl·lula b) Proporciona flexibilitat c) Barrera selectiva / Funciona a partir de gradients d) Permet gran varietat d’activitat/reaccions enzimàtiques e) Punt d’unió: citoesquelet, altres cèl·lules, receptors de membrana f) Reconeixement cel·lular i d’informació ESTRUCTURA DE LA BICAPA LIPÍDICA: 2) COMPOSICIÓ DE LA MEMBRANA PLASMÀTICA: Normalment es compleix la regla de 50% lípids i 50% proteïnes Però hi trobem també algunes excepcions: AXONS NEURONES (+ lípids) o MEMBRANA INTERNA (+ proteïnes) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Biología Celular Banco de apuntes de la a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 COMPONENT 1: LÍPIDS o Un 50% aprox està format a partir de lípids o Els lípids són molècules amfipàtiques: part hidròfil amb part hidròfoba o 3 tipus principals: o FOSFOLÍPIDS o GLUCOLÍPIDS o ESTEROIDS FOSFOLÍPIDS ✓ Component principal de la membrana plasmàtica de la cèl·lula ✓ Té tendència a tancar la bicapa lipídica i donar lloc a liposomes* * Un liposoma) és una vesícula esfèrica amb una bicapa lipídica composta per fosfolípids i colesterol. ✓ Dins dels fosfolípids i trobem dos tipus principals FOSFOGLICÈRIDS ESFINGOMIELINA (FOSFOESFINGOLÍPIDS) o Derivats del glicerol o Derivat de l’esfingosina (aminoalcohol) o Sintetitzats al RETICLE o No present en PROCARIOTES ni ENDOPLASMÀTIC VEGETALS o Sintetitzat al APARELL DE GOLGI Part polar (hidròfil) Part polar (hidròfil) o Choline (grup polar o Choline (grup polar comú) comú) o Molècula de fosfat o Molècula de fosfat o Serine (aminoalcohol) o Glicerol Part apolar (hidròfoba) o Àcid gras saturat Part apolar (hidròfoba) o Àcid gras saturat o Àcid gras saturat o Àcid gras insaturat Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 GLUCOLÍPIDS o Només es troben a la part externa (95% glúcids i 5% lípids) o Deriven del GLICEROL (procariotes i plantes) o la ESFINGOSINA (animals amb el glucoesfingolípids) o Els dos exemples principals són els CEREBRÒSIDS i els GANGLÒSIDS o Sintetitzats AG - No tenen càrrega (neutres) - Tenen càrrega (polars / Àcid Siàlic - Monosacàrid - Oligosacàrids (diversos sucres) ESTEROIDS o NOMÉS es troben en cèl·lules EUCARIOTES o Cèl·lules animals: En forma de colesterol (50% dels lípids de la MP en mamífers) o Cèl·lules vegetals: En forma de fitoesteroids o Sintetitzats al RE El colesterol s’ubica entre les cues hidròfobes i el cap hidròfil del fosfolípids. - Dificulta la mobilitat - Permeabilitat disminueix - Estabilitat augmenta EXTRA: ELS MICRODOMINIS LIPÍDICS (lípid rafts) o Actuen com a “balses lipídiques” i permeten ORGANITZACIÓ en membranes de cèl·lules ANIMALS o Compost per diversos elements: colesterol, esfingomielina, fosfolípids saturats (sense doble enllaç) o Dona MÉS GRUIX a la membrana i MENYS FLUÏDESA o Els microdominis són DINÀMICS i poden desplaçar-se lateralment Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 COMPONENT 2: LES PROTEÏNES o Cada proteïna tindrà una funció ESPECÍFICA (receptors, enzims, transport...) o 50% massa MP (1 proteïna /50 lípids) → FUNCIÓ BIOLÒGICA o Sovint porten oligosacàrids units (GLUCOPROTEÏNES) o Tenen diversos posicionaments → Diverses funcions Hi ha 3 tipus de proteïnes principals: PROTEÏNES INTEGRALS DE MEMBRANA INFORMACIÓ: o Amfipàtiques (part hidrofòbica dins la membrana) o Sintetitzades al RE PROTEÏNES ANCORADA A LÍPIDS INFORMACIÓ: o HIdrofíliques (unió covalent a un lípid o glucolípid) o Pengen mitjançant un enllaç covalent / (+) fàcil d’alliberar PROTEÏNES PERIFÈRIQUES DE MEMBRANA INFORMACIÓ: o HIdrofíliques: unió electrostàtica a fosfolípids o proteïnes integrals Proteïnes externes (ancorades a lípids o perifèriques) produïdes al RE per ser alliberades a través de vesícules Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 Exemple amb els eritròcits i la seva MP TERCER COMPONENT: GLÚCIDS o 90% dels glúcids units a proteïnes / 10% són glucolípids (units a lípids) o GRAN capacitat HIDRÒFIL o ESTABILITAT en els plegaments Hi ha dos grans tipus 3) CARACTERÍSTIQUES DE LA MEMBRANA Hi ha diversos aspectes que AFECTEN la FLUÏDESA de la membrana: ✓ TEMPERATURA: Si la temperatura augmenta, augmenta la fluïdesa de la membrana ✓ COMPOSICIÓ DE LA MEMBRANA: o Saturació de les cues dels fosfolípids: Si les cadenes són saturades/rectes DISMINUEIX FLUIDESA i AUGMENTA LA VISCOSITAT o Presència d’esteroids (colesterol...): Donaran major rigidesa o Longitud de les cues: Si són més llargues (més gruix) AUGMENTA la fluïdesa Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 En la realitat però, en les membranes pures podem trobar RESTRICCIONS REALS EN MP: EXEMPLES DE RESTRICCIÓ DEL MOVIMENT: *buscar i explicar ✓ Agregats proteics ✓ Interaccions cèl·lula-matriu: ✓ Interaccions citoesquelet: ✓ Unions intercel·lulars: FRAP= Fluorescence recovery after photobleaching / La GFP permet donar lloc a fluorescència al lloc d’ancoratge i veure si s’expressa / MIRAR VÍDEO DEL POWERPOINT ASIMETRIA DE LA MEMBRANA: L’asimetria no s’estableix a la pròpia membrana, doncs realitza molts processos com exocitosi o endocitosi. Per tant està en constant remodelació, i les principals partícules/molècules provenen del Aparell de Golgi