UT 7 Seguretat i salut en el treball PDF
Document Details
Uploaded by StylizedGhost
Francesc de Borja Moll Centre Integrat de Formació Professional
Tags
Related
- NTP 603: Riesgo psicosocial (PDF)
- 2º Ciclo Formativo por Oficio en Prevención de Riesgos Laborales PDF
- Curs bàsic de prevenció de riscos laborals PDF
- Unidad 1 Cumplimiento de las normas de prevención de riesgos laborales y protección ambiental PDF
- Temario PRL (Marzo 2017) PDF
- UF 1: Introducció a les xarxes locals PDF
Summary
This presentation discusses workplace safety and health, covering basic concepts of prevention, risks associated with work environments, and various agents. It includes specific examples and details regarding areas such as spaces, equipment, and physical, chemical, and biological agents.
Full Transcript
UT 7 Seguretat i salut en el treball Formació i Orientació Laboral ,.,, Francesc de Borja Moll Centre lntegrat de Formació Professional www.cifpfbmoll.eu C/ Caracas. 6 - 07007 - PALMA Tel. 97 1278150 cifpfrancescdeborjamol [email protected] FORMACIÓ ~ PROFESSIONAL I L L ES BALEARS Prevenció de riscos lab...
UT 7 Seguretat i salut en el treball Formació i Orientació Laboral ,.,, Francesc de Borja Moll Centre lntegrat de Formació Professional www.cifpfbmoll.eu C/ Caracas. 6 - 07007 - PALMA Tel. 97 1278150 cifpfrancescdeborjamol [email protected] FORMACIÓ ~ PROFESSIONAL I L L ES BALEARS Prevenció de riscos laborals Danys a la salut Espalsde treball: locals Agents físics l lnstal-ladons Equips de treball Agents químics Agents biológics Carrega física MP Carrega mental AT Estrés Dep ressió Burnouto síndrome del cremat Continguts 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. El treball i la salut Conceptes bàsics de prevenció Riscos derivats dels espais i equips de treball Agents físics Agents químics i biològics Riscos ergonòmics i psicosocials Accident de treball Tasques La Maria treballa en una perruqueria i esta molt satisfeta amb la seva feina. Li encanta parlar amb els clients i sentir que queden contents amb la seva sat que una mala organització del treball o adoptar una postura inadequada pogués ser perjudicial. de les quals fins i tot ella mateixa no sabia que te- La Maria s'adona de la importancia de la prevenció de riscos laborals i recorda el savi refrany popular: «més val prevenir que curar». nia; tanmateix, també ha descobert que ha de tenir Qué aporta el treball a les persones, en beneficia o en perjudica la salut? Qué significa «més val prevenir que curar»? Es pot aplicar al món laboral? Com pot la Maria prevenir una irritació de la pell per contacte amb productes químics? imatge. Ha desenvolupat moltes habilitats, algunes molta cura, jaque a la feina hi ha presents altres factors danyosos pera la salut. Alguns ja els coneixia, com ara possibles al·lérgies als tints o irritacions de la pell prodüides per certs productes químics; en canvi, n'acaba de descobrir d 'altres: mai havia pen- 1. El treball i la salut Treball Salari Amics Autorealització Salut Negatiu Riscos per a la salut 2. Què s’entén per salut? La OMS diu que salut és un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties. Aquesta definició inclou tres aspectes: - La salut física: referida a la integritat corporal. La salut psíquica: indicativa d’un equilibri emocional. La salut social: referida al benestar respecte a les relacions amb els altres. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) És una organització que pertany a les Nacions Unides. El seu objectiu és aconseguir que tots els pa·1·sos del món puguin gaudir del grau maxim de salut que es pugui assolir. 2. Conceptes bàsics de prevenció La Llei de Prevenció de Riscos Laborals defineix els conceptes bàsics: - Risc laboral: és la possibilitat que el treballador pateixi un determinat dany com a conseqüència de les condicions en les quals duu a terme el seu treball. Risc laboral greu i imminent: és aquell que és molt probable que es produeixi en un futur immediat i pot comportar un dany greu per a la salut dels treballadors. Condició de treball: és qualsevol característica laboral que pugui influir de manera important en la generació de riscos per a la seguretat i la salut del treballador. Condicions de treball Les característiques generals dels locals i instal·lacions. Els equips de treball: maquinària, eines, estris. Agents físics: soroll, vibracions, radiacions, temperatura, il·luminació. Agents químics: substàncies tòxiques, pols en suspensió, etc. Agents biològics: virus, bacteris, fongs i protozous. Els procediments per utilitzar i manipular aquests agents. L’organització i ordenació del treball. I qualsevol altra característica del treball que generi riscos. Activitats prevenció 1. Explica el significat dels següents conceptes relacionats amb la prevenció de riscos laborals: - Salut: Risc laboral: Risc laboral imminent: Condició de treball: 2.