Biologia Cel·lular: Membrana Plasmàtica

Un gran proteoglicà que es troba a la matriu del cartílag.

Un tipus de proteoglicà que es troba a la superfície cel·lular i la matriu extracel·lular.

La membrana plasmàtica envolta la cèl·lula, delimitant el seu interior de l'exterior.

La membrana plasmàtica és flexible, permetent moviments i canvis de forma a la cèl·lula.

La membrana plasmàtica controla el pas de substàncies entre l'interior i l'exterior de la cèl·lula, actuant com una barrera selectiva.

La membrana plasmàtica alberga diverses proteïnes amb funcions enzimàtiques, permetent una gran varietat de reaccions metabòliques.

La membrana plasmàtica s'uneix amb el citoesquelet, altres cèl·lules i receptors, establint un pont de comunicació i interacció.

Quan la permeabilitat de la membrana disminueix, es torna més difícil que les molècules passin a través d'ella.

Un augment d'estabilitat en la membrana significa que és més resistent a canvis o deformacions.

Microdominis lipídics són regions petites i especialitzades a la membrana cel·lular que contenen alt nivell de colesterol i esfingomielina.

Els microdominis lipídics permeten una organització específica de les molècules a la membrana, ajudant a controlar la seva funció.

La presència de lípids saturats en els microdominis li dóna a la membrana una major gruix i la fa menys fluida.

La làmina basal és una capa fina situada per sota de les cèl·lules epitelials que forma part de la matriu extracel·lular.

La matriu extracel·lular és un component del teixit conjuntiu que proporciona suport i estructura als teixits, estructures i òrgans.

El teixit conjuntiu actua com a esquelet de l'organisme, donant suport i connectant els diferents teixits.

Els glucosaminoglicans (GAGs) són llargs polisacàrids lineals formats per unitats de disacàrids repetides.

Els proteoglicans són molècules formades per la unió de GAGs a proteïnes.

Els canals iònics són proteïnes que permeten el pas d'ions a través de la membrana cel·lular. Estan formats per subunitats proteiques que s'uneixen per formar un canal.

Els canals iònics es poden trobar en tres estats: obert, tancat o inactiu.

Els canals iònics depenent del voltatge s'obren o es tanquen en resposta a canvis en el potencial elèctric de la membrana cel·lular.

L'hèlix 4 dels canals iònics depenent del voltatge té aminoàcids amb càrrega positiva que actuen com a sensor de voltatge.

El segment inactivador d'un canal iònic depenent del voltatge impedeix que el canal s'obri quan està en estat inactiu.

Els canals de fuga de potassi (K+) són canals iònics que no es poden tancar i permeten un flux constant de K+ cap a l'exterior de la cèl·lula.

La bomba de sodi-potassi (Na+/K+ ) transporta constant potassi cap a l'interior de la cèl·lula per compensar la pèrdua de K+ a través dels canals de fuga.

Els canals de fuga de K+ i la bomba de sodi-potassi treballen conjuntament per mantenir un potencial de membrana estable en la cèl·lula.

Quan la concentració d'una substància és diferent a banda i banda d'una membrana, s'estableix un gradient. Aquest pot ser químic (diferència de concentració) o elèctric (diferència de càrrega).

El transport actiu és un tipus de transport de membrana que requereix energia per moure molècules en contra del seu gradient (des de l'àrea de baixa concentració a l'alta concentració).

El transport actiu primari utilitza l'energia proporcionada per l'hidròlisi de l'ATP per transportar directament les molècules en contra del seu gradient.

El transport actiu secundari utilitza l'energia emmagatzemada en un gradient químic o elèctric per transportar molècules en contra del seu gradient.

Les permeases són proteïnes de membrana responsables del transport de molècules a través de la membrana.

Les uniportadores són un tipus de permeasa que transporten una sola molècula alhora.

Les cooportadores són un tipus de permeasa que transporten dues o més molècules alhora.

La plasmolisi és el procés en què les cèl·lules vegetals perden aigua i es contreuen a causa d'un ambient hipotònic.