LÍPIDS: Establiment de l’Asimetria a L’aparell de Golgi Els lípids fan una distribució entre part externa o externa (dues) Però fosfatidilserina i fosfatidilinositol només es troben a la membrana interna ✓ FOSFATIDILSERINA: També és un marcador de apoptosi (mort cel·lular programada), la col·loca a la monocapa interna activant lipases girant els lípids de la membrana i trencant la simetria Quan un macròfag detecta aquesta fosfatidilserina a la membrana externa els elimina, doncs no han de trobar-se a la part externa ✓ FOSFATIDILINOSITOL: Lípid que fa funció de senyalització, implicant una cascada de molècules que amplifiquen senyals per a que la cèl·lula respongui a certs estímuls. Hi ha proteïnes que necessiten unir-se a aquest lípid, per tant no té sentit que es trobi a l’exterior. Doncs les reaccions en cadena tenen lloc DINS del CITOSOL, no al’exterior, i la seva funció és activar aquestes reaccions. PROTEÏNES: També tenen asimetria o Diferent distribució: prot. perifèriques, ancorades per lípids i integrals monotòpiques o Orientació específica prot. transmembranals (dominis citosòlics/extracel. diferents) o Ponts disulfur domini extracel. L’ambient del citosol i de l’exterior de la cèl·Lula és diferent, un reductor i l’altre oxidant, per tant es distribuiexen les proteïnes de forma asimètrica i diferent al llarg de la membrana ✓ Si pengen per fora: Es produeixen al RE i la asimetria ve d’aqui ✓ Si es queden a la part interna es produeixen al citosol Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 SÚCRES: Només els trobem a la part externa i són COMPLETAMENT ASIMÈTRICS Glucoproteines: RE, AG Glucolípids: AG Donen lloc al GLUCOCÀLIX: recobriment de polisacàrids de la Membrana Plasmàtica o Protecció química i mecànica o Filtració (mida) o Establiment microambients o Ancoratge i plegament de prot. o Senyalització /reconeixement cel·lular* *Reconeixement cel·lular: Els glicocàlix tenen un dels sucres que determinen el grup sanguini, els quals s’adhereixen a unes proteïnes de la membrana. Tots tenim un sucre determinat, però depenent dels gens de cada individu tindran GalNAc transferase o Gal transferasa Donant lloc a uns antígens o altres i els diferents grups sanguinis. Els dos al·lels són CODOMINANTS i per tant també podem trobar els dos antígens i és del grup AB *Antígens Complex Major d’Histocompatibilitat (MHC): Antígens que estan en TOTES les cèl·lules nuclears/ Tots els nostres teixits expressen proteïnes amb una regió del genoma molt específica amb un domini MOLT VARIABLE (diferent entre les espècies o individus). Afegint-se sucres diferents a la proteïna (ÚNICS en cada persona) Les meves cèl·lules immune reconeixen el meu MHC, però el d’altres organismes ho detecta com un antigen. Fent rebuig si es tracta de transplant i atacant les cèl·lules Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 TEMA 3: TRANSPORT DE MOLÈCULES A TRAVÉS DE LA MEMBRANA 1.DIFUSIÓ SIMPE I OSMOSI: ✓ La membrana és la barrera impermeable de Ions, molècules grans, molècules petites... ✓ Dins la cèl·lula MAJOR concentració de K+ ✓ Fora la cèl·lula major concentració de Na+ ✓ Aquestes diferències de concentració / Diferència de gradients electroquímics, la utilitzarà com a font d’energia (energia potencial) ✓ 15-30% proteïnes de la MP: participen en transport (específic) DIFUSIÓ SIMPLE: moviment d’un solut a favor de gradient sense despesa d’energia o Ha de ser MOLT PETIT per poder traspassar la bicapa o NO pot tenir CÀRREGA o Si es HIDROFÒBIC passarà més fàcilment / Si es HIDRÒFIL costarà més Ex_ Oxigen: No té càrrega / petit → Pot passar (Tots els gasos poden passar) VELOCITAT DE DIFUSIÓ: o Com major concentració → MÉS ràpid passarà OSMOSI: o L’aigua es mou en funció del gradient del seu solut: (-) → (+) solut per tal de dissoldre o Si les partícules no poden traspassar la mebrana, la membrana pot deixar entrar aigua o sortir de la membrana per tal d’igualar concentracions. I per tant dissoldre la concentració o augmentar- la depenent del medi La glucosa no pot passar la membrana, fem entrar més aigua diluir la concentració dins la cèl·lula *Plasmolisi: quan allibera aigua i es queda sense medi del citosol *Turgència: Quan la cèl·lula reté tanta aigua que els orgànuls s’axafen i la concentració es massa elevada Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 TRANSPORTS DE IONS I BIOMOLÈCULES: o Dos aspectes defineixen el gradient: concentració i càrrega o Transport actiu primari: La proteïna que genera l’energia permet el pas de la molècula o Transport actiu secundari: L’energia la consumeix una altra proteïna, no la que permet el pas de molècules El gradient sempre és ELECTRÒNIC (càrrega) i QUÍMIC TIPUS DE PROTEÏNES DE TRANSPORT: Hi ha proteïnes que participen en transport passiu (deixen passar molècules a favor de gradient sense ATP) i altres en l’actiu (primaris o secundaris depenent de si gasten elles o un altre molècula ATP) PERMEASES: Hi ha de dos tipus: o UNIPORTADORES: Només deixen pas a una sola molècula o COOPORTADORES: poden fer passiu però també participen en el transport actiu secundari. Porten dues molècules: o Cooportadores que fan symport: les molècules