- Assenyala 3 exemples ambientats en el món laboral per a cadascun dels casos següents: ▪ Malestar físic: ▪ Malestar mental: ▪ Malestar social: 3.- Posa 6 exemples de condicions de treball que generin riscos laborals. 3. Riscos derivats dels espais i equips de treball 3.1 Els llocs de treball Es consideren llocs de treball les àrees del centre de treball, edificades o no, en les quals els treballadors han de romandre o a les quals puguin accedir per raó de la seva feina. S’inclouen els locals, passadissos, escales, vies de circulació, lavabos, vestidors, menjadors, zones de descans i locals de primers auxilis. Per exemple: caigudes al mateix nivell, caigudes a diferent nivell i cops contra objectes. Superficie lliure en locals de treball: 2 m 2 per treballador -1-~ Volum lliure en locals de treball: 10 m 3per treballad r Estructurals Han d'estar dissenyats d'acord amb l'ús que tindran, amb la solidesa i resistencia adequades. Han de permetre als treballadors realitzar l'activitat sense riscos pera la seva integritat i en condicions ergonomiques acceptables. Les dimensions mínimes són: Dimensions Els terres Les escales i baranes - Tres metres d'altura lliure, redu'ibles a 2,5 metres en el cas de locals comercials, serveis, despatxos i oficines. - Dos metres quadrats de superficie lliure per treballador. - Deu metres cúbics no ocupats per treballador. Han de ser fi xos, esta bles i no rell iscosos, sense irregularitats i sense pendents peri liosos i de facil neteja. - Escales: amplada mínima d'1 m (excepte servei, 55 cm). Esglaons tots iguals. Petjada: 23-36 cm. Contrapetja: 13-20 cm. Saranes en costats oberts: al~ada mínima de 90 cm. Passamans si l'amplada és més gran d'1,20 metres. Si l'amplada és inferior a 1,20 m i a banda i banda estan tancats, un almenys amb passamans. Han d'estar lliures de tots els obstacles i desembocar a !'exterior el més directament possible. Les portes i el recorregut d'evacuació han d'estar senyalitzats i amb il· luminació de seguretat. Vies, sortida i evacuació Les portes d'emergencia han d'obrir cap a !'exterior i no han d'estar tancades amb clau. Es prohibeixen portes corredisses o giratories. Am plada mínima de les portes de 0,80 m i la deis passadissos d'1 m. Riscos i efectes Les caigudes de persones al mateix o a diferent nivel!, atropellaments, caiguda d'objectes, despreniments i esfondraments, cops i talls. Mesures preventives Una adequada construcció de les instaHacions, dimensions apropiades deis espa is que permetin rea litzar el treball comodament, manteniment de les instal·lacions, senyalització de seguretat i ordre i net eja. 3.2 Equips de treball Definició: qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació que s’utilitza a la feina. Per tant, considerem equips de treball des d’una màquina industrial fins a l’ordinador o l’assecador a una perruqueria. Mesures preventives - Equips de treball amb distintiu CE i disseny apropiat. - Maquines dotades d'equipament de resguards i dispositius de seguretat en parts móbils. - Emmagatzematge i manteniment adequat de l'equipament i ús deis aparells seguint les instruccions deis fabricants. - lnformació i formació del treballador sobre el seu ús, risc i mesures de prevenció i protecció, ús d'EPI apropiats. 4. Agents físics 4.1 El soroll Dificulta l’activitat laboral i pot produir danys en l’aparell auditiu (hipoacúsia o sordesa) i alteracions psicològiques, com la falta de concentració, distraccions, cansament i agressivitat. ELS NIVEL LS SONORS dBA Les conseqüencies molestes del soroll 140 Depenen dels factors següents: 120 La intensitat o el volum, que es mesura en decibels (dB): 130 110 - El nivell de decibels A es calcula considerant que el treballador esta exposat a aquest tipus de soroll diariament. 100 - El nivell de decibels C mesura els pies d 'intens itat als quals es pot arribar en un moment donat. 