sempre van en la mateixa direcció o Cooportadores antiport: les molècules les transporten en direcció contrària Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 PROTEÏNES DE CANAL: Només fan transport passiu. El canal està tancat i no passa res, quan el canal està obert passen les molècules. Poden estar regulades per lligands o potencial elèctric. BOMBES O ATPases: Consumeixen ATP, per tant es tracta de transport actiu primari. Doncs la proteïna encarregada de transportat la molècula és la mateixa que consumeix ATP TRANSPORT PASSIU O DIFUSSIÓ FACILITADA: o Transport a favor de gradient (sense consum d’energia) a través de proteïnes (bidireccional) o No es produeix despesa de energia en forma d’ATP o S’anomena BIDIRECCIONAL, en els dos sentits dependent del gradient (on hi ha + concentració) TRANSPORT PASSIU DE PERMEASES: Proteïnes de transport passiu o És tracta d’un transport SELECTIU, només deixarà a molècules determinades / Ex_ Si es tracta d’una glucosa hi haurà una permeasa determinada per deixar transportar a la glucosa o Per aquest motiu hi ha diversos tipus de permeases específiques depenent de la molècula que hagin de regular la entrada o sortida CARACTERÍSTIQUES DEL TRANSPORT PASSIU DE PERMEASES: o Velocitat elevades o Transport específic (competència): en aquest cas al ser enzims específics si augmenta la concentració disminueix la velocitat del transport. D’oncs hi ha un nombre limitat de permeases i per molt que augmenti la concentració hi ha un límit d’enzim que podran treballar a l’hora i permetre el transport. CINÈTICA ENZIMÀTICA → V.màx quan hi ha saturació´ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 ESTRUCTURA: o Proteïnes integrals de membrana multipas: tenen 12 dominis hidrofòbics (12 hèlix transmembrana) o Els dominis que fan que una permeasa pugui transportar una molècula o un altre són 4 REGIONS que poden ser més variables. Funcionament: Poden tenir tres conformacions diferents: o Oberta part externa / Tancada / Oberta dins de la membrana Només pel fet de que hi hagi més concentració a la part externa farà que els solut s’adhereixin en aquella part de la membrana i passin a l’altre. O de forma inversa: interior→exterior / Les nostres cèl·lules expressen moltes Permeases GLUT1 que incorporen glucosa TRANSPORT PASSIU PER PROTEINES DE CANAL: Hi ha de molts tipus, alguns d’aquests són: o Unions GAP (unions comunicants): Són MOLT abundants en els teixits animals Són conjunts de perforacions que tenim a les membranes, de forma que permet comunicar-se entre cèl·lules de forma molt ràpida. Quan una cèl·lula es contrau, amb les unions GAP permetrà que la resta també realitzin aquest moviment. Es troben en cèl·lules molt properes entre elles. Ex_ cèl·lules musculars o Porines: Són inespecífiques i no són regulalbles, SEMPRE estan OBERTES. Tot el que tingui una mida suficient podran passar. És una proteïna que té els dominis hidrofòbics a la Ex_ Membrana externa dels mitocondris, dels cloroplasts i membranes externes dels bacteris gram negatiu La relació entre aquests orgànuls és el seu origen en la teoria endosimbiont o Aquaporines: Deixen passar l’aigua / Present en cèl·lules que necessiten un pas + ràpid de l’aigua i AUGMENTAR LA PERMEABILITAT Ex_ les cèl·lules vegetals o Canals iònics: Són els més abundants, en totes les membranes i cèl·lules (euc. I proc.) Hi ha canals de Na+, K+, Ca+2, Cl-... Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 CARACTERÍSTIQUES DEL TRANSPORT PROTEÏNES DE CANAL: o Velocitat més elevada que de les permeases ↑↑ (107 -108 ions/s) o El canal NO deixarà passar res mentre no s’obri el canal (permeabilitat transitòria). És a dir, si hi ha una molècula en trànsit passant, cap altre podrà passar a la vegada. Això determina part de la velocitat. o Cinètica enzimàtica  Vmàx (saturació) o Transport específic (competència) HI HA 3 ESTIMULS QUE FAN QUE S’OBRI EL CANAL: ✓ Voltatge: Quan el gradient elèctric canvia s’obren, doncs les membranes cel·lulars tenen potencial elèctric ✓ L’existència d’un lligand: El lligand és un element que quan s’enganxa permet que s’obri el canal Ex_ Els Neurotransmissors permeten obrir canals a la neurona següent per passar l’impuls elèctric ✓ Impuls mecànic: Gràcies a un impuls mecànic com una vibració, permet l’obertura del canal Factors determinants en la selectivitat del transport: mida i càrrega dels ions Exemples de canals de transport passiu: CANALS DE Na+: Quan s’obren queda un pas més estret i hidrofíbic/ Els ions es troben de forma hidratada / La resta de ions NO poden passar (degut a la seva mida) CANALS de K+: En aquest cas juga un efecte de càrrega. En l’estructura hi ha un aminoàcids que quan un ió K+ s’apropa queda CAPTAT pels àtoms de l’obertura. L’allibera de les molècules d’aigua i el potassi passa sol. El canal té la mida exacta per a que els àtoms quedin en contacte amb les molècules d’aigua (del potassi hidratat) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 ESTRUCTURA DELS CANALS IÒNICS: o Hi ha molts tipus diferents amb una estructura proteica similar *Primera foto 4 proteïnes (tetràmer) i segona foto 1 proteïna (monòmer) En cada una hi ha 6 dominis, en totes l’hèlix 4 està ple dels aminoàcids Lys i Arg (tenen càrrega positiva gràcies als aminoàcids). Se’ls anomena sensor de voltatge doncs depenent de la càrrega de la membrana es mourà amunt o avall (obrint o tancant el canal) segons la càrrega. Els canals iònics poden estar TANCAT / OBERT / INACTIUS Si està INACTIVA no es pot ni obrir ni tancar, ho fa el segment inactivador EXCEPCIÓ MOLT IMPORTANT : CANALS DE FUGA DE K+ - Aquests canals no el puc tancar, TENDIRÀ ANAR A L’EXTERIOR (més abundant K+ dins de la cèl·lula) - Si el K+ no para de sortir permet tenir un canvi de potencial dins la membrana (el potencial ve degut a aquesta pèrdua deK+) - La bomba de Na+ i K+ permet la entrada constant de potassi per no perdre el potencial de membrana Resultat: l’exterior de la MP té una càrrega positiva neta respecte a l’interior = potencial de membrana Explicació (+) detallada per entendre: 1) Si s’obren els canals de K+ de la membrana, K+ comença a fluir a favor de gradient a l’exterior. Per cada K+ que surt la cèl·lula per de l’interior una càrrega positiva Queda un lleuger excés de càrrega positiva a l’exterior i negativa a l’interior. 2) Els ions de càrregues oposades es repel·liran entre ells, al establir-se el potencial de membrana dificulta que els ions K+ positius puguin sortir a l’exterior 3) Quan s’arriba a l’estat d’equilibri, potencial de membrana, per cada K+ que surt de la cèl·lula entrarà un altre. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 ELS CANALS IÒNICS I EL POTENCIAL D’ACCIÓ: IMPULS NERVIÓS Totes les nostres cèl·lules, incloses les neurones, tenen potencial de membrana. I les funcions cel·lulars depenen d’aquest potencial. A les neurones arriben senyals elèctrics que tenen relació amb diversos canals iònics, el senyal es transmet de la següent forma: 1. Els canals de Sodi s’obren regulats per lligands. Una vegada obert s’inactiva per evitar la pèrdua de ions. Més endavant tornaran a activar-se quedant tancats i esperant nous lligands per reobrir-se (MOVIMENT UNIDIRECCIONAL). 2. Com Na+ és el ió majoritari a la membrana externa, anirà entrant dins de la cèl·lula fent que el potencial de membrana disminueixi de negatiu a menys negatiu. Fins que trobem una negativitat suficient com per activar els canals iònics regulats per voltatge. ( s’arriba al potencial llindar) 3. Dins d’aquests canals uns s’activen ,més ràpid (Na+) que altres (K+). 4. Passem a tenir canals de Na+ oberts per lligands i canals de Na+ oberts per voltatge, provocant un increment de Na+ prou gran com per despolaritzar la cèl·lula. Canvia el seu potencial de la membrana 5. S’obren els canals de K+ (van més lents) regulats per voltatge. El K+ comença a alliberar-se juntament amb aquells K+ que sempre s’escapen degut als canals de fuga. 6. En aquest petit període de mili segons, s’arriba a un punt de HYPERPOLARITZACIÓ (el nivell de electronegativitat és inferior a l’inicial) 7. Es tanquen els canals regulats per el voltatge i tornem al potencial de membrana amb el canal de fuga de K+ ✓ Així doncs quan diem que es transmet un senyal elèctric parlem d’aquest canvi de potencial en la membrana de la cèl·lula que es transmet des de la neurona inicial en les dendrites (neurotransmissors) fins a la cèl·lula corresponents (ex_ Cèl·lula muscular) ✓ Aquest impuls és UNIDIRECCIONAL, gràcies als canals inactivats L’impuls NO POT retrocedir, doncs té una frontera de canals que queden INACTIVATS que impedeix que reculi. ACTIVAT → S’obre amb lligand → S’inactiva → Es torna a ACTIVAR → Si hi ha presència de lligand torna a OBRIR Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 EL SENYAL ELÈCTRIC FINS AL MÚSCUL: ~ Aquesta despolarització de membrana arriba fins als músculs allà s’hi introdueix un nou canal: CANAL DE CALCI ~ Quan obrim aquests canals Ca+2 entra, doncs sempre està més concentrat a fora que a dintre (ió minoritari). Això és degut a que quan a la cèl·lula hi entra Calci s’activen moltes senyals en cascada (actua com a missatger) ~ La entrada del calci provocarà la exocitosi dels neurotransmissors. Les neurones tenen vesícules amb neurotransmissors (ACETILCOLINA), quan entra calci en les neurones les vesícules es fusionen amb les membranes i el contingut va a parar fora. El senyal permetrà obrir el canal de la cèl·lula veïna (els de sodi regulats per lligands) però en aquest cas en una cèl·lula muscular. RESUM AMB ALTRES PARAULES: Els canals de sodi regulats per acetilcolina (un neurotransmissor) són canals regulats per transmissors químics i són els responsables de la transmissió del senyal elèctric de la neurona fins a la cèl·lula muscular. En el procés de transmissió de senyals neurona-cèl·lula muscular, el calci entra a favor de gradient a través de canals regulats per voltatge dins la cèl·lula nerviosa, això farà que les vesícules amb acetilcolina es fusionin amb la membrana plasmàtica de la cèl·lula nerviosa i així allibera el seu contingut a la clivella sinàptica (l’espai comprès entre la neurona i la cèl·lula muscular) PRROCEDIMENT INICIAL: o Quan els canals de Calci s’obren, aquest tendeix a passar de forma passiva a l’interior de la cèl·lula ( a favor de