70 La freqüencia: determina que el to sigui agut o greu. Es mesura en hertzs (Hz). La durada: el soroll pot ser continu, discontinuo d'impacte (sobtat i inesperat). CO UNICACJO QUASI IMPOSSI E 4~ ¡(¡ ,_:, 90 S'HAO'Al~ LAYEUPER COMUNICAR-SE 80 60 50 ~ COMU ICACJO POSSI LE 40 30 20 10 o ' ~ COMUNICACJO FAcl. Mesures de prevenció i protecció Escollir els equips de treball que generin el menor soroll possible i realitzarne el manteniment adequat. Afüar o insonoritzar les maquines emissores del soroll o els locals on es trobin, mitjarn;ant tancaments o recobriments, col-locant-hi pantalles antiacústiques o revestiments absorbents del so. Proporcionar equips de protecció individual, com ara taps, cascos antisoroll, orelleres, etc. Organitzar el treball de manera que es redueixin el temps i la intensitat de l'exposició, etc. Fer controls medies periodics. 4.2 Les vibracions Són moviments oscil·latoris que en entrar en Les vibracions contacte amb el cos humà poden provocar efectes El nombre de vegades que es produeix negatius. una osciHació per segon es diu freqüenLes vibracions poden produir els següents danys: - - Si es transmeten a l’interior del cos humà a través de la mà o el braç, provoquen inflor i dolors als ossos a les articulacions de les mans i braços. Si afecten a tot el cos, especialment la columna vertebral, ocasionen lumbàlgies, trastorns musculoesquelètics, pinçaments discals, deformacions òssies o artrosi. cia i es mesura en hertzs (Hz). A'illar la maquina o l'eina per impedir la propagació de l'ona vibratoria (s 'utilitzen elements elastics que actuen a manera de filtre). Emprar materials amortidors com el cautxú. Limitar el temps d'exposició a les vibracions. Fer servir equips de protecció individual, com ara canelleres , cinturons lumbars, roba encoixinada , calc;at a'illant o guants antivibracions. 4.3 Les radiacions ionitzants i no ionitzants Radiacions ionitzants Radiacions no ionitzants Són molt potents i perilloses; entre aquestes hi ha els raigs X, els raigs gamma, les partícules a i ~ i els neutrons. Són menys perilloses que les ionitzants; entre aquestes hi ha els camps electrics, la radiofreqüencia , les microones, S'utilitzen per produir energia, esterilitzar aliments i realitzar diagnóstics i tractaments medies. Són molt freqüents en l'actualitat, a causa de l'auge de Possibles efectes nocius: sistemes de telecomunicacions, sales de soldadura, raigs UVA o aparells laser. lmmediats: nausees, vómits, diarrees, perdua de cabells. A llarg termini (cancer, esterilitat i malformacions genetiques). els infraro jos, els ra igs ultraviolats i els raigs laser. productes electrónics: forns microones, assecadors, Efectes nocius: ocasionen cremades , lesions oculars i de pell; poden afectar els sistemes nerviós i circulatori i l'aparell digestiu. Senyalitzar les zones de risc. L Perill radiacions ionitzants Vigilar i controlar les zones d'exposició, tenint en compte el temps d'exposició. Col·locar barreres de protecció entre les fonts de radiació i les persones. Utilitzar equips de protecció individual per protegir les diferents parts del cos: ulleres, pantalles amb filtres especials, calc;at i roba de treball adequats. Fer controls medies periodics. ( ) 1 [ Perill radiacions no ionitzants ] 4.4 Temperatura i humitat ambient emperatura Treballs sedentaris: entre 17 i 27 ºC. Treballs lleugers: entre 14 i 25 ºC. Humitat Entre el 30 i el 70 %, excepte als locals on hi hagi riscos per electricitat estatica, en els quals el límit inferior ha de ser del SO %. Efectes nocius: una temperatura adequada pot provocar des de simples refredats o deshidratacions fins a hipotèrmies i cops de calor que comportin pèrdua de consciència, lesions cerebrals o, fins i tot aturades cardíaques. 4.5 Il·luminació La normativa de prevenció exigeix unes condicions mínimes d'il·luminació en funció del ti pus de treball i de l'area o local de treball: Lloc de treball IHuminació mínima (lux) El lumen (lm) mesura la quantitat de llum que emet una font lluminosa. El lux (lx) és la il·luminació produ'i'- da per 1 lumen en 1 m 2 de superfície. L'instrument de mesura és el luxímetre. Zones on s'executin tasques amb exigencies visuals: Molt altes (joieria, confecció , electronica, etc.) Unitats de mesura 1000 Altes (oficines, aules, tallers mecanics, etc.) 500 Moderades (magatzems, estampació, etc.) 200 Baixes (garatges, diposits, etc.) 100 Vies de circulació d'ús habitual: passadissos, entrades so Vies de circulació d'ús ocasional 25 Com a regla