gradient) o Es genera una despolarització degut a l’augment de Ca+2, igual que succeeix amb els canals de Na+. De forma que s’activen els canals regulats pel voltatge elèctric o S’arriba al potencial llindar i s’activen els canals de potencial de K+ que actuen sempre més tard que Na+ o Quan el Ca+2 de les neurones entra en contacte amb la vesícula fa que s’alliberi el seu contingut a l’espai comprès entre la neurona i la cèl·lula muscular. o Per poder transmetre el contingut de la vesícula, produeix exocitosi i entra dins la cèl·lula muscular a través dels canals habituals de Na+ o El neurotransmissor farà que aquests passin d’estar tancats a oberts, i deixaran entrar el sodi dins la cèl·lula muscular. o S’inicia de nou la DESPOLARITZACIÓ de la cèl·lula, en aquest cas muscular, i s’obren canals de Na+ i tmb de Ca+2 controlats per voltatge COM ES PRODUEIX LA CONTRACCIÓ DE LA CÈL·LULA? o Aquesta despolarització s’estendrà fins arribar a la zona de TÚBULS T o Aquesta zona Ttenen contacte amb les proteïnes del reticle endoplasmàtic (té un nom diferent en cèl·lules musculars anomenat reticle sacroplasmàtic, doncs la seva funció és emmagatzemar Calci) o Quan la despolarització arriba als Tubuls-T, s’obren els canals de Ca+2 d’aquesta membrana i s’allibera Ca+2 al citosol de la cèl·lula (on es troba a nivells mínims doncs és minoritari) o El Ca+2 permetrà la contracció del múscul actuant com a missatger i provocant reaccions en cadena Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 TRANSPORT ACTIU: o Transport en contra de gradient (energia) a través de proteïnes o Transport selectiu (competència i saturació) o Són enzims que duen a terme funcions Transport actiu primari: o La mateixa proteïna consumeix energia en forma de ATP o Reben el nom de ATPases aquestes proteïnes (conegudes com bomba) o Són les proteïnes que treballen en contra de gradient HI TROBEM DIVERSOS TIPUS DE PROTEINES/BOMBES DE TRANSPORT: BOMBES P: necessitem que estiguin fosforitzades (amb fosfats)  bombes Na+/k+  bombes de Ca2+ BOMBES F: Només agafen PROTONS com H+, però funcionen del revés a les del tipus V. En compte de deixar passar H+ en contra de gradient, els deixen passar a favor de gradient  SINTETIZEN ATP  Són les ATP-sintetases BOMBES V: Només poden portar protons de H+  Localitzades en la membrana vacuolar,  Mantenen un pH intern concret dins del vacúol BOMBES ABC: Transporten petites molècules hidrofòbiques fora la cèl·lula BOMBA DE SODI I POTASSI: (TIPUS P) ✓ 1/3 del nostre ATP se’n va a poder fer anar aquestes bombes de la nostra membrana ✓ Present a la MP dels animals ✓ Bomba del tipus P 1. En E1 3 sodis s’enganxen, el potassi no perquè no te afinitat 2. S’adhereix ATP i quan els tres sodis hagin entrat es generarà un canvi en la proteïna qui HIDROLITZARÀ el ATP 3. Un dels fosfats queda adherit a la proteïna, la FOSFORITZA. 4. Provoca canvis de conformació i dona lloc a E2 → la afinitat s’inverteix 5. El K+ passa a tenir afinitat i el Na a no tenir-ne 6. Quan s’adhereixin 2 K+ s’alliberen els tres Na de dins la bomba a l’exterior de la membrana 7. El P que ha donat energia s’allibera per tornar a produir la molècula d’ATP 8. Quan el fòsfor s’allibera es permet la entrada dins la cèl·lula de 2 ions de K+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 Funcions principals bomba de sodi i potassi: o Permeten estabilitzar el volum cel·lular: ~ Forma i volum de la cèl·lula, BALANÇ OSMÒTIC, doncs al entrar i sortir ions també participa en la regulació del volum de la pròpia cèl·lula. o Manteniment del potencial de membrana: ~ Balanç de sortida d’una càrrega positiva cap a fora (Electrogènica, surten 3 K+ i entren 2 Na+) o Control d’altres sistemes de transport actiu ~ En el transport actiu secundari són les encarregades de per exemple deixar sortir en contra de gradient Na+ a l’exterior per poder permetre l’entrada a favor de gradient d’altres molècules BOMBA DE CA + 2 : TIPUS P o Bomba del tipus P S’encarreguen de retirar el calci de l'interior de la cèl·lula per a ajudar a mantenir el gradient d'aquest ió o Present a la MP i R.E (eucariotes) / R.Sacroplasmàtic (cèl·lules musculars) o Treu fora de la membrana 2 Ca+2 per un ATP → Pot ser dels R.Sacroplasmàtic , R.endoplasmàtic o MP o Es important treure el Ca+2 fora de la cèl·lula contra gradient per aturar la contracció cel·lular. ~ Restableix els nivells de Ca+2 del citosol ~ També actuen en el Reticle Sacroplasmàtic de les cèl·lules musculars per retornar el Calci contra gradient d’allà on ha sortit i disminuir aquesta concentració dins del citosol Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 BOMBA H+: Del tipus V: Fan hidròlisi del ATP o Es diuen bombes del tipus V del VACÚOL o Les cèl·lules vegetals són aquelles amb vacúols, però les cèl·lules animals tenim els lisosomes i endosomes o Els endosomes/lisosomes/vacúols tenen un pH ÀCID degut a la seva funció DEGRADATIVA. o Eliminen els H+ del metabolisme cel·lular. Del tipus P: Necessita FOSFAT (P) o Propis en bacteris / fongs / plantes o Responsable de controlar els sistemes de transport secundaris PROTEÏNA MDR1: multidrug resistance 1 (dona resistència a fàrmacs) o Cèl·lules del fetge, intestí, ronyons o Transporta substàncies hidrofòbiques generades en el nostre metabolisme o Elimina toxines a partir de la bilis, llum intestinal o la orina És molt menys específica, consta de 4 dominis i per cada 2 ATP són capaces d’agafar una substància de dins o de la membrana i bombejar-la cap a fora Els fàrmacs tenen un caràcter hidrofòbics per a que puguin travessar les membranes de les cèl·lules Ex_ Tractament del càncer amb quimioteràpia / 40% dels càncer desenvolupen resistència degut a que tenen sobreexpressió la proteïna MDR1. Amb aquesta sobreexpressió expulsen el fàrmac que intenta eliminar a la cèl·lula cancerosa → Degut a que el fàrmac no es específic les cèl·lules cancerígenes sobreviuen i les sanes es van morir PROTEÏNA PfPgh-1: o Bomba ABC; expressió a vacuola digestiva de Plasmòdium Falciparum o La proteïna elimina del vacúol les substàncies de rebuig que ja no pot eliminar i que són hidrofòbiques o. Utilitza la estructura del eritròcit amb la proteòlisi vacuolar (DIGESTIÓ HEMOGLOBINA) Ex: Tractament de la malària: Si els Plasmòdium Falciparum sobre expressen aquesta proteïna permet la eliminació del fàrmac de la cèl·lula. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 3. TRANSPORT ACTIU SECUNDARI O INDIRECTE: - En el transport actiu secundari qui consumeix ATP no fa el treball de transport de la molècula. Els gradients electroquímics creats mitjançant transport actiu primari emmagatzemen energia, que pot alliberar-se a mesura que els ions es mouen una altra vegada pels seus gradients. El TRANSPORT ACTIU SECUNDARI utilitza l'energia emmagatzemada en aquests gradients per a MOURE ALTRES SUBSTÀNCIES CONTRA ELS SEUS PROPIS GRADIENTS. Procediment: 1) La primera molècula passa a favor de gradient: ~ Si es una cèl·lula animal el ió que passarà a favor de gradient és el Sodi (Na+) ~ Si es una cèl·lula vegetal serà un PROTÓ H+ a favor de gradient 2) Les bombes intentaran tornar a regular el potencial de membrana i es generarà un gradient. 3) Aquesta energia serà emprada per altres proteïnes per permetre la entrada de la molècula En el transport actiu secundari, les dues molècules transportades poden moure's en la mateixa direcció) o en direccions oposades: o SIMPORT: Quan es mouen en la mateixa direcció o ANTIPORT: Si es mouen en direccions oposades Ex_ SIMPORT Na+ GLUCOSA: o Aquesta permeasa ha d’agafar 2 sodis per permetre captar UNA glucosa o La glucosa entra dins la cèl·lula en contra de gradient o Les microvellositats permeten MAJOR superfície d’absorció i posar (+) permeases que permetin agafar sodi a favor de gradient i agafar glucosa en contra de gradient o Per després deixar anar la glucosa podrem utilitzar una proteïna simple (GLUT) Podran moure’s les proteïnes GLUC? Podrà lliscar lateralment, però nom moure’s de la part externa a interna o inversa. Doncs les unions estretes HO IMPEDEIXEN Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 Ex_ ANTIPORT Na+ i Ca+2: o Gasta 3 Na+ per cada Ca+2 o Les podem emprar per alliberar el Calci i ATURAR les contraccions musculars Ex_ ANTIPORT DE Na+ i H’: o Elimina H+ del metabolisme cel·lular o Regula el pH de dins les cèl·lules *Enllaçant amb la bomba de sodi i potassi: en aquest apartat podem veure que es compleix la 3ra característica de la bomba de sodi i potassi. La qual ens indica que manté altres sistemes de transport actius, els explicats en aquests punts que requereixen d’alliberar Na+ en contra de gradient Imatge que relaciona el transport actiu secundari amb les bombes de Na+2/K+ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 TEMA 4: MATRIU EXTRACEL·LULAR I FUNCIONS PRINCIPALS 1) LA MATRIU EXTRACEL·LULAR EN ELS ANIMALS: 1.1 CARACTERÍSTIQUES I FUNCIONS PRINCIPALS: Introducció matriu extracel·lular dels animals: La major part de les cèl·lules animals segreguen materials cap a l’exterior de la membrana plasmàtica, donant lloc a una COMPLEXA RED de PROTEÏNES i CARBOHIDRATS coneguda com MATRIU EXTACEL·LULAR 1) El seu component principal: o Proteïnes estructurals fibroses: COL·LAGEN i ELASTINA o Component NO fibril·lars: GLICOSAMINOGLICANS, PROTEOGLICANS, GLICOPROTEINES 2) En el cas dels COL·LAGENS, aquests estan modificats amb carbohidrats i una vegada segregats donen lloc a llargues fibres conegudes com FIBRIL·LES DE COLAGEN 3) Les proteïnes fibril·lars s’agrupen i uneixen amb PROTEOGLICANS que tenen cadenes de carboni. Funcions principals Funcions ESPECIALITZADES SUPORT ESTRUCTURAL: FILTRATGE (glomèruls ronyó): o Forma: Manté unides les cèl·lules dels teixits i els o La filtració té lloc en petites unitats dels teixits dels òrgans ronyons anomenades nefrones, on hi ha els o Propietats mecàniques: elasticitat, rigidesa, re- GLOMÈRULS (petit cabdell de capil·lars sangui- sistència a la compressió i tracció... nis). En les nefrones es produeix un intercanvi REGULACIÓ PROCESSOS CEL·LULARS: de substàncies químiques a mesura que es filtra o Contribueix en processos de divisió, diferencia- la sang i surten les deixalles que es dilueixen ció, migració... amb aigua i surten al sistema urinari. o Permet la difusió de substàncies, la migració de ADHESIÓ (múscul