general, les condicions adequades d’il·luminació són les següents: - - - Preferible il·luminació natural enfront de l’artificial. Aquesta ha de ser complementària a la natural. Ha de ser uniforme i d’una intensitat adequada, que no produeixi brillantors, reflexos ni enlluernaments. Depenent del tipus de treball s’aconsella llum general, localitzada o totes dues: - General: la llum es reparteix uniformement sobre tota la superfície de treball. Localitzada: la llum es dirigeix sobre una zona concreta. Activitat riscos físics 1. Indica exemples d'accidents de treball que poden ocasionar una carretilla elevadora, gotes d'oli escampades per terra, unes escales sense barana, una zona amb el sostre baix (una alçària d’1,70 m). 2. Quines condicions de temperatura i humitat hi ha d’haver en els llocs de treball següents: en una oficina, en una fusteria on es fan tasques de martelleig, en els treballs d’enguixada, per a un conductor de taxi o un mosso de magatzem que carrega pes moderadament? 3. Indica el nivell d'il·luminació mínim requerit per a cadascun dels treballs següents: ▪ Al taulell d'una empresa de venda de productes electrònics: ▪ Al taller d'una joieria: ▪ Al vestíbul d'entrada a l'empresa: 5. Agents químics i biològics 5.1 Agents químics Els agents químics perillosos són els que poden representar un risc per a la seguretat i salut dels treballadors a causa de les seves propietats i de la manera en què s’utilitzen o es troben presents en el lloc de treball. Agents químics perillosos L'exposició crónica i reiterada a productes químics perillosos pot alterar la salut Substancies o preparats perillosos VLA Els seus efectes es mesuren pels valors límit ambiental (VLA) i depenen de dos factors: Del nivell de concentració, és a dir, la quantitat de substancia que hi ha en l'ambient Del temps d'exposició a l'agent contaminant Agents químics classificats com a substancies o preparats perillosos Explosius Líquids comburents Líquids inflamables Perill per aspiració Explosius. Els que, f ins i tot en absencia d'oxigen, poden detonar o deflagrar rap idament i, sota l'efecte de la calor, exploten. lrritants. Substancies i preparats no corrosius que, en contacte breu, prolongat o repetit amb la pello les muco ses, poden provocar una reacció inflamatoria. Comburents. Els que, en entrar en contacte amb altres substancies (especialment ambles inflamables), produeixen una reacció fo rtament exotérmica (reacció química que despren calor). Sensibilitzats. Poden ocasionar una reacció d'hipersensibilitat, de manera que una exposició posterior a aquesta substancia o preparat doni lloc a efectes negatius característics. Inflamables. Substancies i preparats que cremen a una temperatura ba ixa. Carcinógens. Poden produir cance r o augmentar-ne la freqüencia. Tóxics. Els que, per inhalació, ingestió o penetració cutania en petites quantitats, poden provocar efectes aguts o crónics i fins i tot la mort. Mutagenics. Poden produir alteracions genetiques hereditaries o augmentarne la freqüencia. Nocius. Els que, per inhalació, inges tió o penetració cutania , poden provocar efectes aguts o crón ics i f ins i tot la mort. Tóxics per a la reproducció. Poden produir efectes negatius no hereditaris en la descendencia, augmentar la freqüencia d'aquest s trastorns o afectar de manera negativa la capacitat reproductora. Corrosius. En entrar en contacte amb teixits vius, poden destruir -los. Perillosos per al medí ambient. Poden representar un perill immediat o a llarg termini. Toxicitat aguda lrritació cutania Corrosió cutania Perillós per al medi ambient aquatic 5.2 Agents biològics Definició: són microorganismes susceptibles d’originar qualsevol tipus d’infecció, al·lèrgia o toxicitat, com ara bacteris, virus, fongs, protozous i animals paràsits. Efectes danyosos: quasi totes les malalties que produeixen són les qualificades com a professionals (tuberculosi, paludisme, tètanus, ràbia, hepatitis al·lèrgies, etc.). Es poden transmetre a través de l’aigua, l’aire, els animals, les matèries primeres, la sang, l’orina, la saliva, els conductes de refrigeració i altres mitjans. Els treballadors més afectats són els qui treballen en el sector sanitari, laboratoris, alimentació, neteja i contacte amb animals. Classificació Risc de contagi per agents biologics Grupl Resulta poc probable que causi una malaltia en les persones. Grup 2 Pot causar una malaltia en les persones i