llis) cèl·lules i engloba, és a dir, genera una o Al teixit epitelial les cèl·lules s'uneixen entre elles estructura hidratada per a què es puguin moure de forma que no pugui travessar cap molècula totes les molècules RESISTÈNCIA (tendons), etc... Variacions depenent del tipus de teixit: En els TEIXITS EPITELIALS les cèl·lules estan estreta- ment unides entre si formant làmines. La matriu extracel·lular se situa PER SOTA DE LES CÈL·LULES EPITELIALS formant una capa prima anomenada LÀMINA BASAL. El TEIXIT CONJUNTIU suporta i relaciona altres teixits, estructures i òrgans. És l’esquelet de l’organisme. Està integrat per cèl·lules i la matriu extracel·lular Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 1.2 COMPOSICIÓ PRINCIPAL: La MATIU EXTRACEL·LULAR en el cas dels animals està formada per 2 components principals: GLUCOSAMINOGLUCANS (GAGs): LLARGS POLISACÀRIDS LINEALS formats per unitats de disacàrids repetides. Sovint estan units a PROTEÏNES per formar PROTEOGLUCANS. Formen una ESTRUCTURA HIDRATADA GELATINOSA que proporciona resistència a forces compressives PROTEÏNES FIBROSES: ✓ Funció estructural: COL·LAGEN I ELASTINA (proporcionen elasticitat i resistència a forces tensores) ✓ Funció d’adhesió: FIBRONECTINA I LAMININA (proporcionen adhesió cèl·lula-matriu) A) GAGS / GLUCOSAMINOGLICANS TIPUS PRINCIPALS DE GAGs: » ÀCID HIALURÒNIC: mai forma proteoglicans, es sintetitza en la superfície cel·lular per enzims ~ Dona elasticitat, resistència i lubricació » CONDROITIN SULFAT / DERMATAN SULFAT : ~ Tots dos derivats del N-acetil-galactosamina » HEPARINA / HEPARAN SULFAT ✓ SI poden formar Proteoglicans ▪ La heparina actua com ANTICOAGULANT de la sang (antitrombòcit) ✓ Sintetitzen al RE o al AG per ▪ L’heparan sulfat és un component principal de la làmina basal exocitosi » QUERATAN SULFAT ▪ Molècules GRANS, altament hidratades que actuen com amortiguadores CARACTERÍSTIQUES EN COMÚ: Totes tenen grup AMINO Presència de grups COO- (carboxil) i SO3- (sulfat) Son HIDROFÍLICS → Atrauen cations Na+ i per tant fan pressió de turgència Formen cadenes + rígides → Fan extensions i guanyen volum → Actuen com forces compresores Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 TIPUS PRINCIPALS DE PROTEGLICANS QUE PODEN FORMAR: Aggrecan: GRANS proteoglicans ubicats al CARTÍLAG Betagylcan: Es troben a la SUPERFÍCIE CEL. I la MATRIU / Estimulen el sistema immunitari Decorin: MATRIU EXTACEL·LULAR i en el TEIXIT CONJUNTIU / Participa en factors de creixement Perlecan: LÀMINA BASAL / Manté la seva integritat Syndecan-1: Participa com PROTEÏNA INTEGRAL DE MEMBRANA DIFERÈNCIES ENTRE PROTEGLICANS i GLICOPROTEÏNES: SÍNTESI DE PROTEGLICANS: Els proteoglicans estan formats per centenars de cadenes de glúcids llargues i no ramificades (glucosaminoglucans) unides per un eix proteic de longitud variable. Els GAGs s’uneixen a la proteïna mitjançant enllaços covalents O-N al grup amino de l’aminoàcid, formant enllaç O-glicosídic 1) Les proteïnes principals són sintetitzades als RIBOSOMES del RE RUGÓS. 2) Quan la proteïna arriba a l’aparell de Golgi se li uneixen els GAG: ~ Es produeix la GLICOSILACIÓ i elongació de la cadena 3) A continuació es dona lloc a l’exocitosi mitjançant una vesícula excretora forma a l’aparell de Golgi. 4) D’aquesta manera aquest proteoglicà quedarà a la matriu extracel·lular 5) Alguns proteoglicans però, formaran part de la membrana plasmàtica gràcies a que la seva part proteica conté seqüències d'aminoàcids hidròfobs que s'insereixen entre les cadenes d'àcids grassos de la membrana Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 EXEMPLES_ CO- RECEPTORS Sindecan actuava com una PROTEÏNA INTEGRAL de membrana: CO-RECEPTOR: s’encarrega de facilitar el reco- neixement de lligands i iniciar processos biolò- gics El proteoglicà Aggrecan (prot+GAGs) i l’Àcid CARTILEG Hialurònic (GAG) consituteixen el que es coneix com CARTÍLAG Teixit ferma però flexible que recobreix ossos i articulacions B) PROTEÏNES FIBROSES: AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL: COL·LAGEN I ELASTINA COL·LAGEN: Constitueix el 25% de la massa dels mamífers (pell, ossos, tendons) Proporciona resistència (forces tensores) 40 tipus de diferents cadenes ALPHA en els vertebrats → Diferents TROPOCOL·LAGENS ~ El col·lagen està format per una proteïna precursora anomenada tropocol·lagen ~ Està format per tres cadenes polipeptídiques anomenades cadenes alfa ~ Formen un hèlix de col·làgen ~ En cada volta d’hèlix es repeteix una seqüència de tres aminoàcids: Gly-X-X ( X i Y varien segons el tipus de cadena). Destaquen principalment els següents col·làgens: TIPUS CARACTERÍSTICA DISTIBUCIÓ EN TEIXITS I Tipus fibril Major part dels teixits connectius II Tipus fibril Cartílag IX S’associa amb les fibrils II Cartílag sobre la superfície de fibril·les de col·lagen II VI S’associa lateralment amb les fibrils I Tendons IV Forma una red ramificada Membranes basals Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 COL·LAGENS FORMADORS DE FIBRIL·LES: I i II 1) Les cadenes de col·lagens es formen el reticle endoplasmàtic co-traducciónalment (entren el reticle endoplasmàtic mentre un ribosoma les tradueix). 