és poc probable que es propagui a la col-lectivitat. Hi ha, generalment, un tracta ment efica~. Pot causar una malaltia greu en les persones i presenta un perill seriós per als treballadors, amb el risc que es propagui a la col-lectivitat. Hi ha, generalment, una profilaxi o un tractament efica ~. Pot causar una malaltia greu en les persones i comporta un perill seriós per als treballadors, amb moltes probabilitats que es propagui a la col-lectivitat. No hi ha, generalment, un tractament efica~. Perill risc biologic 5.3 Mesures davant dels agents químics i biològics. Substituir l'agent perillós per un altre gens o menys perillós. Amar el focus contaminant. lnstal-lar sistemes de ventilació o extracció localitzada del contaminant. lnstal-lar sistemes de detecció i alarma que avisin quan se superin els valors límit. Vies d'entrada al cos huma dels agents químics i biológics Utilitzar equips de protecció individual: mascares, guants i ulleres. Respiratoria: a través de les vies respiratóries (nas). Prendre mesures higieniques adequades com no menjar ni beure a la feina, higiene personal adequada, etc. Digestiva : a través de la boca (per Vigilar la salut dels treballadors mitjarn;ant revisions mediques. Dermica o cutania: a través de la pell. Reduir el nombre de treballadors exposats i la durada i la intensitat de Parenteral: l'a gent arriba directament a la sang, per exemple, a través de ferides o llagues. l'exposició. menjar o beure a la feina). 6. Riscos ergonòmics i psicosocials La càrrega de treball pot ser de tipus físic i mental: - - La càrrega física s’origina per fer un gran nombre de tasques que comporten molt d’esforç muscular i a un ritme que no permet al cos recuperar-se. La càrrega mental es defineix com el nivell d’activitat mental necessari per desenvolupar un treball. L'ergonomia L'ergonomia és la técnica que estudia La carrega física i adapta el lloc de t reball i el seu med i ambient a les cond icions fis iologiques , antropometriques i psicologiques del treballador ambla finalitat d'optimitzar-ne la seguretat, el confort i l'eficacia. Danys Trastorns musculoesqueletics. Lumbalgies , cervicalgies. Protrusions, hernies discals. Substituir la manipulació manual de carregues per maquines, sempre que sigui possible. Mal de cap. Fer pauses adequades. Fatiga física. Fer rotacions i variacions de tasques. Formar i informar els treballadors sobre la manera correcta de manipular les carregues manualment. Exemple Correcta manipulació manual de carregues l Examinar la carrega abans de manipular-la: hi ha zones que poden ser perilloses en el moment d'agafar-les i manipular-les (arestes, vares afilades, puntes de claus , etc.). 2. Planificar-ne l'aixecament: decidir quin sera el punto els punts d'agafada més adequats, on cal dipositar la carrega i apartar del trajecte qualsevol element que pugui interferir en el transport. 3. Seguir cinc regles basiques en el moment d'aixecar la carrega: a) Separar els peus fins a aconseguir una postura estable. Manipulació manual de carregues 1. Examinar la car rega i planificar-ne l'aixecament. 2. Per aixecar la carrega , cal: - Separar els peus i recalzar - los fortament. - Flexionar tleugerament els genolls. - Apropar l'objecte al cos. - Aixecar el pes gradua lment. - No girar el tronc. 3. Transportar-la a l'alc;:ada del maluc i al més a prop possible del cos. b) Flexionar lleugerament els genolls, formant un angle de 90 º aproximadament. c) Apropar l'objecte al cos al maxim possible. d) Aixecar el pes gradualment i sense sacsejades. e) No girar el tronc mentre s'esta aixecant la carrega (és preferible pivotar sobre els peus). 4. Transportar la carrega a l'alc;ada del maluc i al més a prop possible del cos. Si el trans portes fa amb un sol brac; , cal evitar inclinacions laterals de la columna. Postura correcta. Postura incorrecta. Estres Es produeix quan una persona percep d'una manera aclaparadora que li demanen més del que pot aferir. Aixó provoca una tensió t an forta que pot ocasionar trastorns físics i psicológics. El mobbíng o l'assetjament psicologic Sín drom e ca racte ri tzada pe r una tristesa profu nda en la qual sa len coin cid ir una inhibició m ental (di sminució de les capacitat s d'atenció, memoria , et c.) i una inhibi ció mot ora (i nexpress ió, in somn i, etc.). El mobbing és un r isc ps ico so cial qu e com p ort a l 'ex po sició a conductes de violencia ps icoló gica, adre