2) Les cadenes s’hidroxilen quan s’afegeixen grups OH entre Lysines i Prolines seleccionades. 3) Les cadenes es glicosilen quan s’afegeixen alguns glúcids a canvi del grup OH de les Lysines. 4) Tres cadenes d’aquestes (cadenes pro-alfa) formaran una hèlix entre elles creant-se ponts disulfur entre els ex- trems -COOH de les cadenes. 5) L’extrem N-terminal es plegaran formant la hèlix Això dona lloc a la molècula de procol·lagen. 6) Es forma una vesícula secretora amb la molècula dins que viatjarà fins a l’exterior de la cèl·lula. 7) Una vegada tenim la molècula de procol·lagen fora a la cèl·lula, una PEPTIDASA PROCOL·LAGEN tallarà els PROPÈPTIDS de la molècula col·lagen. ~ Els propèptids separats guien formació procol·lagen. ~ Impedeixen formació fibril·les dins cèl·lula 8) Es formaran enllaços covalents que determinaran la resistència de les fibril·les. 9) Això acabarà formant una fibril·la de col·lagen d’entre 10 i 300 nm de 10) Les fibril·les de col·lagen s’uniran per formar una fibra de col·lagen (d’entre 0,5 i 3 μm de gruix) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 COL·LAGENS ASSOCIATS A FIBRIL·LES: VI i IX Són MÉS flexibles gràcies als 1-2 dominis NO helicoidals En aquest cas, NO PERDEN els PROPÈPTIDS TERMINALS i per això NO poden formar FIBRIL·LES a) TENDONS: en els tendons trobem col·lagen tipus VI de manera que manté els propèptids terminals i polimeritza lateralment formant teixits amb el col·lagen de tipus I com els tendons b) CARTÍLAGS: Els col·làgens de tipus 9 (IX), en el cartílag perden un parell de dominis d’estructura helicoidal i manté el pèptid amino-terminal unint-se fibril·les de tipus II COL·LAGENS FORMADORS DE XARXES: IV Format per tres hèlix alfa i els propèptids que no s’eliminen. Presenta un domini globular a l’extrem C-terminal té la funció d’unir (cèl·lules musculars), separar (les cèl·lules de l’epiteli de la resta) o filtrar (segons la mida en els glomèruls del ronyó) 1) Els monòmers s’ajunten pel cap formant dímers a través del domini globular de l’extrem C-terminal. 2) Aquests dímers s’associen lateralment mitjançant els dominis de la triple hèlix que formen xarxes laminars. 3) Aquesta xarxa crear una monocapa. 4) Els extrems N-terminals es projecten per sobre i per sota del pla de la xarxa laminar. 5) Això causa la formació d’enlla- ços covalents a través de les cues N-terminals, que formen un con- junt de xarxes laminars estratifi- cades (diferents monocapes per multicapa). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 ELASTINA: Proporciona elasticitat (com als lligaments). És una proteïna hidrofòbica semblant al col·lagen i molt rica en Gly i Lys. És secretada a l’espai extracel·lular on forma enllaços covalents intermoleculars i intermoleculars per donar lloc a la DESMOSINA. PERCUSSOR→ TROPOELASTINA formada per: ~ Llargs segments helicoïdals rics en Gly. Són els responsables de les propietats elàstiques i del plegament en espiral de la molècula. ~ Entremig conté segments curts no Helicoidals rics en Lys que actuen com a punts d’unió entre les diferents cadenes d’elastina PROTEÏNES FIBROSES AMB FUNCIÓ ADHESIVA : FIBRONECTINA I LAMININA o Són proteïnes amb múltiples dominis d’unió altres molècules de la ME FIBRONECTINA ✓ Hi ha un gen que la codifica, però com a resultat de el splicing alternatiu pot traduir- se en 20 isoformes diferents ~ Existeixen 20 cadenes diferents en funció de les necessitats del teixit ✓ És un dímer que consta de dos monòmers reunits pels seus extrems carboxils amb ponts disulfur. Presenta sis dominis especialitzats en unions a diferents molècules ✓ S’uneix al col·lagen mitjançant un d’aquests dominis i a través d’un altre s’uneix amb l’heparina (anticoagulant) És el pèptid més comú responsable de l’adhesió de les cèl·lules a la ME 1) Quan es desenvolupa tensió entre la cèl·lula i la matriu, aquesta es transmet des de la matriu fins el citoesquelet. 2) Això passa perquè la fibronectina està unida (mitjançant el domini especialitzat) amb el col·lagen de la ME i al domini extracel·lular de la integrina. 3) Alhora, el domini intracel·lular de la integrina està unit als filaments d’actina. 4) D’aquesta manera la integrina transmet la tensió sense necessitat de desenganxar-se INTEGRINA= Les Integrines són els receptors que uneixen la cèl·lula i els teixits del voltant Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9268022 LAMININA: ✓ Es localitza a la làmina basal, que sintetitzen els epitelis. ✓ És una GRAN GLUCOPROTEÏNA. ~ Consta de tres pèptids units entre si per ponts disulfur. ✓ Té DIVERSOS DOMINIS: ~ Uns s’uniran a les integrines, per tant a la ME ~ Uns altres s’uniran a glucoproteïnes o proteoglucans, que serviran per unir-se al col·lagen... ✓ Pot presentar 45 isoformes diferents (combinacions alfa, beta, gamma...) 1.3 COMUNICACIÓ CEL·LULA – MATRIU EXTRACEL·LULAR: La cèl·lula es pot comunicar amb la matriu extracel·lular, i actua com un mecanisme recíproc Donen informació des de: ~ Síntesi, modificació i renovació matriu extracel. ~ Propagació senyals a altres cèl. del teixit ~ Informació sobre polaritat, diferenciació, proliferació, moviment... a) CÈL·LULA-MATRIU: